Arxiu abril, 2012

Austeritat per Espanya, misèria per Catalunya.

Ahir el govern espanyol va presentar els pressupostos. Realment varen satisfer totes les expectatives, aquests xicots. Impecables amb la seva visió de l’estat espanyols són uns pressupostos que responen a la situació real de l’economia vista des de la seva òptica unitarista: no hi ha ingressos, cal reduir despesa.

Això, qualsevol ciutadà és capaç d’entendre-ho perquè és el que, de forma més o menys conscient, fem tots a casa.

Ara bé, quan arriben les vaques magres, és allò que decidim deixar de fer i el que decidim que cal mantenir, el que defineix la política del govern.

Des de Catalunya, el missatge que rebem és claríssim: l’austeritat per Espanya es converteix en misèria per nosaltres.

La famosa disposició addicional tercera:
- 759 milions del 2008… NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
- 219 milions del 2009… NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
- 1.200 milions del fons de competitivitat…. NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.

Més de 2.100 milions d’euros que l’Estat havia de pagar a Catalunya i als quals no pensa fer front. L’espoli fiscal ha augmentat exactament un 10 % més. Deu ser que als catalans ja no ens vé d’aquí?

Però això no és res si ho comparem amb la decisió de no fer inversions cabdals per al desenvolupament de l’economia catalana i que ens posen al llindar del col•lapse i de la impossibilitat d’afrontar el nostre futur:
- l’aeroport de la capital de Catalunya continuarà sense ser accessible per tren. Segle XXI a la UE, incomprensible!
- els accessos al port de la capital de Catalunya, no es faran. Ganivetada al cor del comerç i del trànsit de mercaderies. ( d’això d’oblidar-se dels accessos en tenim un exemple a Olot amb els del nou hospital).
- vies terrestres essencials per la mobilitat oblidades: la N-II, B-40, A-2, A-27…

No n’hi ha prou de pensar que sense nosaltres no se’n sortiran (els mateixos deien els jueus ingenus a l’Alemanya dels 30s i 40s) cal fer passes decidides perquè ens hi va el nostre futur com a nació.

Ser espanyols només ens porta a l’esllanguiment ciutadà i nacional. Ens tenien catalans esclaus i no s’aturaran fins que siguem espanyols misèrrims.

Podem ser catalans lliures i pròspers. Encara no t’has reagrupat?

No hi ha Comentaris