Arxiu setembre, 2012

Acte 3 d’Octubre de 2012

Dimecres Vinent, 3 d’octubre a les 8 del vespre, xerrada al Casal Marià d’Olot amb Alfred Bosch, parlamentari a Madrid de la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, i de Josep Ferrés, membre de Reagrupament i regidor a l’equip de govern d’Olot.
El títol de la xerrada serà “Catalunya: Estat propi, futur propi”. Les oportunitats de Catalunya quan sigui un Estat, la possibilitat dels catalans de construir el nostre propi futur. Amb independència.

No hi ha Comentaris

Els ous de la serp també es coven a Olot.

Aquest és el segon any que per la Festa Major d’Olot, hi ha hagut un acte paral·lel i fora de programa. Un petit esdeveniment, anecdòtic si voleu, però que ha aixecat un cert malestar en els ciutadans que sense voler assistir-hi, sense comprar entrada se l’han trobat davant. Com si es tractés d’una performance o, una flash-mob sense  música ni ball, els regidors de PxC a Olot acompanyats del seu líder, el regidor de Vic Josep Anglada, s’han passejat per Olot, han assistit a la Missa Solemne que va celebrar l’Arquebisbe de Barcelona i varen assistir a la processó amb la Verge del Tura.

Personatges anodins i sense relleu, d’una grisor avorrida i plana que no varen passar desapercebuts per molts ciutadans perquè anaven envoltats d’una colla de faceciosos que en teoria els protegien no sabem ben bé de què i que, de fet, intimidaven amb la seva actitud arrogant i prepotent i amb la seva imatge agressiva, als ciutadans que se’ls trobaven. Aquesta protecció rai, que se la paguen ells, però ens sembla força més indignant que Interior desplacés 3 furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra només perquè aquest xicot desnerit i amb cara de patir del fetge va voler venir a lluir la seva hipocresia a Olot el dia de la Mare de Déu del Tura.

Quant ens ha costat als catalans el seu intent de ressuscitar el nacional-catolicisme? Quant ens costen als catalans  cada any les seves excursions de cap de setmana?

No estarem ajudant a covar els ous de la serp? Els demòcrates permetem que, en nom de la llibertat d’expressió i de la democràcia, es puguin presentar a les eleccions personatges que si manessin el primer que farien seria prohibir les eleccions democràtiques; l’Església acull a personatges la ideologia dels quals es troba d’allò més allunyada del concepte de fraternitat i amor al proïsme i que es fonamenta, de forma quasi exclusiva, en l’odi a tot aquells que no són ni pensen com ells.

I ens quedem impassibles i, arronsant les espatlles, diem que la democràcia és així i que a l’Església hi cap tothom.

Com deien els nostres avis, “massa bo vol dir ser ruc”. Que no ens n’haguem de penedir mai, de no mostrar-nos ferms.

No hi ha Comentaris