Els ous de la serp també es coven a Olot.


Aquest és el segon any que per la Festa Major d’Olot, hi ha hagut un acte paral·lel i fora de programa. Un petit esdeveniment, anecdòtic si voleu, però que ha aixecat un cert malestar en els ciutadans que sense voler assistir-hi, sense comprar entrada se l’han trobat davant. Com si es tractés d’una performance o, una flash-mob sense  música ni ball, els regidors de PxC a Olot acompanyats del seu líder, el regidor de Vic Josep Anglada, s’han passejat per Olot, han assistit a la Missa Solemne que va celebrar l’Arquebisbe de Barcelona i varen assistir a la processó amb la Verge del Tura.

Personatges anodins i sense relleu, d’una grisor avorrida i plana que no varen passar desapercebuts per molts ciutadans perquè anaven envoltats d’una colla de faceciosos que en teoria els protegien no sabem ben bé de què i que, de fet, intimidaven amb la seva actitud arrogant i prepotent i amb la seva imatge agressiva, als ciutadans que se’ls trobaven. Aquesta protecció rai, que se la paguen ells, però ens sembla força més indignant que Interior desplacés 3 furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra només perquè aquest xicot desnerit i amb cara de patir del fetge va voler venir a lluir la seva hipocresia a Olot el dia de la Mare de Déu del Tura.

Quant ens ha costat als catalans el seu intent de ressuscitar el nacional-catolicisme? Quant ens costen als catalans  cada any les seves excursions de cap de setmana?

No estarem ajudant a covar els ous de la serp? Els demòcrates permetem que, en nom de la llibertat d’expressió i de la democràcia, es puguin presentar a les eleccions personatges que si manessin el primer que farien seria prohibir les eleccions democràtiques; l’Església acull a personatges la ideologia dels quals es troba d’allò més allunyada del concepte de fraternitat i amor al proïsme i que es fonamenta, de forma quasi exclusiva, en l’odi a tot aquells que no són ni pensen com ells.

I ens quedem impassibles i, arronsant les espatlles, diem que la democràcia és així i que a l’Església hi cap tothom.

Com deien els nostres avis, “massa bo vol dir ser ruc”. Que no ens n’haguem de penedir mai, de no mostrar-nos ferms.

Els Comentaris estan tancats