Arxiu març, 2013

Els embolics del PSC amb el PSOE.

La “gran noticia” de la setmana ha estat el vot diferenciat de PSC i PSOE a les propostes de CiU i ICV al Congreso de los Diputados per al reconeixement del dret a decidir que Catalunya té.
No ha estat notícia que la proposta la fessin dos partits polítics que fa menys d’un any no haurien ni tan sols pensat en la remota possibilitat de presentar una proposta d’aquest tipus.
No han estat notícia les reaccions contundents de tots els caps de fila socialistes espanyols dient-ne de l’alçada d’un campanar en contra dels drets nacionals de Catalunya,
La notícia ha estat l’enorme gosadia del PSC en fer una cosa que hauria de ser anormal en una federació de partits que a més ha mantingut la diferenciació territorial. Però a Espanya estan tan poc acostumats a una democràcia que no sigui la del corró de les majories absolutes que un vot diferent del que dicta el gran germà és considerat una ofensa i la dissensió és vista com una agressió que cal reprimir.
Com si no s’entén la postura de Carme Chacón, que no volent fer costat al PSC no ha tingut el coratge de votar igual que el PSOE i, en comptes d’anar a fer un cafetó, s’ha quedat impertorbable a l’escó i ha fet veure que no anava amb ella?; com si no, s’entén la defenestració de José Zaragoza del seu càrrec al grup parlamentari?; com si no s’entén que la votació a una proposta a favor d’un dels drets fonamentals hagi provocat aquesta mena de cisma en un partit que es diu federalista?
És complicat de saber què passa pel cap de Pere Navarro quan en el termini d’una setmana decideix de demanar l’abdicació de Joan Carles I en favor del seu fill, i fer escac a la relació PSC-PSOE.
Sigui el que sigui nosaltres ja ens va bé:
• fa palesa la inviabilitat del federalisme per la negació de la seva essència (el dret a decidir) per part de l’únic partit espanyol que el defensa;
• deixa en evidència també que la llibertat de Catalunya no té cap mena de complicitat dins de l’estat espanyol i que depenem exclusivament de nosaltres mateixos;
I és que és una molt bona notícia que els partís unionistes tinguin problemes perquè és el símptoma que la voluntat dels catalans, més enllà del seu carnet, es va cohesionant i fent forta.
La llibertat és a prop.

No hi ha Comentaris