Arxiu abril, 2013

Els caramels són nostres!

Fa quasi 20 anys, va triomfar un llibre de psicologia que es deia “La Intel•ligència emocional” escrit pel psicòleg nord-americà Daniel Goleman. El llibre introduïa un nou “tipus d’intel•ligència”, l’emocional, que es definia com l’habilitat de gestionar les emocions, per transmetre-les de forma adequada i percebre les emocions dels altres. En un dels exemples més coneguts del llibre, es sotmet un grup de nens a un experiment ben senzill: es dóna un caramel a cadascun i se’ls diu que poden triar entre menjar-se’l al moment o bé, esperar una estona (l’adult sortia i els deia “quan torni” per tant podien entendre que no seria una eternitat) i si no se l’havien menjat aleshores els en donarien un altre. Uns nens varen optar pel premi immediat i es varen menjar el caramel de forma immediata (allò de “més val un té que dos et daré”) altres varen preferir esperar i, quan al cap d’una estona l’adult va tornar, varen tenir 2 caramels.
L’exemple finalitza explicant que aquells nens que havien sabut esperar havien assolit de grans, un èxit professional i personal més grans que els que varen menjar-se el caramel tan aviat com varen poder.
Aquests darrers dies, les notícies o rumors que el govern del PP podria oferir una millora en el finançament autonòmic de Catalunya a canvi potser d’una aturada en el procés sobiranista, m’han fet pensar en el llibre de Goleman. Serà prou intel•ligent Catalunya per no agafar el caramel i deixar córrer la mobilització cívica i nacional més important dels darrers 300 anys? Ens deixarem enlluernar per l’embolcall brillant de les paraules afalagadores? Cedirem a la promesa ensalivadora de tenir a la boca la dolçor d’uns milions d’euros que alleugerin la pressió sobre la població? Escoltarem els cants de sirena dels que diran que “tot això que tenim, que és peix al cove i no val a badar”?
La temptació és forta. Forta? Que no tenim ben clar quin és el resultat de no esperar i quins avantatges enormes podem tenir si anem fent el nostre camí cap a la independència? No és que tinguem dos caramels sinó que en tindrem una bossada sencera i aquells nens golafres que voldrien el nostre caramel quan ja s’han cruspit el seu, no ens els podran prendre.
Confiem que el Govern serà emocionalment intel•ligent com ho ha vingut essent fins ara i no es deixarà enredar. Que tindrà clar que la recompensa de la independència de Catalunya no només supera amb escreix l’oferta que pugui fer el PP sinó que, a més, depèn només de nosaltres mateixos.
Perquè per tenir la recompensa tampoc ens cal fer com els nens de l’exemple i limitar-nos a esperar perquè no podem confiar que compleixin la promesa; caldrà que ens aixequem de la cadira, obrim la porta i anem a buscar allò que és nostre.
Cal que el Govern escolti a tothom però que escolti sobretot la veu dels milions de catalans que encara no fa set mesos li ho vàrem deixar clar: els caramels són nostres i els volem; podem esperar una estona però si és gaire llarga, ens els prendrem!.

No hi ha Comentaris