Arxiu categoria Actes/Convocatòries

Hi tornem a ser. Només érem de vacances.

Aquest serà un estiu que tots els reagrupats recordarem. Les vacances han estat plenes de noticies que a voltes ens han amoïnat, ens han posat neguitosos i ens han donat una mica de cor agre. Ara, però, les vacances s’han acabat i ens tornem a posar en marxa, el neguit deixa pas a les ganes de treballar per continuar la tasca de fer conèixer Reagrupament a la resta de municipis de La Garrotxa on encara no hem anat: Castellfollit, Argelaguer, Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Mieres, Sant Aniol de Finestres, Riudaura, Les Preses… i tornarem a repetir un gran acte a Olot.

En tots aquests actes comptarem amb la presència de membres de la candidatura gironina de Reagrupament al Parlament de Catalunya, amb reagrupats de la comarca i amb membres de la Junta Nacional.

I això abans de la campanya electoral! Perquè quan arribi l’hora de posar-s’hi de veritat, quan calgui arribar a totes les llars garrotxines amb el nostre missatge, sabrem fer-ho.

Intensificarem la nostra feina amb la vista posada en l’horitzó i no deixarem que ningú ens entrebanqui perquè creiem en el que fem i creiem en la Independència de Catalunya, en la Regeneració Democràtica i en el Treball! Som així i no hi podem fer res. Som així i no hi volem fer res.

Amunt i crits!

1 Comentari

Matrix o la Catalunya anòmala

Matrix és una de les meves pel·lícules preferides. Jo hi trobo una semblança amb la situació de Catalunya.

A Matrix, els humans creuen viure una vida normal, on les seves particularitats com a individus conformen allò que se’n diu viure. El que no saben però, és que en realitat tot allò que creuen viure no és res més que una immensa mentida. Les seves ments estan captives per ordinadors que governen el món i els seus cossos són  utilitzats com a piles, i l’energia del seu metabolisme s’aprofita per mantenir les màquines en funcionament. Són esclaus inconscients que posen els seus recursos al servei del seu enemic.

Us sona? Potser la peli no però segur que el concepte us és familiar.

Però no tots els humans estan en aquesta situació. Un grapat, uns milers o uns milions s’han alliberat. Han volgut renunciar a la seguretat, a la inconsciència plàcida, còmoda, engorronidora per poder SER plenament com a individus. A la pel·lícula es prenen una pastilla de color blau que fa que els robots que els cuiden creguin que són morts i, literalment, els llencen claveguera avall on, els que  han seguit abans el mateix camí, els recullen.

Tots tenim la possibilitat de seguir com ara. És tan senzill deixar-se endur…costa tan poc, és tan còmode: rondinem una mica, deixem anar un casumlolla i res…tornem-hi fins la propera.

A la pel·lícula també esperen un messies, “l’escollit” que els durà a l’alliberament i guanyarà la batalla definitiva contra les màquines. El que canviarà el món però…per si de cas tarda una mica a arribar, no s’arronsen i continuen la lluita.

També hi ha traïdors, botiflers, que cansats d’una lluita que consideren estèril davant aquell enemic tan poderós prefereixen tornar a fer bondat, integrar-se en el sistema. Per això només cal prendre’s una pastilla vermella i negociar abans un bon somni, una canongia on es pugui gaudir d’un simulacre de poder. Acompanyat de l’oblit.

Com veieu grans semblances amb una Catalunya autònoma, sense competències decisives que puguin facilitar el seu desenvolupament social o econòmic i que, malgrat tot, continua essent espremuda per Espanya que necessita els nostres recursos per poder seguir funcionant de la manera com fa segles que ho fa: a esquenes de l’esforç aliè. Una Catalunya autònoma, amb un govern que és la fita somniada per tants, que s’autoenganyen  i s’autolimiten pensant que això és el que mereixem i que no es pot aspirar més; una Catalunya autònoma que no té cap interès per Reagrupament. Bé. Només un: guanyar les eleccions al parlament per proclamar des d’allà la independència del país.

Per cert, que no trobareu aquesta pel·lícula en català. Un altre senyal flagrant d’anormalitat, d’aquells que són tan visibles i alhora tan arrelats que sembla que no ens n’adonem; perquè no vull pensar que donem per bo el fet que el 95% de les pel·lícules que s’estrenen a Catalunya siguin en castellà. No vull dir en versió original castellana sinó doblades al castellà. I quan el govern de Catalunya ha volgut donar-hi un tomb, el gremi d’exhibidors, aquest grupet d’empresariets han posat el crit al cel i clamen que això serà la fi de les sales de cinema i es dediquen a fer-nos xantatge emocional després dels tràilers amenaçant que “si la llei del doblatge en català segueix endavant, no podreu veure aquestes estrenes en aquesta pantalla”. A mi m’agradaria veure al darrera un anunci de la generalitat que digués “si no dobleu les pel·lícules en català, perdreu un mercat de 7 milions de persones”.

Aquets dijous a TV3, es va emetre el documental “Adéu Espanya?”. Nosaltres hi volem treure l’interrogant. En aquets documental quedava  prou clar quin era el procés per aconseguir-ho: cal entrar en el procés polític i després ve el procés jurídic. Primer cal proclamar la independència i després ja vindrà l’ordenament jurídic que donarà la forma. Exactament el mateix que diu Reagrupament des dels seus inicis.

Val a dir que aquest documental va ser com les beceroles, un magnífic intent per acostar la idea que la independència és possible a aquells que s’ho miren amb escepticisme i que, encara avui, s’amaguen darrera el “mai no ens deixaran ser independents”. Nosaltres tenim clar que la independència no es demana, es pren. Però més enllà d’això hi ha la realitat política: Espanya (de moment) és estat membre de la UE i en el programa de TV3 va quedar ben clar que la UE serà respectuosa amb qualsevol procés d’independència que sigui democràtic i majoritari.

També, i crec que per primer cop, en el reportatge es va parlar de l’enorme espoli fiscal que Catalunya suporta cada any i es varen donar  exemple ben clars de tot el que es podria fer  amb els diners que cada any van a Espanya per no tornar i que es dilapiden subvencionant peonades, plans E que serveixen per fer pedaços, mantenint ministeris sense feina i fent infraestructures arreu…menys a Catalunya.

Ser independents no és només una qüestió estètica per alliberar-nos del cutrisme espanyol, tan pagat d’ell mateix i tan sandungueru, no és només la pervivència cultural i del nostre idioma o dels nostres costums: és la nostra supervivència econòmica, és possibilitar que en un futur proper estiguem connectats a Europa i amb la resta del món, és garantir que puguem ser un país petit i innovador, amb empenta, un país capdavanter. I si no actuem ràpid no només no serà així sinó que simplement no podrà ser mai perquè els plans d’infraestructures del govern espanyol obvien Catalunya, l’arraconen i li solen assegurar un futur de misèria, oblit i submissió econòmica.

Aquest cap de setmana a Girona es fa el Firacat. Absolutament lloable però em sembla a mi que la nostra feina real ha de ser aconseguir que aquesta mena d’esdeveniment no calguin. Una empresa etiquetarà en català per 3 raons: si la propietat (per patriotisme) pensa que ho ha de fer; si el marketing ho aconsella; però el 95% de les empreses només ho farà si la llei els obliga i si la llei es fa complir.

Un Estat català solucionaria els maldecaps d’un munt d’associacions que existeixen en el nostre país i que intenten suplir amb voluntariat, esforç i sacrifici aquelles mancances que la pertinença a Espanya comporta en l’aspecte representatiu, cultural i social: seleccions catalanes, etiquetatge en català, defensa de la llengua….us sembla normal que hagi d’existir la plataforma en defensa de la llengua que hagi de fer campanyes per la defensa del català a les universitats de Catalunya?

Quin sentit hi veieu que calguin mobilitzacions per evitar que no es tanquin els repetidors que permeten veure TV3 al País Valencià?

La llista de fets que cada dia ens donen una mostra de que la nostra situació nacional és marciana seria llarga i carregosa i al final acabaríem tristos, decebuts i enrabiats.

Però hi ha una esperança o almenys jo la hi veig. Perquè el segon eix de Reagrupament és la regeneració política. Nosaltres no volem només ser independents. Volem que el nou Estat lliure de Catalunya sigui un estat que deixi de banda els tics espanyols, un estat que faci seus els valors tradicionals del poble català: la honestedat, l’austeritat i l’esforç.

Mentre els partits polítics preparen el seu programa electoral per les properes eleccions de la tardor Reagrupament el que ha fet ha estat dissenyar una proposta sobre com volem que sigui l’Estat. En aquets document que anomenem “organitzant el nostre futur lliure” Reagrupament ha pensat en els Reptes que tenim com a país a mig i llarg termini; amb objectius i fites planificats, mesurables i controlables.; amb la doble visió del desenvolupament i del creixement social i nacional; i posant com a objectiu prioritari l’interès de Catalunya.

Es deixen fora dels objectius de Reagrupament les tàctiques a curt termini, les pràctiques de gestió regional, els interessos aliens a la nació i la mentalitat burocràtica.

Es potencien els aspectes de control dels polítics, de manera que es facin molt difícils les pràctiques corruptes que avui hem donat per implícitament lligades a l’exercici de la política i es diferencia ben clarament entre immunitat i impunitat, on s’especifica que cal controlar la gestió pública, perquè a Reagrupament creiem que el diner públic és dels ciutadans i la seva administració és sagrada davant del fet actual on sembla que com que el diner públic no és de ningú no cal donar-ne comptes. I a la situació d’avui ens hi ha portat aquesta manera de fer: la de dilapidar recursos en època de vaques grasses i la de demanar sacrificis als assalariats quan les vaques, de tan magres, ja només els queda la pell i els ossos.

També s’ha preparat una Constitució de Catalunya que ara estem distribuint a les biblioteques municipals i sales de lectura de La Garrotxa. Una Constitució que serà la primera llei que proposarem que s’aprovi al Parlament de Catalunya després de les eleccions.

Una Constitució d’esperit anglosaxó, que estableix els drets i les obligacions dels catalans i que no necessitarà d’un tribunal que n’interpreti el sentit, ni la direcció, en funció de les posicions de les comes dins d’una frase. Una constitució breu i concisa que respira llibertat en cadascun dels seus articles.

Per mi l’esperança és aquesta; per mi aquest és l’únic camí possible per poder-nos alliberar d’aquesta llosa enorme que ens tenalla com a país i com a individus; de treure’ns del damunt aquesta llagasta anomenada estat espanyol que ha corromput la nostra societat amb les seves pràctiques ancestralment corruptes i parasitàries, que ha transformat una societat catalana basada en l’esforç i el treball en una societat decadent, plena d’esquenadrets que només aspiren a viure fent el mínim possible.

Però és que a més, estic convençut que Reagrupament és la darrera esperança que tenim com a nació perquè l’imperi de les màquines, Espanya, ho té tot a favor.

Matrix és una pel·lícula complexa i encara no ens hem posat d’acord en el significat del final però us puc assegurar una cosa: que tota la meva energia i esforç, que tota l’energia i esforç de cadascun dels reagrupats, la farem servir perquè sense cap mena de dubte guanyin els bons, perquè guanyi Catalunya.

(Josep Ferrés, Sant Feliu de Pallerols, 5 de juny del 2010)

No hi ha Comentaris

Joan Sarquella a Tortellà: “M’emociona la idea de Reagrupament”

Jo no vull parlar-vos de xifres, malgrat que podria donar-vos-en a cabassats; jo no vull parlar-vos de d’ignomínies, malgrat tot en citaré algunes… com el silenci i a l’obscurantisme a que volen abocar-nos des de tots els mitjans. Gairebé no existim per la major part dels mitjans de comunicació i això em fa pensar que devem fer por a algunes persones o institucions. Si és així suposo que devem tenir raó defensant i presentant a la gent, al nostre entorn,  els principis que defensem. Cal continuar així. No és un mal camí.

Jo vull parlar-vos de sentiments, d’emocions, d’il·lusions.

Vaig arribar a Reagrupament per convenciment. Il·lusionat perquè és parlava de futur, perquè és parlava de regeneració, perquè és parlava de transversalitat i, sobretot, perquè és parlava de data de caducitat.

La transversalitat em va impactar, vaig construir-me una imatge de la transversalitat, una imatge mental i la vaig veure en moviment. Va ser un espectacle per la meva imaginació. Vaig veure una colla de persones, una al costat de l’altre, com si fóssim una paret, tots caminant a la vegada cap endavant; gent de dretes, gent d’esquerres, gent del centre, del centre-esquerra o del centre dreta, però tots marxen de bracet cap al nostre futur.

Va ser una il·lusió, valgui la redundància, il·lusionant.

La regeneració, els comptes clars, la transparència, la netedat, la possibilitat de mirar sempre endavant i amb la mirada clara i neta va tornar-me a emocionar. Jo vaig creure-m’ho, i m’ho crec encara.

I, finalment, el que per mi és l’avenç més important fet en política al nostre petit país (vull creure que no país petit) DATA DE CADUCITAT de tots els seus càrrecs electes. Quina fortalesa cal tenir per promulgar una cosa com aquesta. Quina regeneració constant de persones que ens permetrà aquest canvi generalitzat i permanent. Això sol ja em dóna una carta de confiança vers l’Associació que va ajudar i molt a convertir-me en REAGRUPAT.

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Les Planes d’Hostoles.

No hi ha Comentaris

“Reagrupament és la plasmació de la inquietud d’un poble”.

Ahir, 20 de març del 2010 a la tarda es va fer  la presentació pública de Reagrupament a Sant Joan les Fonts, amb les intervencions d’Imma Bellafont, llibretera  i membre de la Junta Nacional de Reagrupament; Toni Strubell coordinador de la Comissió de la Dignitat i membre de Reagrupament i Josep Ferrés membre de la Junta Comarcal a la Garrotxa de Reagrupament

 Josep Ferrés: “Espanya m’és tan estranya com Anglaterra”.-

D’aquesta manera Josep Ferrés va obrir les intervencions exposant les  raons d’algú que mai ha militat en cap partit polític, per associar-se a Reagrupament: la transversalitat i els objectius d’aconseguir la independència a través de la proclamació unilateral per part del Parlament de Catalunya i de regeneració política.

Amb una comparació amb Boxer, el generós cavall de la Granja Animal de George Orwell, denuncia que es reclami que Catalunya sigui el motor de Catalunya i reclama que sigui el seu propi motor i que l’impulsi cap a la consecució de l’Estat lliure de Catalunya.

 Per Ferrés cal generositat i audàcia per assolir els objectius. Generositat per ajornar les diferències i audàcia per superar els obstacles que Espanya ens posarà.

 Imma Bellafont: No hi ha futur si no aconseguim la independència.-

Seguidament Imma Bellafont explicà que Catalunya, ni els que venen darrera nostre, no tenen futur si es continua com fins ara amb una Espanya que ens ensorra i ens deixa sense res.

 Llibretera fins el moll de l’ós, Bellafont va comentar diversos passatges del llibre “Carretero: retrat d’un metge que fa política” els quals va posar com a exemple de la integritat i coherència del President de Carretero.

 Va exposar els seus anys de militància a ERC amb la conclusió que “a ERC, la cultura l’interessa zero” i que un partit sense política cultural no pot aspirar a conduir Catalunya a la plena sobirania.

 Bellafont va acabar demanant als assistents que perdessin la por i que almenys intentin d’assolir la plenitud nacional.

 Toni Strubell: “Reagrupament és la plasmació de la inquietud d’un poble”.

Per acabar, Toni Strubell justificà l’existència de Reagrupament  perquè es tracta de la única opció amb l’objectiu de donar resposta als límits que Espanya ha posat més clars que mai al desenvolupament nacional de Catalunya. I ho il·lustrà amb els exemples del recurs a l’estatut, el dèficit d’infraestructures, etc.

. Exposà la contradicció actual de que actualment el sector intel·lectual més vinculat al PSC (Josep Mª Ramoneda, Ferran Mascarell, López-Burniol…) adopta posicions més sobiranistes que els vinculats a Esquerra (quan diuen “Saura no; Montilla, si” i sobretot a CiU la qual, mitjançant la fundació Cat.dem, es mou cap a un possible abandonament en el seu programa electoral de la defensa de la llengua catalana i el final de la cobertura als sectors més nacionalistes, en una cursa cap a l’assoliment del poder a qualsevol preu.

 Per Strubell, el Parlament de Catalunya ha de deixar de ser “una mena de bany turc on s’escenifiquen debats poc rellevants, posats constantment en entredit pel poder espanyol”.

El debat entre dretes i esquerres ens fa oblidar l’essencial que és l’assoliment dels drets que tenen els “europeus normals”.

 Ens cal aprendre dels patriotes espanyols del PP i PSOE que tenen molt clar que la Pàtria és el prioritari.

El creixement de l’independentisme és l’escenificació de l’absoluta incompatibilitat de la presència de Catalunya dins d’Espanya.

 Malgrat tot, i malgrat els enemics polítics i mediàtics tan importants que tenim, cal tenir esperança. Sobretot perquè les respostes barroeres d’Espanya, la seva enorme ceguesa, poden ser un gran aliat per aconseguir la independència.

No hi ha Comentaris

Carles Móra: “Només reto vassallatge al meu poble”.-

D’aquesta manera es va expressar l’alcalde d’Arenys i destacat reagrupat en l’acte de presentació de Reagrupament a Sant Esteve d’En Bas el passat 18 de febrer. Amb aquesta afirmació Móra denunciava el que es veuen obligats a fer els alcaldes per obtenir subvencions i ajuts de la Generalitat i les Diputacions. Malgrat la denominació oficiosa és “fer gestió política”, Móra defineix com a acta de vassallatge el desplaçar-se a demanar ajuts per la concessió dels quals no hi ha cap altra norma que l’arbitrarietat de qui les concedeix.

Móra va fer un paral·lelisme entre Arenys 2000 i Reagrupament, destacant els punts en comú: absència de la disciplina de partit, voluntat de no perpetuar-se en el càrrec, elecció directa de les persones que formen les candidatures, etc.  Tot això resumit en el lema “qui vulgui manar, primer que serveixi”.

Va destacar el fet que si bé es parla molt dels funcionaris, sobretot dels ineptes, ningú esmenta mai les desenes de milers de contractats directament pels càrrecs polítics, en una pràctica que és comuna a totes les forces polítiques i que fa absolutament imprescindible modificar la llei de la Funció Pública.

Des del punt de vista nacional, Móra va opinar que l’espoli fiscal i la catalanofòbia són raons suficients per desitjar la independència i va reblar el clau destacant el menyspreu que el govern espanyol mostra per Catalunya.

Narcís Ribes, membre de la Junta Nacional de Reagrupament i alcalde de Montagut i Oix va corroborar fil per randa les afirmacions de Carles Móra  i va proclamar que a Catalunya només li queden dues opcions: “integrar-se totalment a Espanya o aconseguir l’Estat propi”.

Va tancar l’acte Manel Alentorn, membre de la Junta Comarcal de La Garrotxa, el qual va exposar que ha estat l’empobriment econòmic i cultural de Catalunya el que l’ha impulsat a entrar a Reagrupament, associació en la qual ha trobat resposta a la seva demanda d’exigir ètica austeritat i esforç a la classe política.

Davant de la partitocràcia que està al servei dels poderosos, Alentorn desitja que es pugui retornar l’orgull dels ciutadans pels seus governants.

, , ,

No hi ha Comentaris

Acte a Santa Pau

Ahir, 13 de desembre de 2010 a la tarda es va fer  la presentació pública de Reagrupament a Santa Pau, amb les intervencions de Josep Ferrés i Rut Carandell, membres respectivament de les Juntes Comarcal i Nacional de Reagrupament.

Josep Ferrés va exposar les motivacions que en aquests moments fan que moltes persones que no han militat mai en cap partit polític passin a associar-se a Reagrupament amb la voluntat de contribuir a assolir la independència de Catalunya i un canvi profund en el sistema polític.

Rut Carandell va traçar els avenços assolits des de la seva primera intervenció a La Garrotxa el juliol del 2009. Des de la celebració de la primera Assemblea General a l’octubre, fins als fets de fa unes setmanes. Respecte d’aquest tema, Rut Carandell va remarcar el fet que el desenllaç ha servit per reforçar Reagrupament.

També va explicar que més de 600 persones estan treballant en aquests moments dissenyant un programa electoral innovador, allunyat dels que fan la resta d’opcions polítiques i que ha de servir per presentar als electors la visió d’una Catalunya de futur, radicalment democràtica i allunyada dels vells conceptes.

Carandell va afirmar que Reagrupament està preparat per afrontar les eleccions al Parlament sigui quin sigui el moment que es convoquin. Va animar a tots els associats a assistir a l’Assemblea General del 21 de març per la importància que tindrà per Reagrupament en dil·lucidar-se allà la forma amb què es concorrerà a les eleccions al Parlament.

Finalment va reafirmar que  Reagrupament no es tanca a col·laborar amb qualsevol altra opció política que es presenti amb l’objectiu clarament definit de proclamar la Independència de Catalunya.

No hi ha Comentaris

Acte de presentació de Reagrupament a Besalú.

 Ahir, 2 d’octubre de 2009, al vespre nombrosos reagrupats ens vàrem trobar a   la presentació pública de Reagrupament a Besalú, amb la presència de Carles Bonaventura i Emili Valdero, membres de la Junta Nacional de Reagrupament, en un acte de petit format però de gran contingut.

 Com en tots els actes de presentació el discurs es va centrar en els nostres dos eixos programàtics: Independència i regeneració política.

 Carles Bonaventura va centrar el seu discurs en l’eix de la regeneració política, sense la qual Reagrupament no concep la independència. Des del primer moment deixa clar que l’autonomisme ha copiat models espanyols que s’han mostrat ineficaços (policia, mitjans audiovisuals..) i que allunyar-nos d’Espanya suposa també allunyar-nos d’una manera “molt espanyola” de fer política: el trapicheo, pelotazo, amiguisme, etc.

 Va apuntar algunes de  les propostes de Reagrupament per fer-la possible: lleis i reglaments que impossibilitin la corrupció i que la castiguin de forma exemplar si arriba a produir-se; limitació de mandats i accés posterior únicament a càrrecs no remunerats; llistes obertes i amb candidats fidels als votants i al territori per on han estat escollits.

És vital un retorn a la política com a servei al bé comú i no com a modus vivendi de personatges mediocres, per això cal establir una limitació de permanència en càrrecs públics remunerats.

 Cal que els polítics siguin  fidels als seus votants i al seu territori i no a la cúpula del partit, per això en el Parlament deixarien llibertat de vot als parlamentaris en tots els temes que no suposin la defensa de la llibertat de Catalunya, per als quals no caldrà. Per això es preveu que puguin consultar, utilitznt la xarxa, què és el que pensen els reagrupats.

 Els catalans hem de ser considerats com a ciutadans  i no com a súbdits; ciutadans de ple dret i no administrats submisos.

 Emili Valdero va exposar la independència de Catalunya com la única possibilitat de tenir eines pròpies per poder donar les respostes adequades als canvis demogràfics, econòmics i socials que el país experimenta.  En un moment de profnda transformació, la independència és una necessita vital i més quan l’autonomisme és mort perquè no ha dóna resultats.

 Després d’anys intentant que la resta del món reconegui els catalans com “una cosa especial”, ha arribat el moment d’evidenciar que totes les reivindicacions nacionals s’assoleixen de cop quan s’esdevé independent. Valdero va aportar dades demolidores sobre les limitacions que el dèficit fiscal sostingut amb Espanya suposa per Catalunya i va comparar el 10% del PIB que suportem anualment coma dèficit, amb el màxim del 4% establert per llei a Alemanya, el 2,5% dels USA i el 2% de Canadà i Austràlia. Sense aquest espoli, Catalunya tindria un nivell de vida semblant al d’Holanda, el quart millor dins de la Unió Europea.

 Tenir Estat propi ens permetria disposar de 21.000 milions d’euros anuals i això voldria dir, per exemple:

-          poder desdoblar l’eix transversal (708 milions)

-          eliminar tots els peatges de Catalunya ( 6.000 milions)

-          garantir el sistema públic de pensions i oferir pensions més dignes.

-          Poder disposar d’eines pròpies contra la crisi i no anar a remolc de l’estrafolària política econòmica del govern espanyol.

 Actualment es donen unes condicions internes i externes immillorables per proclamar la independència: creixement del sobiranisme a Catalunya i processos d’independència a Europa.

 La UE té establert un protocol per al reconeixement dels nous estats que sorgeixin per via democràtica. Es reconeixeran si es compleixen dues premises:

 1. referèndum amb una participació mínima del 50%.

2. resultat del “SI” superior al 55%.

 Seguidament va exposar el full de ruta que Reagrupament té per assolir la independència de Catalunya:

-          proclamació unilateral de la Independència des del Parlament de Catalunya.

-          Conflicte polític i diplomàtic: es viola la legalitat espanyola.

-          Empara de la UE i els USA.

-          Referèndum de ratificació.

 Durant l’acte els dos membres de Reagrupament varen donar suport explícit al “SI” en les consultes sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre.

No hi ha Comentaris

Èxit de l’acte de Joan Carretero a Olot

“Montilla sap que la independència és la solució als problemes de Catalunya”

 Divendres 2 d’octubre, dos quarts de nou del vespre. El Casal Marià d’Olot s’ha omplert completament amb les persones assistents a l’acte de presentació oficial de Reagrupament a Olot amb Joan Carretero.

 La presentació de l’acte va anar a càrrec de Salvador Moreno (coordinador comarcal provisional de Reagrupament) i de Narcís Ribes (promotor de Reagrupament).

 Joan Carretero comença dient que davant d’una situació en la que cada any surt de Catalunya, per no tornar, el 10 % del seu PIB, la creació de l’Estat català és la única via de no esdevenir, com l’Argentina, un país ric però arruïnat. L’alternativa a l’espoli que cada any pateix Catalunya només pot ser la independència, totes les altres vies (federalisme, autonomisme, gradualisme) han fracassat perquè necessiten ineludiblement de la voluntat de l’estat espanyol el qual ha demostrat continuadament i contundent que no té aquesta voluntat. I fa impossible el pacte de manera que només hi ha dues opcions viables: ser una comunitat autònoma de règim comú o bé ser un estat lliure..

En aquesta línia va reblar el clau dient que la “independència no es demana, es pren”.

 Carretero va fer palesa la magnitud del llast espanyol amb aquestes dades:

 -          Cada any surten de Catalunya, pr no tornar, 21.000 milions d’euros.

-          Cada dia surten trens carregats amb 60 milions d’euros que no tornen.

-          Cada any prenen 3.000 € a cada català, independentment del seu origen o de la seva ideologia. A tots.

-          Cada any ens prenen el 10% del PIB en una operació de transferència de recursos interterritorial que és única en el món i que suposa a hores d’ara un greuge comparatiu intolerable respecte de la resta de comunitats autònomes espanyoles.

 La independència suposa poder disposar lliurement d’aquests recursos que generem i la capacitat de prendre les decisions que ens permeti ser un país avançat, modern, capdavanter tecnològicament  i innovador.

 El disseny del procés que serà pacífic, democràtic i participatiu passa per dues etapes:

 -          proclamació unilateral de la independència de Catalunya per majoria al Parlament, com un autèntic i real acte de sobirania.

-          Ratificació en referèndum per part dels catalans, seguint la legalitat internacional.

 Per fer front a la por de la possible reacció  violenta de l’estat espanyol, Carretero va dir “clar que ens enviaran tancs. Ens els enviaran per tornar-nos-els perquè una part són nostres”.

 Catalunya és l’únic país que, podent, ha estat incapaç de fer una llei electoral pròpia. El sistema que es va proposar davant els assistents es basa en un model anglosaxó, amb llistes obertes i districtes petits molt més propers als electors. Caldria d’aquesta forma que cada diputat s’hagi de guanyar el càrrec lluitant per allò que interessa de veritat als seus electors directes i no simplement mostrar-se fidel a les cúpules dels partits respectius per assegurar-se un bon lloc en una llista tancada.

 De la mateixa forma caldria que organismes com les Diputacions, si és que han d’existir, siguin d’elecció directa i que no siguin utilitzables pels polític com canongies des de les quals administrar diners públics.

 Davant de l’actualitat de trames corruptes en els partits catalans, Joan Carretero ha defensat la transparència informativa com a remei per a treure els ciutadans del desencís i de l‘abstenció. Reagrupament no vol ser un partit com “els altres” perquè creiem que sí que existeix una manera diferent i possible de fer política. Emmirallant-se novament en els models existents en els estats de trajectòria democràtica consolidada en els quals ja es parteix de la base “que els polítics són dolents”, Carretero fa la proposta de la creació de lleis de control que impossibilitin als polítics “de fer trampes”.

També esmenta la publicació d’informació sensible com sous de càrrecs públics, adjudicació d’obres, destí de recursos als diaris “fins i tot als esportius” com una manera de transparentar la informació

 Joan Carretero ha insistit, a preguntes dels assistents, en que avui el president del Barça té major reconeixement internacional que el president de la Generalitat perquè aquest no és altra cosa que un més dels 17 presidents de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. Una altra cosa diferent seria que el president de la generalitat ho fos de l’Estat de Catalunya, però mentre sigui equivalent al d’una altra Comunitat Autònoma com Múrcia on ningú es planteja que sigui una nació, la situació és aquesta.

 També va apel·lar a un patriotisme digne i no vergonyant, que no pensi que els nostres símbols i tradicions són caducs i passats de moda sinó símbols d’identitat dels quals hem d’estar orgullosos com tots els estats del món n’estan dels seus.

 Preguntat sobre quina seria l’actuació dels diputats de Reagrupament en cas de resultar escollits però sense assolir una majoria que permetés la proclamació de la independència, Joan Carretero ha explicat la necessitat de tramitar lleis com la de transparència dels comptes i actuacions del govern, i  una nova llei electoral que permeti més representativitat i responsabilitat davant dels electors. Carretero es compromet a donar llibertat de vot als diputats de Reagrupament en tot allò que afecti al territori o als temes que ideològicament existeixi sensibilitat diversa. La unitat de vot queda per a l’assoliment dels dos grans eixos: independència i regeneració democràtica.

 Joan Carretero va ser contundent, preguntat sobre una hipotètica possibilitat de pactes, en que per aconseguir la independència de Catalunya pactaria amb qui calgués i que un dels principals objectius seria evitar la reedició del tripartit.

Finalment, Joan Carretero va fer una crida als ciutadans a no deixar el país en mans de polítics professionals que es mouen guiats per l’ambició personal deixant de banda els interessos de Catalunya dient “si no us convencem, moveu-vos de la manera que creieu més convenient per fer alguna cosa perquè només els estats tenen eines per poder canviar les coses”.

 

,

No hi ha Comentaris

Garrotxa, 2 d’Octubre

 

si voleu sentir la falca de ràdio olot, cliqueu aquí –>falca Ràdio Olot

olotcolor2

No hi ha Comentaris