Olot aprova la ICE per l’ampliació de la UE.
Per garrotxa - Uncategorized - 21/mai/2012
Dijous passat, tal com dies enrere havia passat a Vic i Girona, el Ple de l’Ajuntament d’Olot va aprovar la moció de Reagrupament en suport a la Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit d’un procés de secessió d’un territori d’un estat membre.
Era el darrer punt de l’ordre del dia d’un Ple llarg i complicat, amb especial tensió per la presentació d’una moció ultradretana per exigir que es mantingui la simbologia feixista de l’anomenat “panteó dels caiguts” del cementiri municipal.
La moció va ser presentada per la coordinadora comarcal de Reagrupament Magda Ripoll.
Durant el torn de paraules, es va fer patent que aquells que varen votar una estona abans a favor del manteniment dels símbols feixistes, aquest cop votarien en contra de la moció de Reagrupament. Ben clar que ho va dir la regidora del PP : “estem en contra de la independència de Catalunya” per si algú en dubtava. El portaveu de PxC, feixista declarat i confés, optava per la via del suposat sarcasme i coincidia amb la regidora del PP en una visionària defensa de “que no era el moment”.
ERC, com era d’esperar, va votar-hi a favor tot i mostrar-se convençuts que si Catalunya assolís la independència l’EU ens acolliria amb els braços oberts. Segur que si, però per si de cas posem-hi una mica de legislació que ens empari.
Els 6 regidors del PSOE, que es varen manifestar federalistes (sic), varen optar per l’abstenció insistint en la seva línia que “aquestes mocions que no es mouen en l’àmbit local, no serveixen de res”. Bé, queda clar que no s’havien llegit la moció ni escoltat la Marga perquè precisament ben local que és: demana que l’ajuntament faciliti al màxim el procediment de recollida de signatures de suport a la ICE.
Finalment, l’equip de govern de CiU i Reagrupament hi va votar a favor alabant l’esperit europeista de la moció i garantint el màxim suport a la inciativa.
Recompte final:
Vots a favor: 12 (Ciu-RCat,10, i ERC,2).
Vots en contra: 3 (PxC,2, i PP, 1)
Abstencions: 6 (PSOE).
Moció de Reagrupament a l’Ajuntament d’Olot per l’ampliació de la UE
Per garrotxa - Uncategorized - 15/mai/2012
El dia 1 d’abril de 2012, es va presentar al registre del Parlament Europeu una Iniciativa Ciutadana Europea per tal que es reconegui com a membre de la UE qualsevol nou estat sorgit de la secessió democràtica d’un estat membre de la Unió Europea (més informació a http://www.euinternalenlargement.org/ca).
Les ICE son un instrument jurídic d’àmbit europeu similar a les ILP (Iniciatives Legislatives Populars) que permeten que els ciutadans de la UE proposin noves lleis. Aquesta eina, prevista en el reglament 211/2011 de 16 de febrer entrava en vigor el mateix dia 1 d’abril de 2012 un cop exhaurit el termini de transposició legislativa a les legislacions nacionals.
La proposta la presenta un Comitè Ciutadà format per ciutadans de Luxemburg, França, Espanya, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya i els Països Baixos, el representant dels quals és en Joan Carretero.
Aquesta ICE suposa un avanç estratègic molt important en el procés de l’assoliment de la independència de Catalunya perquè en el cas que fos aprovada significaria, un cop culminat el procés democràtic d’independència, el reconeixement immediat del nou estat català com a membre de ple dret de la Unió Europea. Fins avui no existia cap llei que preveiés el que podria passar en el cas que, com pot passar al nostre país i també a Escòcia, es donés la situació que hi hagués la secessió de part del territori d’un estat membre de la UE.
La presentació de la ICE és només el primer pas d’un llarg camí fins a poder presentar la proposta a debat al Parlament Europeu. Un cop acceptada la ICE caldrà iniciar un procés de recollida d’un milió de signatures de ciutadans de la UE de com a mínim 7 països diferents dins d’un termini de 12 mesos. Posteriorment cada estat emetre haurà de validar i certificar les signatures en un màxim de 3 mesos.
Donat que aquesta ICE qüestiona l’Europa dels Estats és d’esperar que hi hagi una resistència i oposició d’alguns dels estats membres de més baixa qualitat democràtica i major jacobinisme, per això i per tal d’obtenir el major nombre de suports possibles de les institucions Reagrupament Independentista ha presentat una moció a l’Ajuntament d’Olot perquè hi doni suport com recentment va fer l’Ajuntament de Vic.
Amb aquesta ICE, Reagrupament reforça el seu full de ruta cap a la independència de Catalunya: a la Declaració Unilateral d’Independència per part del Parlament s’hi afegeix la legislació que farà possible el reconeixement del nou estat català com a estat membre de la Unió Europea. D’aquesta forma, les reticències d’aquells catalans que desitgen la independència però que encara tenen dubtes sobre el que podria passar, sobre un més que improbable ostracisme o aïllament internacional quan Catalunya proclami la seva independència quedaran resoltes de forma legal i transparent i aquells que enarboren la bandera de la por caldrà que busquin un altre argument. Cada vegada els en queden menys, però són tossuts.
Amb aquesta ICE, decidim girar l’esquena a Espanya definitivament i ens obrim a Europa; comencem la lluita per la nostra llibertat i obrim la porta a altres nacions que, com la nostra, decideixin separar-se de l’Estat del qual formen part i independitzar-se sense deixar de ser membres de la UE. Una pertinença que reivindiquem i a la qual no volem, ni podem renunciar.
Segueix a continuació el text complet de la moció.
Moció de suport a la Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit d’un procés de secessió d’un territori d’un estat membre
Exposició de motius:
El dia 1 d’abril es va presentar una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) perquè la Unió Europea garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre de la UE.
En les Iniciatives Ciutadanes Europees no es pot demanar una modificació dels Tractats de la Unió Europea sinó generar nova legislació.
Els objectius d’aquesta iniciativa ciutadana són:
• garantir el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un estat sorgit per un procés de secessió d’una regió d’un estat membre de la Unió Europea;
• garantir la sobirania dels ciutadans en els processos de secessió a l’interior dels territoris dels estats de la Unió Europea i
• garantir el respecte als principis, valors i objectius de la Unió Europea establerts en els Tractats, entre els quals l’article 2 que diu: “La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones.”
La proposta la presenta un Comitè Ciutadà format per ciutadans de Luxemburg, França, Espanya, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya i els Països Baixos.
En el termini de dos mesos des de la seva presentació, la Comissió Europea té temps per acceptar o rebutjar el registre de la ICE. En el cas que s’accepti caldrà el suport d’un milió de ciutadans europeus amb dret a vot que s’han d’aconseguir en un termini màxim de 12 mesos. Les signatures han de provenir, com a mínim, de set estats de la UE amb un nombre mínim de signatures de cadascun d’aquests estats.
Una vegada obtingut el milió de signatures i validades per cada estat, la Comissió permet presentar-la en audiència pública al Parlament Europeu.
Atès que alguns polítics espanyols han amenaçat amb la possibilitat d’un vet d’Espanya a la continuïtat d’un futur Estat català dins la UE.
Atès que com a demòcrates sempre defensarem que el manteniment de Catalunya dins la Unió Europea només pot dependre de la lliure voluntat de les catalanes i els catalans, i que cap estat pot tenir dret de vet sobre aquesta decisió sobirana del poble català.
Es proposen al ple de l’Ajuntament d’Olot els següents punts d’acord:
1. Donar suport a la Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre.
2. En el cas que la Comissió Europea accepti aquesta ICE, des del municipi es donarà tot el suport que estigui a les nostres mans, per tal que els organitzadors puguin recollir el màxim de signatures.
3. Comunicar aquest acord al Comitè Ciutadà impulsor d’aquesta Iniciativa Ciutadana Europea, i a www.euinternalenlargement.org perquè l’Ajuntament de d’ Olot hi consti com una de les institucions col•laborades en aquesta ICE.
Olot, 17 de maig del 2012
Reagrupament Independentista a La Garrotxa
Austeritat per Espanya, misèria per Catalunya.
Per garrotxa - Uncategorized - 4/abr/2012
Ahir el govern espanyol va presentar els pressupostos. Realment varen satisfer totes les expectatives, aquests xicots. Impecables amb la seva visió de l’estat espanyols són uns pressupostos que responen a la situació real de l’economia vista des de la seva òptica unitarista: no hi ha ingressos, cal reduir despesa.
Això, qualsevol ciutadà és capaç d’entendre-ho perquè és el que, de forma més o menys conscient, fem tots a casa.
Ara bé, quan arriben les vaques magres, és allò que decidim deixar de fer i el que decidim que cal mantenir, el que defineix la política del govern.
Des de Catalunya, el missatge que rebem és claríssim: l’austeritat per Espanya es converteix en misèria per nosaltres.
La famosa disposició addicional tercera:
- 759 milions del 2008… NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
- 219 milions del 2009… NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
- 1.200 milions del fons de competitivitat…. NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
Més de 2.100 milions d’euros que l’Estat havia de pagar a Catalunya i als quals no pensa fer front. L’espoli fiscal ha augmentat exactament un 10 % més. Deu ser que als catalans ja no ens vé d’aquí?
Però això no és res si ho comparem amb la decisió de no fer inversions cabdals per al desenvolupament de l’economia catalana i que ens posen al llindar del col•lapse i de la impossibilitat d’afrontar el nostre futur:
- l’aeroport de la capital de Catalunya continuarà sense ser accessible per tren. Segle XXI a la UE, incomprensible!
- els accessos al port de la capital de Catalunya, no es faran. Ganivetada al cor del comerç i del trànsit de mercaderies. ( d’això d’oblidar-se dels accessos en tenim un exemple a Olot amb els del nou hospital).
- vies terrestres essencials per la mobilitat oblidades: la N-II, B-40, A-2, A-27…
No n’hi ha prou de pensar que sense nosaltres no se’n sortiran (els mateixos deien els jueus ingenus a l’Alemanya dels 30s i 40s) cal fer passes decidides perquè ens hi va el nostre futur com a nació.
Ser espanyols només ens porta a l’esllanguiment ciutadà i nacional. Ens tenien catalans esclaus i no s’aturaran fins que siguem espanyols misèrrims.
Podem ser catalans lliures i pròspers. Encara no t’has reagrupat?
Un heroi a Mallorca: Jaume Bonet
Per garrotxa - Uncategorized - 21/mar/2012
Fa temps que es parla dels “independentistes desacomplexats” per anomenar a aquells que no ens estem de dir que, per moltes i diferents raons, voldríem que la única nació de la qual ens sentim membres (Catalunya) fos un més dels estats de la Unió Europea. Ja no pensem que calgui raonar més amb els espanyols i que convèncer-los és una tasca inútil.
Per aquelles malauradament circumstàncies que a vegades passen també existeixen els “espanyols desacomplexats” que vindrien a ser l’antimatèria dels anteriors.
I mentre els independentistes desacomplexats no ens n’acabem de sortir en la nostra tasca desacomplexadora dels catalans, els espanyols desacomplexats han arribat al poder a Madrid i a sobre es fan els milhomes al nostre país. I s’ofereixen a dur recursos de Madrid si fem bondat; sincerament, en comptes d’això ens estimaríem més que no ens robessin tant.
I des del poder espanyol saben molt bé què és allò que ens fa més mal i per aquí comencen: per la llengua. Saben que aquí ens dol. I reaccionem. Com mes gran l’agressió, més forta la reacció. A Mallorca, davant la decisió que als funcionaris ja no els calgui conèixer el català, un jubilat anomenat Jaume Bonet ha iniciat una vaga de fam que ja fa 20 dies que dura. Ell diu que no vol morir però no dubta de posar al seva vida en risc per defensar la nostra llengua. Un heroi sacrificant-se per allò que estima.
Des d’aquí, el nostre homenatge. I el nostre agraïment.
7 mm/h
A hores d’ara tothom coneix la singladura del Costa Concordia i com, comandat per un capità tocacampanes, ha acabat mig enfonsat davant l’illa de Giglio. Aquest incident ha provocat una dotzena de víctimes i encara hi ha alguns desapareguts que es creu podrien ser a l’interior del creuer. Els equips de salvament malden per localitzar-los amb l’amenaça que la nau va lliscant lentament però inexorable cap a un avenc marí. Sabem fins i tot a quina velocitat el creuer es desplaça: 7 miŀlímetres per hora. No sembla pas gaire i pot ser que alguns obstacle del fons redueixin aquesta velocitat o que, tot al contrari, es vagi accelerant. En qualsevol cas, és aquesta mena de 
fatalitat sinistra, aquesta impotència contra-rellotge el que fa pensar en que la situació de Catalunya s’assembla a la d’aquest creuer capgirat i mig enfonsat que té com a destí final l’enfonsament total i complet. Perquè no tenim calculada la velocitat a la qual la nostra nació va cap a convertir-se en una regió espanyola però segur que, com diria un físic, ho fa amb moviment uniformement accelerat. Són tants els símptomes que, per repetits es fan tediosos, com si fossin només els signes d’un fat inevitable.
La més que previsible descentralització de l’estat espanyol, que serà aplaudida per la Unió Europea, serà un altre pas cap a l’espanyolització de Catalunya. Encara que ens fem un fart de cridar que la independència és la única sortida que tenim perquè Espanya no ens arrossegui en la seva caiguda, cada notícia sobre la crisi econòmica i sobre la seva gestió crea nous adeptes pel nou mantra “per anar com anem, més ens valdria ser espanyols”.
Ens caldrà molta força per empènyer en la direcció contrària a la dels esdeveniments i molts direm que ja hi estem acostumats, però malauradament no en som prou. Cal que bastim noves estratègies perquè la nostra nau-nació no s’estimbi avall, cap a les profunditats més fosques…cap a Espanya.
Espanya ens…
Les darreres setmanes hem pogut assistir al Parlament a un curiós debat entre una mena de censura absurda i una mala educació manifesta.
Sembla tan fora de lloc prohibir expressions com “Espanya ens roba” i “espoli fiscal” que ens sembla recular una colla d’anys enrere quan Espanya, a més de robar-nos, obligava a recórrer als eufemismes i metàfores.
Posats doncs a evitar el verb “robar” volem proposar un verb prou conegut pels olotins i, per extensió, els garrotxins: cardar.
És coneguda la dita “qui no carda a Olot no carda enlloc”. Tot i que en el llibre “El parlar de la Garrotxa” de Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez s’apunta que actualment fa referència a l’ús abusiu del verb.
Algunes de les accepcions del verb cardar són “trobar-se malament” (avui estic cardat); “deixar en evidència” (quan li 
he dit, l’he deixat ben cardat), estafar o enganyar o fins i tot robar (li han cardat la cartera).
Ja ho veieu..és una mica com barrufar.
Per això, des d’aquí proposem que donat que la senyora De Gispert prohibeix de dir que Espanya ens roba, ho substituïm per un “Espanya ens carda”. I que cadascú, amb la seva consciència hi doni el significat que vulgui, que n’hi ha cada un que carda goig.
Ara bé, posats a prohibir us oferim una llista de verbs que precedides de “Espanya ens…” també es podrien prohibir. Vinga senyora De Gispert, animi’s. Ja li posem per ordre alfabètic i tot.
Espanya ens: abandona, ,abarateix, ,abassega ,abat ,ablaciona ,abomina ,abonyega ,absorbeix, abusa ,acoquina ,acovardeix ,acusa ,adotzena ,adultera ,afarta ,afebleix ,afetgega ,afligeix, afrenella ,afronta ,agemoleix ,agita ,agredeix ,agreja ,ahuca ,aigualeix ,aixafa ,alarma ,aliena, altera ,amaga ,amarga ,amarra ,amenaça ,amoïna ,amollona ,amotina ,anatemitza ,anihila, aniquila ,anorrea ,anquilosa ,anul·la ,apedrega ,aporrina ,aprima ,arpa ,arpelleja ,arracona, arramba ,arrasa ,arrauleix ,arreplega ,arrissa ,arrossega ,arrufa ,arruïna ,asfixia ,assalta ,assetja, assola ,atabala ,ataca ,atacona ,atalla ,atemoreix ,atempta ,aterreix ,atonyina ,atordeix, atracalla ,atribola ,atrofia ,atrotina ,avalota ,avaria ,avergonyeix ,avinagra ,avorreix ,balda, bandeja ,barata ,barra ,barrina ,barrufa ,basqueja ,bastoneja ,bat ,bescanta ,bescanvia ,blasma, bombardeja ,bufeteja ,burxa ,cabreja ,caça ,calumnia ,cancel·la ,cansa ,capa ,captura ,carda, casca ,castiga ,castra ,censura ,clava ,clivella ,coacciona ,coarta ,cobeja ,cohibeix ,colonitza, colpeja ,combat ,comissa ,commina ,commociona ,condemna ,confina ,confisca ,confiscar, confon ,consterna ,constreny ,contagia ,contamina ,contorba ,corromp ,damna ,damnifica, danya ,debilita ,decep ,decomissa ,deforma ,defrauda ,degrada ,deixata ,deixuplina ,demanda, demoleix ,denega ,denigra ,depreda ,deprimeix ,deroga ,desafia ,desanima ,desaprova, desarticula ,desassossega ,desaten ,desbarata ,desconjunta ,descoratja ,desdenya ,desencaixa, desencamina ,desencisa ,desequilibra ,desespera ,desfalca ,desgasta ,desgracia ,deshonra, deshumanitza ,desintegra ,deslloriga ,desmanega ,desmembra ,desnaturalitza ,desola, desorienta ,despenya ,desplau ,desposseeix ,desprestigia ,despulla ,desqualifica ,destorba, desvalisa ,desvirtua ,deteriora ,determina ,detesta ,detracta ,devalua ,devasta ,devora ,difama, dificulta ,dilapida ,dilueix ,dinamita ,discrimina ,disgrega ,disgusta ,disloca ,disminueix ,disputa, dissipa ,dissol ,domestica ,domina ,dropeja ,emascula ,embarga ,embogeix ,embolica ,embruta, embufega ,embulla ,emmalalteix ,emmascara ,emmerda ,emmusteeix ,empallega, empantanega ,empassa ,empastifa ,empatxa ,empenyora ,empipa ,empobreix ,emprenya, empresona ,enagreja ,encadena ,encarcara ,encén ,encomana ,encongeix ,encorda ,encordilla, endeuta ,enerva ,enfastidia ,enfigassa ,enfolleix ,enfonsa ,engalipa ,enganduleix ,enganya, engavanya ,engreixina ,enllarda ,enquimera ,enrabia ,enreda ,ensarrona ,ensopeix ,ensorra, ensutja ,ensutzeja ,entrebanca ,entrelliga ,enutja ,enveja ,envesteix ,envileix ,esberla, esbocina, esborrona ,esbronca ,esbutxaca ,escamoteja ,escandalitza ,escanya ,escapola, escarneix ,esclafa , escomet ,escorxa ,escridassa ,escup ,escurça ,esfereeix ,esgarria ,esgarrifa, esgota ,esmicola ,espanta ,espanyolitza ,espanyols ,espolia ,esporugueix ,esprem ,esquartera, esquerda ,esquinça ,estafa ,esterilitza ,estigmatitza ,estimba ,estomaca ,estova ,estrangula, estripa ,excita ,excomunica ,execra ,exilia ,explota ,expropia ,extenua ,extorqueix ,fagocita, falta ,fastigueja ,fatiga ,fereix ,ferma ,fiscalitza ,fon ,forada ,força ,fot ,fractura ,fragmenta, frena ,frustra ,fum ,furta ,glaça ,grapeja ,graponeja ,hipnotitza ,hipoteca ,homogeneïtza, horripila ,humilia ,idiotitza ,impedeix ,imposa ,impropera ,impugna ,incapacita ,incomoda, increpa ,indigna ,infecta ,inhabilita ,injuria ,inquieta ,insulta ,intimida ,intimida ,intranquil·litza, invalida ,irrita ,jutja ,lacera ,lamina ,lapida ,laxa ,lesiona ,limita ,liquida ,llasta ,lliga ,llima, lohapitza ,maca ,maganya ,magola ,malbarata ,maleeix ,malfereix ,malmet ,malversa ,manga, mangoneja ,manipula ,manucleja ,marceix ,mareja ,martelleja ,masega ,matxuca ,menteix, menysprea ,menysté ,minoritza ,minva ,mol ,molesta ,mortifica ,mutila ,nafra ,narcotitza ,nega, negligeix ,neuleix ,nosa ,nua ,nyaufa ,oblida ,obliga ,obstaculitza ,obstrueix ,obtura ,oculta, ocupa ,odia ,ofega ,ofèn ,oprimeix ,oxida ,panseix ,paralitza ,parasita ,parodia ,parteix, penalitza ,percaça ,percudeix ,perd ,perjudica ,persegueix ,pertorba ,peta ,pica ,picola ,picona, pirateja ,pispa ,podreix ,potineja ,pren ,preocupa ,profana ,prohibeix ,proscriu ,provoca ,punxa, purga ,puteja ,qüestiona ,rampinya ,raspa ,rata ,ratlla ,rauta ,rebaixa ,rebel·la ,rebenta ,rebutja, reclou ,recrimina ,reganya ,regira ,rellisca ,remou ,renya ,repassa ,repèl ,repel·leix ,reprèn, represalia ,reprimeix ,reprotxa ,reprova ,repta ,repugna ,repulsa ,requisa ,resquita ,restringeix, retreu ,revolta ,revoluciona ,ridiculitza ,roba ,rosega ,rovella ,ruboritza ,sanciona ,saqueja, satiritza ,satura ,segresta ,sobresalta ,sodomitza ,solla ,solleva ,sotmet ,sua ,subjecta ,sufoca, taca ,tanca ,terroritza ,tiranitza ,tortura ,traeix ,transtorna ,trastoca ,trastorna ,trenca ,trepana, trepitja ,trinca ,trinxa ,trosseja ,tuda ,turmenta ,tusta ,ulcera ,ultratja ,ungleja ,usurpa ,utilitza, vexa ,vicia ,vilipendia ,viola ,violenta ,vitupera ,vulgaritza ,vulnera ,xarbota ,xeringa ,xolla, xucla.
A veure si aviat Espanya ens…acomiada!
Necessitem independentistes a Madrid.
El 70% dels associats a Reagrupament som persones que per primer cop pertanyem a una associació política. Som homes i dones que en el transcurs de la nostra vida ens podríem haver afiliat a qualsevol de les altres opcions que hi havia i que encara hi ha. No ho vàrem voler fer. Cadascun de nosaltres podria explicar la seva petita història de què va ser el que el va fer decidir a fer el pas. Segurament hi hauria punts en comú en aquests relats: la transversalitat, la priorització de la lluita per la independència davant de l’eterna i avorridora pugna dreta-esquerra; la regeneració democràtica, la honestedat i la claredat dels principis; l’energia de les propostes; el carisma d’un líder que a voltes sembla que no ho vulgui ser…
L’energia, la il·lusió i el convenciment ens varen portar a salvar totes les dificultats i atacs (amb més èxit o amb menys) i afrontar unes eleccions que sabíem que no podríem guanyar però que tampoc no comptàvem que fos un desastre dimensions còsmiques. Va costar de pair. Ara, quasi un any després, hi tornem.
Quasi un any després, no hem estat els únics que hem reflexionat. Amb menor proporció (o amb major, donat que nosaltres no teníem res a perdre) ERC també va perdre. I han fet la part de reflexionar que els tocava. La conseqüència ha estat la coalició entre RCAT i ERC per les eleccions espanyoles. Després de molts intents, finalment un gest d’unitat. Potser només sigui un petit senyal però és prou important. Potser sigui cert que per poder fer un edifici nou primer cal enderrocar el vell. Potser sigui veritat que una derrota ha de servir per replantejar l’estratègia i trobar-ne una de millor.
Deixem de banda l’altre debat sobre si cal o no que els independentistes anem a Madrid, Arguments hi ha per una posició i per la contrària, però el més important és que el ressò de la voluntat independentista arribi al Congreso de los Diputados, encara que sembli no tenir fruits. Ho sabem, prou que ho hem dit arreu, que la independència no la proclamarem a Madrid sinó al Parlament de Catalunya i no és per convèncer a ningú que és important tenir veu a Madrid sinó per dur-hi la nostra reivindicació i, en el pitjor dels casos, evitar aquelles accions d’Estat que es vulguin exercir per anul·lar la nostra pàtria.
Entenem que hi hagi formacions independentistes que hagin decidit no presentar-se. Ens costa més d’entendre que facin campanya a favor de l’abstenció (quina por, els que criden a no votar…solen ser els que no deixarien votar mai més si tinguessin el poder) o del vot nul amb el raonament que si ells no es presenten, no val la pena votar ningú més. Pura supèrbia.
Al 70% dels reagrupats que no venim de cap altra vida política anterior, el que ens esperona és que tinguem com més independentistes millor al Parlament de Catalunya, al Congrés i al Senat de Madrid i al Parlament Europeu. Perquè els independentistes encara no som majoria ni tan sols al nostre país i perquè si no som nosaltres els que defensem la llibertat de Catalunya, no ho farà ningú més. Ens cal tenir gent nostra als fronts on es poden fer passes endavant o endarrere en el camí cap a la independència. La resta són collonades.
Nova Coordinadora comarcal de Reagrupament a La Garrotxa.
Per garrotxa - Uncategorized - 23/oct/2011
Aquest dissabte 22 d’octubre, Magda Ripoll i Quera ha estat escollida coordinadora comarcal de Reagrupament Independentista a La Garrotxa. En la mateixa sessió ha calgut escollir nou secretari de la Junta donat que Magda Ripoll n’ha estat fins el moment. La persona elegida ha estat Àngels Morral .
Magda Ripoll , empresària del sector turístic, substitueix en el càrrec a Salvador Moreno que va presentar la seva renúncia dos anys després de la seva elecció per part de l’Assemblea Comarcal, i en compliment del seu compromís d’estar al capdavant de l’associació independentista només durant 2 anys.
La Junta Comarcal de Reagrupament Independentista a La Garrotxa i l’Assemblea han volgut agrair de forma expressa a Salvador Moreno la seva dedicació a l’associació durant aquests dos anys i reconèixer la seva empenta, treball i implicació incondicional en el projecte de construir una opció política independentista transversal.
Olot, municipi per la Independència.
Per garrotxa - Uncategorized - 2/oct/2011
Dijous passat el Ple de l’ajuntament d’Olot va aprovar l’adhesió de la ciutat a la comissió redactora dels Estatuts de l’Associació d’ens locals Municipis per la Independència. La proposta de l’equip de govern (CiU i Reagrupament) va comptar amb els seus propis vots i els d’ERC.
La regidora del PP hi va votar en contra amb l’argument de “com ja sabeu nosaltres estem en contra de la independència”. Difícilment es podria ser més breu i més clar. Tot i que ens sembla que hauria calgut aclarir que, de fet, està en contra de la independència de Catalunya perquè ens imaginem que deuen estar molt a favor que Espanya mantingui la seva independència.
Els socialistes molt enfadats i encara sense pair la seva derrota electoral, varen abstenir-se. Amb una sèrie de raonaments poderosos:
- El PSC no és independentista sinó federalista.
- Aquest tema no estava en el programa electoral.
- Com pot ser que Unió hi voti a favor?
Realment va fer una mica de vergonya veure que els manca la valentia de fer una argumentació pròpia i coherent. Ens preguntem , fins i tot si els 6 regidors del PSC varen tenir llibertat de vot?
No serem nosaltres els que defensarem UDC dels atacs del PSC però tampoc no podem oblidar que va ser l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, membre d’UDC el que va anunciar la creació d’aquesta associació en el parlament inaugural de la darrera Assemblea Nacional de Reagrupament. I també recordem que ara fa 77 anys, els militants d’Unió deixaven la pell als carrers de Barcelona per defensar el nou Estat Català que va proclamar el President Companys.
Deixant de banda això, sembla que el cap del grup del PSC es va dedicar a emular Lerroux trucant empresaris garrotxins advertint-los dels greus mals de la independència i suggerint-los de fer pressió al consistori perquè es retirés la proposta. Debades.
Altres diuen que això només és un gest. Cert, això no ens portarà la independència de cop i volta. Però la importància del gest és doble: surt a proposta del partit que avui governa el nostre país i, encara més important, per primer cop són els governs (encara que siguin municipals) els que passen davant. Després de tants anys on només es mobilitzaven els ciutadans era prou hora.
La fractura.
Per garrotxa - Uncategorized - 6/set/2011
Fins al fàstic infinit i fins l’avorriment més físicament insuportable hem sentit a dir-nos que l’exigència independentista portaria a una fractura social insuportable pel nostre país. Els bords hipòcrites que ens deien això ataquen avui, de ple, allò que els catalans estimem més; menystenen i proven d’abatre el tret que hem estat capaços de mantenir durant 300 anys d’ocupació (ara no és hora del llenguatge tebi sinó de dir les coses pel seu nom). Ataquen la nostra llengua en l’àmbit més sensible, el que és bàsic per bastir la nostra societat: l’escola.
El que proven de fer no és només fracturar la societat sinó amputar-la, dividir-la, escorxar-la. Plantem cara. No estiguem pas només a la defensiva, cal passar de la passivitat a l’acció:
- quants edificis estatals incompleixen la seva llei de banderes? Denunciem-los.
- quantes empreses no compleixen la llei de política lingüística? Denunciem-les.
- quantes escoles adopten voluntàriament la sentència? Abandonem els consells escolars i les AMiPA.
S’ha acabat el temps de la temprança.
Ens han robat la cartera i ens volen tallar la llengua. El proper pas ja només pot ser empresonar-nos.
