Guerra bruta contra el dret a decidir.

La caverna mediàtica espanyola, tan previsible, hi ha  tornat. Res de nou. Encara no entenen que si una majoria de catalans volem sortir d’Espanya és, entre altres motius, per no haver de patir aquesta intoxicació constant per part de diaris com El in-Mundo, La sin-Razón, ABC i emissores com la COPE o Intereconomía. Pura claveguera. Ara, un cop més, es vénen a donar la raó.

La infame filtració, a una setmana de les eleccions, d’un sospitós  informe fantasmal, no encarregat pel jutge del cas Palau i desconegut pel propi ministre de l’Interior, és una típica maniobra espanyolista, barroera i antidemocràtica (pura in-mundícia) que òbviament no  pretén desestabilitzar només el nostre president sinó fer fracassar el procés democràtic que els catalans hem endegat per recuperar la  nostra llibertat nacional. Ens ho volen impedir i creuen que tot s’hi val.

No se’n sortiran. Lamentem que la guerra bruta sigui una cosa tan  consubstancial a la democràcia espanyola. Però no caurem en aquest parany fastigós. No farem cas de tota aquesta in-mundícia.  Tots els que vam ser a la gran manifestació de la Diada, alliberadorament festiva, sabem que ja no podran aturar Catalunya.

Continuarem fent el nostre camí. Persistirem.

Farem una gran majoria per la llibertat.

 

TOTS amb el nostre president.

Per Catalunya, TOTS a votar.

 (Joan Torres, associat d’Olot)

No hi ha Comentaris

L’hora del patriotisme.

L’hora del patriotisme ha arribat. Falta saber ara si els catalans serem capaços de ser patriotes o, com altres cops, se’ns anirà el seny en orris.

Els que volem la llibertat del nostre país, que no pot ser altra que la independència respecte d’Espanya, serem capaços de ser patriotes?

 Després d’anys de reclamar a CiU que es decidís a convertir-se en independentista o de retreure’ls que no ho eren, serem capaços de donar al President Mas la majoria necessària que ens reclama i que, de fet, necessitem tots per triar endavant amb el procés d’independència?

 O ens farà més por el risc, ben escaldats que n’estem, d’una marxa endarrere a l’últim moment?

 Serà capaç el President de, en les dues setmanes de campanya electoral, convèncer als seus, als nostres i als de més enllà que hi podem confiar per dur Catalunya a la independència i que tot plegat no és una “arrancada de cavall i aturada de ruc”?

 Seran capaços els partits independentistes que entrin al Parlament  de renunciar al seu discurs tradicional per ajudar a construir el nou Estat?

 D’això  en diríem patriotisme.

 Reagrupament ha renunciat a presentar-se a les eleccions. Però això no vol dir que haguem renunciat a treballar per assolir l’objectiu fundacional: la independència de Catalunya.

 En aquest moment, tenim clar que la millor manera d’aconseguir-ho és donant recolzament total i incondicional a favor del President de la Generalitat que és qui encapçala el moviment i qui dóna la cara i les explicacions a Barcelona, Madrid i altres capitals estrangeres.

 El nostre posicionament, pot ser difícilment entès des del punt de vista polític tradicional, que es fixa amb la política de pactes i que ignora el gran canvi del moment actual. També pot ser fàcilment denostat invocant les essències del purisme independentista.

 A Reagrupament no tenim res excepte patriotisme i renunciem a tenir qualsevol cosa, excepte la independència. I és amb aquest únic objectiu que posem el nostre patriotisme a disposició del President Mas. Són un vot i una força incondicionals però prestats.Com el lema de l’Acadèmia dels Desconfiats Tuta quia diffidens, segura perquè desconfia, donem el nostre suport a canvi de res més que continuï endavant el procés, tan ràpid com pugui però estarem amatents.

 Altres opcions independentistes creuen que cal que hi hagi un contrapès que aguanti el President si trontolla, o que l’empenyi si s’atura. Sabem que també sabran ser patriotes i lleials al seu país, deixant de banda el partidisme absolutament legítim en qualsevol altra circumstància i moment. Sabem que seran millors aliats que algun canceller de la comitiva. Amb ells hem anat junts en altres batalles, per això  aquesta que esperem que sigui la definitiva no la lliurem contra els germans independentistes sinó contra els partits unionistes que volen que la nostra nació continuï essent un racó submís del seu Estat . A aquesta batalla no hi volem anar amb les esquadres  dividides perquè els catalans som pocs i només ens tenim a nosaltres mateixos per defensar-nos.

 Per Catalunya, per la independència: tots amb el President!.

No hi ha Comentaris

Acte 3 d’Octubre de 2012

Dimecres Vinent, 3 d’octubre a les 8 del vespre, xerrada al Casal Marià d’Olot amb Alfred Bosch, parlamentari a Madrid de la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, i de Josep Ferrés, membre de Reagrupament i regidor a l’equip de govern d’Olot.
El títol de la xerrada serà “Catalunya: Estat propi, futur propi”. Les oportunitats de Catalunya quan sigui un Estat, la possibilitat dels catalans de construir el nostre propi futur. Amb independència.

No hi ha Comentaris

Els ous de la serp també es coven a Olot.

Aquest és el segon any que per la Festa Major d’Olot, hi ha hagut un acte paral·lel i fora de programa. Un petit esdeveniment, anecdòtic si voleu, però que ha aixecat un cert malestar en els ciutadans que sense voler assistir-hi, sense comprar entrada se l’han trobat davant. Com si es tractés d’una performance o, una flash-mob sense  música ni ball, els regidors de PxC a Olot acompanyats del seu líder, el regidor de Vic Josep Anglada, s’han passejat per Olot, han assistit a la Missa Solemne que va celebrar l’Arquebisbe de Barcelona i varen assistir a la processó amb la Verge del Tura.

Personatges anodins i sense relleu, d’una grisor avorrida i plana que no varen passar desapercebuts per molts ciutadans perquè anaven envoltats d’una colla de faceciosos que en teoria els protegien no sabem ben bé de què i que, de fet, intimidaven amb la seva actitud arrogant i prepotent i amb la seva imatge agressiva, als ciutadans que se’ls trobaven. Aquesta protecció rai, que se la paguen ells, però ens sembla força més indignant que Interior desplacés 3 furgonetes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra només perquè aquest xicot desnerit i amb cara de patir del fetge va voler venir a lluir la seva hipocresia a Olot el dia de la Mare de Déu del Tura.

Quant ens ha costat als catalans el seu intent de ressuscitar el nacional-catolicisme? Quant ens costen als catalans  cada any les seves excursions de cap de setmana?

No estarem ajudant a covar els ous de la serp? Els demòcrates permetem que, en nom de la llibertat d’expressió i de la democràcia, es puguin presentar a les eleccions personatges que si manessin el primer que farien seria prohibir les eleccions democràtiques; l’Església acull a personatges la ideologia dels quals es troba d’allò més allunyada del concepte de fraternitat i amor al proïsme i que es fonamenta, de forma quasi exclusiva, en l’odi a tot aquells que no són ni pensen com ells.

I ens quedem impassibles i, arronsant les espatlles, diem que la democràcia és així i que a l’Església hi cap tothom.

Com deien els nostres avis, “massa bo vol dir ser ruc”. Que no ens n’haguem de penedir mai, de no mostrar-nos ferms.

No hi ha Comentaris

Cercle viciós: Més Crisi, més Espanya.

En aquesta vida tot acaba arribant. I com esperàvem i estàvem segurs que passaria, cada cop que el govern espanyol ho desmentia més cert teníem que passaria, Espanya ha estat intervinguda. Bé, en deuen dir un altre nom. Però quan el president Rajoy diu que fa el que no voldria i que no pot escollir…ja li poden inventar un nom, que el fet cert s’anomena intervenció.
Es molt fàcil donar la culpa a en Mariano Rajoy perquè a més de ser espanyol a sobre és del PP, que fa una mica més (però només una mica més) de ràbia que un espanyol del PSOE. Però el cas és que tot plegat ja vé de fa anys, quan eren els socialistes els que mangonejaven i dilapidaven.
El president de la gent ufana i superba s’ha vist reduït al paper de l’encarregat de Filiprim que fa el que el Sr Bachs (vull dir, Frau Merkel) li ordena. Ja s’ho farà, que els catalans sabem prou bé el que és empassar-se l’orgull. A nosaltres, però, “ens fa bola” i no ens acaba d’anar avall.
Per això ens sembla que hem de dir prou a algunes de les mesures que el govern de Madrid vol pendre, perquè tot aprofitant que “el Pisuerga pasa por Valladolid” i que això és el que manen els alemanys, volen atacar la democràcia i les poques llibertats de Catalunya. Menys és menys, i per això és intolerable que es vulgui donar més competències a les Diputacions Provincials en detriment dels municipis. Les Diputacions són ens estatals i si tenen més poder és Espanya qui l’exerceix. Tornaran els temps en que els Governadors Civils eren els personatges més importants de les províncies? Serà a la Diputació on caldrà anar a retre vassallatge? Més Diputacions és més Espanya.
Es vol reduir un 30% el nombre de regidors. En el fons, menys competències municipals poden ser exercides per menys regidors. Però la conseqüència és que les majories absolutes es veuen reforçades i que els partits petits poden aspirar com a màxim tenir un representant. Menys regidors, menys democràcia.
Es volen eliminar els Ajuntaments de menys de 20000 habitants. No calen, si ja se’n cuidaran de tot les Diputacions. Menys Ajuntaments, més vassallatge.
Mica en mica, la crisi o, millor dit, la gestió espanyola de la crisi ens enfonsa econòmicament a la misèria i nacionalment a la submissió política.
Més Espanya és més crisi. Més Catalunya és més llibertat.
Estem molt a prop del punt de no retorn. De nosaltres depen el prèmer l’accelerador o el frè. L’accelerador cap a la independència o el fre de la submissió.

No hi ha Comentaris

Un any de Reagrupament a l’Ajuntament.

Amb aquest títol amb rodolí, provaré de fer una mena de balanç d’aquests primers 12 mesos de regidor.

Per un regidor novell com jo, els primers mesos són de més atabalament que no pas feina però afortunadament, la maquinària funcionarial està ben greixada i la inèrcia és suficient com perquè si el novençà té seny la rutina vagi fent la seva via i la majoria de microdecisions diàries no trobin massa entrebancs.

Mica en mica es va anar trobant el ritme i un cert domini dels mecanismes de funcionament intern que ha de fer que els projectes avancin més ràpidament del que ho  han anat fent fins ara.

En aquests 12 mesos aquests són els  projectes més rellevants que hem liderat:

- el software de La Ciutat dels Detalls. Encara que la oposició (especialment el PSOE) en faci conyeta, el programa té èxit, fomenta la participació i el sentiment de pertinença i ens permet de coordinar les accions de forma interna. Malauradament, no totes les peticions es poden satisfer perquè depassen allò que estaríem d’acord en anomenar detalls.

- la proposta d’extensió a la preferència d’us dels productes etiquetats en català. Quan la majoria d’ajuntaments encara parlen de comprar aigua etiquetada en català, nosaltres proposem estendre-ho a tota mena de productes i serveis. Un acte proactiu de defensa de la nostra llengua.

- la moció per la ICE per a l’ampliació de la UE, en línia amb altres mocions d’orientació independentista i amb  l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

- ordenança d’administració electrònica, que ha de permetre un accés no-presencial a la informació i tràmits municipals.

- ordenança de terrasses (s’aprovarà inicialment en el Ple del mes de juny), per provar de fixar criteris en les autoritzacions de la via pública amb terrasses de bars i restaurants.

- campanya de seguretat viària “Tots som vianants“. Les dades d’atropellaments a Olot en els darrers anys són preocupants: doblen la mitjana catalana.

- Adhesió a la Carta Europea del Caminar i adhesió a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura: amb la idea de fer-lo servir com a full de ruta en tot allò referent a la mobilitat

- l’eliminació dels símbols franquistes d’ Olot. Vàrem aturar l’avantprojecte aprovat pel PSOE la darrera setmana del seu mandat que els mantenia per sempre més i n’hem aprovat inicialment un altre que els elimina, tot mantenint el respecte i la memòria per les persones que varen ser assassinades. Una cosa no treu l’altra.

En el Ple, he respost en nom de l’equip de govern mocions sobre retransmissió dels Plens per Internet, aparcaments al Pou del Glaç i al Nucli Antic  i sobre la mobilitat en bicicleta. Totes aprovades.

En temes de ciutat, s’ha seguit la línia de l’equip de govern i només s’ha votat diferent en alguns temes ideològics: en contra dels correbous per les Festes del Tura (es va aprovar) i a favor de donar el nom d’un espai públic al general Moragues i a retirar el retrat del rei dels espanyols de la Sala de Plens (es va rebutjar).

Ara estem treballant principalment en aquests altres projectes:

-          Pla de Mobilitat Urbana, que vagi més enllà de les declaracions d’intencions i fixi objectius, fites i terminis.

-          Consensus: una plataforma tecnològica per a la participació ciutadana.

-          Modificació de l’ordenança de convivència, per incorporar nous supòsits i actuacions que es poden donar i que cal tenir previstes.

-          Pla de Jardins infantils: detectant quines necessitats d’esbarjo per mainada hi ha a cada zona d’Olot

-          Regidors als barris: no ho acabem d’arrancar; caldrà explicar millor a tothom, AAVV incloses, quin és l’objectiu: donar l’oportunitat als ciutadans que el regidor els pugui atendre personalment per tractar temes de ciutat.

-          Campanyes de seguretat viària enfocades a velocitat i ciclomotors: la velocitat excessiva per part d’un reduït nombre de conductors dóna sensació de perill, tot i així s’ha de prevenir; els ciclomotors representen un risc i cal conscienciar als seus conductors.

Segurament per a alguns dels que llegiu aquest post us pot semblar estrany aquesta barreja de temes que van des dels simbòlics als més terrenals però tot plegat respon a les característiques i funcions de les regidories que ocupem.

Com he dit abans, cada setmana toca prendre un munt de microdecisions sobre ocupació de la via pública, donar permís per a la celebració d’actes i activitats ben diverses, atendre ciutadans amb voluntats ben diferents i mirar que harmonitzin amb el conjunt de la ciutat. Tot és tan senzill com podeu pensar al llegir això quan es tracta de dir que si, però quan cal dir que no… és força més complicat. Però cal trobar la força per fer-ho i la paciència per sentir-te a dir algun penjament que vull pensar que és més  fruit dels nervis que no de la mala fe.

I ens cal trobar temps per, enmig de tot allò que és comú a qualsevol administració i buit d’èpica, fer propostes que ens facin avançar cap a la independència des del municipi.

Per això us demano ajut, per trobar no l’empenta ni l’energia sinó per trobar l’enfocament que ho faci possible.

Josep Ferrés i Coromina

Regidor de Reagrupament a l’Ajuntament d’Olot

No hi ha Comentaris

Olot aprova la ICE per l’ampliació de la UE.

Dijous passat, tal com dies enrere havia  passat a Vic i Girona, el Ple de l’Ajuntament d’Olot va aprovar la moció de Reagrupament en suport a la Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit d’un procés de secessió d’un territori d’un estat membre.

Era el darrer punt de l’ordre del dia d’un Ple llarg i complicat, amb especial tensió per la presentació d’una moció ultradretana per exigir que es mantingui la simbologia feixista de l’anomenat “panteó dels caiguts” del cementiri municipal.

La moció va ser presentada per la coordinadora comarcal de Reagrupament Magda Ripoll.

Durant el torn de paraules, es va fer patent que aquells que varen votar una estona abans a favor del manteniment dels símbols feixistes, aquest cop votarien en contra de la moció de Reagrupament. Ben clar que ho va dir la regidora del PP : “estem en contra de la independència de Catalunya” per si algú en dubtava. El portaveu de PxC, feixista declarat i confés, optava per la via del suposat sarcasme i coincidia amb la regidora del PP en una visionària defensa de “que no era el moment”.

ERC, com era d’esperar, va votar-hi a favor tot i mostrar-se convençuts que si Catalunya assolís la independència l’EU ens acolliria amb els braços oberts. Segur que si, però per si de cas posem-hi una mica de legislació que ens empari.

Els 6 regidors del PSOE, que es varen manifestar federalistes (sic), varen optar per l’abstenció insistint en la seva línia que “aquestes mocions que no es mouen en l’àmbit local, no serveixen de res”. Bé, queda clar que no s’havien llegit la moció ni escoltat la Marga perquè precisament ben local que és: demana que l’ajuntament faciliti al màxim el procediment de recollida de signatures de suport a la ICE.

Finalment, l’equip de govern de CiU i Reagrupament hi va votar a favor alabant l’esperit europeista de la moció i garantint el màxim suport a la inciativa.

Recompte final:

Vots a favor: 12 (Ciu-RCat,10, i ERC,2).

Vots en contra: 3 (PxC,2, i PP, 1)

Abstencions: 6 (PSOE).

No hi ha Comentaris

Moció de Reagrupament a l’Ajuntament d’Olot per l’ampliació de la UE

El dia 1 d’abril de 2012, es va presentar al registre del Parlament Europeu una Iniciativa Ciutadana Europea per tal que es reconegui com a membre de la UE qualsevol nou estat sorgit de la secessió democràtica d’un estat membre de la Unió Europea (més informació a http://www.euinternalenlargement.org/ca).

Les ICE son un instrument jurídic d’àmbit europeu similar a les ILP (Iniciatives Legislatives Populars) que permeten que els ciutadans de la UE proposin noves lleis. Aquesta eina, prevista en el reglament 211/2011 de 16 de febrer entrava en vigor el mateix dia 1 d’abril de 2012 un cop exhaurit el termini de transposició legislativa a les legislacions nacionals.

La proposta la presenta un Comitè Ciutadà format per ciutadans de Luxemburg, França, Espanya, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya i els Països Baixos, el representant dels quals és en Joan Carretero.

Aquesta ICE suposa un avanç estratègic molt important en el procés de l’assoliment de la independència de Catalunya perquè en el cas que fos aprovada significaria, un cop culminat el procés democràtic d’independència, el reconeixement immediat del nou estat català com a membre de ple dret de la Unió Europea. Fins avui no existia cap llei que preveiés el que podria passar en el cas que, com pot passar al nostre país i també a Escòcia, es donés la situació que hi hagués la secessió de part del territori d’un estat membre de la UE.

La presentació de la ICE és només el primer pas d’un llarg camí fins a poder presentar la proposta a debat al Parlament Europeu. Un cop acceptada la ICE caldrà iniciar un procés de recollida d’un milió de signatures de ciutadans de la UE de com a mínim 7 països diferents dins d’un termini de 12 mesos. Posteriorment cada estat emetre haurà de validar i certificar les signatures en un màxim de 3 mesos.

Donat que aquesta ICE qüestiona l’Europa dels Estats és d’esperar que hi hagi una resistència i oposició d’alguns dels estats membres de més baixa qualitat democràtica i major jacobinisme, per això i per tal d’obtenir el major nombre de suports possibles de les institucions Reagrupament Independentista ha presentat una moció a l’Ajuntament d’Olot perquè hi doni suport com recentment va fer l’Ajuntament de Vic.

Amb aquesta ICE, Reagrupament reforça el seu full de ruta cap a la independència de Catalunya: a la Declaració Unilateral d’Independència per part del Parlament s’hi afegeix la legislació que farà possible el reconeixement del nou estat català com a estat membre de la Unió Europea. D’aquesta forma, les reticències d’aquells catalans que desitgen la independència però que encara tenen dubtes sobre el que podria passar, sobre un més que improbable ostracisme o aïllament internacional quan Catalunya proclami la seva independència quedaran resoltes de forma legal i transparent i aquells que enarboren la bandera de la por caldrà que busquin un altre argument. Cada vegada els en queden menys, però són tossuts.

Amb aquesta ICE, decidim girar l’esquena a Espanya definitivament i ens obrim a Europa; comencem la lluita per la nostra llibertat i obrim la porta a altres nacions que, com la nostra, decideixin separar-se de l’Estat del qual formen part i independitzar-se sense deixar de ser membres de la UE. Una pertinença que reivindiquem i a la qual no volem, ni podem renunciar.

Segueix a continuació el text complet de la moció.

Moció de suport a la Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit d’un procés de secessió d’un territori d’un estat membre

Exposició de motius:

El dia 1 d’abril es va presentar una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) perquè la Unió Europea garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre de la UE.
En les Iniciatives Ciutadanes Europees no es pot demanar una modificació dels Tractats de la Unió Europea sinó generar nova legislació.
Els objectius d’aquesta iniciativa ciutadana són:
• garantir el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un estat sorgit per un procés de secessió d’una regió d’un estat membre de la Unió Europea;
• garantir la sobirania dels ciutadans en els processos de secessió a l’interior dels territoris dels estats de la Unió Europea i
• garantir el respecte als principis, valors i objectius de la Unió Europea establerts en els Tractats, entre els quals l’article 2 que diu: “La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones.”
La proposta la presenta un Comitè Ciutadà format per ciutadans de Luxemburg, França, Espanya, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya i els Països Baixos.

En el termini de dos mesos des de la seva presentació, la Comissió Europea té temps per acceptar o rebutjar el registre de la ICE. En el cas que s’accepti caldrà el suport d’un milió de ciutadans europeus amb dret a vot que s’han d’aconseguir en un termini màxim de 12 mesos. Les signatures han de provenir, com a mínim, de set estats de la UE amb un nombre mínim de signatures de cadascun d’aquests estats.

Una vegada obtingut el milió de signatures i validades per cada estat, la Comissió permet presentar-la en audiència pública al Parlament Europeu.

Atès que alguns polítics espanyols han amenaçat amb la possibilitat d’un vet d’Espanya a la continuïtat d’un futur Estat català dins la UE.
Atès que com a demòcrates sempre defensarem que el manteniment de Catalunya dins la Unió Europea només pot dependre de la lliure voluntat de les catalanes i els catalans, i que cap estat pot tenir dret de vet sobre aquesta decisió sobirana del poble català.

Es proposen al ple de l’Ajuntament d’Olot els següents punts d’acord:

1. Donar suport a la Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE garanteixi el manteniment de la ciutadania europea als ciutadans d’un nou estat sorgit per un procés de secessió d’un territori d’un estat membre.

2. En el cas que la Comissió Europea accepti aquesta ICE, des del municipi es donarà tot el suport que estigui a les nostres mans, per tal que els organitzadors puguin recollir el màxim de signatures.
3. Comunicar aquest acord al Comitè Ciutadà impulsor d’aquesta Iniciativa Ciutadana Europea, i a www.euinternalenlargement.org perquè l’Ajuntament de d’ Olot hi consti com una de les institucions col•laborades en aquesta ICE.

Olot, 17 de maig del 2012
Reagrupament Independentista a La Garrotxa

No hi ha Comentaris

Austeritat per Espanya, misèria per Catalunya.

Ahir el govern espanyol va presentar els pressupostos. Realment varen satisfer totes les expectatives, aquests xicots. Impecables amb la seva visió de l’estat espanyols són uns pressupostos que responen a la situació real de l’economia vista des de la seva òptica unitarista: no hi ha ingressos, cal reduir despesa.

Això, qualsevol ciutadà és capaç d’entendre-ho perquè és el que, de forma més o menys conscient, fem tots a casa.

Ara bé, quan arriben les vaques magres, és allò que decidim deixar de fer i el que decidim que cal mantenir, el que defineix la política del govern.

Des de Catalunya, el missatge que rebem és claríssim: l’austeritat per Espanya es converteix en misèria per nosaltres.

La famosa disposició addicional tercera:
- 759 milions del 2008… NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
- 219 milions del 2009… NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.
- 1.200 milions del fons de competitivitat…. NO ES PRESSUPOSTEN, ES A DIR, NO ES PAGARAN.

Més de 2.100 milions d’euros que l’Estat havia de pagar a Catalunya i als quals no pensa fer front. L’espoli fiscal ha augmentat exactament un 10 % més. Deu ser que als catalans ja no ens vé d’aquí?

Però això no és res si ho comparem amb la decisió de no fer inversions cabdals per al desenvolupament de l’economia catalana i que ens posen al llindar del col•lapse i de la impossibilitat d’afrontar el nostre futur:
- l’aeroport de la capital de Catalunya continuarà sense ser accessible per tren. Segle XXI a la UE, incomprensible!
- els accessos al port de la capital de Catalunya, no es faran. Ganivetada al cor del comerç i del trànsit de mercaderies. ( d’això d’oblidar-se dels accessos en tenim un exemple a Olot amb els del nou hospital).
- vies terrestres essencials per la mobilitat oblidades: la N-II, B-40, A-2, A-27…

No n’hi ha prou de pensar que sense nosaltres no se’n sortiran (els mateixos deien els jueus ingenus a l’Alemanya dels 30s i 40s) cal fer passes decidides perquè ens hi va el nostre futur com a nació.

Ser espanyols només ens porta a l’esllanguiment ciutadà i nacional. Ens tenien catalans esclaus i no s’aturaran fins que siguem espanyols misèrrims.

Podem ser catalans lliures i pròspers. Encara no t’has reagrupat?

No hi ha Comentaris

Un heroi a Mallorca: Jaume Bonet

Fa temps que es parla dels “independentistes desacomplexats” per anomenar a aquells que no ens estem de dir que, per moltes i diferents raons, voldríem que la única nació de la qual ens sentim membres (Catalunya) fos un més dels estats de la Unió Europea. Ja no pensem que calgui raonar més amb els espanyols i que convèncer-los és una tasca inútil.

Per aquelles malauradament circumstàncies que a vegades passen també existeixen els “espanyols desacomplexats” que vindrien a ser l’antimatèria dels anteriors.

I mentre els independentistes desacomplexats no ens n’acabem de sortir en la nostra tasca desacomplexadora dels catalans, els espanyols desacomplexats han arribat al poder a Madrid i a sobre es fan els milhomes al nostre país. I s’ofereixen a dur recursos de Madrid si fem bondat; sincerament, en comptes d’això ens estimaríem més que no ens robessin tant.

I des del poder espanyol saben molt bé què és allò que ens fa més mal i per aquí comencen: per la llengua. Saben que aquí ens dol. I reaccionem. Com mes gran l’agressió, més forta la reacció. A Mallorca, davant la decisió que als funcionaris ja no els calgui conèixer el català, un jubilat anomenat Jaume Bonet ha iniciat una vaga de fam que ja fa 20 dies que dura. Ell diu que no vol morir però no dubta de posar al seva vida en risc per defensar la nostra llengua. Un heroi sacrificant-se per allò que estima.

Des d’aquí, el nostre homenatge. I el nostre agraïment.

No hi ha Comentaris