Arxiu etiqueta Actes Reagrupament

“No volem fer política autonòmica”

 Ahir, 6 de març del 2010 al vespre es va fer  la presentació pública de Reagrupament a Sant Jaume de Llierca, amb les intervencions Narcís Ribes, alcalde de Montagut i Oix i membre de la Junta Nacional de Reagrupament; i de Joan Torres, mestre i ex-regidor de l’Ajuntament d’Olot.

 Ribes va descriure Reagrupament com un projecte seriós, una opció de dignitat, que pretén superar diferències ideològiques per consolidar un moviment transversal que porti a la independència de Catalunya. Segons Ribes, les competències actuals de la Generalitat no permeten de fer una política troncal i parlar de dretes i esquerres és, a hores d’ara, un debat estèril.

 Espanya té clar el nivell de Catalunya: es tracta d’una Comunitat Autònoma més, sense res que la faci especial respecte de la resta.

 Actualment l’estat espanyol és un estat eficaç i potent que aplica arreu del territori un model homogeni (llengua, model econòmic) de ciutadania espanyola i vol eliminar com sigui (amb coacció o violència) les diferències nacionals.Contra el que s’havia dit fa un parell de dècades, és obvi que l’Europa que s’està construint és l’Europa dels Estats, no la dels pobles. I en aquesta Europa, per manca de voluntat de l’estat espanyol, el català és la llengua més parlada menys protegida.

 Per Ribes,el període autonòmic es pot resumir amb que “mai s’havia aconseguit tan poc disposant de tanta força” en al·lusió directa a la majoria nacionalista que està present al Parlament des de fa un munt d’anys.

 El que cal és aprofitar el Parlament de Catalunya com l’instrument necessari per aconseguir l’Estat lliure de Catalunya.

 Finalment Ribes va deixar clar la nul·la disposició de Reagrupament a fer política autonòmica.

 Seguidament Torres, en un discurs molt pedagògic, va exposar que Reagrupament és la única alternativa a la política que ens estan venent els mateixos partits polítics  que des de fa 30 anys es belluguen per l’escena política. Partits que fa evident a ulls dels ciutadans que posen els seus interessos per davant dels interessos dels ciutadans.

 Joan Torres va remarcar que Reagrupament no és un partit polític sinó una associació i va exposar “una mà” de raons per associar-s’hi:

  1.  la voluntat de no perpetuar-se en la política,
  2. l’objectiu clarament enfocat d’assolir la independència,
  3. el fracàs de l’autonomisme encarnat en el recurs contra l’estatut,
  4. el fet que Reagrupament és la única alternativa al vot en blanc per als independentistes,
  5.  votar “als de sempre”  és permetre’ls “fer el de sempre”.

 

 Per acabar, i abans de donar inici a un col·loqui amb els nombrosos assistents, Torres va  exposar les raons econòmiques, polítiques i culturals per treballar per la independència de Catalunya.

Catalunya, un país que s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’emprenedoria està sotmesa a un espoli fiscal que en condiciona el futur veu la fi dels 100 anys del catalanisme que ha propugnat la modernització d’Espanya per perquè Catalunya s’hi pogués sentir còmode, escenificat un cop més i com a darrer intent, en el fracàs del nou Estatut.

Finalment ser independentista és una qüestió de dignitat i de sentit comú perquè el món està ple d’independentistes, donat que cap estat lliure en el món vol renunciar a la seva independència.

 

No hi ha Comentaris

Carles Móra: “Només reto vassallatge al meu poble”.-

D’aquesta manera es va expressar l’alcalde d’Arenys i destacat reagrupat en l’acte de presentació de Reagrupament a Sant Esteve d’En Bas el passat 18 de febrer. Amb aquesta afirmació Móra denunciava el que es veuen obligats a fer els alcaldes per obtenir subvencions i ajuts de la Generalitat i les Diputacions. Malgrat la denominació oficiosa és “fer gestió política”, Móra defineix com a acta de vassallatge el desplaçar-se a demanar ajuts per la concessió dels quals no hi ha cap altra norma que l’arbitrarietat de qui les concedeix.

Móra va fer un paral·lelisme entre Arenys 2000 i Reagrupament, destacant els punts en comú: absència de la disciplina de partit, voluntat de no perpetuar-se en el càrrec, elecció directa de les persones que formen les candidatures, etc.  Tot això resumit en el lema “qui vulgui manar, primer que serveixi”.

Va destacar el fet que si bé es parla molt dels funcionaris, sobretot dels ineptes, ningú esmenta mai les desenes de milers de contractats directament pels càrrecs polítics, en una pràctica que és comuna a totes les forces polítiques i que fa absolutament imprescindible modificar la llei de la Funció Pública.

Des del punt de vista nacional, Móra va opinar que l’espoli fiscal i la catalanofòbia són raons suficients per desitjar la independència i va reblar el clau destacant el menyspreu que el govern espanyol mostra per Catalunya.

Narcís Ribes, membre de la Junta Nacional de Reagrupament i alcalde de Montagut i Oix va corroborar fil per randa les afirmacions de Carles Móra  i va proclamar que a Catalunya només li queden dues opcions: “integrar-se totalment a Espanya o aconseguir l’Estat propi”.

Va tancar l’acte Manel Alentorn, membre de la Junta Comarcal de La Garrotxa, el qual va exposar que ha estat l’empobriment econòmic i cultural de Catalunya el que l’ha impulsat a entrar a Reagrupament, associació en la qual ha trobat resposta a la seva demanda d’exigir ètica austeritat i esforç a la classe política.

Davant de la partitocràcia que està al servei dels poderosos, Alentorn desitja que es pugui retornar l’orgull dels ciutadans pels seus governants.

, , ,

No hi ha Comentaris

Acte de presentació de Reagrupament a Besalú.

 Ahir, 2 d’octubre de 2009, al vespre nombrosos reagrupats ens vàrem trobar a   la presentació pública de Reagrupament a Besalú, amb la presència de Carles Bonaventura i Emili Valdero, membres de la Junta Nacional de Reagrupament, en un acte de petit format però de gran contingut.

 Com en tots els actes de presentació el discurs es va centrar en els nostres dos eixos programàtics: Independència i regeneració política.

 Carles Bonaventura va centrar el seu discurs en l’eix de la regeneració política, sense la qual Reagrupament no concep la independència. Des del primer moment deixa clar que l’autonomisme ha copiat models espanyols que s’han mostrat ineficaços (policia, mitjans audiovisuals..) i que allunyar-nos d’Espanya suposa també allunyar-nos d’una manera “molt espanyola” de fer política: el trapicheo, pelotazo, amiguisme, etc.

 Va apuntar algunes de  les propostes de Reagrupament per fer-la possible: lleis i reglaments que impossibilitin la corrupció i que la castiguin de forma exemplar si arriba a produir-se; limitació de mandats i accés posterior únicament a càrrecs no remunerats; llistes obertes i amb candidats fidels als votants i al territori per on han estat escollits.

És vital un retorn a la política com a servei al bé comú i no com a modus vivendi de personatges mediocres, per això cal establir una limitació de permanència en càrrecs públics remunerats.

 Cal que els polítics siguin  fidels als seus votants i al seu territori i no a la cúpula del partit, per això en el Parlament deixarien llibertat de vot als parlamentaris en tots els temes que no suposin la defensa de la llibertat de Catalunya, per als quals no caldrà. Per això es preveu que puguin consultar, utilitznt la xarxa, què és el que pensen els reagrupats.

 Els catalans hem de ser considerats com a ciutadans  i no com a súbdits; ciutadans de ple dret i no administrats submisos.

 Emili Valdero va exposar la independència de Catalunya com la única possibilitat de tenir eines pròpies per poder donar les respostes adequades als canvis demogràfics, econòmics i socials que el país experimenta.  En un moment de profnda transformació, la independència és una necessita vital i més quan l’autonomisme és mort perquè no ha dóna resultats.

 Després d’anys intentant que la resta del món reconegui els catalans com “una cosa especial”, ha arribat el moment d’evidenciar que totes les reivindicacions nacionals s’assoleixen de cop quan s’esdevé independent. Valdero va aportar dades demolidores sobre les limitacions que el dèficit fiscal sostingut amb Espanya suposa per Catalunya i va comparar el 10% del PIB que suportem anualment coma dèficit, amb el màxim del 4% establert per llei a Alemanya, el 2,5% dels USA i el 2% de Canadà i Austràlia. Sense aquest espoli, Catalunya tindria un nivell de vida semblant al d’Holanda, el quart millor dins de la Unió Europea.

 Tenir Estat propi ens permetria disposar de 21.000 milions d’euros anuals i això voldria dir, per exemple:

-          poder desdoblar l’eix transversal (708 milions)

-          eliminar tots els peatges de Catalunya ( 6.000 milions)

-          garantir el sistema públic de pensions i oferir pensions més dignes.

-          Poder disposar d’eines pròpies contra la crisi i no anar a remolc de l’estrafolària política econòmica del govern espanyol.

 Actualment es donen unes condicions internes i externes immillorables per proclamar la independència: creixement del sobiranisme a Catalunya i processos d’independència a Europa.

 La UE té establert un protocol per al reconeixement dels nous estats que sorgeixin per via democràtica. Es reconeixeran si es compleixen dues premises:

 1. referèndum amb una participació mínima del 50%.

2. resultat del “SI” superior al 55%.

 Seguidament va exposar el full de ruta que Reagrupament té per assolir la independència de Catalunya:

-          proclamació unilateral de la Independència des del Parlament de Catalunya.

-          Conflicte polític i diplomàtic: es viola la legalitat espanyola.

-          Empara de la UE i els USA.

-          Referèndum de ratificació.

 Durant l’acte els dos membres de Reagrupament varen donar suport explícit al “SI” en les consultes sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre.

No hi ha Comentaris

Dies convulsos.

 En aquests dies convulsos, els mitjans de comunicació van plens dels tripijocs i corrupcions de més o menys intensitat que s’han destapat. Aquest cop, són els dos grans partits tradicionals que n’estan sortint esquitxats donant ales a aquells que s’exclamen dient “tots els polítics són iguals”. Això no és cert i caldria dir que “tots els corruptes són iguals quan tenen la oportunitat de fotre ma al calaix”.

Respectant la presumpció d’innocència dels imputats,per primer cop s’està posant damunt la taula uns fets que semblaria que estan estesos arreu del territori. Fets que són reconeguts més o menys com a certs i habituals pels partits polítics. Fets que un cop més, porten a la gens banal diferència entre allò que és legal i el que és ètic.

Ara que tothom en va ple, tots parlen de regeneració política i que s’ha exhaurit el cicle de vida del sistema polític actual. Però això és dir ben poca cosa. Són aquests mateixos partits els que ho canviaran? Algú s’imagina fent com les corts (les minúscules són intencionades) franquistes votant a favor de lleis que liquiden el seu sistema de finançament, les seves prebendes? Fins avui no s’han entès per fer una llei electoral; no han complert els acords de despesa en campanyes electorals… Algú pensa que els mediocres parlamentaris actuals (vegeu sinó el llibre de Xavier Roig, “La dictadura de la incompetència”; editorial La campana) serien capaços de votar afirmativament  a una limitació de temps per ocupar seient al Parlament?

Quan a Reagrupament parlem de Regeneració política i posem com a exemple de situacions a corregir i evitar el que avui està passant, no ho fem perquè siguem millors, ni més purs, ni perquè donem una garantia més elevada d’honestedat que la resta. O almenys, no ho diem només per això.

Hi ha una gran diferència entre el que diu Reagrupament i el que diuen els partits polítics que  fins ara encara no estan esquitxats (algun dels quals sembla patir amnèsia sobre els informes). Aquests darrers assenyalen amb el dit als implicats; en canvi,  Reagrupament fa propostes i dóna exemple: amb la limitació temporal d’ocupació de càrrecs, proposant la necessitat de mecanismes de control independents que dificulti aquestes pràctiques, demanant transparència en les contractacions i en l’aplicació dels pressupostos.

Els nostres parlamentaris, els que proclamaran la independència des del Parlament, hi aniran sabent dues coses: que no s’hi faran rics i que no s’hi eternitzaran.

Això no és populisme, és voluntat real de regeneració política i radicalitat democràtica.

Mai com avui s’entén amb tanta claredat el missatge de Reagrupament: Patriotisme i Dignitat.

, ,

No hi ha Comentaris

1ª Assemblea Nacional de Reagrupament.

 Aquest darrer dissabte 3 d’octubre es va celebrar a Barcelona la primera Assemblea Nacional de Reagrupament. Una Assemblea General que,a diferència de les d’altres , estava completament ensenyorida per la transparència: llibertat de moviments per a la premsa, res obscur, res a amagar. Vingui i demani, triï i remeni.

El dia abans en Joan Carretero va dir a Olot TV que s’esperava l’assistència de 1100 persones que prèviament s’havien inscrit i abonat 10 € per contribuir a pagar les despeses de lloguer del Palau de Congressos. S’esvaïa doncs el dubte raonable sobre el grau de participació dels associats. S’esvaïa de cop, completament: el compromís és gairebé total.

Per part de La Garrotxa hi érem quasi tots, un èxit.

Només d’arribar, veiem el Palau ple, amb un moviment incessant de gent que es mou amunt i avall. Els uns, organitzadors, atrafegats; altres, badant; i molts, retrobant coneguts i amics. L’atmosfera era elèctrica, tothom somreia preveient avançadament el que seria un èxit.

L’acte va començar amb la projecció d’un Vídeo sobre la preparació dels actes de l’11 de setembre. Un punt d’èpica per començar a posar les goles a punt de solfa per cantar a peu dret El Cant de la Senyera.

L’Emili Valdero comença la seva intervenció sobre la implantació de Reagrupament i confessa que està nerviós i emocionant. Li tremola la veu. Les dades es van succeint i bé, Déu n’hi do la feina que s’ha fet amb 5 mesos de rodatge. Primera informació important: Reagrupament aspira a aconseguir el vot de les 489.000 persones sobiranistes que han deixat de votar a CiU o ERC.

Per cada vegueria ens dóna les següents dades:

-          Percentatge d’associats respecte el total.

-          Percentatge de votants sobiranistes que s’han passat a l’abstenció.

-          Rati d’associats sobre nº de possibles votants (els sobiranistes que s’abstenen).

Als garrotxins, que pertanyem a la vegueria de Girona, ens espera feina: cadascun de nosaltres hauria de convèncer a 184 d’aquests sobiranistes que ja no voten perquè ens votessin a nosaltres.

L’Àngel Font presenta els números. Transparència total i pocs diners.

Arriba el gran moment: en Joan Carretero puja a l’escenari i allò esclata. El doctor Carrerero té el do de saber trobar el punt just d’èpica i ajuntar-la amb la dosi exacta de realisme per donar una visió lateral de la situació actual de Catalunya. Apel·la al patriotisme dient que “tots tenim una cosa en comú: estimem Catalunya i la volem lliure; volem fer-ne la nostra llar nacional, la nostra pàtria, el nostre destí”. L’auditori es va posar dempeus més d’un cop, aplaudint amb entusiasme.

Carretero demana un autèntic acte de sobirania al Parlament de Catalunya. Un acte urgent i possible.

Un corrent d’entusiasme travessa tots els assistents, i l’ambient és fantàstic.

En Jordi Comas presenta, o esmenta, els convidats que han accedit a venir a l’Assemblea. Els aplaudiments amb prou feines ens deixen sentir qui són.

En Salvador Cardús, en representació dels convidats, pren la paraula i ens demana 3 coses:

-          Guanyar la confiança d’un país que es malfia de la política”.

-          Radicalitat democràtica.

-          Independentisme generós i propositiu, que pensi en positiu.

Rut Carandell presenta la ponència política que tots  ja coneixem sense afegir-hi gaire res, convençuda que tots els presents l’hem llegit i que difícilment podem estar-hi més d’acord.

Després ve la defensa de les esmenes que no han estat acceptades ni transaccionades. Se’n rebutja una de caire semàntic i una altra que demanava la creació d’un organisme de control de la Junta Directiva, potser perquè era excessivament complex. S’aprova en canvi, una esmena per reservar un lloc a la Junta Directiva a representants de Catalunya Nord i als catalans de l’exterior. Aquesta aprovació va obligar a modificar els estatuts prèviament aprovats per modificar el número de membres de la Junta directiva.

Havent dinat es va fer l’elecció dels membres de la Junta Directiva. Mentre es feia el recompte, es va viure un altre  gran moment: Carles Mora e va tornar a encendre la flama: “una persona votant té més força que tots els tancs que es puguin fabricar

Finalment els resultats. Gent molt ben preparada agafarà les regnes de Reagrupament. Entre ells, en Narcís Ribes. Moltíssima sort a tots plegats! Tindreu molta feina però l’objectiu s’ho val. Sens dubte.

1 Comentari

Èxit de l’acte de Joan Carretero a Olot

“Montilla sap que la independència és la solució als problemes de Catalunya”

 Divendres 2 d’octubre, dos quarts de nou del vespre. El Casal Marià d’Olot s’ha omplert completament amb les persones assistents a l’acte de presentació oficial de Reagrupament a Olot amb Joan Carretero.

 La presentació de l’acte va anar a càrrec de Salvador Moreno (coordinador comarcal provisional de Reagrupament) i de Narcís Ribes (promotor de Reagrupament).

 Joan Carretero comença dient que davant d’una situació en la que cada any surt de Catalunya, per no tornar, el 10 % del seu PIB, la creació de l’Estat català és la única via de no esdevenir, com l’Argentina, un país ric però arruïnat. L’alternativa a l’espoli que cada any pateix Catalunya només pot ser la independència, totes les altres vies (federalisme, autonomisme, gradualisme) han fracassat perquè necessiten ineludiblement de la voluntat de l’estat espanyol el qual ha demostrat continuadament i contundent que no té aquesta voluntat. I fa impossible el pacte de manera que només hi ha dues opcions viables: ser una comunitat autònoma de règim comú o bé ser un estat lliure..

En aquesta línia va reblar el clau dient que la “independència no es demana, es pren”.

 Carretero va fer palesa la magnitud del llast espanyol amb aquestes dades:

 -          Cada any surten de Catalunya, pr no tornar, 21.000 milions d’euros.

-          Cada dia surten trens carregats amb 60 milions d’euros que no tornen.

-          Cada any prenen 3.000 € a cada català, independentment del seu origen o de la seva ideologia. A tots.

-          Cada any ens prenen el 10% del PIB en una operació de transferència de recursos interterritorial que és única en el món i que suposa a hores d’ara un greuge comparatiu intolerable respecte de la resta de comunitats autònomes espanyoles.

 La independència suposa poder disposar lliurement d’aquests recursos que generem i la capacitat de prendre les decisions que ens permeti ser un país avançat, modern, capdavanter tecnològicament  i innovador.

 El disseny del procés que serà pacífic, democràtic i participatiu passa per dues etapes:

 -          proclamació unilateral de la independència de Catalunya per majoria al Parlament, com un autèntic i real acte de sobirania.

-          Ratificació en referèndum per part dels catalans, seguint la legalitat internacional.

 Per fer front a la por de la possible reacció  violenta de l’estat espanyol, Carretero va dir “clar que ens enviaran tancs. Ens els enviaran per tornar-nos-els perquè una part són nostres”.

 Catalunya és l’únic país que, podent, ha estat incapaç de fer una llei electoral pròpia. El sistema que es va proposar davant els assistents es basa en un model anglosaxó, amb llistes obertes i districtes petits molt més propers als electors. Caldria d’aquesta forma que cada diputat s’hagi de guanyar el càrrec lluitant per allò que interessa de veritat als seus electors directes i no simplement mostrar-se fidel a les cúpules dels partits respectius per assegurar-se un bon lloc en una llista tancada.

 De la mateixa forma caldria que organismes com les Diputacions, si és que han d’existir, siguin d’elecció directa i que no siguin utilitzables pels polític com canongies des de les quals administrar diners públics.

 Davant de l’actualitat de trames corruptes en els partits catalans, Joan Carretero ha defensat la transparència informativa com a remei per a treure els ciutadans del desencís i de l‘abstenció. Reagrupament no vol ser un partit com “els altres” perquè creiem que sí que existeix una manera diferent i possible de fer política. Emmirallant-se novament en els models existents en els estats de trajectòria democràtica consolidada en els quals ja es parteix de la base “que els polítics són dolents”, Carretero fa la proposta de la creació de lleis de control que impossibilitin als polítics “de fer trampes”.

També esmenta la publicació d’informació sensible com sous de càrrecs públics, adjudicació d’obres, destí de recursos als diaris “fins i tot als esportius” com una manera de transparentar la informació

 Joan Carretero ha insistit, a preguntes dels assistents, en que avui el president del Barça té major reconeixement internacional que el president de la Generalitat perquè aquest no és altra cosa que un més dels 17 presidents de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. Una altra cosa diferent seria que el president de la generalitat ho fos de l’Estat de Catalunya, però mentre sigui equivalent al d’una altra Comunitat Autònoma com Múrcia on ningú es planteja que sigui una nació, la situació és aquesta.

 També va apel·lar a un patriotisme digne i no vergonyant, que no pensi que els nostres símbols i tradicions són caducs i passats de moda sinó símbols d’identitat dels quals hem d’estar orgullosos com tots els estats del món n’estan dels seus.

 Preguntat sobre quina seria l’actuació dels diputats de Reagrupament en cas de resultar escollits però sense assolir una majoria que permetés la proclamació de la independència, Joan Carretero ha explicat la necessitat de tramitar lleis com la de transparència dels comptes i actuacions del govern, i  una nova llei electoral que permeti més representativitat i responsabilitat davant dels electors. Carretero es compromet a donar llibertat de vot als diputats de Reagrupament en tot allò que afecti al territori o als temes que ideològicament existeixi sensibilitat diversa. La unitat de vot queda per a l’assoliment dels dos grans eixos: independència i regeneració democràtica.

 Joan Carretero va ser contundent, preguntat sobre una hipotètica possibilitat de pactes, en que per aconseguir la independència de Catalunya pactaria amb qui calgués i que un dels principals objectius seria evitar la reedició del tripartit.

Finalment, Joan Carretero va fer una crida als ciutadans a no deixar el país en mans de polítics professionals que es mouen guiats per l’ambició personal deixant de banda els interessos de Catalunya dient “si no us convencem, moveu-vos de la manera que creieu més convenient per fer alguna cosa perquè només els estats tenen eines per poder canviar les coses”.

 

,

No hi ha Comentaris

Proposta de Ponència Política.

 

Dissabte vinent, 3 d’octubre, celebrarem a Barcelona la 1ª Assemblea Nacional de Reagrupament. Pels reagrupats garrotxins serà un dia intens i especial perquè el vespre abans haurem tingut el goig d’escoltar a Olot en Joan Carretero.

Al web de Reagrupament, teniu la possibilitat de veure l’agenda del dia.

Un dels documents que es sotmetran a votació és la Proposta de Ponència Política. Tant se val si aneu a l’Asemblea o no, però és absolutament recomanable llegir-la. En 15 pàgines es condensa gran part del pensament de Reagrupament amb un llenguatge planer, concís i directe allunyat de retòrica, imbuït de l’esperit d’”anar pel dret” que ens caracteritza.

Només dos capítols anomenats “La nació catalana: context polític i socioeconòmic actual” i “La regeneració democràtica de la política catalana” que emmarquen l’eix Independència i regeneració política; acompanyats de dos capítols més breus: “L’estratègia de la proclamació unilateral d’independència” i “La candidatura per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 que impulsa Reagrupament·.

En el primer s’assenten les bases raonades de la necessitat de la Independència de Catalunya, utilitzant arguments moderns i absolutament contemporanis:

-          La nació catalana només pot sobreviure si disposa d’un Estat propi.

-          Espanya és un llast que no deixa progressar a Catalunya, que l’espolia i que representa una amenaça real i palpable per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

-          Ser una comunitat autònoma no ens dóna drets sinó que només ens permet recollir allò que Espanya ens concedeix i, a més, ens impedeix apropar-nos als estàndards dels països europeus avançats.

-          El model de desenvolupament català, basat en l’emprenedoria i la innovació està limitat per l’espoli fiscal (10 % del PIB català) i pel model espanyol de creixement, basat en l’especulació i els serveis de baix valor afegit.

-          Espanya ha exclòs sistemàticament a les empreses catalanes dels sectors estratègics.

-          Espanya minoritza la llengua i la cultura catalanes mitjançant el domini aclaparador dels mitjans de comunicació i de les disposicions legals que atorguen un paper secundari a la nostra llengua.

-          Tots els intents d’entesa (autonomisme, federalisme, gradualisme) amb Espanya han fracassat perquè requereixen que Espanya tingui voluntat d’entesa i això no s’ha donat mai.

-          L’Estat català és econòmicament i legalment viable.

La Independència ha de seguir un procés pacífic i democràtic acompanyat i amb el suport explícit d’altres estats inequívocament democràtics que sempre han recolzat els processos d’emancipació nacional.

Finalment es conclou que la independència es fonamenta sobre els interessos pràctics comuns de tots els ciutadans i residents.

El segon capítol, més breu, ens parla de la ineludible necessitat de regenerar la política catalana:

-          Abandonar la idea suïcida de sacrifici dels propis interessos per garantir una suposada estabilitat de l’status quo espanyol.

-          Reforma del sistema electoral, amb llistes obertes, limitació de mandats i salaris dels càrrecs electes i membres del Govern.

-          Control i transparència en la despesa.

En el tercer capítol es fa un breu esquema de com proclamar unilateralment la Independència:

  1. Aconseguir majoria parlamentària decidida a proclamar l’Estat català
  2. Referèndum vinculant de ratificació que cal guanyar.
  3. Pressió diplomàtica internacional i popular catalana.

En el darrer capítol s’expressa la voluntat d’impulsar una candidatura transversal per assolir aquesta fita.

Des d’aquí us animem a llegir la Proposta de Ponència i també a participar en aquesta primera Assembla Nacional.

Estem fent Història.

No hi ha Comentaris

11 de setembre de 2009

Segons els mitjans informatius Reagrupament no hi era.

, ,

No hi ha Comentaris

11 de setembre. Diada Nacional. Actes de Reagrupament

G.-Moragas

Reagrupament està preparant tot un seguit d’actes, als quals et convidem a participar activament i, en la mesura que puguis, a ajudar en l’organització.

Pel matí de l’Onze hi haurà un acte polític d’homenatge al General Josep Moragues (1669-1715). L’acte es farà al monument de Pla de Palau (localització), a Barcelona, i comptarà amb diferents intervencions i una ofrena floral en la que hi participaran totes les assemblees territorials.

A les 14:00, i molt a prop del monument al General Moragues, hi haurà un dinar popular, obert a tota la gent que hi vulgui participar, a tots els associats, famílies i amics i amigues.

Necessitem la vostra col·laboració. Si us plau comunica  la teva participació, assistència al dinar, i la possibilitat de donar un cop de mà.

No hi ha Comentaris

IL.LUSIÓ, PATRIOTISME, DIGNITAT – RUT CARANDELL – Olot 28.07.09

IMG_4906

  • Rut Carandell ha declarat aquest dimarts que “a Reagrupament no veiem la independència com un somni irrealitzable i llunyà, sinó com una realitat propera que tenim a l’abast, atès que tan sols depèn de nosaltres” i ha fet una crida perquè moltes persones s’afegeixin a treballar en el projecte independentista i de regeneració democràtica que impulsa Reagrupament.

La portaveu de Reagrupament, presentada pel garrotxí Salvador Moreno, va fer aquestes manifestacions en la presentació d’aquesta associació a la Garrotxa, que ha tingut lloc aquest dimarts a l’Orfeó Popular Olotí i ha aplegat uns cinquanta assistents. L’acte ha comptat amb un viu debat gràcies a l’activa participació de diversos assistents.

“El federalisme i les comunitats autònomes són fórmules de segles passats”

Segons Carandell, que ha explicat les línies mestres del projecte de Reagrupament, “l’Estat de les autonomies ha quedat blindat. És indiferent quina força política estigui al Govern a Madrid. La visió de Catalunya com una comunitat autònoma no canvia i el federalisme és impossible, atès que Espanya no el vol. De fet, el federalisme i el sistema de les comunitats autònomes són fórmules de segles passats”.

“Hem d’aprofitar les eleccions perquè el poble es pronunciï a favor d’una proposta clara per la independència”

Carandell s’ha referit també a les declaracions d’Heribert Barrera, enregistrades en un vídeo, segons el qual Catalunya necessita la independència amb urgència, a causa de les circumstàncies en què es troba. Les eleccions poden ser una bona oportunitat perquè “el poble es pronunciï a favor d’una proposta clara que defensa canviar les coses. Simplement, ho hem de voler fer”.

Carandell va recordar que al Parlament, ara mateix, no hi ha cap partit que defensi la independència, com es va posar de manifest quan fa unes setmanes tots els partits presents a la mesa del Parlament (PSC-PSOE, ICV, Esquerra, CiU i PP) van rebutjar, per unanimitat, una Iniciativa Legislativa Popular per a debatre sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya. “Què hauria passat si hi hagués al Parlament una força política netament independentista?”

“Què votarem sobre l’avortament?”

Interpel·lada per la ideologia del moviment, la representant de Reagrupament va destacar-ne el caràcter transversal, fonamentat en els valors democràtics del republicanisme i es va demanar, per exemple, “què votarem sobre l’avortament al Parlament? Doncs, res. Ni ho podrem votar perquè -desgraciadament- al Parlament de Catalunya no es decideixen moltes de les coses essencials que ens afecten. Aquesta és la veritat.”

“Cal superar la partitocràcia”

Carandell també es va referir a l’altre gran eix del projecte de Reagrupament: la regeneració democràtica. Va criticar que els diputats tan sols es deuen a un partit i no pas als ciutadans a qui en teoria haurien de representar. Per això va reivindicar la necessitat d’un nou sistema electoral -pendent a Catalunya en 30 anys- que inclogui llistes obertes, limitació de mandats a un màxim de 2, circumscripcions petites i properes als ciutadans, etc. Així mateix, va expressar que, des del principi, la voluntat dels impulsors de Reagrupament és aplicar la màxima exigència en el funcionament intern del moviment, que a hores d’ara s’ha estructurat com una associació (democràcia directa, eleccions primàries per a la designació, limitació de mandats en l’exercici de responsabilitats, internes, etc.).

Finalment, el plantejament d’independentisme i regeneració política que comporta Reagrupament tindrà una fortíssima oposició i un silenci deliberat dels grans mitjans de comunicació, controlats pels partits actuals i els interessos de l’Estat, cosa de la qual Carandell va manifestar que n’eren plenament conscients. Per això va demanar la implicació de les persones associant-se, col·laborant, difonent la proposta per mitjà del boca-orella, la xarxa de relacions personals i aprofitar les escletxes de llibertat que encara pot oferir Internet.

Per veure fotos de l’acte i sopar posterior, clica aqui.

,

No hi ha Comentaris