Arxiu etiqueta Estatut

Ja està tot provat. Tingues seny: fes-te independentista.

Fa un parell de dies ha sortit als diaris la filtració d’una votació prèvia del Tribunal Constitucional en la qual l’Estatut que fa 3 anys que es miren i remiren perdria aquells aspectes més diferencials: llengua, Catalunya com a nació i drets històrics.

A més sembla que faran servir l’hàbil estratagema (legal si, però legítima?) de canviar el ponent, la qual cosa els donarà uns mesos més de coll per allargar el procés fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Dues lliçons que caldria aprendre:

  1. El que diu el títol de l’entrada: ja està tot provat; Espanya no vol que marxem ni un mil·límetre de la resta d’autonomies. Ni autonomisme, ni fet diferencial, ni federalisme, ni res. Aleshores…què esperem a agafar-nos la independència?
  2. Saben l’efecte que aquesta sentència tindrà a Catalunya i no volen que això afecti a les possibilitats electorals de les opcions unionistes. Una retallada de l’Estatut portaria a milers de catalans a recuperar el seny i a declarar-se independentistes.

Aquesta sentència podria ser, si la sabem aprofitar, l’esquerda que faci trontollar el mur que empresona la consciència de molts catalans. L’oportunitat que Espanya ens donarà per fer arribar el missatge de Reagrupament més enllà dels independentistes convençuts.

,

No hi ha Comentaris

Quina colla d’ànecs!

Algú em pot explicar quina és la feina del polític? No val dir allò d’escalfar la cadira i viatjar en cotxe oficial.

Perquè a l’Estatut en diuen pacte si és una llei orgànica? El TC farà la seva feina perquè per això és el garant de l’estat espanyol, les colònies no tenen cap dret: només pagar i callar. Fa uns dies aquells que deien que el finançament era insuficient ara diuen que és el millor i fan campanya per vendre aquesta “meravella”. Ens donen les escorrialles i ens volen fer creure que ens ha tocat la rifa. No tenen clar que el finançament de Catalunya està en funció del que necessiten les altres comunitats i el sobrant serà el que ens donaran? El “pacte” que Espanya te amb Catalunya no es diu estatut, es diu Decreto de Nueva Planta.

Ara aquests ineptes sense dignitat amb una colla d’il·lustres jubilats i una entitat que no es va posicionar en el seu moment perquè deia que la seva feina no és fer política, criden al poble català a manifestar-se en favor de l’estatut; demanen ajuda per fer la feina que ells no saben o no tenen valor de fer. Els agradaria quedar com uns herois després d’un cop més fer el ridícul; la societat civil no els ha de treure les castanyes del foc, si no se’n surten que pleguin, ja n’hi ha prou!

El que volem és una constitució, no volem formar part d’un estat que ens menysprea, ens humilia, ens boicoteja i ens maltracta amb el vist i plau d’aquests que ara criden a manifestar-nos. No veuen que defensar l’estatut forma part del passat on s’han quedat ancorats?. Anar per aquest camí vol dir acceptar seguir com sempre i sobre tot ser submisos.

Cal que per aconseguir aquest objectiu, TOT l’independentisme es deixi de romanços faci un front comú i d’una vegada per totes diguem PROU; cal regenerar la política, recuperar la il·lusió i per sobre de tot la nostra dignitat, si no és així no ho aconseguirem mai, seguirem sent el que som, RES.

No podem continuar renunciant al nostre dret, volem ser lliures i decidir per nosaltres mateixos, encara hi som a temps.

Salvador Moreno Riba

Coordinador provisional de Reagrupament Garrotxa

,

No hi ha Comentaris

On és la fermesa?

Tot aquest debat al voltant de la manifestació que prepara Òmnium Cultural en resposta a la més que previsible decisió del TC que laminarà l’Estatut ja ribotat al Congreso de los Diputados fa una mica de vergonya aliena.

Fa vergonya veure com s’intenta buscar arguments que desmobilitzin als catalans, apel·lant al seny, a la paciència per esperar que surti públicament una sentència que els diaris madrilenys ja avancen que passarà el xerrac pel concepte de nació i per la obligatorietat de conèixer el català per als ciutadans de Catalunya.

És lamentable com alguns polítics encara expressen sense rubor una falsa esperança que això no serà així i que uns jutges deslegitimitats per parcials, acabaran entenent a Catalunya i no rebutjaran cap dels punts clau de l’Estatut.

És trist veure com aquests polítics mediocres, s’espanten d’haver-se de plantar davant d’una sentència que els deixarà sense arguments  i amb la  por de no ser capaços de treure la dignitat i dir que ja n’hi ha prou.

És al·lucinant que tot i veient que el darrer cartutx que tenien per buscar un encaix dins Espanya els esclata a la cara no reaccionen amb fermesa. Totes les excuses que vestien el seu discurs regionalista, autonomista o  gradualista van caient com les fulles a la tardor; les randes del discurs federalista, de l’educar  una Espanya moderna, de buscar la comprensió i la complicitat dels “governs amics” són avui només rampoines que amb prou feines cobreixen la nuesa dels seus plantejaments.

Cap de les propostes que fan serà mai acceptada per Espanya: ni una resposta institucional encapçalada per un President captiu d’un PSOE fagocitador que li diu que s’estigui quiet i calladet; ni la modificació de la Constitución Española; ni l’atzagaiada hilarant d’un govern de coalició PSOE-PSC a Madrid; ni la increïble i inútil proposta de modificar el pacte entre Catalunya i Espanya, perquè només es pacta entre iguals.

Desventurats, encara no s’han adonat que Espanya no és neutral sinó que ens va en contra. Decididament i desacomplexadament en contra. Amb el seu sentit d’Estat uninacional a qualsevol preu, utilitzen la legalitat (que no la Justicia) i el pes d’unes cambres legislatives que només estan d’acord en protegir la unitat espanyola, per prendre decisions estratègiques que tenen l’objectiu que a mig termini Catalunya es vegi minoritzada econòmicament, sotmesa culturalment i anorreada nacionalment. Immersa dins la mediocritat espanyola.

Cal que hi plantem cara amb fermesa i dignitat. Fem créixer Reagrupament!

,

No hi ha Comentaris

La manifestació a Barcelona ha de ser un clam per a la Independència.

Aquests darrers dies els diaris van plens de la proposta d’Òmnium Cultural de fer una gran manifestació unitària per deixar palesa la indignació dels catalans per la sentència, que es preveu vergonyant, del Tribunal Constitucional espanyol sobre el darrer Estatut. Ràpidament, es comencen a prendre posicions: a favor CiU, ERC, ICV (amb alguna reticència) i els sindicats. En contra PP, Ciutadans i,  el sector oficialista del PSC-PSOE (cada cop més PSOE i menys PSC).

Aquesta manifestació estaria (estarà) encapçalada pels expresidents del Govern i del Parlament.

En primer lloc, el plantejament que es proposa sembla que és protestar per la retallada d’un Estatut, que no deixa de ser un marc pobre pels que aspirem que Catalunya tingui una Constitució, com tots els Estats lliures i democràtics del món.

En segon lloc, aquesta és la resposta previsible i ja està descomptada pel govern espanyol perquè respon a les línies mestres del guió tants cops replicat: cop a l’autogovern-manifestació-oblit al cap de quatre dies.

En tercer lloc, és poc útil que els polítics professionals creguin que tot s’acaba aquí, deixant la iniciativa a la societat civil, mantenint-se ells en una còmoda segona fila, deixant-se retratar vestits d’esport a la manifestació i tornant el dilluns següent a la seva rutina previsible i contribuint a l’oblit previst. Caldria que els polítics professionals, sobretot els que diuen que busquen la independència, mostressin que els queda encara alguna engruna de dignitat i fessin caure els governs: primer el del tripartit i després el de Madrid; o a l’inrevés, l’ordre dels factors no alterarà el producte. Ells tan legalistes i reglamentaristes sabran com fer-ho, si volen.

Si Reagrupament ha de ser en aquesta manifestació, ha de ser deixant clar el missatge que la Independència és la única solució a tots els mals de Catalunya.

Mirem-nos la manifestació com una oportunitat de transmetre el nostre missatge ben clar. De la mateixa forma que a la manifestació dels desembre del 2007,  plantejada formalment sobre el dèficit de les infraestructures, el crit unànime va ser el d’Independència, aquest mateix crit ha de ser el que Reagrupament entoni en aquesta manifestació. Com diu Joan Carretero “s’ha acabat la tonteria” (AVUI, 14-08-2009).

,

1 Comentari