Arxiu etiqueta Regeneració política

92. rere la pantalla (2008)

 Vídeo artístic de Marcel Dalmau sobre l’operació repressiva contra l’independentisme català en el marc de la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona 92. Aquest vídeo fou exposat el febrer de 2008 a La Capella de Barcelona.

,

No hi ha Comentaris

Dies convulsos.

 En aquests dies convulsos, els mitjans de comunicació van plens dels tripijocs i corrupcions de més o menys intensitat que s’han destapat. Aquest cop, són els dos grans partits tradicionals que n’estan sortint esquitxats donant ales a aquells que s’exclamen dient “tots els polítics són iguals”. Això no és cert i caldria dir que “tots els corruptes són iguals quan tenen la oportunitat de fotre ma al calaix”.

Respectant la presumpció d’innocència dels imputats,per primer cop s’està posant damunt la taula uns fets que semblaria que estan estesos arreu del territori. Fets que són reconeguts més o menys com a certs i habituals pels partits polítics. Fets que un cop més, porten a la gens banal diferència entre allò que és legal i el que és ètic.

Ara que tothom en va ple, tots parlen de regeneració política i que s’ha exhaurit el cicle de vida del sistema polític actual. Però això és dir ben poca cosa. Són aquests mateixos partits els que ho canviaran? Algú s’imagina fent com les corts (les minúscules són intencionades) franquistes votant a favor de lleis que liquiden el seu sistema de finançament, les seves prebendes? Fins avui no s’han entès per fer una llei electoral; no han complert els acords de despesa en campanyes electorals… Algú pensa que els mediocres parlamentaris actuals (vegeu sinó el llibre de Xavier Roig, “La dictadura de la incompetència”; editorial La campana) serien capaços de votar afirmativament  a una limitació de temps per ocupar seient al Parlament?

Quan a Reagrupament parlem de Regeneració política i posem com a exemple de situacions a corregir i evitar el que avui està passant, no ho fem perquè siguem millors, ni més purs, ni perquè donem una garantia més elevada d’honestedat que la resta. O almenys, no ho diem només per això.

Hi ha una gran diferència entre el que diu Reagrupament i el que diuen els partits polítics que  fins ara encara no estan esquitxats (algun dels quals sembla patir amnèsia sobre els informes). Aquests darrers assenyalen amb el dit als implicats; en canvi,  Reagrupament fa propostes i dóna exemple: amb la limitació temporal d’ocupació de càrrecs, proposant la necessitat de mecanismes de control independents que dificulti aquestes pràctiques, demanant transparència en les contractacions i en l’aplicació dels pressupostos.

Els nostres parlamentaris, els que proclamaran la independència des del Parlament, hi aniran sabent dues coses: que no s’hi faran rics i que no s’hi eternitzaran.

Això no és populisme, és voluntat real de regeneració política i radicalitat democràtica.

Mai com avui s’entén amb tanta claredat el missatge de Reagrupament: Patriotisme i Dignitat.

, ,

No hi ha Comentaris

Quina colla d’ànecs!

Algú em pot explicar quina és la feina del polític? No val dir allò d’escalfar la cadira i viatjar en cotxe oficial.

Perquè a l’Estatut en diuen pacte si és una llei orgànica? El TC farà la seva feina perquè per això és el garant de l’estat espanyol, les colònies no tenen cap dret: només pagar i callar. Fa uns dies aquells que deien que el finançament era insuficient ara diuen que és el millor i fan campanya per vendre aquesta “meravella”. Ens donen les escorrialles i ens volen fer creure que ens ha tocat la rifa. No tenen clar que el finançament de Catalunya està en funció del que necessiten les altres comunitats i el sobrant serà el que ens donaran? El “pacte” que Espanya te amb Catalunya no es diu estatut, es diu Decreto de Nueva Planta.

Ara aquests ineptes sense dignitat amb una colla d’il·lustres jubilats i una entitat que no es va posicionar en el seu moment perquè deia que la seva feina no és fer política, criden al poble català a manifestar-se en favor de l’estatut; demanen ajuda per fer la feina que ells no saben o no tenen valor de fer. Els agradaria quedar com uns herois després d’un cop més fer el ridícul; la societat civil no els ha de treure les castanyes del foc, si no se’n surten que pleguin, ja n’hi ha prou!

El que volem és una constitució, no volem formar part d’un estat que ens menysprea, ens humilia, ens boicoteja i ens maltracta amb el vist i plau d’aquests que ara criden a manifestar-nos. No veuen que defensar l’estatut forma part del passat on s’han quedat ancorats?. Anar per aquest camí vol dir acceptar seguir com sempre i sobre tot ser submisos.

Cal que per aconseguir aquest objectiu, TOT l’independentisme es deixi de romanços faci un front comú i d’una vegada per totes diguem PROU; cal regenerar la política, recuperar la il·lusió i per sobre de tot la nostra dignitat, si no és així no ho aconseguirem mai, seguirem sent el que som, RES.

No podem continuar renunciant al nostre dret, volem ser lliures i decidir per nosaltres mateixos, encara hi som a temps.

Salvador Moreno Riba

Coordinador provisional de Reagrupament Garrotxa

,

No hi ha Comentaris