Només la independència ens permet exercir el dret a decidir. Jesús Bohigues.
Una vegada coneguts els límits de la nostra projecció com a país en el marc de l’actual sistema constitucional, ja són ben pocs els que defensen continuar treballant dintre dels paràmetres de l’estat de les autonomies. La majoria dels partits, esperonats pels resultats de la manifestació del 10J, prenen posicions per camins diferents, sobre els canvis que cal fer en la situació política i institucional de Catalunya.
Cap dels reptes nacionals que ens puguem plantejar, es poden concebre dintre de l’estructura actual de l’Estat Espanyol, doncs en puresa, no podem dir que l’actual model constitucional es fonamenti en els principis d’un Estat de Dret, digui el que digui la seva “Carta Magna”, que, per ella mateixa, ja suposa una limitació important per aquest Estat de Dret. El nostre sistema constitucional no neix de la voluntat del poble, sinó que es forma com a prolongació de la Dictadura, que consolida el règim borbònic que el 1714 va sotmetre per les armes a la nostra nació. El referèndum que en el seu dia va servir per aprovar l’actual Constitució Espanyola, no es va convocar sobre els principis de llibertat i de dret de gents, en que s’han de basar els processos constituents, sinó que estava totalment limitat pels llavors vigents “Principios del Movimiento Nacional” i les decisions dels representants polítics, estaven marcades pel principi de la por i de les barreres que no es podien traspassar.
Per avançar en una estructura més democràtica, no tant sols per Catalunya, sinó també per a la resta de l’Estat Espanyol, cal donar per acabat l’actual marc Constitucional i construir de nou una estructura de relació basada en els principis purs de la democràcia, que és la voluntat lliure i sobirana dels pobles d’escollir el model i àmbit de l’Estat que volen, sense cap altre condicionant. Construir des de baix, sobre la lliure voluntat de cada ciutadà, que tria entre qualsevol opció, la que ell considera millor i no des d’un escenari de lluita per alliberar-se de situacions d’opressió, que condicionen una voluntat popular segrestada per l’opressor.
És evident que aquesta solució és del tot impossible dintre una perspectiva global de l’Estat Espanyol, doncs el principi d’utilitarisme global, preval sobre el principi d’equitat que hauria de salvaguardar d’inviolabilitat dels drets individuals d’un poble o comunitat i que, en cap cas, poden ser anul·lats per a un benestar més gran dels altres. Es produeix així una dictadura de la majoria que, en la pràctica, impedeix el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles sotmesos i, per tant, la promulgació de lleis que facilitin l’exercici d’aquest dret.
Tant pels que defensen el concert econòmic com pels que creuen en un marc federal, és inevitable cercar una posició d’igualtat en les negociacions que es puguin dur a terme, principi d’igualtat i llibertat que ha de presidir l’acceptació del nou model pel poble de Catalunya, la decisió del qual en cap cas pot estar condicionada per la voluntat d’un altre poble que, alhora, haurà també d’acceptar lliurament la validesa de la fórmula d’unió presentada.
La única situació política que permet consolidar el tipus de relació amb d’altres estats, des d’una base totalment democràtica i una perspectiva duradora, és la de la llibertat dels pobles que accepten voluntàriament la forma d’estructura que els ha d’unir. Per aquest motiu la proclamació unilateral de la independència de Catalunya i la seva acceptació per part de la comunitat internacional, és el pas previ i necessari perquè, primer, el poble decideixi lliurament el model d’Estat que desitja i, després, el tipus de vinculació que vol mantenir amb l’Estat Espanyol. Només a partir d’aquí, sigui quin sigui el model escollit, es pot arribar a construir una estructura sòlida de relació entre ambdues comunitats, basada en el dret de gents, els principis de la democràcia i la llibertat.
Com a conclusió doncs, de totes les opcions que a més a córrer, el partits polítics s’esforcen a presentar en societat, no en veig cap que permeti un canvi de model de relació si no es passa prèviament per una Proclamació Unilateral d’Independència, ni tant sols la convocatòria d’un referèndum, ja que aquest en la legalitat actual, estaria segrestat per una de les parts que en te la clau i, en el criteri dels votants, hi haurien opcions amb un dubte evident de que poguessin ser assolides, les quals no serien discutibles des d’una situació de plena sobirania. Inclús m’atreveixo a dir, que és també un pas previ pels unionistes, ja que si obtinguessin una majoria suficient a l’hora de decidir el model de relació, la unió seria totalment sòlida i basada en principis democràtics indiscutibles.
Caminem doncs plegats cap a la llibertat, només allà podrem exercir el nostre dret a decidir.
Unitat? Reagrupament!. Carles Bonaventura. El Punt, 18-VIII-2010
Després de la manifestació del 10-J, alguns deien que els partits havien entès el missatge i que res no tornaria a ser igual. Doncs ja ho vau veure; van entendre tan bé el missatge que gairebé l’endemà mateix van posar punt final, des de la mesa del Parlament, a tota possibilitat de sotmetre a referèndum la IP sobre la independència de Catalunya. Un cop més, els nostres polítics tornaven a posar de manifest que, quan han de triar, sempre es posen al costat de la legalitat espanyola. Fets com aquest evidencien que Reagrupament l’encertava de ple quan, en el moment del seu naixement, insistia a dir que en aquest país la mancança no era al carrer, en la societat civil, que ja fa temps que respon bé, la mancança era, i és, a les institucions, al Parlament. Reagrupament també tenia i té raó en una altra cosa: la manera més ràpida per accedir a la sobirania és la declaració unilateral d’independència, un procés que ara ha avalat la Cort Internacional de Justícia en el cas de Kosova. I Rcat també l’encerta en un tercer punt: la millor política social que es pot fer des de Catalunya és independitzar-nos d’Espanya. I ho ha tornat a deixar clar el ministre de Foment, José Blanco, quan ha deixat empantanegades obres de vital importància per al desenvolupament econòmic del nostre país.
Els encerts de Reagrupament fan que cada cop més sectors assumeixin el nostre discurs, i això és molt positiu però també ens planteja nous reptes. Alguns que fins fa poc encara buscaven l’encaix de Catalunya a Espanya i d’altres que ens menyspreaven quan defensàvem la via de la proclamació unilateral d’independència des del Parlament, ara assumeixen el nostre discurs com si hagués estat el seu de tota la vida. M’explicaré. Ara es parla molt d’unitat, de la necessitat que a la tardor hi hagi una sola candidatura independentista. Hi estic d’acord. Ara bé, cal recordar que Reagrupament ja és l’expressió d’un procés d’unitat independentista, ja que més de dues terceres parts dels seus associats (3.500) no havien militat mai enlloc i la tercera part restant té múltiples procedències.
Tampoc no es pot bastir la unitat a través de l’aparició sobtada a tres mesos de les eleccions d’una nova força, basada en tres cares conegudes, que tot el que tenen en el seu actiu, a part del seu mediatisme, és la fotocòpia del programa de Reagrupament, una foto d’una setantena de persones en unes escales, uns pocs actes de presentació i uns quants milers de suposats simpatitzants fets via internet a l’estil dels amics del Facebook. Amb aquest bagatge tan escàs i dins de la improvisació més absoluta, algú es pot creure que es puguin atorgar el dret a exigir als altres que es dissolguin i s’hi apuntin individualment? I a més quan aquests altres, com en el nostre cas, han realitzat tres assemblees multitudinàries, han redactat un programa en què van participar més de 600 associats, han fet una proposta de Constitució de Catalunya, han aprovat unes llistes per participar en les properes eleccions, han elaborat un full de ruta al qual el temps dóna la raó i han muntat multitud d’actes arreu del territori, en els quals l’assistència sempre ha superat la d’aquells que ara prediuen que ens haurem de dissoldre a conseqüència de la seva opa hostil? No fem riure.
Joan Carretero va proposar el 31 de juliol una oferta de gran coalició independentista perquè, en uns comicis en què ens hi jugarem molt, tots els que volem trencar amb Espanya ens puguem presentar en una sola candidatura, en la qual hi hagi un full de ruta clar del que s’haurà de fer l’endemà de les eleccions: no participar en el sistema, formar una majoria parlamentària que faci possible la declaració unilateral d’independència i convertir l’ara comunitat autònoma de Catalunya en un nou estat d’Europa. Aquest és el camí.
A favor de Joan Carretero, del projecte de Reagrupament i de la gran coalició per la independència
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 10/ago/2010
La junta comarcal de Reagrupament del Gironès, recollint el sentiment expressat per la gran majoria de reagrupats de la nostra comarca i de la resta de la vegueria reunits a Girona el passat 4 d’agost, volem expressar sense cap mena de dubte el nostre total suport a les decisions del president de la nostra associació, Joan Carretero, respecte a les converses i negociacions que es mantenen amb Solidaritat Catalana i altres grups sobiranistes.
Entenem que tots els esforços d’ara endavant han d’estar encaminats a fer que Reagrupament tingui el màxim nombre de representants al Parlament de Catalunya després de les eleccions de la tardor mitjançant una gran coalició independentista, tal com va proposar el nostre president a Arenys de Munt el passat 31 de juliol, i a través del reforçament del projecte de Reagrupament Independentista, un moviment amb un full de ruta clar que tot el que està passant demostra que és encertat, amb una programa sòlid elaborat amb la participació de més de 600 associats i amb unes candidatures aprovades per la immensa majoria dels inscrits en la tercera assemblea nacional i obertes a qualsevol modificació en benefici de la unitat.
Considerem que, davant la campanya d’intoxicació que impulsen determinats grups i mitjans, per intentar fer creure falsament que molts associats estan marxant de Reagrupament, cal deixar clar que en l’últim mes, i també a la nostra comarca, el nombre d’altes ha triplicat el de les baixes i, per tant, donem un vot de confiança a Joan Carretero i a la junta directiva nacional de Reagrupament perquè sentin que tenen tota la força i tot el suport dels associats de la nostra comarca a l’hora de negociar amb altres organitzacions i de tirar endavant el nostre projecte.
Girona, 9 d’agost del 2010
Comissió executiva
Reagrupament Independentista Gironès
Reunió informativa amb Joan Carretero i Toni Strubell
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 5/ago/2010
El passat 4 d’Agost es va fer una reunió informativa a la seu de Reagrupament a Girona dirigida als associats, per parlar dels actuals esdeveniments, i explicar per part del president Joan Carretero quina és l’estratègia de Reagrupament en el futur proper. La reunió també va comptar amb la intervenció de Toni Strubell, així com d’altres associats que van tenir l’ocasió de transmetre les seves inquietuds i resoldre els seus dubtes parlant directament amb el president de Reagrupament. La sala gran de la seu de Reagrupament a Girona, va quedar petita degut a l’alt grau d’assistència d’associats de les comarques gironines.
Presentació de Reagrupament a Aiguaviva
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 26/jul/2010
En Jesús Bohigas i l’Eloi Tubert, ambdós membres de la comissió executiva de Reagrupament Gironès, van presentar l’associació a l’ajuntament del poble d’Aiguaviva. L’Eloi fa exposar un resum dels objectius i característiques de l’associació, i en Jesús va exposar dades econòmiques que demostren que la independència no només és viable sinó necessària. Al final de la presentació hi va haver un torn de preguntes que es va convertir en un interessant debat sobre perquè és necessària una nova força parlamentària donat que les actuals no han estat capaces de fer un salt qualitatiu endavant i conduir-nos cap a l’assoliment d’un Estat Català.
Memòria històrica, sopar-conferència amb Toni Strubell
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 18/jul/2010
Toni Strubell i Trueta, coordinador de la Comissió de la Dignitat, autor de diversos llibres entre els quals: El moment de dir prou, El cansament del catalanista, i de multitud d’articles, actualment candidat al Parlament de Catalunya per Girona de la candidatura de Reagrupament, va ser al local del Gironès, en el sopar tertúlia que va reunir 25 persones.
Ens va parlar sobre la Memòria històrica, sobre els drets històrics dels catalans, sobre l’oblit voluntari de catalans insignes. Del nostre president afusellat, que és l’assignatura pendent de Catalunya. També va parlar sobre el fil històric, que es va recuperar amb la transició i que ara es torna a trencar amb la sentència del TC.
Els assistents van poder fer preguntes i van debatre diferents aspectes de la política actual.
Laura Jaime
Inscripcions al sopar, abans del divendres 9, a: girones@reagrupament.cat
Acte de Reagrupament a Sant Gregori: “Ja no és l’hora de més estatuts, és l’hora de la independència”
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 16/jul/2010
El dijous 8 de juliol va tenir lloc al centre cívic del municipi de Sant Gregori, al Gironès, la presentació de Reagrupament Independentista, la qual va anar a càrrec de la vicepresidenta de l’associació, Rut Carandell, i del membre de la junta directiva nacional Carles Bonaventura. L’acte va tenir una nodrida assistència de públic, conseqüència de la bona feina que es va fer als carrers del poble dies abans a l’hora d’anunciar la presentació de RCat.
En el transcurs de la xerrada, Bonaventura va explicar el projecte polític de Reagrupament Independentista i va destacar que mentre que la societat civil catalana està demanant des de fa temps que políticament es faci un pas endavant, la qual cosa es constata en el creixement sociològic de l’independentisme, la participació en les consultes i les diferents mobilitzacions que hi ha hagut, l’actual classe política pràcticament repeteix el mateix discurs que es feia durant la Transició, i va posar com a exemple que alguns dirigents polítics encara defensaven que la manifestació del dia 10 de juliol havia de servir per tornar a reclamar l’Estatut, exactament igual que a la mobilització de l’Onze de Setembre del 1977; és a dir, 33 anys abans. “Els haurem de deixar clar que ja no és l’hora de més estatuts, que és l’hora de la independència”, va sentenciar Bonaventura, que va acabar la seva exposició demanat als assistents la seva col·laboració a l’hora de difondre el projecte de Reagrupament al territori, “un projecte que mediàticament molts grups de poder volen silenciar”.
Rut Carandell va centrar la seva intervenció en l’anàlisi de la situació política actual. Va insistir en la importància de les eleccions al Parlament de la tardor i en l’objectiu que l’independentisme assoleixi un bon resultat per poder portar a terme la proclamació unilateral d’independència. Així mateix, va destacar el final d’etapa de l’autonomisme que es viu a Catalunya en aquests moments, però va va tornar a recordar que si aquest fet no té una traducció política, una traducció en resultats electorals, la simple mobilització al carrer no servirà per fer avançar el projecte de ruptura democràtica amb l’Estat espanyol que cada vegada més catalanes i catalans defensem.
Tots dos ponents van insistir a dir que tan sols Reagrupament té com a prioritat la independència de Catalunya, ja que les altres opcions polítiques sempre acaben posant per davant els seus interessos partidistes abans que la defensa de la llibertat nacional del nostre poble, tal com s’ha demostrat a bastament els últims anys.
L’acte es va acabar amb un debat amb els assistents.
Víctor Alexandre a Fornells: Catalunya és un poble madur que té dret a decidir i pensar el contrari és un insult al poble català
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 19/jun/2010
Una cinquantena de persones van assistir divendres 18 de juny a l’acte de presentació de Reagrupament a Fornells de la Selva. Jesús Bohigues, que va fer la presentació del periodista i escriptor Víctor Alexandre, va fer una exposició dels objectius de Reagrupament per aconseguir la independència i va fer una breu comparació entre les estructures que s’han fet a l’estat veí i les que s’han dut a terme a Catalunya a costa de l’aportació de Catalunya del 10% del PIB.
Víctor Alexandre va explicar que les persones només poden ser independentistes o dependentistes. Va remarcar que Catalunya ja no és la mateixa després de les consultes sobiranistes i que ara estem vivim una etapa històrica meravellosa, que mai abans havíem viscut.
Voler proclamar la independència d’un país no és de dretes ni d’esquerres, és un dret inherent a l’ésser humà.
La legalitat i la justícia són coses diferents i quan la legalitat no és justa s’ha de transgredir. I malgrat el que pensin altres formacions polítiques, Catalunya és un poble madur que té dret a decidir i pensar el contrari és un insult al poble català.
Joan Carretero presentarà la nova oficina electoral de Reagrupament a Barcelona
Per girones - Comunicats de la comissió executiva de Reagrupament Gironès - 16/jun/2010
El proper dimecres dia 16 de juny a les cinc de la tarda, Reagrupament, de la mà de Joan Carretero, presentarà la seva nova seu electoral a Barcelona. Aquesta inauguració forma part d’un seguit de novetats que Reagrupament posa en marxa amb la voluntat de continuar acostant-se als ciutadans de Catalunya. Les principals accions que es duran a terme per a donar a conèixer les propostes de Reagrupament i perquè els ciutadans puguin fer arribar les seves idees i els seus suggeriments són les següents:
L’associació posa en marxa una oficina electoral, que estarà ubicada al Passeig de Gràcia, número 55-57 novena planta de la capital catalana. Aquesta oficina estarà oberta als ciutadans i centralitzarà tota la informació relacionada amb Reagrupament i la campanya electoral.
En el seu afany de fer arribar les seves propostes per a la renovació política i per a la independència de Catalunya, Reagrupament estrena la seva primera oficina mòbil. Es tracta d’un vehicle que recorrerà tots els municipis de Catalunya per a difondre les propostes i els objectius de l’associació, captar associats, recollir suggeriments, etc. Aquest vehicle va pintat amb el logotip i els colors de Reagrupament i recorrerà tot el territori amb l’objectiu d’acostar les propostes de Reagrupament als ciutadans.
En el marc d’aquest nou impuls per al projecte de Reagrupament, també s’estrenarà el nou web de Reagrupament, amb més i nous continguts, i noves aplicacions que permetran incrementar les relacions i les comunicacions amb els associats i amb els ciutadans.
Atenció al referendum!
Cal que estiguem atents a la maniobra que estan gestant CiU i ERC, amb el tràmit de la IP i la cridòria del referèndum. Aquesta operació pot portar l’ independentisme a un carreró sense sortida, que acabi en una via morta on s’esgotin les nostres aspiracions de sobirania.
Igual que el “Flautista de Hamelín”, la música dolça arrossegarà la gent que ha votat a les consultes populars, a una il•lusió positiva en favor dels partits que intenten capitalitzar en benefici propi, les sinèrgies generades per l’èxit participatiu, en perjudici dels milers de voluntaris que hi han treballat i que es mereixen, no només el reconeixement públic, sinó el dret a participar en les decisions que afecten el resultat de la seva feina.
Moltes persones acabaran votant aquests partits, amb el convenciment que estan més preparats per proclamar la nostra independència, abandonant les opcions, que potser sense tanta publicitat mediàtica, són més conscients del camí que cal seguir, tenen un objectiu molt més definit i, sobretot, actuen amb una transparència total en les seves accions.
Després, quan els de sempre hagin arribat al poder, s’arraparan a la cadira i sobre allò del referèndum diran: – és a Madrid- , – Està encallat i no ens deixen – , – casumdena d’Espanyols, que no ens autoritzen a fer una consulta oficial – , bla, bla, bla ….., i llavors primer emprenyats, després desencantats, més endavant desanimats, per acabar conformats igual que ara, però havent gastat les energies, perdut les esperances i malmeses les oportunitats.
Per això no hem de perdre el nord i avisar dels perills al poble de bona fe, dir-los que hi ha coses que fan bonic, però que no tenen la solidesa suficient per trencar l’ordre establert. Que la convocatòria del referèndum l’hem de poder fer amb llibertat, quan haguem proclamat prèviament la nostra independència des de la majoria parlamentària. Quan el poble vegi clar que les dues opcions són possibles, la de quedar-nos i la de marxar. Quan el resultat del referèndum pugui ser vinculant a tots nivells, perquè sigui convocat des de la llibertat.
Que el món sàpiga que hi ha molta gent que vol la independència de Catalunya, és bo. Però aquesta necessitat no ens ha d’amagar el veritable camí que ens ha de dur a la nostra plena sobirania. Les consultes populars són una iniciativa lloable i d’una puresa democràtica fora de dubtes, però les hem de deixar en aquest punt, per tal de que la rància legislació actual no les empastifi.
Marquem el camí i aquest no pot ser altre que: “primer una majoria parlamentària i després el referèndum”.
Jesús Bohigas
