Arxiu setembre, 2010

Resum de l’assemblea comarcal del Gironès (28-9-2010)

En primer lloc, des de la mesa, Jordi Casadevall i David Bancells van informar que, a partir de la dimissió, per raons personals, com a membre de la junta del fins ara coordinador, Jacint Paredes, la junta directiva comarcal va procedir a nomenar Enric Arau com a nou membre, la qual cosa va ser proposada a la ratificació de l’assemblea, que la va aprovar pràcticament per unanimitat dels assistents.
Així mateix, també es va comunicar als assistents que la junta havia procedit a nomenar Jordi Casadevall com a nou coordinador de Reagrupament a la comarca del Gironès en substitució de Jacint Paredes.
Tot seguit es va procedir a informar de les diferents etapes de la precampanya i la campanya de Reagrupament amb vista a les eleccions. D’acord amb el que es va exposar en la passada reunió de coordinadors celebrada a Igualada, Jordi Casadevall va posar en coneixement dels assistents que, fins al 14 d’octubre –data a partir de la qual el president de l’associació, Joan Carretero, s’agafarà vacances de la seva feina per dedicar-se plenament a la celebració d’actes arreu del territori–, la campanya seria més lleugera i que, a partir de la data abans esmentada, anirà agafant intensitat fins a entrar en la campanya electoral pròpiament dita, període en el qual la intensitat haurà de ser total.
Pel que fa a la comarca del Gironès, des de la mesa es va informar que la junta comarcal s’ha proposat celebrar com a mínim un acte setmanal fins a l’inici de la campanya més intensa, durant la qual el nombre d’actes augmentarà. En aquest sentit, es va demanar a tots els assistents que intentin organitzar, de manera coordinada amb la junta comarcal, actes als seus municipis, ja que la intenció de la junta directiva nacional és portar el projecte de Reagrupament al màxim de pobles i ciutats de tot Catalunya, ja que es considera que aquesta és la millor manera de contrarestar el silenci mediàtic del qual som víctimes per part de molts mitjans de comunicació.
A continuació es va informar del finançament de la campanya. David Bancells va informar els assistents que l’equip nacional de campanya ha pensat en tres vies de finançament: 1. Els grans donants; és a dir, aquelles persones que poden aportar a l’associació més de 1.000 euros. En aquest àmbit es demana a tots els associats que si coneixen persones d’aquestes característiques: empresaris, professionals liberals, simpatitzants divesos amb un alt poder adquisitiu… en facin una llista i la facin arribar a la junta comarcal perquè intentarem posar-nos-hi en contacte, ja sigui des del Gironès mateix o des de l’equip nacional de campanya. 2. Donatius per internet. Es poden fer a través del web nacional i és pevist que cada donant pugui finançar aspectes concrets de la campanya del seu interès. 3.- Petits donatius a través d’uns talonaris de 10 bons de 10 euros. Aquesta és la base de la campanya de finançament, ja que és el que ens diferencia de la resta d’organitzacions i és la manera de fer que tots els associats aportin el seu granet de sorra a fer que Reagrupament pugui ser present publicitàriament arreu del país i també a cada llar de Catalunya durant la campanya electoral amb força i empenta. Pel que fa a aquesta tercera via, com us repetim la més important, des de la mesa es va fer una crida a tots els associats a adquirir com a mínim un talonari i a difondre i vendre els bons entre els seus amics i coneguts perquè entenem que aquesta no és tan sols una via de finançament sinó una manera d’establir un compromís entre l’associació i tots els ciutadans de Catalunya que vulguin contribuir a fer possibe que Reagrupament entri amb força al Parlament de Catalunya per portar-hi les seves propostes d’independència i de regeneració democràtica.
A continuació, els assistents a l’assemblea van fer diverses preguntes als membres de la junta i van fer diferents propostes per ajudar a tirar endavant el projecte de Reagrupament a la comarca del Gironès. En aquest sentit es va insistir a recordar que la circumscripció de Girona és especialment important per a Reagrupament, ja que el nostre president s’hi presenta encapçalant la candidatura, la qual cosa fa importantíssim que RCat superi el mínim de 13.300 vots que són necessaris per fer que Joan Carretero sigui present a la cambra catalana.
També es va parlar sobre la unitat de l’independentisme, sobre la qual i tot i reconèixer que electoralment seria desitjable per assegurar un bon resultat, es va dir que l’única proposta concreta que s’ha fet sobre aquest tema ha sorgit de Joan Carretero quan el 31 de juliol a Arenys de Munt va proposar de fer una coalició a Joan Laporta i Joan Puigcercós, la qual ha estat rebutjada per tots dos. Així mateix es va recordar les diferents manifestacions d’Alfons López Tena sobre aquest tema sempre rebutjant tot acord amb Reagrupament. En definitiva, diferents intervencions van insistir a dir que “dos no es casen si un no vol” i que en aquest sentit Reagrupament ha fet tot el possible per arribar a acords, unes propostes que sempre han estat refusades per la cúpula de Solidaritat. Altres intervencions van expressar les seves sospites en el sentit que el veritable objectiu de Solidaritat és la desaparició de RCat.
En conclusió, en aquests moments determinants pel futur de l’independentisme i de Reagrupament, des de la junta comarcal del Gironès volem fer una crida a tots els associats a participar massivament en els actes de la campanya, dels quals us anirem informant oportunament i a difondre al màxim els bons d’ajut per ajudar a finançar la campanya. Ens hi juguem molt; que siguem determinants en el proper Parlament depèn de tots i cadascun de nosaltres. Sapiguem ser dignes d’aquest repte.
Girona, 30 de setembre del 2010,
Comissió executiva del Gironès,
Reagrupament Independentista.

En primer lloc, des de la mesa, Jordi Casadevall i David Bancells van informar que, a partir de la dimissió, per raons personals, com a membre de la junta del fins ara coordinador, Jacint Paredes, la junta directiva comarcal va procedir a nomenar Enric Arau com a nou membre, la qual cosa va ser proposada a la ratificació de l’assemblea, que la va aprovar pràcticament per unanimitat dels assistents.    Així mateix, també es va comunicar als assistents que la junta havia procedit a nomenar Jordi Casadevall com a nou coordinador de Reagrupament a la comarca del Gironès en substitució de Jacint Paredes.    Tot seguit es va procedir a informar de les diferents etapes de la precampanya i la campanya de Reagrupament amb vista a les eleccions. D’acord amb el que es va exposar en la passada reunió de coordinadors celebrada a Igualada, Jordi Casadevall va posar en coneixement dels assistents que, fins al 14 d’octubre –data a partir de la qual el president de l’associació, Joan Carretero, s’agafarà vacances de la seva feina per dedicar-se plenament a la celebració d’actes arreu del territori–, la campanya seria més lleugera i que, a partir de la data abans esmentada, anirà agafant intensitat fins a entrar en la campanya electoral pròpiament dita, període en el qual la intensitat haurà de ser total.    Pel que fa a la comarca del Gironès, des de la mesa es va informar que la junta comarcal s’ha proposat celebrar com a mínim un acte setmanal fins a l’inici de la campanya més intensa, durant la qual el nombre d’actes augmentarà. En aquest sentit, es va demanar a tots els assistents que intentin organitzar, de manera coordinada amb la junta comarcal, actes als seus municipis, ja que la intenció de la junta directiva nacional és portar el projecte de Reagrupament al màxim de pobles i ciutats de tot Catalunya, ja que es considera que aquesta és la millor manera de contrarestar el silenci mediàtic del qual som víctimes per part de molts mitjans de comunicació.    A continuació es va informar del finançament de la campanya. David Bancells va informar els assistents que l’equip nacional de campanya ha pensat en tres vies de finançament: 1. Els grans donants; és a dir, aquelles persones que poden aportar a l’associació més de 1.000 euros. En aquest àmbit es demana a tots els associats que si coneixen persones d’aquestes característiques: empresaris, professionals liberals, simpatitzants divesos amb un alt poder adquisitiu… en facin una llista i la facin arribar a la junta comarcal perquè intentarem posar-nos-hi en contacte, ja sigui des del Gironès mateix o des de l’equip nacional de campanya. 2. Donatius per internet. Es poden fer a través del web nacional i és pevist que cada donant pugui finançar aspectes concrets de la campanya del seu interès. 3.- Petits donatius a través d’uns talonaris de 10 bons de 10 euros. Aquesta és la base de la campanya de finançament, ja que és el que ens diferencia de la resta d’organitzacions i és la manera de fer que tots els associats aportin el seu granet de sorra a fer que Reagrupament pugui ser present publicitàriament arreu del país i també a cada llar de Catalunya durant la campanya electoral amb força i empenta. Pel que fa a aquesta tercera via, com us repetim la més important, des de la mesa es va fer una crida a tots els associats a adquirir com a mínim un talonari i a difondre i vendre els bons entre els seus amics i coneguts perquè entenem que aquesta no és tan sols una via de finançament sinó una manera d’establir un compromís entre l’associació i tots els ciutadans de Catalunya que vulguin contribuir a fer possibe que Reagrupament entri amb força al Parlament de Catalunya per portar-hi les seves propostes d’independència i de regeneració democràtica.    A continuació, els assistents a l’assemblea van fer diverses preguntes als membres de la junta i van fer diferents propostes per ajudar a tirar endavant el projecte de Reagrupament a la comarca del Gironès. En aquest sentit es va insistir a recordar que la circumscripció de Girona és especialment important per a Reagrupament, ja que el nostre president s’hi presenta encapçalant la candidatura, la qual cosa fa importantíssim que RCat superi el mínim de 13.300 vots que són necessaris per fer que Joan Carretero sigui present a la cambra catalana.    També es va parlar sobre la unitat de l’independentisme, sobre la qual i tot i reconèixer que electoralment seria desitjable per assegurar un bon resultat, es va dir que l’única proposta concreta que s’ha fet sobre aquest tema ha sorgit de Joan Carretero quan el 31 de juliol a Arenys de Munt va proposar de fer una coalició a Joan Laporta i Joan Puigcercós, la qual ha estat rebutjada per tots dos. Així mateix es va recordar les diferents manifestacions d’Alfons López Tena sobre aquest tema sempre rebutjant tot acord amb Reagrupament. En definitiva, diferents intervencions van insistir a dir que “dos no es casen si un no vol” i que en aquest sentit Reagrupament ha fet tot el possible per arribar a acords, unes propostes que sempre han estat refusades per la cúpula de Solidaritat. Altres intervencions van expressar les seves sospites en el sentit que el veritable objectiu de Solidaritat és la desaparició de RCat.    En conclusió, en aquests moments determinants pel futur de l’independentisme i de Reagrupament, des de la junta comarcal del Gironès volem fer una crida a tots els associats a participar massivament en els actes de la campanya, dels quals us anirem informant oportunament i a difondre al màxim els bons d’ajut per ajudar a finançar la campanya. Ens hi juguem molt; que siguem determinants en el proper Parlament depèn de tots i cadascun de nosaltres. Sapiguem ser dignes d’aquest repte.
Girona, 30 de setembre del 2010,Comissió executiva del Gironès,Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament a Quart amb David Bancells i Rosa Cruz

La candidata a la llista de Reagrupament , Rosa Cruz i el també candidat David Bancells, faran un acte de presentació de Reagrupament a Quart, on presentaran el full de ruta i la proposta de regeneració democràtica de Reagrupament Independentista.
L’acte serà aquest dimecres, 29 de setembre, a les vuit del vespre al Local Social c/ del Tren, 49.

No hi ha Comentaris

INTENTEN FORÇAR LA PORTA DE LA SEU DE REAGRUPAMENT DEL GIRONÈS

El passat dissabte 25 de setembre, a primera hora de la tarda, uns desconeguts van intentar assaltar la seu de Reagrupament  Independentista situada a la plaça Marquès de Camps de Girona, la qual cosa no van poder aconseguir perquè els veïns es van adonar de la seva presència i no van tenir temps de rebentar la porta de la seu, tot i que la van deixar força malmesa.

Independentment de si al darrere d’aquesta acció vandàlica hi ha el simple robatori o un atac amb un rerefons ideològic propi de la ultradreta espanyolista, cosa que els Mossos d’Esquadra, als quals s’ha presentat la corresponent denúncia, hauran d’esbrinar, des de Reagrupament del Gironès volem manifestar la nostra determinació per continuar treballant a favor de les llibertats nacionals del nostre poble i de la defensa dels interessos dels ciutadans de Girona i de tot Catalunya.

Volem també aprofitar aquest comunicat per agrair l’ajuda i el suport que ens han donat els veïns de la seu de Reagrupament del Gironès, sense l’actuació dels quals ben segur que els fets haurien estat molt més greus.

Girona, 27 de setembre del 2010.
Comissió Executiva Reagrupament Gironès

No hi ha Comentaris

«Decadència és pertànyer a l´Estat espanyol» Entrevista al President de Reagrupament (RNC) Joan Carretero i Grau. Diari de Girona. 20-IX-2010.

El President de Reagrupament Joan Carretero deixa clares en aquesta entrevista les seves diferències amb ERC i CiU i es reafirma en la seva voluntat de separar unilateralment Catalunya de l’estat espanyol. Un estat, tanmateix, al que no nega determinades virtuds.

ALBERT SOLER | GIRONA Puigcercós feia aquesta setmana una crida al «vot útil», entenent-se com a tal el vot a ERC.

Vot útil és el que el ciutadà decideix lliurement perquè creu que defensa els seus interessos. I és després de les eleccions que es veu quin vot és útil, no abans.

Què pensa quan ERC el desacredita per vendre l’impossible d’una independència en mesos?

Assumeixo la culpa d’haver estat militant d’ERC (somriu). ERC va posar la independència en el debat polític, però això era tot. Parlaven d’independència però no sabien com. Nosaltres hi posem full de ruta, preconitzem la declaració unilateral pel Parlament. Que això no passarà en pocs mesos? Si tenim prou majoria al Parlament, sí que passarà.

Què és el primer que faria?

Anunciar al món que hi ha una majoria de diputats que en pocs dies decidiran que Catalunya es constitueix en estat independent.

I tot seguit?

Treballar per complir les condicions que ens posaran els estats més poderosos del món. I mentrestant iniciar un procés de divorci pacífic amb l’Estat espanyol.

La reacció espanyola seria així de pacífica?

No crec que hi hagués cap violència, vivim en un marc de llibertat. Evidentment, primer a Espanya no li faria cap gràcia, però a mitjà termini les relacions Espanya-Catalunya serien bastant millors que ara.

Es considera més valent que els polítics d’ERC i de CiU?

Més valent, no. Entenc que nosaltres tenim clar l’objectiu. I que no juguem amb això per viure de la política, no tenim ganes d’anar fent la viu-viu i així anar vivint.

En la presentació del llibre que ha escrit juntament amb Sánchez Dragó, Boadella va dir que els catalans som uns «ganduls frustrats». Ho som?

Doncs val la pena escoltar fins i tot els «enemics». Tradicionalment els catalans hem sigut gent treballadora, perquè no teníem cap més opció. Però és cert que ens estem acomodant a l’espanyolitat, en el sentit que cada vegada hi ha més gent que no vol arriscar, que no vol treballar, que li és més còmode viure de subvencions. Si aconseguim la independència, Catalunya ha d’entrar en una espiral de més treball, més productivitat.

Per què ha sigut impossible unir els partits independentistes?

També seria impossible reunir tots els partits autonomistes. Hi ha diferents sensibilitats, dins d’un programa no només hi ha la independència. No veig cap drama que anem per separat.

Creu que és espiat pels serveis secrets espanyols?

Segur que sí, és una cosa amb la qual compto. Ho han de fer, si no seria un estat de riure. I l’Estat espanyol és seriós, té moltes mancances però té també grans virtuts.

El passat 11-s a Girona tenia més gent la manifestació independentista que la unitària que aplegava partits i sindicats.

Nosaltres érem en la independentista. Però tampoc no ens hem d’enlluernar, perquè molta gent es va quedar a casa i no va participar ni en una ni en l’altra. El que compta és la gent que vota, les manis ajuden a fer caliu, però res més.

Alícia Sánchez Camacho donarà suport a CiU després de les eleccions a canvi d’alguna cartera. Vostè a què espera?

(Somriu) Segur que el PP ho diu seriosament, els encantaria per primer cop a la història entrar al Govern, però no crec que a aquestes alçades de la pel·lícula CiU jugui a això. Nosaltres, no estarem en cap govern de gestió, només en un que treballi per la independència del país.

Doncs el president de Catalunya ha declarat que «decadència serà igual a independència».

És al contrari. La decadència és pertànyer a l’Estat espanyol. Són faves comptades: als catalans ens prenen cada any el 10% del que produïm, això sí que provoca decadència. Això no hi ha país al món que ho aguanti.

No hi ha Comentaris

A Girona, Reagrupament amb la CUP per la Diada

Aquest passat Onze de Setembre, a Girona, Reagupament va donar suport a la manifestació de la CUP i de l’esquerra independentista, una mobilització que any rere any es fa, des de la dècada dels 80 del segle passat, i que en els seus inicis va tenir la participació directa d’alguns gironins que avui són a les files de RCat. Algú potser es pregunta com pot ser possible que Reagrupament, que fa de la transversalitat ideològica un dels seus principis bàsics, es pugui manifestar al costat d’aquells que se situen marcadament a l’esquerra del mapa polític. Doncs precisament per això, perquè som transversals políticament i acceptem tots els matisos ideològics del ventall independentista, no ens fa res compartir pancarta amb altres independentistes dels quals ens poden separar alguns punts programàtics però mai l’objectiu final comú de la independència.

Deia Francesc Ribera, Titot, en un acte recent: “Jo em barallaré amb altres independentistes, i potser m’hi barallaré molt, sobretot a l’hora de defensar alguns principis que considero bàsics, però ho faré l’endemà de la independència, quan redactem la Constitució del nou Estat català, no abans”. Des de Reagrupament, Joan Carretero també ha dit que “cap independentista no és el nostre enemic”, encara que a vegades no estiguem d’acord en els passos que hem de fer per arribar a la independència, en el model d’estat que hem de construir, etc. I tot això és absolutament coherent amb la decisió que els reagrupats del Gironès van prendre d’anar al costat de la CUP en la passada Diada a la ciutat de Girona.

Haver participat en l’altra capçalera (i ho sento per l’ADAC), al costat de partits que són responsables directes de l’actual situació de decadència política, econòmica i cultural del nostre país, que són còmplices de l’espoli fiscal de què és víctima la nació catalana, de la frustració generada per la negociació de l’Estatut… compartir pancarta amb aquells que han dit que per a ells la independència de Catalunya no és una prioritat o amb aquells altres que s’han declarat públicament enemics de l’independentisme i que han afirmat que faran campanya deixant clar que ells no són independentistes no hauria tingut cap sentit per a la gent de Reagrupament. Anar de bracet amb càrrecs públics i institucionals que han convertit la política en el seu modus vivendi i que sembla que vulguin mantenir-s’hi fins a la data de la seva jubilació no es correspondria amb la nostra defensa de la regeneració democràtica i de la transparència política.

Per tant, i tot i que Reagrupament va centrar els seus actes durant la Diada a la ciutat de Barcelona -per cert, amb un gran èxit de convocatòria-, cal considerar del tot encertada la decisió dels reagrupats del Gironès de donar suport i prendre part en la manifestació de l’esquerra independentista a Girona. El resultat, com que la gent no és ximple, ja el vau poder veure: 200 persones en la manifestació autonomista i 2.000 en el bloc independentista. Felicitats, doncs, als organitzadors.

Carles Bonaventura i Cabanes.

Reagrupament Independentista

, ,

No hi ha Comentaris

La Comissió Executiva de Reagrupament Gironès decideix no adherir-se a la manifestació convocada per l’ADAC a Girona per l’Onze de Setembre

Aquest dilluns, en la reunió ordinària de la junta comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista, s’ha decidit que la nostra associació no secundarà la mobilització convocada per l’Ateneu d’Acció Cultural a Girona per la Diada de l’Onze de Setembre, a la qual s’han afegit diferents organitzacions que no tenen com a prioritat la independència de la nostra nació i que en alguns casos concrets hi són totalment contràries.

Volem recordar que Reagrupament Independentista concentra els seus actes nacionals per la Diada a Barcelona. No obstant això, fem una crida a tots els nostres associats del Gironès que per diferents raons aquell dia no puguin desplaçar-s’hi a participar en la manifestació que Maulets i la CUP organitzen, com cada any, a la plaça Catalunya de Girona i que començarà a 2/4 de 8 del vespre. En aquest sentit, estem d’acord a ser presents en aquesta mobilització, que, tal com han anunciat els seus convocants, està oberta a la participació de totes aquelles organitzacions i associacions que tenen com a primer objectiu el dret a decidir del nostre país i que estarà encapçalada per una pancarta que no anirà signada per cap sigla en concret. RCat del Gironès fa extensiva la crida a participar en aquesta mobilització independentista als reagrupats de la resta de la vegueria de Girona que no puguin assistir als actes centrals de Barcelona organitzats pel nostre moviment.

Entenem que per la nostra Diada Nacional i en un moment com l’actual, després de la sentència contra l’Estatut i quan més de 500.000 ciutadans d’aquest país han participat en els consultes locals sobre la independència, tots aquells que defensem la sobirania de la nostra nació, aquells que creiem que els Països Catalans tenen dret a assolir l’Estat propi, no podem compartir pancarta amb forces que encara busquen l’encaix a Espanya, i que explícitament han dit que estan a favor del marc juridicopolític espanyol i en contra de la independència. Ara cal escollir entre l’Estatut o l’Estat propi, entre la submissió a Espanya o la llibertat. Per tant, cal diferenciar l’unionisme de l’independentisme i, en aquest sentit, la iniciativa de l’ADAC, d’ERC i d’altres organitzacions va en la direcció contrària i dóna coartada sobiranista als enemics dels drets nacionals de Catalunya.

Per tant, nosaltres no hi serem i a Girona ens mobilitzarem aquesta Diada al costat de la CUP. Demanen, així mateix, que altres col·lectius de les comarques gironines facin el mateix.

Girona, 7 de setembre del 2010
Comissió executiva
Reagrupament Independentista Gironès

No hi ha Comentaris

Només la independència ens permet exercir el dret a decidir. Jesús Bohigues.

Una vegada coneguts els límits de la nostra projecció com a país en el marc de l’actual sistema constitucional, ja són ben pocs els que defensen continuar treballant dintre dels paràmetres de l’estat de les autonomies. La majoria dels partits, esperonats pels resultats de la manifestació del 10J, prenen posicions per camins diferents, sobre els canvis que cal fer en la situació política i institucional de Catalunya.
Cap dels reptes nacionals que ens puguem plantejar, es poden concebre dintre de l’estructura actual de l’Estat Espanyol, doncs en puresa, no podem dir que l’actual model constitucional es fonamenti en els principis d’un Estat de Dret, digui el que digui la seva “Carta Magna”, que, per ella mateixa, ja suposa una limitació important per aquest Estat de Dret. El nostre sistema constitucional no neix de la voluntat del poble, sinó que es forma com a prolongació de la Dictadura, que consolida el règim borbònic que el 1714 va sotmetre per les armes a la nostra nació. El referèndum que en el seu dia va servir per aprovar l’actual Constitució Espanyola, no es va convocar sobre els principis de llibertat i de dret de gents, en que s’han de basar els processos constituents, sinó que estava totalment limitat pels llavors vigents “Principios del Movimiento Nacional” i les decisions dels representants polítics, estaven marcades pel principi de la por i de les barreres que no es podien traspassar.
Per avançar en una estructura més democràtica, no tant sols per Catalunya, sinó també per a la resta de l’Estat Espanyol, cal donar per acabat l’actual marc Constitucional i construir de nou una estructura de relació basada en els principis purs de la democràcia, que és la voluntat lliure i sobirana dels pobles d’escollir el model i àmbit de l’Estat que volen, sense cap altre condicionant. Construir des de baix, sobre la lliure voluntat de cada ciutadà, que tria entre qualsevol opció, la que ell considera millor i no des d’un escenari de lluita per alliberar-se de situacions d’opressió, que condicionen una voluntat popular segrestada per l’opressor.
És evident que aquesta solució és del tot impossible dintre una perspectiva global de l’Estat Espanyol, doncs el principi d’utilitarisme global, preval sobre el principi d’equitat que hauria de salvaguardar d’inviolabilitat dels drets individuals d’un poble o comunitat i que, en cap cas, poden ser anul·lats per a un benestar més gran dels altres. Es produeix així una dictadura de la majoria que, en la pràctica, impedeix el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles sotmesos i, per tant, la promulgació de lleis que facilitin l’exercici d’aquest dret.
Tant pels que defensen el concert econòmic com pels que creuen en un marc federal, és inevitable cercar una posició d’igualtat en les negociacions que es puguin dur a terme, principi d’igualtat i llibertat que ha de presidir l’acceptació del nou model pel poble de Catalunya, la decisió del qual en cap cas pot estar condicionada per la voluntat d’un altre poble que, alhora, haurà també d’acceptar lliurament la validesa de la fórmula d’unió presentada.
La única situació política que permet consolidar el tipus de relació amb d’altres estats, des d’una base totalment democràtica i una perspectiva duradora, és la de la llibertat dels pobles que accepten voluntàriament la forma d’estructura que els ha d’unir. Per aquest motiu la proclamació unilateral de la independència de Catalunya i la seva acceptació per part de la comunitat internacional, és el pas previ i necessari perquè, primer, el poble decideixi lliurament el model d’Estat que desitja i, després, el tipus de vinculació que vol mantenir amb l’Estat Espanyol. Només a partir d’aquí, sigui quin sigui el model escollit, es pot arribar a construir una estructura sòlida de relació entre ambdues comunitats, basada en el dret de gents, els principis de la democràcia i la llibertat.
Com a conclusió doncs, de totes les opcions que a més a córrer, el partits polítics s’esforcen a presentar en societat, no en veig cap que permeti un canvi de model de relació si no es passa prèviament per una Proclamació Unilateral d’Independència, ni tant sols la convocatòria d’un referèndum, ja que aquest en la legalitat actual, estaria segrestat per una de les parts que en te la clau i, en el criteri dels votants, hi haurien opcions amb un dubte evident de que poguessin ser assolides, les quals no serien discutibles des d’una situació de plena sobirania. Inclús m’atreveixo a dir, que és també un pas previ pels unionistes, ja que si obtinguessin una majoria suficient a l’hora de decidir el model de relació, la unió seria totalment sòlida i basada en principis democràtics indiscutibles.
Caminem doncs plegats cap a la llibertat, només allà podrem exercir el nostre dret a decidir.

No hi ha Comentaris