Arxiu novembre, 2010

I ara una ambulància per a aquesta Comunidad Autónoma. Per Ricard Biel.

Hi ha dues menes de presoners: els que tenen l’ànima lliure i els que la tenen d’ocell engabiat. Els primers no tenen altre pensament que planejar la fuga. En canvi els segons estan preocupats simplement per millorar les seves condicions a la presó. La llibertat només la contemplen com una il•lusió, una quimera que comenten durant els àpats de diumenge, quan reben un llonguet extra per celebrar-ho. La sola idea de fugar-se de debò els neguiteja, segurs com se senten de viure entre barrots, talment un ocell a qui malgrat tenir la porta oberta no gosa, aterrit davant la llibertat, sortir de la gàbia. Bé, doncs el poble català, malgrat l’enfonsament evident a tots els nivells del país, ha decidit continuar sent menor d’edat amagant un cop més el cap sota l’ala. I ho fa en nom del seny, de la maduresa. És a dir, del contrari que demostra ser. “La prioritat és fer fora el tripartit”, deia pretextant l’espavilat votant de CiU. Assenyat, oi? Qui no es justifica és perquè no vol. Al capdavall, els infants en són experts.

Pel que fa a les dues alternatives independentistes extraparlamentàries, SI ha guanyat la partida a Reagrupament i, com que diuen que el poble és savi, cal creure que és perquè les seves sofisticades propostes deuen haver convençut més que les del Doctor. I és que no hi ha dubte que, com que el poble és savi, prefereix un Ferrari que surt per la tele a un tractor de la Cerdanya que coneixem quatre, tu diràs. Felicitats al torpede perquè ha fet diana, doncs. Però per a què serveix un torpede un cop ha tocat l’objectiu? Ho veurem de seguida, a partir de demà.

Fa uns dies el Doctor deia que “els altres partits estan fent una campanya per a cretins”. Naturalment, no li faltava raó. Però en allò amb què ha demostrat no tenir-ne és en no haver pres nota d’aquest estil de campanya que denunciava. Perquè, efectivament, la campanya dels altres partits ha estat per a cretins, i tenint en compte que les campanyes es fan per captar el vot de la màxima gent possible, queda clar que si han optat pel cretinisme és perquè consideren cretí el populatxo al qual s’han adreçat i que, efectivament, els ha votat. Punt final.

Comprenc que és políticament incorrecte afirmar que el poble és cretí, i que la hipocresia tan nostrada mana silenciar aquesta evidència o disfressar-la amb imaginatius i divertits eufemismes que sí m’he cansat de sentir aquests dies a tot de gent que practica l’esgotador i absurd eslàlom de no dir les coses pel seu nom. Ja s’ho faran. I és que per descomptat que el populatxo és cretí, ho ha estat sempre i sempre ho serà, això no és mai cap sorpresa i un cop més ha quedat meridianament clar per les raons exposades. Però val a dir que la raó de la victòria de CiU i l’èxit relatiu de SI només té a veure d’una banda amb la por a la llibertat, i de l’altra amb la tele, el futbol i el Ferrari. Res a veure, doncs, amb cap campanya, ja sigui cretina o intel•ligent. De tot se n’aprèn, i aquestes eleccions han deixat clar, entre altres coses, que la militància no decanta les eleccions. Por, tele, futbol i Ferrari és la fórmula triomfadora. En això es resumeix aquest país, Espanya —perquè així ho ha continuat volent la gent amb més autonomisme. Ja ho deia Einstein: “només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de l’univers, no n’estic segur”. Clavat, eh? Doncs això.

1 Comentari

L’ambulància Reagrupament. Per Ricard Biel.

Aquest diumenge cal votar el Reagrupament del Doctor perquè és l’únic dels candidats que no té res a demostrar, atès que ja ho ha demostrat tot. Primer com a alcalde i després com a conseller. Parlo, naturalment, de vàlua política, perquè si parlem de patètica indignitat, cinisme, mediocritat i covardia, no hi ha dubte que la resta de partits també ho han demostrat tot, concretament tota la letal ineptitud al servei de la nació que han estat capaços d’oferir, de la qual estan fets uns autèntics campions. Aquesta és la raó definitiva per votar Reagrupament, però es veu que encara n’hi ha que no ho volen entendre tot i que no hi ha res a entendre. I és curiós que sigui així perquè, si en tenen cap dubte, només han de fer un cop d’ull a les hemeroteques o anar a Puigcerdà i preguntar a qualsevol vilatà, tret, naturalment, d’aquell que visqui de la menjadora; de la menjadora CiU, per exemple, partit que, per cert, diumenge guanyarà les eleccions i ja vaticino que, misteris de la vida, no serà precisament pels vots aconseguits a Puigcerdà. En aquest extravagant país, doncs, la feina ben feta sí té fronteres.

Però he dit “si en tenen cap dubte”, i aquest és sens dubte el meu error. Perquè un sectari es caracteritza precisament per no tenir cap dubte, fins al punt que no dubta de titllar de sectaris la resta per justificar el seu propi sectarisme. En fi. Ja fa anys que dic que l’estupidesa sempre venç perquè és com l’aigua, com la humitat que s’escola per les escletxes més inimaginables. Impossibles.

Ja sabem la trista realitat que la raó és determinada per les emocions, i que en el cas del sectari aquesta afirmació es posa especialment i dolorosament de manifest. Però la cosa esdevé encara més tràgica quan aquesta tara de l’home no afecta només l’individu que la pateix sinó tot un col•lectiu. I no et dic res quan el col•lectiu en qüestió és tota una nació. N’hi ha per tremolar, i els catalans conscients en tenim motius. Aquest diumenge es produirà una nova tragèdia en aquest país. La gent de Reagrupament ho sap.

Reagrupament és una ambulància amb un Doctor preparat per pal•liar un desastre anunciat, i per això molt lamentable. L’elecció per enèsim cop d’aquells que ens menteixen, sabem que ens menteixen i tanmateix el poble menteix quan se’n queixa atès que malgrat la queixa els acabaran votant, fa que no sigui cap deliri qualificar Reagrupament d’una ambulància. Perquè el Doctor no menteix. El Doctor cura. Sabem que cura perquè, com deia, ho ha demostrat a bastament. Fins i tot, per a qui ho vulgui constatar, no li cal ni molestar-se a mirar gaire enrere. Aquests dies mateix. Només cal que llegeixi algunes coses, per a mi irritants, que diu el Doctor a les entrevistes, com ara que permetria fumar en tots els espais públics. L’ofegaria, a fe que l’ofegaria. No hi estic gens d’acord i m’emprenyaria molt la seva mesura. I precisament per això votaré el partit del Doctor. Votaré Reagrupament perquè el seu líder no menteix. Estalviant-se fer-se el simpàtic perquè el voti, fent-me emprenyar el Doctor m’està dient que treballarà honestament per a mi. Amb més o menys encert, és clar. Però honestament. I l’honestedat és la base de tota feina ben feta. La resta de candidats no poden dir el mateix. Els fets són massa eloqüents.

No hi ha Comentaris

Reagrupament: pels fets el coneixeu. Per Ricard Biel.

És gratificant comprovar com, a mesura que s’acosten les eleccions del 28-N, augmenta l’assistència als actes de Reagrupament, que últimament omple els recintes que trepitja. Per això resulta curiós que, malgrat aquesta evidència, l’interès dels mitjans per cobrir les notícies referents a aquest nou partit resulti inversament proporcional a l’interès que desperta en el poble la formació del doctor Carretero. És el món a l’inrevés. Si el periodisme ha de servir per informar el ciutadà del que desconeix, ara resulta que se l’informa d’allò que ja coneix, en aquest cas els partits de sempre i dels quals el poble diu estar-ne més que tip. I dic que ho diu perquè es veu que està prou tip per abstenir-se en gran part de votar, però curiosament no tant per arribar a fer guanyador un partit de sempre, CiU, tal com es veurà el dia 28 a la nit. Serà el triomf de l’estupidesa nacional, que aquí, com aquella cervesa, sempre triomfa. Cap sorpresa, doncs.

És veritat que, igual que la proximitat de les eleccions anima el ciutadà a interessar-se per les propostes de Reagrupament, el mateix m’imagino que deu passar amb la resta de formacions. Però això no m’interessa. Per a mi la resta de partits no existeixen, i no per sectarisme. Si crec que només existeix el partit del doctor, és precisament perquè la resta ja han existit massa i sé el peu que calcen. Per això, quan veig les imatges dels actes dels partits tradicionals, em pregunto què coi va a escoltar tota aquella gent que, per desgràcia, no sàpiga. Ja en són ganes. És clar que, com que la Generalitat s’ha convertit en una agència de col•locació, l’enigma queda en part aclarit, oi?

Tal com apuntava, els mitjans, convertits en braços del poder, actuen contra el poble. Però què passa quan un partit silenciat com Reagrupament s’organitza i s’activa competentment des de la seva voluntària base, fins al punt que a còpia de perseverança el ciutadà acaba copsant la seva presència? Doncs passa que al poder li surt el tret per la culata. La gent s’apunta a cavall guanyador, i si veiés en Reagrupament quatre arreplegats desorganitzats els menysprearia, però quan veu la barreja que suposa per un costat la presència d’una gent seriosa que treballa fent-se present arreu i amb constància, i per l’altre la seva absència als mitjans, la cosa resulta explosiva. De cop al ciutadà li puja la mosca al nas, entén què s’hi cou i es mira Reagrupament amb la simpatia que es mereix. Això és el que està passant ara mateix, i més que passarà; de manera exponencial així que s’accentuï la divergència entre l’interès de la gent i el clamorós mutisme dels mitjans per aquest partit. Ah, quan penso que el senyor Strubell va deixar Reagrupament perquè deia que l’aleshores associació no era mediàtica… En fi. El doctor és molt mediàtic a Puigcerdà. El cinema Avinguda ple així ho va avalar fa uns dies. Jo hi era, i puc assegurar que l’home no semblava mediàtic pel seu bigoti, i diria que tampoc per haver estat alcalde d’aquest poble. No. El doctor Carretero és mediàtic a Puigcerdà per la seva excel•lent gestió com a alcalde en el seu moment. Punt final. Llàstima que, en aquest sentit, Puigcerdà no sigui Catalunya. Majoria absoluta segura. I la independència, a tocar.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero al col·legi d’odontòlegs de Girona.

Emmarcada dins dels actes de campanya que Reagrupament està fent pel nostre país i de cara a donar a conèixer el trets bàsics del seu programa, Joan Carretero ha fet una xerrada al Col·legi d’Odontòlegs de Girona. La sala s’ha emplenat a vessar per a conèixer de primera ma un missatge que rarament podrem escoltar als mitjans de comunicació massius, ja que Rcat està totalment vetat i menyspreat a ràdios i televisions. L’acte ha estat presentat per en Miquel Casals, membre de la Junta Nacional de Reagrupament. Joan Carretero ha insistit en la importància d’aconseguir el més aviat possible la independència del nostre país. Ha recordat que l’autonomisme és una via morta, que econòmicament és inviable i que està provocant la agonia moral i econòmica del país.

També ha volgut recordar la necessitat de regenerar la vida política catalana, fent especial esment en l’elaboració d’una llei electoral basada en llistes obertes, en la necessitat de fer públics els contractes entre empreses i administració, i en la limitació de mandats i acumulació dels càrrecs.

L’acte s’ha acabat amb un torn obert de preguntes del públic al candidat.

Joan Pou.

No hi ha Comentaris

Inici de campanya electoral a Girona

Comunicat als associats del Gironès


Girona, 09/11/2010


El proper dijous 11 de novembre a les 22:30 hores al local seu de Reagrupament a Girona, Plaça Marquès de Camps, 19 2-2

Inici de campanya electoral a Girona.

El proper dijous a les 00:00h comença al campanya electoral, i a les 22:30h ens concentrarem al local els reagrupats gironins que no hàgim anat a l’acte oficial d’inauguració de campanya que es fa a Lleida. Farem doncs una petita festa a Girona amb varis candidats i tots els associats que vingueu, hi esteu tots convidats. A continuació, a les 00:00h enganxarem el primer cartell/pancarta de campanya.


Abans, a les 20h, hi haurà un debat entre diferents forces polítiques organitzat per Girona Decideix i al qual en representació de Reagrupament participarà Ignasi Planas, número 4 de la nostra candidatura per la circumscripció de Girona, al qual us convidem també a assistir. Es fa a les 8 del vespre a l’auditori Josep Irla, a la nova seu de la Generalitat a Girona. Un cop acabat (entre les 10h i 2/4 d’11h) anirem cap al nostre local de la plaça Marquès de Camps.

Finalment, us volem recordar que el finançament per la campanya és bàsic per l’èxit i necessitem la vostra ajuda. Esperem les vostres peticions per comprar els talonaris. Recordeu que el seu cost és de 100 EUR, i podreu vendre cadascuna de les 10 participacions de cada talonari  a un preu de 10 EUR. És una molt bona manera de donar a conèixer el missatge de Reagrupament al mateix temps que aconseguim finançament per la campanya. Esperem doncs les vostres peticions de talonaris  girones@reagrupament.cat o al telèfon 681 324 982.

Atentament,

Comissió Executiva
Reagrupament Independentista del Gironès

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb Reagrupament Gironès.

Plaça Marquès de Camps, 19 2-2
681 324 982
girones@reagrupament.cat
http://territorials.reagrupament.cat/girones/

No hi ha Comentaris

Presentació Reagrupament a Flaçà. 5 de novembre del 2010.

Ahir divendres va tenir lloc al Casal d’Avis de Flaçà una conferència de Reagrupament, a càrrec de les candidates a la llista al parlament per Girona d’aquest partit, l’advocada Rosa Cruz i la docent i activista cultural Laura Jaime. En un local força concorregut, va iniciar l’acte Cruz, que va desplegar una síntesi dels objectius fonamentals de la formació liderada per Joan Carretero: independència i regeneració democràtica. A continuació, Jaime va parlar amb vehemència de llengua en situació nacional colonial, les agressions en aquest sentit rebudes fins ara a causa de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, i les que, segons Jaime, es produiran si Catalunya no esdevé un país normal, és a dir, independent. Un nou Estat membre de la unió europea.

Ricard Biel

No hi ha Comentaris

Reagrupament del Gironès dóna suport a Miquel Casals.

Reagrupament del Gironès dóna suport a Miquel Casals

Davant la campanya intoxicadora que Solidaritat està portant a terme en diferents mitjans de comunicació contra el membre de Reagrupament Miquel Casals, des de la junta comarcal del Gironès de RCat ens veiem en l’obligació de fer públic el següent comunicat:

En l’incident que va tenir lloc dilluns passat a les Fires de Girona en cap moment Miquel Casals va “intentar agredir” el cap de llista de Solidaritat per Girona, Toni Strubell, com falsament afimen des d’aquest partit. El senyor Casals es va limitar a dir al senyor Strubell que considerava una manca d’ètica i de principis per part seva que hagués trencat el seu compromís amb Reagrupament, amb el qual havia acceptat anar de número 4 de la candidatura de Girona, per passar a encapçalar la llista d’aquesta formació per aquesta circumscripció.

En aquest sentit, Miquel Casals va recordar-li les seves paraules, pronunciades davant una assemblea de Reagrupament a Girona celebrada fa unes setmanes: “Em deixaria tallar un braç per la unitat.” Tot seguit, Casals va dir amb veu alta al senyor Strubell que a ell no li importava res Catalunya i només els seus interessos.

Independentment que en el transcurs d’aquest incident el senyor Casals pogués pronunciar alguna paraula poc apropiada o fora de to, considerem que aprofitar políticament aquest fet, tal com està fent Solidaritat faltant clarament a la veritat i atemptant contra l’honor de Miquel Casals, és d’una enorme baixesa política.

Lamentem profundament que el senyor Toni Strubell, pel qual sempre havíem tingut una gran estima, es deixi utilitzar d’aquesta manera per aquells que estan demostrant que utilitzen els mateixos mètodes que algunes forces polítiques tradicionals: la intoxicació, la mentida i la manipulació de l’opinió pública.

Des de Reagrupament del Gironès continuarem lluitant perquè aquest 28-N els resultats donin la raó a aquells que sempre hem treballat amb valentia i honestedat per la llibertat de la nació catalana i pels interessos dels seus ciutadans.

Girona, 3 de novembre del 2010

Junta Comarcal del Gironès.

Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

Foto de família dels candidats de Reagrupament per Girona. 30 d’octubre del 2010.


No hi ha Comentaris