Reagrupament: pels fets el coneixeu. Per Ricard Biel.


És gratificant comprovar com, a mesura que s’acosten les eleccions del 28-N, augmenta l’assistència als actes de Reagrupament, que últimament omple els recintes que trepitja. Per això resulta curiós que, malgrat aquesta evidència, l’interès dels mitjans per cobrir les notícies referents a aquest nou partit resulti inversament proporcional a l’interès que desperta en el poble la formació del doctor Carretero. És el món a l’inrevés. Si el periodisme ha de servir per informar el ciutadà del que desconeix, ara resulta que se l’informa d’allò que ja coneix, en aquest cas els partits de sempre i dels quals el poble diu estar-ne més que tip. I dic que ho diu perquè es veu que està prou tip per abstenir-se en gran part de votar, però curiosament no tant per arribar a fer guanyador un partit de sempre, CiU, tal com es veurà el dia 28 a la nit. Serà el triomf de l’estupidesa nacional, que aquí, com aquella cervesa, sempre triomfa. Cap sorpresa, doncs.

És veritat que, igual que la proximitat de les eleccions anima el ciutadà a interessar-se per les propostes de Reagrupament, el mateix m’imagino que deu passar amb la resta de formacions. Però això no m’interessa. Per a mi la resta de partits no existeixen, i no per sectarisme. Si crec que només existeix el partit del doctor, és precisament perquè la resta ja han existit massa i sé el peu que calcen. Per això, quan veig les imatges dels actes dels partits tradicionals, em pregunto què coi va a escoltar tota aquella gent que, per desgràcia, no sàpiga. Ja en són ganes. És clar que, com que la Generalitat s’ha convertit en una agència de col•locació, l’enigma queda en part aclarit, oi?

Tal com apuntava, els mitjans, convertits en braços del poder, actuen contra el poble. Però què passa quan un partit silenciat com Reagrupament s’organitza i s’activa competentment des de la seva voluntària base, fins al punt que a còpia de perseverança el ciutadà acaba copsant la seva presència? Doncs passa que al poder li surt el tret per la culata. La gent s’apunta a cavall guanyador, i si veiés en Reagrupament quatre arreplegats desorganitzats els menysprearia, però quan veu la barreja que suposa per un costat la presència d’una gent seriosa que treballa fent-se present arreu i amb constància, i per l’altre la seva absència als mitjans, la cosa resulta explosiva. De cop al ciutadà li puja la mosca al nas, entén què s’hi cou i es mira Reagrupament amb la simpatia que es mereix. Això és el que està passant ara mateix, i més que passarà; de manera exponencial així que s’accentuï la divergència entre l’interès de la gent i el clamorós mutisme dels mitjans per aquest partit. Ah, quan penso que el senyor Strubell va deixar Reagrupament perquè deia que l’aleshores associació no era mediàtica… En fi. El doctor és molt mediàtic a Puigcerdà. El cinema Avinguda ple així ho va avalar fa uns dies. Jo hi era, i puc assegurar que l’home no semblava mediàtic pel seu bigoti, i diria que tampoc per haver estat alcalde d’aquest poble. No. El doctor Carretero és mediàtic a Puigcerdà per la seva excel•lent gestió com a alcalde en el seu moment. Punt final. Llàstima que, en aquest sentit, Puigcerdà no sigui Catalunya. Majoria absoluta segura. I la independència, a tocar.

Els Comentaris estan tancats