Arxiu febrer, 2011

Principi d’acord entre la Candidatura d’Unitat Popular i Reagrupament Independentista per concórrer plegats a Girona en les eleccions municipals del 22 de maig

L’assemblea d’associats de Reagrupament Independentista va donar suport ahir, per gairebé un 70% de vots a favor, a la proposta d’aliança amb la CUP per concórrer en una sola llista a la ciutat de Girona en les eleccions municipals del 22 de maig. Ara per ara, aquesta decisió significa que existeix un principi d’acord entre la CUP i Reagrupament que, en els propers dies, s’ha d’acabar de definir, i que probablement podrà ser presentat en una roda de premsa conjunta a principis de la setmana vinent.

Des de Reagrupament volem posar de manifest que des del primer moment la nostra organització ha  tingut com a prioritat que, a Girona, l’independentisme és pogués presentar en una sola candidatura que fos el màxim d’unitària possible, i que ja vam descartar, d’entrada, la presentació d’una llista en solitari de RCat que pogués contribuir a dividir i fragmentar encara més l’independentisme a la nostra ciutat.

Després de parlar amb la CUP, ERC i Solidaritat vam arribar a la conclusió que la candidatura unitària era impossible de fer i que un pacte a tres bandes era també pràcticament irrealitzable. A partir de constatar aquesta realitat, des de Reagrupament vam valorar les diferents propostes que teníem damunt la taula i al final hem optat per aquella que ens sembla que defensa un model de ciutat i d’ajuntament més compatible amb els notres principis d’independència, regeneració  democràtica i treball.

El principi d’acord amb la CUP prioritza, per sobre de les quotes polítiques i d’un acord estrictament de caràcter electoral, un projecte municipal bo per a la ciutat, arrelat als moviments cívics i associatius gironins, participatiu i obert. El fet que l’esquerra independentista i l’independentisme transversal s’entenguin a Girona suma dos electorats que creiem que són totalment complementaris, amplia l’independentisme a diferents capes socials i obre unes molt bones perspectives electorals que poden fer que aquesta proposta política sigui decisiva en el futur ajuntament gironí.

El pacte amb la CUP va molt més enllà, també, d’un simple acord electoral, dóna continuïtat a una entesa que ja es va evidenciar la passada Diada Nacional de Catalunya a Girona, quan Reagrupament va participar en la manifestació de l’esquerra independentista i va decidir no prendre part en la que van impulsar les forces autonomistes, i obre unes expectatives de col·laboració a la ciutat entre totes dues forces amb vista al futur.

Finalment, des de Reagrupament s’ha valorat la feina que ha fet la CUP a Girona els últims anys a diferents barris, la seva col·laboració amb associacions veïnals i col·lectius diversos, la seva presència en diferents campanyes i mobilitzacions, etc., la qual cosa fa possible que l’acord entre la CUP i Reagrupament vagi molt més enllà d’un simple pacte entre independentistes i esdevingui una proposta de ciutat i de país que creiem que pot ser molt ben valorada pels ciutadans de Girona i que pot obtenir uns molt bons resultats el 22 de maig.

Girona, 25 de febrer del 2011

Comissió executiva Reagrupament Gironès

No hi ha Comentaris

Reagrupament Independentista del Gironès dóna suport a Raül Agné.

Reagrupament del Gironès expressa el suport i admiració cap a l’entrenador del Girona, Raül Agné, per l’actitud de dignitat que va demostrar a la roda de premsa de dissabte a Osca, quan uns periodistes li van exigir que deixés de respondre les preguntes en català. Agné s’hi va negar, però abans va aclarir que primer respondria en català i després en castellà, que no hi havia cap problema i que ell contestaria en la llengua en què se li fes la pregunta, amb total naturalitat. Davant la insistència dels periodistes perquè s’expressés en espanyol i prou, ell es va aixecar i va marxar, però abans va denunciar que si hagués parlat en anglès en comptes d’en català segurament no se li hauria demanat que canviés de llengua.

Recordem que a la Franja de Ponent es parla català i que Raül Agné és originari d’allà, per la qual cosa els periodistes aragonesos que van demanar que s’havia de parlar en castellà, demostren que, a més de ser intolerants, són maleducats i ignorants.

Actituds com aquesta reforcen la catalanitat d’un club com el Girona FC, que té bons resultats en l’àmbit esportiu, una directiva amb un bon funcionament i que ara, amb el seu entrenador, és el referent d’una ciutat que sempre ha destacat per la defensa de la llengua i la identitat catalanes.

Reagrupament del Gironès encoratja les persones que assisteixin al proper partit del Girona a casa, divendres contra l’Alcorcón, a rebre amb un gran aplaudiment i una gran ovació Raül Agné quan surti a la gespa i que portin pancartes en què es feliciti l’entrenador per la seva actitud, i que, a més, es vegin més senyeres i estelades que mai a les graderies del camp en senyal de suport a Raül Agné per demostrar-li que no està sol a l’hora de defensar la llengua catalana contra els intolerants, sobretot ara que serà víctima d’una campanya en contra per part de la caverna mediàtica madrilenya i espanyola.

Reagrupament Independentista del Gironès

Girona, 14 de febrer del 2011

No hi ha Comentaris

Rcat posa com a condició a ERC per a l’acord a Girona no repetir el tripartit . El Punt. 9 de febrer del 2011.

L’objectiu és que el PSC no continuï governant la ciutat després de 32 anys a l’alcaldia

Les converses entre les dues formacions van per bon camí

Reagrupament condiciona un acord amb ERC per a les eleccions municipals a Girona al compromís de no repetir l’actual model de govern tripartit. Bàsicament, l’objectiu de la formació independentista seria deixar a l’oposició el PSC, que ha ocupat l’alcaldia en els últims 32 anys. Una condició que no hauria de suposar cap problema per a l’alcaldable republicana, Blanca Palmada, que en diverses declaracions públiques també ha mostrat les grans dificultats que hi hauria per pactar amb els socialistes.
Una altra de les condicions que demana Reagrupament per tancar un acord amb ERC és garantir una regeneració política que eviti l’acumulació de càrrecs. De fet, Palmada des de l’inici ha explicitat que seria “generosa” amb qualsevol formació per arribar a acords amb les altres forces independentistes. En les últimes setmanes, els màxims representants de les dues formacions han intensificat les trobades i sembla que les converses estan ben encarades per acabar unint esforços per a les eleccions municipals.
Debat pels números 2 o 3

Un dels debats entre els dos partits sobiranistes és com es repartirien els números de la llista electoral; el candidat de Reagrupament podria ser-hi en els números 2 o 3. Des de l’inici, Palmada va explicar a Jordi Martinoy que ocuparia el número 2 sempre que no hi hagués un acord per formar coalició amb alguna altra força. A partir de l’anàlisi dels vots obtinguts en les últimes eleccions al Parlament, l’acord comportaria que de cada tres integrants de la llista, n’hi hagués un de Rcat. Tot i això, Rcat decidirà en assemblea a mitjan d’aquest mes si accepta la coalició.

No hi ha Comentaris

La sanitat, el conseller i l’assegurança. Per Jesús Bohigas.

Escoltem astorats les declaracions del conseller Boi Ruiz, que ens diu que, si volem continuar tenint garantida una bona assistència sanitària, ara és millor que ens fem una assegurança privada. Comença bé, el nou executiu. Em sembla que ja n’hi ha prou, de ser cornuts i pagar el beure; a vostès els van votar perquè van prometre que treballarien per Catalunya; per tant, abans de demanar-nos això, mirin qui paga la factura sanitària i qui són els que reben els serveis, i després reclamin els diners a qui no ha pagat.

L’estat del benestar no és la Terra de Xauxa, sinó que és una política de distribució dels impostos que paguen els ciutadans; per tant, n’ha de gaudir qui aporta els recursos, no la resta del món. El primer que han de preguntar-se és: a qui donem assistència? Té un mínim cotitzat? Si no cotitza, qui paga la factura dels serveis? Qui cobra la factura dels serveis donats a estrangers? Aquests diners tornen a Catalunya? Podem exigir que els estrangers que resideixen al país aportin una assegurança, si volen tenir permís de residència? Si es dóna assistència a una persona estrangera que no porta assegurança, podem passar-li la factura? Si no paga, la podem incloure en la llista de morosos perquè no pugui obtenir crèdits o embargar-li una part dels sous posteriors fins que no hagi cobert la despesa? És clar, el conseller potser dirà que, com que no tenim estat propi, no podem decidir en moltes coses; llavors, ens ho hem de manegar com puguem. Doncs si de moment els votants no ho han volgut, facin almenys el que han promès, vagin a Madrid a reclamar el concert econòmic sense perdre ni un segon, vagin a demanar competències sobre immigració. Almenys podríem arreglar alguna d’aquestes coses, que els ciutadans ja sabem que un “concert econòmic” no és cap “obra musical barata”.

Jesús Bohigas Bosch. Economista i associat a Reagrupament.

No hi ha Comentaris

L’independentisme, als ajuntaments. Per Carles Bonaventura.

Jordi Pujol acaba de dir que avui, tal com ha deixat l’ Estat espanyol el Tribunal Constitucional, l’ única sortida que té Catalunya és la independència, ja que els catalans no podem esperar res de bo d’ una Espanya cada cop més uniformitzada i intolerant. Pujol s’ afegeix, així, a la corrua de polítics catalans jubilats que, després de treballar mitja vida dins el marc constitucional i autonòmic al qual l’ Estat ha condemnat a viure els catalans, veuen la llum i donen la raó a aquells que des de fa temps ja havíem vaticinat que Catalunya dins Espanya no té solució, però que quan estaven en actiu menyspreaven i fins i tot ridiculitzaven. Val més tard que mai, què hi farem. Benvinguts al club!

L’ independentisme creix, almenys sociològicament, cada cop són més les catalanes i els catalans que, tard o d’ hora, arriben a la conclusió que Catalunya necessita un estat propi, un estat que vetlli pels seus interessos, que defensi els seus drets, que els faci costat en els moments difícils com l’ actual i no pas un estat en contra, un estat que
els negui tot allò que necessiten per ser un poble normal, que no els ofereixi sortides contra la crisi, que els negui drets fonamentals, que els imposi lleis i reglaments que els perjudiquen, que els espoliï econòmicament, etc.

Cada vegada, doncs, som més els ciutadans d’ aquest país que volem la independència, ja siguin personatges il·lustres, jubilats venerables o gent anònima, però això, com es va veure malauradament el passat 28 de novembre, no es tradueix a les urnes. Avui, almenys sobre el paper i sumant totes les forces polítiques que defensen la independència del nostre país, l’independentisme té menys representació al Parlament de Catalunya que abans dels 28-N. Alguna cosa deu passar quan els partidaris de la independència creixen al nostre voltant i, en canvi, l’ independentisme retrocedeix a la cambra catalana. Alguna cosa devem haver fet malament tots els que ens vam presentar en els passats comicis fent bandera de la Independència com a solució al carreró sense sortida en què estem avui els catalans perquè els resultats fossin els que van ser.

Per una banda, ERC va retrocedir de 21 a 10 diputats, tot i haver tingut una quota mediàtica que ja hauríem volgut mols altres; Reagrupament no va superar el mínim per entrar al Parlament, i, pel que fa a Solidaritat, tot i presentar com a cap de llista la persona més coneguda de Catalunya, es va quedar amb uns testimonials 4 diputats i encarà pels pèls. A veure, no és que mensypreï que, tal com informa el setmanari “ El Temps” , 43 dels 62 diputats de CiU es considerin independentistes, però això servirà d’ alguna cosa a l’ hora de tirar endavant un projecte independentista de veritat en aquest país o el seu independentisme serà tan imperceptible com el català d’ Aznar que un dia va dir que parlava en la intimitat? És a dir, els teòrics diputats independentistes de CiU tindran alguna utilitat per fer que Catalunya disposi d’ un estat propi o seran tan inútils com els diputats del PSC presents al Congrés dels Diputats a l’ hora defensar els drets nacionals del poble català? Malgrat tot, com ja he dit més amunt, benvinguts al club! I que es noti. Des de Reagrupament tenim l’ esperança que unes bases convergents cada vegada més sobiranistes pressionin la seva cúpula perquè aquesta federació avanci en la bona direcció, i no cal dir que nosaltres farem tot el possible perquè això sigui així, començant, per exemple, des del territori, allà on hi hagi possibilitats de col·laborar.

Sigui com sigui, crec que CiU no avançarà decididament cap a posicions obertament sobiranistes fins que no vegi que, més aviat que tard, un independentisme organitzat i creixent amenaci de queixalar el seu espai electoral. Si això no passa, CiU
continuarà fent el mateix que ha fet sempre: intentar copar tots els sectors possibles per mirar de no perdre vots per cap banda. Tindran dirigents independentistes, autonomistes, possibilistes, europeistes, partidaris del dret a decidir i del “ dret” a no decidir, i tants com faci falta… la lletra de la cançó ja la coneixem.

Per tant, els que sí que estem convençuts que l’ única via, que l’ única solució als problemes de Catalunya és la independència hem d’ intentar corregir els errors passats que ens han fet retrocedir electoralment, i la principal errada, la principal equivocació que hem comès davant aquells que ens haurien volgut votar i que finalment van triar una altra papereta per culpa de les nostres picabaralles, és la manca d’ unitat, la falta d’ entesa entre nosaltres, una mancança que els ciutadans de Catalunya no van entendre, que ens han retret i que va fer que ens castiguessin electoralment. Doncs bé, ara tenim una oportunitat immillorable per rectificar, per demostrar que som capaços d’ arribar a acords entre nosaltres: les eleccions municipals.

Hem de partir de la base que el primer que demanen els ciutadans a les forces polítiques que es presenten a uns comicis locals és que siguin capacós de gestionar de manera eficient i útil el consistori. Per tant, aquesta serà la primera obligació de les candidatures independentistes que es presentin a aquestes eleccions. Ara bé, a un ajuntament no s’ hi va només a fer gestió i aquest principi es pot trobar a les beceroles de l’ independentisme. Dir el contrari, i obviar que, en un país en procés d’ alliberament nacional com és el nostre, els ajuntaments són una peça bàsica d’ aquest procés, seria caure en el mateix discurs del PP o del PSC, per als quals el país ja en té prou amb l’ actual autogovern i, per tant, els ajuntaments només s’ han de limitar a preocupar-se de les clavegueres, dels aparcaments i de recollir les deixalles del carrer.

Doncs no, en campanyes per la defensa de la llibertat i dels drets del nostre poble que s’ han organitzat al nostre país darrerament (Un país, una bandera, el centenari de l’ estelada, els ajuntaments moralment exclosos de la Constitució
Espanyola…), les mateixes consultes locals, per exemple, ha estat determinant el suport dels ajuntaments, i això ha de continuar sent així i, per tant, és molt important que hi hagi independentistes als ajuntaments, com també n’ hi ha d’ haver al Parlament i a totes les institucions existents a Catalunya perquè només amb el creixement de l’ independentisme sociològic, només amb la mobilització al carrer no n’ hi ha prou.

És per això que les forces independentistes han de fer un esforç per entendre’ s amb vista als comicis del 22 de maig i ser una alternativa als partits del sistema en molts municipis. En aquest sentit, Reagrupament està fent una aposta clara per arribar a acords amb grups independentistes i sobiranistes en aquestes eleccions. Els associats de Reagrupament tenen total llibertat a cada municipi per pactar amb qui creguin més convenient sempre des de la defensa dels nostres tres eixos bàsics: independència, regeneració democràtica i treball. La mateixa recepta que proposàvem per al Parlament de Catalunya volem portar-la ara als municipis, als ajuntaments, però sempre treballant colze a colze amb tots aquells que pensen el mateix que nosaltres. I ho volem fer perquè creiem que la millor manera de fer que elements clau del nostre programa, com ara la transparència en la gestió, la limitació de mandats, la no acumulació de càrrecs, l’ austeritat en la despesa, el compromís amb els electors, etc. arribin a la política local és a través de candidatures on Reagrupament sigui present.

En conseqüència, vull encoratjar des d’ aquí els nostres associats i les persones que ens van votar el 28 de novembre a treballar al seu municipi perquè l’ independentisme sigui present al seu ajuntament i a fer-ho amb voluntat d’ entesa, amb
voluntat d’ acord amb tothom qui comparteixi els nostres ideals. Que ningú no es quedi a casa, hi ha molta feina a fer i tot és possible.

Carles Bonaventura i Cabanes.
Reagrupament Independentista.

,

No hi ha Comentaris