Arxiu abril, 2011

St. Jordi 2011 a Girona

Parada de Reagrupament de St. Jordi 2011 a Girona

Tal com vam fer l’any passat, Regrupament del Gironès vam celebrar la diada de Sant Jordi a la Plaça Catalunya de Girona amb la instal·lació d’una parada informativa. Amb l’ajuda dels nostres associats, vam poder oferir a totes les gironines i gironins la possibilitat d’adquirir una rosa i un llibre per commemorar tant senyalada i catalana diada. Molts ciutadans s’hi van acostar a informar-se sobre la candidatura que presentem a les eleccions municipals conjuntament  amb la CUP. L’èxit va ser total, ja que es van exhaurir les cent cinquanta roses que es van posar a la venda. També es van vendre uns quants llibres de l’excel·lent editorial A Contra Vent, caracteritzada per la gran qualitat de les seves edicions i per la gran tasca del seu editor, en Quim Torra. Des d’aquí us volem fer partíceps de l’enorme satisfacció que sentim per l’enorme generositat dels nostres associats, que no dubten mai en oferir-se a col·laborar en tots els actes que s’organitzen. Moltes gràcies a totes i a tots.

No hi ha Comentaris

A Girona, CUP + Reagrupament

Parada informativa el Dissabte al matí.

No hi ha Comentaris

L’autonomisme, en fallida

Això ja no ho arregla ningú. Ni el Mas que acaba d’arribar amb les tisores, ni el tripartit que ha marxat deixant deutes pertot arreu, ni el Zapatero que ja ens ha dit adéu, ni el Rajoy, que aquests dies hem tingut per aquí visitant les colònies del nord-est d’Espanya i probable nou inquilí de La Moncloa si Rubalcaba, l’etern home de confiança de González (àlies senyor X), o l’antiindependentista Chacón (“Viva España y viva el rey!”) no ho eviten.

La cosa no depèn de qui mani a Catalunya o de si el que hi ha a Espanya és amic nostre, que mai no ho serà. La destrossa es pot mirar per la dreta o per l’esquerra, per dalt o per baix, però ara, com a la central de Fukushima, les parets ja han caigut i tothom pot veure la magnitud de la tragèdia. Estem en fallida; en fallida política, ja que les receptes autonomistes no posen remei a la malaltia sinó que empitjoren la salut del malalt; en fallida econòmica, perquè qualsevol entès en economia ens dirà que, si ja en època de vaques grasses un país al qual elspirates que té de veïns li roben cada any 22.000 milions ja ho té difícil per sortir-se’n, quan arriben les vaques magres, les estretors es converteixen en misèria absoluta. I així estem ara a Catalunya, retallant com bojos peces bàsiques dels nostres serveis públics i ajornant fins a l’eternitat infraestructures cabdals per a una societat emprenedora com la catalana. El govern espanyol ens exigeix que reduïm el dèficit fins a límits inassumibles, però en cap moment els inquisidors espanyols no han fet esment de retallar la sagnia que per a Catalunya suposa l’espoli fiscal, del qual l’Estat es beneficia a costa que els catalans paguem més impostos, tanquem plantes d’hospitals, retallem escoles i deixem de subvencionar elements bàsics de la nostra cultura.

A veure, no és només que el govern català, el d’ara i el d’abans, no ho faci prou bé, és que l’autonomisme està en fallida, és insostenible. Tot governant català que vulgui sortir de la crisi dins el marc juridicopolític espanyol està condemnat al fracàs. Com a alternativa tenim l’estat propi, una Catalunya independent que, segons Kenneth Rogoff, execonomista en cap de l’FMI, seria un dels països més rics del món.

Carles Bonaventura.

No hi ha Comentaris

O independentistes o falangistes

Els més de 257.000 vots del 10-A a Barcelona, els gairebé 900.000 que hi ha hagut des del 13 de setembre del 2009, a Arenys de Munt, fins al 10 d’abril del 2011, al Cap i Casal i a d’altres municipis, les desenes de milers de voluntaris d’arreu de Catalunya… han evidenciat que la causa de la independència, la causa de l’estat propi per a Catalunya, és avui, sens dubte, la que té més capacitat de mobilització al nostre país, i tots els que des de fa molts anys estem enquadrats en la lluita independentista ens hem de felicitar de la fita que hem assolit.

Si ens ho haguessin dit vint anys enrere, potser no ens ho hauríem cregut, però la realitat és que avui el procés independentista, el procés d’alliberament nacional del nostre poble, ha arribat a un punt de no retorn i no només per la quantitat, les xifres són per si soles impressionants, sinó també i sobretot per la qualitat. Avui, a les files dels partidaris de la independència hi ha la part més dinàmica, més preparada, més culta, més il·lustrada, més emprenedora de la societat catalana, la més capacitada per crear opinió, per marcar la línia a seguir i, quan això passa, la victòria és a tocar. La banda unionista, l’espanyolista, s’ha quedat sense arguments, sense raons, sense capacitat de convèncer i tan sols pot apel·lar a la por i a una legalitat vigent que ens encotilla, la qual no és producte de la democràcia ni de la llibertat sinó fruit de la dictadura franquista. Un discurs ben curt de mires, ben escàs, ben mediocre. Els independentistes hem guanyat, per tant, la batalla de les idees.

Després del 10-A, com he dit abans, els independentistes ens hem de felicitar, malgrat tots els errors comesos, per la feina feta, però jo voldria felicitar sobretot aquells que han donat la cara per la independència malgrat militar en opcions polítiques no independentistes o declaradament antiindependentistes. Vull felicitar la gent d’Unió, d’Iniciativa o del PSC que han votat en les consultes i que han votat “sí” a la llibertat, “sí” a la democràcia, “sí” a la independència. Perquè cada cop queda més clar que es tracta d’això: o llibertat o esclavatge, o sobirania o submissió, o democràcia o legalitat espanyola, o independència o Espanya, o una Catalunya plena o tancar plantes d’hospital per culpa de l’espoli fiscal espanyol.

Fa un temps, en una conferència que va fer a Barcelona, l’expresident dels Estats Units Bill Clinton va dir amb tota solemnitat que el futur seria “català o talibà”. Era la seva manera de dir que depèn de tots nosaltres, de la nostra capacitat de convicció, de la nostra força, de la solidesa dels nostres arguments… que el dia de demà visquem en un espai de llibertat que garanteixi els nostres drets individuals i col·lectius o sota un règim totalitari que no respecti els més mínims drets fonamentals. Doncs bé, a tots aquells que aquests dies han practicat el discurs de la por, que han minimitzat i menyspreat les consultes, que han mirat cap a un altre costat, que han intentat desmobilitzar els catalans, que han fet tot el possible per ridiculitzar i treure valor a l’exercici de la democràcia participativa els diria que ja no queda gaire temps perquè hagin de triar i que quan arribi aquest moment no quedarà espai per a terceres vies.

O independentistes o falangistes, aquesta serà la disjuntiva. Ni federalistes, ni confederalistes, ni autonomistes… totes aquestes alternatives estan mortes i enterrades, i fins i tot aquells que encara les defensen ho saben, però és la seva excusa per no fer el pas, per quedar-se a Espanya, per quedar-se en el passat.

El 10-A, un quart de milió de barcelonins van apostar per un futur en llibertat, per una Catalunya que trobi el seu lloc a Europa i al món, perquè els catalans puguem decidir sobre la nostra cultura, la nostra economia, les nostres infraestructures, la nostra política exterior, les nostres seleccions esportives, la nostra llengua… D’altres van fer front comú amb la Falange: el senyor Duran i Lleida, la senyora Núria de Gispert, el senyor Herrera, la senyora Sánchez-Camacho, el senyor Rivera, el senyor Nadal i el senyor Iceta, entre alguns altres il·lustres representants de la política catalanoespanyola, cada cop menys, per sort. El futur o el passat, els independentistes o els falangistes, Catalunya o Espanya, democràcia o totalitarisme, Estat propi o comunitat autònoma, llibertat nacional o Constitució espanyola… l’elecció és clara i cada vegada ho serà més. Visca la llibertat, visca Catalunya lliure!

Carles Bonaventura i Cabanes

Reagrupament Independentista


No hi ha Comentaris

Reagrupament i la CUP donen suport a Independents per Salt (IPS)

Aquest dimecres 6 d’abril, a la seu del Casal Independentista Saltenc, va tenir lloc una roda de premsa en què es va fer públic que la candidatura Independents per Salt (IPS) tindrà el suport de la Candidatura d’Unitat Popular i de Reagrupament Independentista en les pròximes eleccions municipals del 22 de maig.

En l’acte informatiu , que va ser presentat per Ramon Muñoz, actual regidor d’IPS, hi van participar el nou cap de llista, Ferran Burch; Lluís Sales, portaveu de la CUP, i Carles Bonaventura, en representació de l’executiva de Reagrupament del Gironès.

Tant Burch com Muñoz van agrair el suport a una iniciativa local com la que representa IPS per part de dues organitzacions d’abast nacional com són Reagrupament i la CUP, un suport que, lluny de qüestionar la independència i la sobirania local d’Independents per Salt, les reforça encara més i les referència en un marc independentista i de progrés general. Tots dos van manifestar la seva defensa d’un model de municipi i de societat integradors, que donin igualtat d’oportunitats als seus ciutadans independentment del seu origen i condició, i van insistir a recordar que Salt, sense perdre els seus orígens, ha de continuar sent un sol poble, com ho ha estat sempre.

Lluís Sales, de la CUP, va destacar que, per ells, IPS representa al municipi les propostes de la Candidatura d’Unitat Popular, unes idees d’independència, participació ciutadana i de defensa dels dres socials… una manera de treballar el municipalisme diferent del de les forces polítiques tradicionals.

Carles Bonaventura, de RCat, per la seva banda, va fer esment des d’un punt de vista més personal, de la seva condició de saltenc durant més de trenta anys i d’haver retrobat, ara amb aquest suport de Reagrupament a IPS, vells amics amb els quals anys enrere, al Col·lectiu Nacionalista de Salt i en els primers passos de la CUP a la vila, ja havien compartit moltes experiències i inquietuds polítiques. Bonaventura va destacar també que el model d’IPS és el millor per a Salt, ja que és un moviment sorgit de les entitats, de la vida associativa del poble i allunyat dels partits polítics clàssics i tradicionals.

Finalment, va dir que la participació i la suma de la CUP i RCat dins IPS està plenament en consonància amb la línia que ha seguit Reagrupament arreu del territori amb vista a les municipals, la de confluir i aglutinar esforços sempre i no afavorir mai la fragmentació de l’espai independentista.

Salt, 7 d’abril del 2011.

No hi ha Comentaris