“Junts”, amb qui?


La manera com Esquerra enfoca la campanya de les municipals a Girona no deixa de ser sorprenent. Per una banda, primer van insistir a dir-nos que volien trencar amb la imatge del tripatit i van defensar que la manera de fer-ho era “jubilar” la que fins fa ben poc era la seva cara més visible –això de “visible” és una manera de dir-ho–, Cristina Alsina, la manera d’actuar de la qual ha estat totalment supeditada als socialistes. Fins aquí, res a dir. És veritat. O sigui, si tu preguntes avui als gironins si han observat els últims anys alguna diferència entre els càrrecs electes socialistes i la fins ara cap de cartell d’ERC –i la resta de regidors d’Esquerra–, sens dubte et respondran que cap ni una, ja que Alsina semblava una regidora, una tinenta d’alcalde, socialista més de l’Ajuntament.

Difícilment, però, aquest “trencament” amb els socialistes i el tripartit municipal té cap credibilitat quan les tres persones que encapçalen la candidatura d’ERC han format part activa del tripartit ja sigui en l’àmbit municipal o en el del govern de la Generalitat: Blanca Palmada, excomissionada d’Universitats i Recerca del govern tripartit; Jordi Martinoy, exdelegat a Girona del govern tripartit, i Miquel Poch, extinent d’alcalde i regidor de l’àrea de Relacions Ciutadanes i Joventut de l’equip de govern tripartit de l’Ajuntament de Girona. Trencament amb el tripartit? Quin trencament, si tots tres han fet costat sempre a la línia política de la direcció d’Esquerra de deixar de banda l’independentisme i supeditar-se als interessos del PSC, tant en l’àmbit municipal com en el català? Quina garantia tenim els independentistes gironins que la política de seguidisme d’Esquerra als interessos socialistes a l’Ajuntament de Girona canviarà a partir d’ara? Cap ni una. I amb les tres persones que encapçalen aquesta candidatura, encara menys.

Un altre fet que crida l’atenció en la manera d’actuar d’ERC són els arguments de Blanca Palmada en els debats. Ningú no diria que aquest partit ha estat governant l’Ajuntament de Girona els últims anys al costat del PSC i d’ICV, i que, per tant, són absolutament coresponsables de totes les coses que s’han fet malament en tots aquests anys. Sentint Palmada semblaria que ERC s’ha passat els últims anys a l’oposició a la nostra ciutat. Realment surrealista, francament.

Però el que ja és ben difícil d’entendre és el lema que ha triat ERC per a aquesta campanya i que podem veure penjat dels fanals del carrer o en els anuncis als mitjans de comunicació: “Junts som la força”. Però si es presenten ells tot sols! “Junts”, amb qui? Aquest seria un bon lema si, com en altres municipis, a Girona Esquerra hagués estat capaç d’arribar a alguna aliança amb alguna altra força política per anar plegades a les eleccions, però no han pogut pactar amb ningú. Per tant, quin sentit té aquest lema? Els únics que podem parlar d’unitat, d’anar junts, d’haver sabut sumar som la CUP i Reagrupament. Els altres, no, perquè han prioritzat els seus interessos de partit abans que els de Girona i els de l’independentisme.

Per tant, prou d’enganyar la gent. El 22 de maig, voteu per un nou model d’Ajuntament i per l’independentisme que ha sabut confluir. Voteu CUP+RCat.

Carles Bonaventura i Cabanes.
Candidat de Reagrupament.
Número tres per Girona de la candidatura de la CUP+RCat.

Els Comentaris estan tancats