President Barrera: el millor homenatge, la victòria


Dins el món de la política hi ha hagut poques persones amb unes conviccions tan fermes com Heribert Barrera. A vegades, gairebé sempre, vam estar d’acord amb ell; a vegades, poques, hi vam estar en desacord. No era un home de mitges tintes, tenia les idees molt clares i les defensava amb contundència, però sempre raonadament. Per això, quan en el seu dia va donar suport amb coratge i convicció a les tesis de Reagrupament, vam tenir clar que anàvem pel bon camí.
Molts encara recordem un dels primers actes de Reagrupament, a les Cotxeres de Sants de Barcelona, quan va entrar a la sala, plena de gom a gom, i Joan Carretero el va presentar com un home que representava “la història viva de l’independentisme”; certament, una història convulsa, amb enfrontaments, amb diferències i amb picabaralles intenses, però, al cap i a la fi, la nostra història, la que un dia explicarem als nostres néts, ja en una Catalunya independent, recordant totes les vicissituds per les quals vam haver de passar per assolir la nostra llibertat.
En aquesta història, no en tenim cap dubte, el president Barrera hi figurarà en un lloc d’honor, com una persona íntegra, amb uns principis sòlids; hi serà com un home que no es va deixar comprar i que fins a l’últim dia va lluitar per la sobirania del nostre poble, per la nostra independència com a nació, per un estat propi.
President Barrera, esperem ser dignes hereus del vostre mestratge, nosaltres tampoc no ens rendirem mai. Les paraules de comiat són importants i necessàries, però el millor homenatge que li podem fer és la victòria, i l’aconseguirem, no en tingueu cap dubte.
Reagrupament Independentista.
Girona, 29 d’agost del 2011.

Dins el món de la política hi ha hagut poques persones amb unes conviccions tan fermes com Heribert Barrera. A vegades, gairebé sempre, vam estar d’acord amb ell; a vegades, poques, hi vam estar en desacord. No era un home de mitges tintes, tenia les idees molt clares i les defensava amb contundència, però sempre raonadament. Per això, quan en el seu dia va donar suport amb coratge i convicció a les tesis de Reagrupament, vam tenir clar que anàvem pel bon camí.Molts encara recordem un dels primers actes de Reagrupament, a les Cotxeres de Sants de Barcelona, quan va entrar a la sala, plena de gom a gom, i Joan Carretero el va presentar com un home que representava “la història viva de l’independentisme”; certament, una història convulsa, amb enfrontaments, amb diferències i amb picabaralles intenses, però, al cap i a la fi, la nostra història, la que un dia explicarem als nostres néts, ja en una Catalunya independent, recordant totes les vicissituds per les quals vam haver de passar per assolir la nostra llibertat.En aquesta història, no en tenim cap dubte, el president Barrera hi figurarà en un lloc d’honor, com una persona íntegra, amb uns principis sòlids; hi serà com un home que no es va deixar comprar i que fins a l’últim dia va lluitar per la sobirania del nostre poble, per la nostra independència com a nació, per un estat propi.President Barrera, esperem ser dignes hereus del vostre mestratge, nosaltres tampoc no ens rendirem mai. Les paraules de comiat són importants i necessàries, però el millor homenatge que li podem fer és la victòria, i l’aconseguirem, no en tingueu cap dubte.

Reagrupament Independentista.

Girona, 29 d’agost del 2011.

Els Comentaris estan tancats