Arxiu setembre, 2011

Reagrupament del Gironès aposta per una candidatura independentista unitària el 20-N a Girona

La comissió executiva comarcal del Gironès de Reagrupament, reunida aquesta setmana, ha valorat molt positivament els resultats de les primàries d’ERC del cap de setmana passat, que han situat l’escriptor Alfred Bosch com a cap de cartell d’aquesta formació. Considerem que la derrota de Joan Ridao significa també en bona part la derrota d’una línia política que buscava la confluència d’aquest històric partit amb l’esquerra espanyola i la marginalització de l’independentisme al si d’aquesta organització.

Per tant, des de RCat els felicitem i ens felicitem pel pas que ha fet Esquerra, ja que cosiderem que s’ha posat la primera pedra perquè ERC, Reagrupament i altres grups independentistes puguin sumar en una única candidatura amb vista a les eleccions del 20 de novembre. Amb Junqueras i Bosch es pot parlar d’unitat independentista; en canvi, amb els anteriors líders d’Esquerra això era impossible perquè les seves prioritats a l’hora d’establir aliances eren el PSC-PSOE, ICV-EUiA i IU.

Tot i això, entenem que encara queda feina per fer. El següent pas és deixar clar el que ha d’anar a fer l’independentisme català a les Corts espanyoles. Des de RCat Gironès afirmem que s’ha d’anar a Madrid a defensar la independència de Catalunya i l’estat propi, no pas a discutir lleis espanyoles i a participar en el sistema tal com Esquerra ha fet fins ara. En aquest sentit, ERC ha de fer un canvi radical en els seus plantejaments, i ha de passar, per exemple, de compartir grup amb Iniciativa i Izquierda Unida a establir acords amb organitzacions com ara Bildu o el BNG.

I, en tercer lloc, entenem que quan arribi el moment també caldrà parlar de llistes, perquè treballar per la unitat també implica que ERC reconegui que les altres organitzacions amb qui puguin compartir candidatura no han de tenir a les llistes un paper subaltern i secundari, sinó en alguns casos fornamental perquè aquesta unitat, aquesta suma sigui creïble i atractiva. En aquest sentit, estem convençuts que a la circumscripció de Girona, en la qual ERC ara té un diputat, el paper de Reagrupament en aquesta desitjada candidatura unitària per aquesta demarcació ha de ser determinant per aconseguir mantenir aquesta representació, sobretot tenint en compte que en l’actual conjuntura és previsible un increment de vot al PP i a CiU que farà encara més difícil consolidar-hi un diputat independentista.

Alhora, però, i tot i insistir que des de RCat es treballarà fins a l’últim segon per fer possible que a Girona hi hagi una candidatura independentista unitària en les eleccions del 20-N, també volem deixar clar Reagrupament ja ha començat a posar en marxa la seva maquinària interna per, en el cas que el conjunt dels associats decidissin que ens hem de presentar a aquestes eleccions, procedir a la recollida de signatures per poder presentar-nos en solitari, si aquest fos el cas, ja que la nova llei electoral obliga les formacions que ara no tenen representació a recollir les signatures del 0,1% del cens de la circumscripció, en el cas de la de Girona, 500 firmes.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, coordinador de RCat a la regió de Girona, ha manifestat que “estem convençuts de la bona predisposició de totes les parts perquè a Girona hi pugui haver una candidatura independentista unitària el 20-N, potser no al 100%, però que s’hi acosti bastant. Si fem possible aquest ampli acord, crec que l’independentisme podrà mantenir a la circumscripció de Girona el diputat que ara té Esquerra, tot i el previsible avanç en nombre de vots del PP i CiU. En cas que Esquerra decidís concórrer als comicis en solitari, no tinc cap dubte que perdrien el diputat”.

El també regidor a l’Ajuntament de Girona hi ha afegit que, “si finalment no hi hagués una candidatura unitària de l’independentisme, segur que no serà culpa de Reagrupament, el nostre moviment ja va demostrar en les passades municipals la seva voluntat de pacte, la seva capacitat d’arribar a acords amb tothom i la seva generositat a l’hora de confeccionar les llistes. No obstant això, i tenint en compte el pes que té RCat a les comarques gironines, entenc que la nostra presència en una candidatura independentista unitària hauria de ser determinant, tot i que també vull deixar clar que les negociacions que hi pugui haver seran més d’àmbit català que no pas regional”.

Finalment, Bonaventura es felicita pel pas fet per ERC en les passades primàries: “Sembla que finalment Esquerra intenta tornar a la línia política que no hauria d’haver abandonat mai. Espero que aquest partit històric torni a ser una formació independentista i deixi de comportar-se com un partit autonomista d’esquerres. Per fer això ja hi ha el PSC i Iniciativa. Si continuen avançant en la direcció correcta, segur que es podran establir acords amb Reagrupament”.

Girona, 23 de setembre del 2011

No hi ha Comentaris

Quan podrem deixar de sortir als carrers

A mitjans del passat mes de juliol vàrem constituir la nova Comissió Executiva de Reagrupament al Gironès; la integren quinze persones amb ganes de treballar pel país, amb empenta i entusiasme. I fou amb aquest mateix ànim que el passat diumenge 11 vàrem manifestar-nos a Girona. Certament els darrers esdeveniments així ho exigeixen, però també és ben veritat que cada onze de setembre celebrem allò que, de ser lliures, ja no hauríem de celebrar.

D’esdevenir estat, celebraríem la nostra festa nacional, i aquell dia sí, tots els catalans podríem sortir al carrer a celebrar, ja no ens caldria sortir a fer precisament el contrari: reivindicar. Potser ha arribat el moment de voler de deixar de sortir als carrers a reivindicar i sortir a celebrar, però de debó.

Rosa Cruz

Coordinadora Reagrupament Gironès

No hi ha Comentaris

‘No veig a CiU capaç de fer un pols a l’Estat en el tema del català a l’escola’

El president de Reagrupament, Joan Carretero, es mostra escèptic davant una possible defensa que el govern d’Artur Mas pugui fer del català a l’escola després de l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’independentista considera que Convergència i Unió s’ha caracteritzat sempre per acatar tot el que arriba des de Madrid i que, per tant, en el tema de la immersió lingüística farà mateix. Carretero també ha explicat que les negociacions amb ERC segueixen en punt mort a l’espera que “Esquerra torni a treballar per la independència de Catalunya”. El president de la formació descarta, en un principi, presentar-se per ser diputat a Madrid.

MARC ESTARRIOLA doble fletxa DIUMENGE, 11.9.2011. 02:00 H http://www.aragirona.cat/


El president de Reagrupament, Joan Carretero © M. Estarriola

-En qui punt considera que es troba ara mateix Catalunya?

Penso que no és d’ara, és de fa mesos. De fet des de fa segles, però de manera més aguda des de fa un temps que ens trobem en un cul de sac perquè si algú tenia dubtes d’on era Catalunya el Tribunal Constitucional ens va dir clarament quines són les regles de joc. Catalunya en cap cas tindrà res més que una centrada centralització administrativa per tant en vistes de que ja és evident i ens ho han dit de manera clara, diàfana i reiterada el que són les regles de joc de l’Estat Espanyol crec que no hi ha cap altre més opció que triar. No es pot parlar mai més d’estats federals, ni tampoc de concerts econòmics i per mantenir la llengua amb una certa dignitat la nostra llengua i cultura no ens podem seguir enganyant contínuament. Hem de triar aquesta autonomia que no és res més que una descentralització administrativa o ser un estat lliure.

-És la única sortida?

Bé, n’hi ha una que és ser una autonomia de règim comú on els espanyols ens diguin el que podem i no poder fer, que és el que passa ara. L’altre que hi ha és tenir un estat propi. Al mig no hi ha res més.

-Com estan les relacions amb ERC? El mes passat va comentar en una entrevista a Catalunya Ràdio que si feien un canvi en el seu programa podrien arribar a col·laborar amb ells. Desconec si ha mantingut converses amb ells?

Les relacions amb ERC són les mateixes que sempre. He estat 20 anys militant d’Esquerra i mentre feien el que havien de fer jo no tenia cap problema però quan van deixar com a prioritari treballar per la independència del país i que esdevinguéssim un estat propi doncs no comparteixo aquesta estratègia. En el moment que ells canviïn i torni a l’estratègia que tenien de fa molts anys que era prioritzar l’eix nacional i treballar per l’estat propi nosaltres hi col·laborarem de la manera més lleial. Si ells no canvien la seva estratègia aleshores no hi tenim res en comú.

-Com valora la figura d’Oriol Junqueras?

És que entenc que el llegat no és un llegat personal. M’és igual qui és el president d’Esquerra i jo no sóc militant, per tant no tinc res a opinar. El que vull saber és que pensa fer. Si és el mateix que fins ara no ens podrem entendre però si vol canviar tenim la voluntat absoluta d’assolir l’objectiu. Per nosaltres no és important el partit ni el moviment, només l’objectiu.

-Veu possible un concert econòmic o pacte fiscal?

Tornem-hi. La sentència del Tribunal Constitucional va dir que Catalunya estava sotmesa com les altres comunitats autònomes a la LOFCA, per tant un concert aquí seria impossible. Caldria canviar la constitució, les lleis orgàniques i a més tan Rajoy com Rubalcaba han dit per activa i per passiva que l’Estat no es pot permetre un concert econòmic amb Catalunya.

-Quina opinió té de les retallades econòmiques? Sobretot les que fan referència a la Sanitat més si tenim en compte que vostè és metge?

Penso que en el sistema sanitari hi ha deficiències i per tant cal millorar l’eficiència, retallar despeses supèrflues però sovint es fa amb tisores i vigilant bé el que es talla. Ells han agafat una destral i han començat a tallar branques i troncs. Sí que calia estalviar però no de la manera que no ho estan fent.

-En sanitat on caldria retallar més?

Es podrien estalviar moltes despeses de gestió, administratives, podem incrementar els ingressos… en tot cas ells han preferit passar la moto serra i arrasar amb tot el que es posa per davant. De totes maneres hi ha un problema de fons que el govern actual no hi vol posar mà de debò i és que mentre Catalunya perdi cada any al voltant d’un 10% del PIB, sostraient-los 22.000 milions d’euros els nostres serveis públics sempre seran deficitaris i dolents.

-Esperava una interlocutòria com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el tema de la immersió lingüística a l’escola?

És clar. El TSJC no ha fet res nou, simplement fa que s’apliquin les sentències del Tribunal Suprem que alhora fa el que diu el Tribunal Constitucional. El TC va dir -malgrat hi ha gent que no ho vol entendre- que la única llengua que és obligatòria a l’estat espanyol és el castellà. A partir d’aquí totes les sentències i interlocutòries no és res nou, són fruit del que va dir el Constitucional al seu dia. Hi ha molta gent aquí que diu que no sap de que va i bé, una manera de viure feliç és fer-ho enganyat.

-Creu capaç al govern de no acatar al interlocutòria?

El govern de CiU sempre s’ha distingit per acatar el que diu l’estat espanyol. En el moment que exigeixin que es faci el que diu el tribunal ells ho faran. Un altre cosa és el que ens explicaran després però no els veig capaços de fer un pols a l’Estat, no ho han fet mai. La seva genètica no els permet dir que no.

-Quin panorama preveu de cares a un possible govern amb Mariano Rajoy al capdavant del país?

Si és veritat el que diuen les enquestes que el PP guanyarà per majoria absoluta doncs ho hem de convertir amb una oportunitat. Atès que els catalans es despisten sovint i només cal recordar els primers anys del govern Zapatero on aquí tothom li reia les gràcies. Espero que ara ningú li rigui les gràcies al PP perquè fan el mateix que el PSOE però més a lo bèstia. Estaria bé que això ho convertíssim en una oportunitat justament perquè s’incrementi les persones que volen treballar per la independència del país.

-El podríem veure a Madrid?

(riu) Hi vaig molt poc sovint per Madrid.

-Com a diputat?

No ho crec. Encara no hem decidit com a grup el que fem, com i amb qui.

-Hi han ganes?

Les ganes que tenim és que aquest sigui un estat lliure. No hi ha al grup persones amb vocació de polític professional, el que volem és que demà Catalunya sigui independent.

-A títol personal?

He fet milers de quilòmetres en aquest país i m’he gastat milers d’euros en gasoil per explicar a la gent el que ens convenia. Ningú em pot dir que no he fet molt més que altra gent per Catalunya i, en aquest sentit, tinc la consciència molt tranquil·la.

No hi ha Comentaris

Actes de Reagrupament Independentista a Girona per la Diada de l’Onze de Setembre

Dissabte 10 de setembre

12h. Assistència a la inauguració d’una senyera a la plaça Catalunya. Acte organitzat per l’Ajuntament. Una representació de Reagrupament, encapçalada per Joan Carretero, hi assistirà amb estelades amb la intenció de reclamar que, com a mínim en dates assenyalades com la de l’Onze de Setembre, s’hi pengi aquesta bandera.

14h. Dinar de treball dels coordinadors de les comarques de la Regió de Girona i membres de les respectives juntes amb el president de RCat, Joan Carretero.

17h. Assemblea informativa proposada per la junta comarcal del Gironès i oberta a tots els associats de les comarques gironines al centre cívic Pla de Palau a les 5 de la tarda. El tema principal serà debatre la posició de Reagrupament amb vista a les eleccions espanyoles del 20-N.

Diumenge Onze de Setembre

19h. Acte polític a la plaça Catalunya de Girona. Carles Bonaventura, coordinador de Reagrupament a la Regió de Girona, regidor del grup de la CUP a l’Ajuntament i membre del Consell Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana parlarà en l’acte organitzat per l’esquerra independentista.

19.30h. Manifestació independentista. Reagrupament serà present, amb un bloc propi, en la manifestació convocada per l’esquerra independentista i en la qual aquest any, i encapçalats per una pancarta que no anirà signada per cap organització, prendran part la majoria de grups independentistes en una línia unitària que gairebé mai no s’havia produït a la nostra ciutat per la Diada.

Així mateix, els associats de Reagrupament també participaran en la resta d’acte que la societat civil organitza per commemorar la nostra Diada i reivindicar les nostres llibertats: Marxa de Torxes, l’Onze a les dotze, etc.
Carles Bonaventura, portaveu de RCat, ha assenyalat, arran de l’Onze de Setembre, que “aquest any la nostra Diada arriba en un moment de clara ofensiva espanyolitzadora contra els drets nacionals de Catalunya i els interessos dels catalans i les catalanes. Amb la modificació de la Constitució Espanyola, que ens escanya encara més econòmicament, i l’ultimàtum del TSJC per imposar el castellà en l’ensenyament català, queda clar que, per a Espanya, Catalunya és una simple comunitat autònoma espanyola més. Reagrupament ja va dir en el seu dia que si els catalans no som prou valents per trencar amb l’Estat espanyol, aquest és l’unic futur que ens espera”.
Bonaventura hi ha afegit: “En les passades eleccions al Parlament, una majoria de catalans va continuar apostant per l’autonomisme en lloc d’atrevir-se a optar per l’independentisme i ara en paguem tots les conseqüències, estem encara més espoliats i més espanyolitzats, i els que van guanyar aquells comicis l’únic que poden fer ara és queixar-se, perquè Espanya els ha tornat a dir que no ens donarà cap tracte especial. Tot plegat torna a posar de manifest que només hi ha dos camins: o el trencament amb Espanya o ser uns espanyols més. Com diu sempre el nostre president, Joan Carretero, hem de triar.”
Finalment, el regidor de RCat en el grup de la CUP a l’Ajuntament de Girona fa una crida als gironins i als catalans en general perquè es rebel·lin contra aquesta situació i perquè, aprofitant la Diada, “pengin estelades als balcons i participin massivament en els actes que s’organitzaran en defensa de la nostra dignitat i pels nostres drets. Amb tot el que està passant, amb tots els atacs de què som objecte, no ens podem permetre el luxe de quedar-nos tranquil·lament a casa. Tots al carrer!”.

No hi ha Comentaris

CiU trairà el català

No passarà res, absolutament res. Ens remataran la llengua i, com sempre, no hi haurà cap reacció ferma i digna catalana. Fantàstic, doncs. Me n’alegro més que mai, precisament per la gravetat de l’última humiliant i mortal estocada que acabarà d’una vegada amb la nostra patètica agonia. Catalunya té dues possibilitats: acabar definitivament assimilada per Espanya o bé acabar definitivament assimilada per Espanya. Perquè de la mateixa manera que no es pot esperar que les granotes tinguin pèl, no sembla raonable demanar cap reacció a un poble que, en plena agonia, acaba d’elegir el novembre passat un partit que durant 23 anys va treballar sempre per possibilitar justament aquesta agonia, i que continua fent exactament el mateix —sí que ha trigat en Mas, tot un president, a pronunciar-se— fins que l’agonia deixi de ser-ho, perquè amb aquesta sentència feixista nacionalment els catalans haurem mort d’aquí a no res, si és que ja no ho estem.

El que acaba de passar amb la sentència del TSJC —tribunal espanyol malgrat les sigles, no ens equivoquem— era més que previsible. Si en qualsevol àmbit de la vida no et fas respectar se t’acaben pixant a sobre, i més cada vegada a mesura que vas perdent la dignitat, si és que l’has tinguda mai. No som més que mamífers i funcionem amb la llei del més fort. La resta és tocar la flauta. El món funciona així malgrat els cants de sirena de la suposada superioritat de l’home per la seva intel·ligència, idea que amaga l’altra part de la veritat, molt trista, i és que l’home de fet utilitza la intel·ligència per actuar amb la màxima efectivitat en la seva brutalitat. Això els catalans no ho entenen i els fa anar amb el lliri a la mà creient que és amb la raó que s’aconsegueixen les coses. Mentida. Que jo sàpiga, la Segona Guerra Mundial no es va guanyar per la raó dels aliats, sinó per la sang que s’hi van deixar. I al Japó només la bomba atòmica va fer “entrar en raó” els japonesos. La resta, com deia, pessigolles. I el problema de Catalunya és que no exerceix la força que té perquè no sap que la té perquè als manaires no els interessa que sàpiga que la té. I per sort, ara no parlo de violència.

Sentim dir al miserable Duran que està molt indignat, que CiU recorrerà la sentència però que pensa acatar la llei. És a dir, més submissió, més indignitat i per tant més pàbul per a la humiliació espanyola a Catalunya. Més mofa, doncs, més futurs pixats sobre la nostra esquena i més genocidi nacional. I per cert, Duran, personatge a qui, per a informació dels ingenus, ningú no obliga Convergència a tenir en el si de la coalició, no està indignat per l’agressió que acaba de rebre Catalunya, sinó perquè l’amo espanyol l’ha ofès ignorant-lo. L’amo no l’estima, i això és l’últim que el xixarel·lo —i CiU— poden tolerar. I és que ell —i CiU— és un esclau voluntari que viu com Déu gràcies als serveis prestats com a col·laboracionista. Duran, que no és més que un malalt mental irrecuperable, s’ha pensat que fent-se el simpàtic amb l’amo aquest l’estimarà i serà un més de la colla fins que el convertirà en un dels seus ministres. Imbècil. Des de quan un col·laboracionista és apreciat per cap dels bàndols en joc. Ep, però tranquils, a veure quan triguen els espanyols a donar-li un parell de copets a l’esquena per retornar-li el somriure, tot i que és veritat que ara ja saben que ni això no els cal. Duran —i CiU— no necessiten ni l’os que els llança l’amo per poder ser humiliats, perquè s’hi ofereixen ells mateixos sense que ni els calgui ensabonar-los. De fet, com més els escupen a la cara més remenen la cua. CiU és una meuca apreciada a Madrid pels serveis prestats mentre convé que els presti. Un cop els han fet la feina, des de la posició d’agenollats els claven puntada al cul i fora, sense ni temps d’apujar-se els pantalons. I això val per la resta de partits catalans actuals a Madrid.

Ara, de manera previsible i vergonyant estem veient com CiU fingeix una ridícula fermesa amb forma de posats greus i faramalla oral grandiloqüent, unes declaracions que en realitat no pretenen més que justificar la seva actitud submisa i covard. Perquè tot allò que no sigui parlar i actuar per provocar la confrontació amb el ja existent conflicte amb Espanya, significa el patetisme del pobre d’esperit. Continuar defensant-nos dels atacs espanyols amb la raó és vergonyant, absurd i submís, atès que la llei que ens hauria de defensar la fa precisament l’enemic. Espanya ens vol eliminar del mapa i per tant l’últim que l’interessen són les nostres raons. La raó catalana està condemnada al fracàs, i la senyora Rigau ho sap perfectament però s’entesta a fer el ridícul humiliant-se i alimentant més futures agressions. Irresponsable.

CiU mai no confrontarà amb Espanya perquè Catalunya l’importa un rave sec. CiU és el gran frau nacional, una casta de benestants irresponsables que desconeixen la dignitat, però que són refermats a les urnes per un poble conformat majoritàriament per benpensants babaus, més curts que la cua d’un conill. Es tracta, doncs, d’un partit poqueta cosa inflat per un poble en conseqüència encara més insignificant i indigne. CiU està obsedida a defensar els seus interessos particulars a costa del poble, i punt final. Catalunya es mor i el partit que governa (?) mira cap a una altra banda tot coneixent perfectament que la independència és la solució. Jo d’això en dic ser miserable, i jo d’això en dic ser criminal. I als països normals, als criminals se’ls encausa i se’ls engarjola tal com ha passat a Islàndia, cosa que, per cert, els delinqüents de TV3 i cia. s’encarreguen de silenciar. I això val per a la resta de partits, aquests a qui paguem perquè ens abandonin en la misèria. Lladres, doncs, i criminals. Lladres i criminals tots els partits sense excepció que actualment omplen el Parlament català, aquesta casa de nines.

Ricard Biel

No hi ha Comentaris