CiU trairà el català


No passarà res, absolutament res. Ens remataran la llengua i, com sempre, no hi haurà cap reacció ferma i digna catalana. Fantàstic, doncs. Me n’alegro més que mai, precisament per la gravetat de l’última humiliant i mortal estocada que acabarà d’una vegada amb la nostra patètica agonia. Catalunya té dues possibilitats: acabar definitivament assimilada per Espanya o bé acabar definitivament assimilada per Espanya. Perquè de la mateixa manera que no es pot esperar que les granotes tinguin pèl, no sembla raonable demanar cap reacció a un poble que, en plena agonia, acaba d’elegir el novembre passat un partit que durant 23 anys va treballar sempre per possibilitar justament aquesta agonia, i que continua fent exactament el mateix —sí que ha trigat en Mas, tot un president, a pronunciar-se— fins que l’agonia deixi de ser-ho, perquè amb aquesta sentència feixista nacionalment els catalans haurem mort d’aquí a no res, si és que ja no ho estem.

El que acaba de passar amb la sentència del TSJC —tribunal espanyol malgrat les sigles, no ens equivoquem— era més que previsible. Si en qualsevol àmbit de la vida no et fas respectar se t’acaben pixant a sobre, i més cada vegada a mesura que vas perdent la dignitat, si és que l’has tinguda mai. No som més que mamífers i funcionem amb la llei del més fort. La resta és tocar la flauta. El món funciona així malgrat els cants de sirena de la suposada superioritat de l’home per la seva intel·ligència, idea que amaga l’altra part de la veritat, molt trista, i és que l’home de fet utilitza la intel·ligència per actuar amb la màxima efectivitat en la seva brutalitat. Això els catalans no ho entenen i els fa anar amb el lliri a la mà creient que és amb la raó que s’aconsegueixen les coses. Mentida. Que jo sàpiga, la Segona Guerra Mundial no es va guanyar per la raó dels aliats, sinó per la sang que s’hi van deixar. I al Japó només la bomba atòmica va fer “entrar en raó” els japonesos. La resta, com deia, pessigolles. I el problema de Catalunya és que no exerceix la força que té perquè no sap que la té perquè als manaires no els interessa que sàpiga que la té. I per sort, ara no parlo de violència.

Sentim dir al miserable Duran que està molt indignat, que CiU recorrerà la sentència però que pensa acatar la llei. És a dir, més submissió, més indignitat i per tant més pàbul per a la humiliació espanyola a Catalunya. Més mofa, doncs, més futurs pixats sobre la nostra esquena i més genocidi nacional. I per cert, Duran, personatge a qui, per a informació dels ingenus, ningú no obliga Convergència a tenir en el si de la coalició, no està indignat per l’agressió que acaba de rebre Catalunya, sinó perquè l’amo espanyol l’ha ofès ignorant-lo. L’amo no l’estima, i això és l’últim que el xixarel·lo —i CiU— poden tolerar. I és que ell —i CiU— és un esclau voluntari que viu com Déu gràcies als serveis prestats com a col·laboracionista. Duran, que no és més que un malalt mental irrecuperable, s’ha pensat que fent-se el simpàtic amb l’amo aquest l’estimarà i serà un més de la colla fins que el convertirà en un dels seus ministres. Imbècil. Des de quan un col·laboracionista és apreciat per cap dels bàndols en joc. Ep, però tranquils, a veure quan triguen els espanyols a donar-li un parell de copets a l’esquena per retornar-li el somriure, tot i que és veritat que ara ja saben que ni això no els cal. Duran —i CiU— no necessiten ni l’os que els llança l’amo per poder ser humiliats, perquè s’hi ofereixen ells mateixos sense que ni els calgui ensabonar-los. De fet, com més els escupen a la cara més remenen la cua. CiU és una meuca apreciada a Madrid pels serveis prestats mentre convé que els presti. Un cop els han fet la feina, des de la posició d’agenollats els claven puntada al cul i fora, sense ni temps d’apujar-se els pantalons. I això val per la resta de partits catalans actuals a Madrid.

Ara, de manera previsible i vergonyant estem veient com CiU fingeix una ridícula fermesa amb forma de posats greus i faramalla oral grandiloqüent, unes declaracions que en realitat no pretenen més que justificar la seva actitud submisa i covard. Perquè tot allò que no sigui parlar i actuar per provocar la confrontació amb el ja existent conflicte amb Espanya, significa el patetisme del pobre d’esperit. Continuar defensant-nos dels atacs espanyols amb la raó és vergonyant, absurd i submís, atès que la llei que ens hauria de defensar la fa precisament l’enemic. Espanya ens vol eliminar del mapa i per tant l’últim que l’interessen són les nostres raons. La raó catalana està condemnada al fracàs, i la senyora Rigau ho sap perfectament però s’entesta a fer el ridícul humiliant-se i alimentant més futures agressions. Irresponsable.

CiU mai no confrontarà amb Espanya perquè Catalunya l’importa un rave sec. CiU és el gran frau nacional, una casta de benestants irresponsables que desconeixen la dignitat, però que són refermats a les urnes per un poble conformat majoritàriament per benpensants babaus, més curts que la cua d’un conill. Es tracta, doncs, d’un partit poqueta cosa inflat per un poble en conseqüència encara més insignificant i indigne. CiU està obsedida a defensar els seus interessos particulars a costa del poble, i punt final. Catalunya es mor i el partit que governa (?) mira cap a una altra banda tot coneixent perfectament que la independència és la solució. Jo d’això en dic ser miserable, i jo d’això en dic ser criminal. I als països normals, als criminals se’ls encausa i se’ls engarjola tal com ha passat a Islàndia, cosa que, per cert, els delinqüents de TV3 i cia. s’encarreguen de silenciar. I això val per a la resta de partits, aquests a qui paguem perquè ens abandonin en la misèria. Lladres, doncs, i criminals. Lladres i criminals tots els partits sense excepció que actualment omplen el Parlament català, aquesta casa de nines.

Ricard Biel

Els Comentaris estan tancats