Arxiu octubre, 2011

Otegi ‘askatu’!

En tot procés de pau en països on hi ha hagut conflictes armats les dues parts han de cedir en alguna cosa. L’objectiu final s’ho val: que no hi hagi més morts, que la gent que ha estat represaliada pugui tornar a casa i viure amb normalitat, que les persones amenaçades puguin sortir al carrer sense por… Per assolir aquesta fita, hi ha, però, un pas previ: les dues parts s’han de reconèixer com a interlocutores i fixar unes condicions mínimes que deixin pas al procés negociador.

A l’Estat espanyol, en relació amb el conflicte basc, això no passa. Hi ha una part, el moviment d’alliberament nacional basc, que ha fet les passes que havia de fer: apostar per la via política, declarar una treva que pot ser definitiva i que no té marxa enrere, aturar els episodis de lluita al carrer… De l’altra part, Espanya, no en tenim notícies. O sí que en tenim, però malauradament van en la direcció contrària a la desitjada: il·legalitzacions, detencions, condemnes, repressió… sembla que l’Estat espanyol estigui fent tot el possible perquè els partidaris que ETA torni a la lluita armada imposin les seves tesis i per desautoritzar aquells que aposten per la via democràtica i pacífica.Algú es pot imaginar que, en ple procés de negociació irlandès, la Gran Bretanya hagués empresonat els màxims líders del Sinn Féin, Gerry Adams i Martin McGuinness? I que judici rere judici els tribunals britànics els haguessin imposat anys i anys de presó? O que a Sud-àfrica els dirigents de l’apartheid haguessin fet el mateix amb Desmond Tutu i els líders del Congrés Nacional Africà? Algú pot pensar ni tan sols remotament en un acte d’inconsciència tan gran? Doncs això és el que fa Espanya amb Arnaldo Otegi i els altres líders de l’esquerra abertzale.

Queda clar: la Gran Bretanya no és Espanya. Allà, tot i les dificultats, el marc juridicopolític va treballar per la pau; aquí, en canvi, els poders de l’Estat, hereus directes del franquisme, hi treballen en contra.

No obstant això, els resultats de les últimes eleccions al País Basc van ser clars: Bildu les va guanyar en nombre de càrrecs electes i va quedar segona en nombre de vots; a Guipúscoa van arrasar. En conseqüència, podem arribar a la conclusió que la immensa majoria de la societat basca està al costat d’aquells que aposten per deixar les armes i per lluitar per les seves idees per les vies democràtiques. Algunes enquestes comencen a donar uns resultats espectaculars per a Bildu en les eleccions espanyoles. És a dir, qui té més por de la pau és Espanya. A Espanya ja li va bé un escenari de violència; amb els tribunals, la Guàrdia Civil, la llei antiterrorista i la tortura a la mà sempre se’n surten, però quan manen les urnes tenen les de perdre.

El temps va, però, en contra seu; passarà més o menys temps, però el País Basc se’n sortirà, l’esquerra abertzale se’n sortirà i un Otegi, que ara podria passar uns anys a la presó, passarà a la història com una de les persones determinants en aquest procés de pau. Otegi askatu!

Carles Bonaventura

Regidor de Reagrupament Independentista al grup CUP+Reagrupament de l’Ajuntament de Girona.

No hi ha Comentaris