Arxiu novembre, 2011

El vot de l’estranger i el recompte final consoliden Teresa Jordà, d’ERC-RCat-Catalunya Sí, com a diputada per Girona

Aquest dimecres es va procedir a l’obertura del vot provinent de l’exterior, que era la clau per saber si en les eleccions del passat 20-N el diputat que ballava a Girona acabava de la banda de la coalició entre Esquerra, Reagrupament i Catalunya Sí, que era la que el va aconseguir la nit de les eleccions, o si passava a les mans del PSC, ja que el marge a favor de la coalició independentista era de menys de 190 vots.

Finalment, el vot de l’estranger va consolidar el diputat per a ERC-RCat-Catalunya Sí, ja que el PSC va obtenir 200 vots i els independentistes 76. En conseqüència, el PSC no va ser capaç de donar la volta al resultat.

En el recompte dels vots de tota la circumscripció de Girona, fet el mateix dia, el resultat final encara va ser més beneficiós per a republicans i reagrupats, ja que el marge es va eixamplar fins als 329 vots. La coalició va obtenir-ne finalment en total 33.000.

En definitiva, Esquerra Republicana, Reagrupament i la plataforma Catalunya Sí tindran una diputada per Girona que els representarà al Congrés dels Diputats, la ripollesa Teresa Jordà, que serà la representant de la coalició independentista a Madrid, juntament amb Alfred Bosch i Joan Tardà, elegits per Barcelona.

No hi ha Comentaris

Pas endavant de Reagrupament, ERC i Catalunya Sí

Aquest 20 de novembre hem fet un pas endavant en el camí de la sobirania. Fa escassament dos o tres mesos les perspectives eren negres. Les enquestes afirmaven que l’independentisme no seria present a les Corts espanyoles, ja que, malgrat el que digui avui l’exsecretari general d’ERC, tots els sondejos coincidien a atorgar a Esquerra entre 0 i 1 diputats, més aviat zero, tot s’ha de dir. Ni tan sols sabíem si després del congrés d’aquest partit i de les seves primàries per elegir el cap de llista en aquestes comicis, ERC voldria girar full a l’etapa del tripartit i apostar per la via de la unitat independentista o si s’imposarien els partidaris de l’harakiri col·lectiu de l’“esquerra catalanista” supeditada als interessos de l’esquerra espanyola. Feliçment, les coses van anar per on havien d’anar i això ha fet possible que els dramàtics pronòstics de les enquestes no s’hagin complert.

Avui, al Congrés dels Diputats, la coalició entre ERC, Reagrupament i Catalunya Sí tindrà tres diputats (tot i que restem pendents del recompte final de Girona), els mateixos que hi tenia Esquerra, la qual cosa es pot considerar un èxit en les actuals circumstàncies. Hem d’assenyalar que normalment les eleccions espanyoles no són les millors per prendre el pols a l’electorat independentista, que tendeix a desmobilitzar-se; no obstant això, la coalició independentista d’ERC-RCat-Catalunya Sí ha assolit ara més vots (prop de 245.000, més de 256.000 en el conjunt dels Països Catalans), que els que va obtenir Esquerra en solitari en les passades eleccions al Parlament de Catalunya (218.000), habitualment molt més propícies per a les tesis independentistes. Aquesta dada ens ha de fer ser optimistes pel que fa als resultats que podria obtenir aquesta suma de forces en els pròxims comicis al Parlament de Catalunya d’aquí a tres anys si les coses avancen en la bona direcció, cosa que hem d’assegurar entre tots.

Per altra banda, i tornant a les eleccions espanyoles, també cal destacar que al Congrés dels Diputats hi haurà més forces sobiranistes, més diputats independentistes, més presència de formacions partidàries de l’autodeterminació,  com per exemple Amaiur, el BNG, Compromís… amb les quals és imprescindible que fem front comú.

Sabem que ens queda encara molt camí per recórrer, molts obstacles a superar. Caldrà insistir encara més en el procés de la unitat independentista, que és el que la gent ens reclama, caldrà que ERC –i també tots plegats– aprofundeixi en la qüestió de la regeneració democràtica. Caldrà treballar de valent per fer prosperar aquesta coalició que acabem de crear i que tan bones perspectives té; una coalició que ens ha permès descobrir el gran tàndem que formen Oriol Junqueras i Joan Carretero, i un gran candidat que ha anat cada vegada a més durant la campanya, Alfred Bosch. Gent honesta, gent combativa, gent que no s’arronsarà davant les adversitats i que no està en el món de la política per viure’n sinó per servir uns ideals, un país.

Els resultats però, ara són els que són. La nostra proposta política, tot i que engrescadora i esperem que de llarg recorregut, encara està molt lluny de poder aplegar el conjunt de les catalanes i els catalans que en els últims baròmetres d’opinió diuen que votarien que sí en un referèndum d’autodeterminació (entre el 45% i el 48%) i aquest és un problema que nosaltres hem de resoldre. No pot ser que no siguem capaços de construir un projecte politicoelectoral prou seductor que eviti que molts votants independentistes acabin optant, en forma de vot útil mal entès, per altres formacions polítiques que no són independentistes o que com a mínim no tenen la independència de la nostra nació com una de les seves prioritats.

Com deia fa pocs dies el president de Reagrupament, Joan Carretero, en aquestes eleccions hem posat la primera pedra en el camí del nostre alliberament nacional. Ara tan sols ens resta agrair l’esforç que han fet tots els nostres associats durant la campanya electoral, felicitar-nos per la bona sintonia que hi ha hagut amb la gent d’ERC, amb les personalitats que s’han integrat a la plataforma Catalunya Sí i que han aportat el seu nom a aquest projecte compartit. Ara hem de sumar i sumar, i un cop hàgim sumat, continuar sumant, perquè aquest és el camí que ens portarà a la llibertat nacional, a l’Estat propi.

Carles Bonaventura i Cabanes
Coordinador de la Regió de Girona de Reagrupament Independentista

No hi ha Comentaris

ERC-RCAT-Catalunya Sí omple l’Auditori de Girona en l’acte de final de campanya

La coalició independentista, que formen Esquerra Republicana, Reagrupament Independentista i la plataforma de personalitats Catalunya Sí, va cloure la campanya de les eleccions a l’Auditori de Girona, ple de gom a gom, amb el convenciment que el 20-N es farà un gran resultat a les urnes.

Les enquestes són favorables en comparació amb tan sols fa pocs mesos, quan semblava que Esquerra es podria quedar fora del Congrés. Divendres a la nit, en canvi, en el míting final es va viure un ambient d’eufòria continguda davant de prop de 1.200 persones que omplien la sala fins a l’última fila de dalt de tot del recinte.

En la seva intervenció, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va afirmar que, tal com estaven les coses fa poc, si s’aconsegueixen dos o tres diputats farien una “festa enorme” i que si eren quatre la festa no s’oblidaria durant “molt de temps”. El líder d’Esquerra és conscient que aquests comicis també poden servir per valorar la seva gestió, en la qual ha apostat per la renovació, per un candidat independent, Alfred Bosch, i per la suma amb Reagrupament. Al marge dels resultats, però, ERC considera que el 20-N també servirà per posar les bases del futur.

La proposta d’unitat de l’independentisme serà un dels grans objectius d’aquesta nova etapa, tal com van recordar Junqueras i el president de Reagrupament, Joan Carretero, que va afirmar que, sigui quin sigui el resultat el 20-N a la nit, cal continuar treballant en la mateixa línia fins a la victòria. Una manera de dir que ja des d’ara estan preparant plegats el camí cap a les eleccions del Parlament del 2014, que seran la veritable prova del cotó d’aquesta nova aliança independentista.

La crida a la unitat de l’independentisme polític no va ser l’única que ahir es va sentir. Alfred Bosch va tornar a demanar als votants de les consultes que se sumin ara al seu projecte, que votin, que no es quedin asseguts al sofà, perquè Catalunya i els catalans s’hi juguen molt aquest 20 de novembre, ni més ni menys que la llibertat del nostre poble.

Tots els conferenciants de l’acte, que va ser presentat per la mediàtica Txe Arana i en què es va donar lectura als noms de les 100 personalitats que donen suport a la coalició, van fer referència a la necessitat que els electors sobiranistes gironins no es quedin a casa el 20-N i que vagin a votar per la independència, ja que cal assegurar la representació que ara ja té ERC i impedir, si és possible, que l’espanyolista Partit Popular n’obtingui a la demarcació de Girona.

També es va apel·lar al patriotisme de la ciutadania gironina fent una crida perquè cap vot independentista vagi a CiU, el líder de la qual al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha reiterat un munt de vegades que en un referèndum d’autodeterminació votaria “no” a la independència de la nació catalana.

L’acte va acabar amb el cant d’Els Segadors amb tot el públic dempeus i fent onejar desenes d’estelades i banderes d’ERC, Reagrupament i les JERC.

No hi ha Comentaris

Entrevista a Rosa Cruz, número 2 de la candidatura d’ERC-Reagrupament per Girona

“Ha arribat un punt en què és pràcticament una obligació ser independentista si volem que el nostre país se’n surti”

Reagrupament ha fet el correcte arribant a un acord amb Esquerra per les eleccions espanyoles del 20 de novembre?

Sí, al meu entendre no tan sols ha fet el correcte sinó que calia fer-ho: arribar a una entesa, sumar; entenc que els ciutadans, els que voten independentisme, desitjaven de valent aquesta unitat i Reagrupament ha estat capaç de fer-la, situant els interessos del país per damunt dels partidistes.

Veu que aquesta coalició pot tenir un llarg recorregut?

Espero i desitjo que sí, que sigui l’inici d’un llarg recorregut. Penso fermament que és l’inici d’un camí, el camí de la unitat de les forces independentistes d’aquest país.

Es pot ampliar amb més grups polítics?

De fet, no és que es pugui ampliar a més grups o formacions polítiques, sinó que és el que caldria; ja s’ha intentat per aquestes eleccions, però no ha estat possible; entenc que per assolir allò que tots desitgem, la plena sobirania, caldria que totes les forces independentistes d’aquest país anéssim juntes; de moment, per factors diversos, no ha estat possible, però cal unitat, que és el que ara ja escenifiquem Reagrupament i ERC. Una vegada assolida la independència ja decidirem com governem el país, si serem més de dretes, d’esquerres, socialdemòcrates… la gent ja votarà i decidirà, però per assolir la independència cal la unitat de tots els independentistes del país.

Creu que la coalició entre ERC, RCat i Catalunya Sí pot evitar que els independentistes es quedin sense representació al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Girona com vaticinaven totes les enquestes fa poques setmanes?

Doncs així ho desitjo i ho espero. Les enquestes només són això, enquestes, i a vegades s’equivoquen. Cal que tots els gironins votin massivament a favor de la independència el 20-N, per demostrar que continuem essent una demarcació clarament independentista, i alhora per impedir quelcom importantíssim, que el PP obtingui un diputat per Girona. Hem d’assolir aquesta fita, i penso que anem per bon camí. La feina que fem tots els membres de la llista, de la coalició, a la demarcació és important i penso que l’esforç i implicació amb els gironins es veurà recompensat traduint- se en vots a les urnes. De moment, l’enquesta del CIS ja donava representació a ERC-RCat-Catalunya Sí a Girona, contràriament al que indicaven enquestes anteriors. Això vol dir que anem bé.

Quins han de ser els eixos centrals del discurs independentista a la demarcació de Girona?

Per mi, els eixos centrals del discurs independentista; és a dir, del discurs dels que ens estimem el nostre país i que, en conseqüència, no ens agrada que el maltractin, i que alhora ens estimem profundament Girona i les seves comarques és ben clar: amb l’estat propi tots viuríem molt millor; els beneficis serien elevadíssims per als gironins: infraestructures (desdoblar l’N-II, nou Trueta, potenciar el port de Palamós, línies de ferrocarrils convencionals, el TAV, etc.); un nivell de vida més elevat, els gironins som molt treballadors, molt pencaires, però avui dia aquest esforç no es veu per enlloc; Girona ja és la demarcació amb més atur de Catalunya, i això no pot passar, no ens ho mereixem els gironins això. Una comarca amb tant potencial turístic, empresarial i econòmic com la nostra no pot liderar les xifres d’atur. I que Girona i alhora Catalunya se’n surtin només depèn de nosaltres, ho tenim a l’abast: votar l’única opció independentista el pròxim 20-N, la que defensarà a Madrid els interessos dels catalans i dels gironins, ERC-Reagrupament-Catalunya Sí.

Vostè és advocada, en què beneficiaria la independència de la nació catalana aquest sector professional?

M’agrada aquesta pregunta perquè realment és un àmbit que conec; com vostè diu, sóc jurista, i les mancances que avui dia patim tots els professionals de l’àmbit del dret que ens relacionem amb l’administració de justícia són devastadores. Amb la independència, automàticament hi hauria més recursos; en justícia això es traduiria en més jutges, i més de carrera i no tant jutge substitut, un greu inconvenient pel dia a dia dels jutjats, personal al servei de l’administració on realment calguin i siguin necessaris; més recursos per fer una administració de justícia més moderna i actual. El canvi de poder per gestionar els nostres propis recursos seria abismal en una administració com la de justícia, la més abandonada de l’administració espanyola, i val a dir que també de la catalana. Pensi que avui dia als advocats adscrits al servei de torn d’ofici se’ls deu part de la retribució pels serveis prestats durant el mes de juny, i els mesos de juliol a octubre, tots dos inclosos. Estic plenament convençuda que situacions tan summament injustes com aquesta no es produirien. Podríem fer moltes coses amb 22.000 milions d’euros més a l’any.

Si totes les enquestes indiquen que l’independentisme creix, per què electoralment la seva representació a les institucions disminueix?

Sí, és cert, totes les enquestes i estudis recents ens diuen que l’independentisme creix. Penso que hi ha dos tipus d’independentisme: el cívic i potser més passiu, i el polític; també amb les actuals circumstàncies i conjuntura econòmica apareix l’independentista “enfadat”. Hi ha una part de l’independentisme que també reflecteixen aquests estudis que ho és per la conjuntura actual, forçat, que està molt tip de patir i de passar-ho malament. Davant una enquesta es pot mostrar partidari de la independència del país, però arribat el moment de dipositar un vot en una urna, potser no seria així, no hi votaria a favor. La gent té por als canvis tot sovint, i aquest independentisme és passiu, però malgrat això és segur que creix arreu del territori, i ho continuarà fent perquè ha arribat un punt en què és pràcticament una obligació ser-ho si volem que el nostre país se’n surti.

Algunes persones, lendemà del 28 de novembre del 2010, ja veien Reagrupament mort i enterrat. Com veu ara aquest moviment i el seu líder, Joan Carretero?

Sí, te raó, la veritat és que es vaticinava la fi de Reagrupament, però miri, aquí estem i demostrem que estem més vius que mai, que el projecte continua viu i que seguim treballant per assolir la independència de Catalunya, per això va néixer Reagrupament. Jo, a Joan Carretero el veig molt bé, de fet sempre li he vist, de bé, però amb aquesta suma de l’independentisme i amb el parer favorable de tants i tants independentistes que agraeixen a Reagrupament haver fet aquest pas endavant i saber sumar, la veritat és que té motius per estar satisfet.

Què diria als independentistes que dubten entre votar CiU o votar la coalició independentista?

Els diria que si són sobiranistes, independentistes, només tenen una opció: votar l’única candidatura vertaderament independentista, la que formen ERC-RCat-Catalunya Sí. El senyor Duran, malgrat que sembla que aquests dies de campanya pretén capgirar les seves pròpies paraules, fins i tot ho fa tocant la bateria en un escenari, ha manifestat en no poques ocasions ser contrari a la independència de Catalunya. Això no m’ho invento jo, es pot consultar a les hemeroteques, les paraules les ha dites i sonen així: “No, a la independència.” Aleshores, tots els independentistes han d’optar entre una opció independentista o una que té un cap de files que no ho és, la qual cosa deixa clar que el paper que pugui jugar a Madrid no estarà precisament encaminat a assolir la independència ni a parlar al món del que Catalunya vol i necessita: l’Estat propi.

Faci la seva aposta sobre el resultat electoral a la circumscripció de Girona. I ja posats a fer prediccions, quants diputats creu que obtindrà la coalició independentista en el conjunt de Catalunya?

Bé, com que copso que les percepcions són molt positives pel que fa a la coalició i als seus integrants, a la plataforma Catalunya Sí, amb totes aquestes personalitats tan destacades que hi donen suport, penso que podem fer un bon resultat, perquè Catalunya s’ho mereix, jo diria que podem assolir els 4 diputats, i que veurem la Ramona Vergés, de RCat, gran metgessa i patriota, a Madrid.

No hi ha Comentaris

Marató d’actes d’ERC-Reagrupament a les comarques gironines el passat dissabte 12.

El dissabte passat 12 de novembre va ser un dia intens a les comarques gironines per a la coalició independentista. La marató d’actes va passar per tres comarques: la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany.

Primer es va fer una roda de premsa a l’N-II a peu de carretera al trencant de Caldes de Malavella, en què Rosa Cruz, Teresa Jordà, Joan Carretero i Oriol Junqueras van denunciar la situació de deixadesa i abandonament que té, per part de l’Estat, aquesta via de comunicació vital per a les comarques gironès, la qual cosa representa un exemple clar del que comporta per al nostre país la pertinença a l’Estat espanyol: viure amb infraestructures pròpies de país tercermundista.

A continuació tota la comitiva, formada per una vintena de persones d’Esquerra i Reagrupament es va traslladar a Santa Coloma de Farners. Allà s’hi va afegir la vicepresidenta de RCat, Rut Carandell, i tots plegats van fer un recorregut per les nombroses parades de la Fira de la Ratafia, en què tots els presents van tenir animades converses amb els productors i venedors de ratafia, embotits i productes artesanals.

Tot seguit, es va celebrar a la mateixa població un dinar obert a militants, associats i simpatitzants tant d’ERC com de RCat al qual van assistir una setantena de persones.

A la tarda es va fer un acte polític a Olot, en què van intervenir Teresa Jordà, Joan Carretero i Oriol Junqueras, amb l’assistència de 150 persones. Tant Carretero com Junqueras van encoratjar els assistents a treballar per convèncer tothom de la necessitat de votar l’única candidatura independentista que es presenta en aquests comicis per anar a Madrid a defensar els interessos i els drets dels ciutadans de Catalunya. Amb l’afegit, fet per Joan Carretero, que com més vots tingui ERC-RCat-Catalunya Sí, menys possibilitats té el PP d’assolir representació a la circumscripció de Girona.

Finalment, a les vuit del vespre, els mateixos ponents van fer un altre acte de campanya a Banyoles, al Teatre Municipal, al qual van ser presents unes 200 persones. Joan Carretero va aprofitar per criticar tots aquells que defensen que en aquestes eleccions els independentistes s’han d’abstenir, ja que cal anar a Madrid a defensar la independència de Catalunya i demostrar al món que al nostre país cada vegada hi ha més catalans que volen que la nació catalana disposi d’un estat propi. Junqueras, per la seva banda, en una brillant intervenció, va demanar als assistents que treballin per fer que cada vegada més catalans identifiquin els independentistes com aquells que tenen la capacitat de resoldre els problemes de la gent i que treballen per l’estat del benestar.

No hi ha Comentaris

Surt el número 9 de ‘La Veu’, dedicat als candidats de Reagrupament

El número 9 de La Veu arriba sis dies abans de la celebració de les eleccions al Congrés i Senat espanyols. Per això, hem cregut oportú dedicar-lo en la seva totalitat a aquestes eleccions donant la veu als candidats de Reagrupament que van a les llistes de la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí. En aquesta edició podeu llegir-hi un article de la Rosa Cruz, número 2 a la candidatura, per  Girona.

Per tant, veureu que no hi ha les seccions habituals que han estat substituïdes pels escrits dels reagrupats que concorren a aquestes eleccions. Pel Congrés a Barcelona, hi tenim: Ramona Vergés (núm. 3), Victòria Valls (núm. 10), Albert Aragonès (núm. 16), Boi Fuster (núm. 21), Rosa Escalé (núm. 25) i Imma Prat (núm. 30). Per Girona, Rosa Cruz (núm. 2) i Santi Bosch (núm. 6). Per Lleida, Maria Roca (núm. 4) i per Tarragona, Jordi Gomis (núm. 3). Pel Senat, a BCN, Dr. Moisès Broggi (núm. 1) i, per Tarragona, Felip Garcia (núm. 3).

http://www.reagrupament.cat/noticies/surt_el_numero_9_de_la_veu_dedicat_als_candidats_de_reagrupament

No hi ha Comentaris

Una representació de Reagrupament del Gironès assisteix a l’acte central de campanya d’ERC-RCat-Catalunya Sí a Barcelona

Un nombrós grup d’associats de Reagrupament del Gironès encapçalat per la seva coordinadora i número dos de la candidatura per la circumscripció de Girona, Rosa Cruz van assistir a l’acte central de campanya que va tenir lloc a Barcelona el diumenge 13 de novembre i al qual van assistir unes 1.200 persones.

Amb una espectacular escenografia i amb l’actor Quim Masferrer com a mestre de cerimònies es va desenvolupar un acte que va tenir una nombrosa representació dalt de l’escenari de diferents candidats de la coalició independentista: Teresa Jordà, Ramona Vergés, Joan Tardà… tots van passar per dalt de l’escenari per contraposar les misèries que representa per a Catalunya la comunitat autònoma del no contra els avantatges de la república del sí, és a dir de la independència.

Finalment, i després de diferents peces musicals interpretades pel grup Estel Roig i de repassar, un per un, tots els noms de les personalitats que donen suport a la candidatura a través de la plataforma Catalunya Sí, Alfred Bosch, Joan Carretero i Oriol Junqueras van cloure l’acte amb tres brillants intervencions en què van agrair el suport de tots els assistents i els van demanar un esforç final fins al 20 de novembre perquè no es perdi ni un sol vot. L’acte va finalitzat amb el cant d’Els Segadors.

No hi ha Comentaris

Entrevista a Santi Bosch, candidat de Reagrupament, número 6 de la llista ERC-Reagrupament per Girona

“A Espanya tenen por que Catalunya disposi de les eines necessàries per tirar endavant”

Com valora la coalició entre ERC, RCat i Catalunya Sí?
Quan es tracta de sumar esforços només es pot valorar positivament. En aquest cas, a
més a més, s’ha arribat a acords que sense la comprensió d’uns i la generositat dels
altres no haurien estat possibles. Des de RCat sempre hem estat, estem i estarem
disposats ha fer el possible per sumar, no importa els sacrificis personals que això
comporti sempre i quan no es perdi la perspectiva d’allò que és important per al nostre
país i atès la bona disposició que sempre hem mostrat ens agradaria ser correspostos per
tots els companys de viatge que vulguin sumar-s’hi.
Considera que és un pas determinant en la unitat independentista?
És el meu més fervent desig. No ens podem permetre el luxe com a col·lectivitat ni com
a país de perdre més temps. Malauradament en els darrers nou anys se n’han perdut
moltes d’oportunitats, en algunes ocasions per manca de visió de país i en d’altres i
això, al meu entendre, és molt més dolorós pels esforços que s’han fet per formacions o
persones que s’anomenen independentistes per, des de dintre mateix del món
independentista, posar pals a les rodes tant en els intents d’aconseguir la unitat com per
desprestigiar el moviment amb accions sortides de to. És també el meu desig que la gent
s’informi sobre aquests elements distorsionadors i que una vegada detectats i
desenmascarats pensin en consciència qui és mereixedor de la seva confiança. Des de
RCat no se’ls decebrà.
Creu que la nova direcció d’Esquerra i l’acord amb Reagrupament poden aturar
la davallada electoral que ha experimentat ERC els últims anys?
Em remeto a les proves. En els darrers comicis municipals, en els municipis on s’han
presentat en coalició s’han millorat ostensiblement els resultats, en contraposició amb
aquells en els que no ho han fet. El nou rumb traçat per la nova direcció d’Esquerra, no
tinc cap mena de dubte, va en el sentit correcte; amb molta recança per part de molts
votants d’Esquerra, el partit havia mig oblidat el seu compromís implícit amb el país i
això s’ha corregit des de l’aparició de l’Oriol Junqueras al seu capdavant. Si entenem
que Esquerra ha d’ésser el pal de paller de l’independentisme i que amb ella hi ha de
concòrrer, encara que sigui amb lentitud, la resta de forces independentistes, no hi haurà
raó ni excusa per aquells que utilitzen la manca de unitat per negar-se a atorgar-nos el
seu vot.
A la demarcació de Girona, la pujada del PP pot fer perillar el diputat que ara hi
té ERC?
Històricament Girona ha estat una demarcació on el PP ho ha tingut magre. Avui per
avui, i no vull semblar sobrat, no em sembla que els vents arrabassadors que bufen arreu
de l’Estat espanyol impedeixin que la coalició ERC- RCat- Catalunya SÍ conservi, al
menys, el diputat que ara té Esquerra. Dic al menys perquè no és gens forassenyat
pensar que es poden millorar els resultats.
Quin ha de ser el discurs central de la coalició independentista?
S’ha parlat molt, i amb raó, de l’espoli que pateix el nostre país, però no és només això
el que actua com un llast per al desenvolupament de Catalunya. Tots els governs de
l’Estat, hagin estat del color que es vulgui, han maldat sempre per negar al nostre país
tant les infraestructures com les condicions que suposarien una real pujança. A Espanya
es té por de que Catalunya disposi de les eines necessàries per sortir endavant. En la
majoria d’aquestes maquinacions no hem de menystenir el paper de còmplice, ni que
sigui per omissió, que ha representat CiU. No els han mancat oportunitats per fer-nos
valdre de debó i no només pels miserables plats de llenties que al cap i a la fi ens han
donat i que des de CiU ens han volgut vendre com a caviar iranià. S’ha de posar de
manifest que qui realment té zel pel futur en llibertat no és ningú més si no la coalició
ERC-RCat-Catalunya SÍ i òbviament totes les formacions que vulguin aplegar-se amb la
mirada fixa a l’únic horitzó vàlid per al país. És arribat el moment de plantejar les
eleccions en la dicotomia “O Espanya, o Catalunya” i certament totes les formacions
que continuen volent jugar amb les regles imposades per l’Estat espanyol els hem de
considerar negatives per a la nostra terra.
Vostè és metge, considereu que les retallades en aquest sector i en d’altres poden
afectar el suport a CiU en aquests comicis i que aquest fet pot beneficiar ERC-
RCat-Catalunya Sí?
No s’ha d’infravalorar l’impacte que aquestes retallades tindran en el resultat final.
Aquella embranzida, que tot ho havia de tombar i que tanta bonança semblava que duria
amb l’enfonsament del tripartit abans del 28N de l’any passat, ha perdut pistonada i
aquell govern que havia de ser els dels “millors” ja veiem a la situació que ens ha
conduït. Se’ls ha o no se’ls ha de rendir comptes per haver, una vegada més, enganyat
els catalans i per haver utilitzat els vots aconseguits per actuar en contra dels nostres
interessos reals ?
Crec que ja va essent hora que els ciutadans deixin de votar per inèrcia allò que
s’acostumava a votar, aquell catalanisme només de faixa i barretina i que semblava ser
l’únic exponent del poble de Catalunya. No reneguem de la faixa i la barretina però
nosaltres no ens conformem només amb els signes externs. No més paraules, és l’hora
de treballar, és l’hora dels fets.
Vostè és membre de Reagrupament, quin futur considera que té aquesta formació?
Reagrupament tindrà l’esdevenidor que els seus associats decideixin. Després dels mals
resultats obtinguts en les darreres eleccions al Parlament hi havia molts cants de sirena
que preconitzaven la desaparició, la sublimació de Reagrupament. Nosaltres entenem i
sabem que potser no es van fer les coses tant bé com hagués calgut, però que les formes
no fossin les més adients no vol dir que l’ideari que impulsem hagi perdut la més
mínima vigència. A la gent els poden agradar més o menys les persones que són les
cares visibles, però les persones van i venen i les idees es mantenen. Si abans he
esmentat que ERC havia de ser el pal de paller de l’independentisme, Reagrupament
amb la seva transversalitat ha d’actuar com a catalitzador de les futures reaccions
d’adhesió. S’ha demostrat amb escreix que des de Reagrupament s’és capaç de
sacrificar-se i que la gent que en forma part, gent treballadora, són gent de pedra picada.
No se’ns erosionarà amb facilitat, som durs i flexibles, unes qualitats que molts
materials voldrien tenir.
Com valora el tàndem Junqueras-Carretero?
Aquesta col·laboració palesa que no hi ha dificultats insalvables si la fita que es
persegueix és comuna i extraordinàriament transcendent. Quan s’inicia una relació que
es vol perdurable no sempre es vibra en la mateixa longitud d’onda, és amb
l’apropament i el coneixement mutu que s’acaba sonant en harmonia. La joventut i
experiència de l’un i de l’altre i la seriositat que tots dos traspuen són la millor garantia
que aquest treball conjunt farà un llarg i profitós camí.
Què diria als independentistes que dubten entre quedar-se a casa o votar la
coalició independentista?
M’agradaria que aquells que mantenen que a Madrid no se’ns hi ha perdut res,
pensament que sense cap mena de dubte emana de les emocions, del cor, i que és molt
legítim, es plantegessin la qüestió de manera més pragmàtica.
A tots ens agradaria que, des de demà mateix, totes les qüestions que interessen a
Catalunya es poguessin decidir al nostre Parlament. Això no serà encara així. Les
qüestions que Espanya deixa que es tractin en el nostre Parlament ens poden semblar
importants però no tenen transcendència fora de Catalunya, no tenen ressó
internacional, juguem la lliga de primera regional. El partit, el de debó, el de la
champions, mal ens pesi, es juga a la Carrera de San Jerónimo i es juga en camp
contrari i amb tota l’afició pregonament en contra nostra. El que més ens interessa és
tenir un equip potent, que es faci sentir, que no sigui invisible. No serà gens agradable
per als nostres diputats sentir i aguantar els exabruptes que de ben segur s’hauran
d’escoltar, però els aguantaran. No com els màrtirs en el circ romà, que de ben segur
alguns voldrien, si no per posar de manifest davant l’opinió pública mundial, quan
calgui, la injustícia, el despit i el despotisme amb que tracten les legítimes demandes de
Catalunya
A la demarcació de Girona es reparteixen 6 diputats, faci una predicció de quin
pot ser el resultat. I a tot Catalunya, quants diputats creu que obtindrà la
candidatura d’ERC-RCat-Catalunya Sí?
Si els somnis es poguessin fer realitat…
No tinc una bola de vidre però gaire bé asseguraria que conservarem per a la coalició
ERC-RCat-Catalunya SÍ el diputat que ara té ERC i apostaria que podem obtenir-ne un
segon. En tot Catalunya, menys de tres seria una mal resultat, amb tres no n’hi hauria
per tocar les campanes, entre quatre i cinc estaria prou bé i més de cinc, un bon
començament. Ara bé, poden haver-hi sorpreses i tinc la sensació ( em puc equivocar )
que no del tot desagradables per a ERC-RCat- Catalunya SÍ i en conseqüència per a
Catalunya.

No hi ha Comentaris

Crònica acte ERC-Reagrupament a la delegació d’ Hisenda de Girona

El passat 6 de novembre va tenir lloc un acte de campanya davant la Delegació Provincial d’ Hisenda de Girona. El lloc escollit per parlar de l’espoli fiscal que patim els catalans no podia ser més idoni, la seu a la comarca de la hisenda pública espanyola.

Els parlaments de Teresa Jordà i Rosa Cruz, candidates de ERC-Reagrupament-CatSÍ per Girona, acompanyades del cap del Grup Parlamentari d’ ERC, Joan Puigcercó, s’encaminaren a ressaltar la necessitat de capgirar l’actual model tributari perquè avui dia a Castalunya qui més té és qui menys paga.

La candidata de Reagrupament i número dos de la llista per Girona de la coalició independentista ERC-Reagruapment-CatSÍ va manifestar que aquell edifici, nou de trinca, simbolitzava varies coses: per una banda, l’espoli que els catalans patim, 3.000.-€ anuals de cada gironí que se’n van a Espanya i no se’ns retornen; per l’altre, alhora també era símbol tot allò que volem i necessitem: una agencia tributària catalana, gestionar i recaptar els nostres propis tributs. La candidata de Reagrupament va enumerar varies de les propostes que la candidatura defensarà a Madrid en matèria tributària, tals com l’ establiment d’ un impost sobre les grans fortunes i capitals, la taxa 0 per als nous emprenadors, fixar que els empresaris pugui pagar l’ IVA quan ells hagin cobrat la factura, increment de la progressivitat de l’ IRPF, lluita clara i contundent contra el frau fiscal.

Per la seva banda, Jordà va incidir en el fet que avui dia qui més té és qui menys paga i que la candidatura pretén capgirar l’actual sistema tributari, que van considerar d’absolutament injust; Jordà va afegir que la crisi econòmica castiga especialmente la classe mitjana i que en els temps de bonança PP i PSOE han afavorit les rendes altes, de manera que avui dia les diferències són més notables reduint-se la progressivitat del nostre sistema fiscal.

No hi ha Comentaris

Crònica acte ERC-Reagrupament Aeroport de Girona

El passat dia 5 de novembre al matí va tenir lloc un acte de campanya a l’ Aeroport de Girona. El cap de llista de la coalició independentista Alfred Bosch, acompanyat de Teresa Jordà i Rosa Cruz, escolliren aquesta infraestructura per denunciar la situació actual de l’aeroport gironí.

Els membres de la coalició independentista varen destacar l’enorme importància de l’ aeroport tant per Girona com per tota la comarca, tot argumentant que CIU no ha estat a l’alçada de les negociacions amb la companyia irlandesa, conduint l’ aeroport a la situació actual. Els vols s’han reduït a la meitat en dos anys, fet que de retruc també ha derivat en acomiadaments en companyies de handling.

La candidata de Reagrupament i número dos de la llista de la coalició independentista per Girona, Rosa Cruz, va afirmar que AENA gestiona tot lo malament que pot els aeroports catalans per tal que siguin deficitaris i ni la Generalitat en pugui assumir les competències per no augmentar el dèficit que ja pateix.

Els candidats van coincidir a remarcar la importància de retornar l’ aeroport a la situació anterior, i si pot ser millorar-la, per tal de dotar Catalunya i la comarca d’ una infraestructura importantíssima per al comerç i el turisme al ser la Costa Brava el principal destí turístic de Catalunya.

No hi ha Comentaris