Entrevista a Santi Bosch, candidat de Reagrupament, número 6 de la llista ERC-Reagrupament per Girona


“A Espanya tenen por que Catalunya disposi de les eines necessàries per tirar endavant”

Com valora la coalició entre ERC, RCat i Catalunya Sí?
Quan es tracta de sumar esforços només es pot valorar positivament. En aquest cas, a
més a més, s’ha arribat a acords que sense la comprensió d’uns i la generositat dels
altres no haurien estat possibles. Des de RCat sempre hem estat, estem i estarem
disposats ha fer el possible per sumar, no importa els sacrificis personals que això
comporti sempre i quan no es perdi la perspectiva d’allò que és important per al nostre
país i atès la bona disposició que sempre hem mostrat ens agradaria ser correspostos per
tots els companys de viatge que vulguin sumar-s’hi.
Considera que és un pas determinant en la unitat independentista?
És el meu més fervent desig. No ens podem permetre el luxe com a col·lectivitat ni com
a país de perdre més temps. Malauradament en els darrers nou anys se n’han perdut
moltes d’oportunitats, en algunes ocasions per manca de visió de país i en d’altres i
això, al meu entendre, és molt més dolorós pels esforços que s’han fet per formacions o
persones que s’anomenen independentistes per, des de dintre mateix del món
independentista, posar pals a les rodes tant en els intents d’aconseguir la unitat com per
desprestigiar el moviment amb accions sortides de to. És també el meu desig que la gent
s’informi sobre aquests elements distorsionadors i que una vegada detectats i
desenmascarats pensin en consciència qui és mereixedor de la seva confiança. Des de
RCat no se’ls decebrà.
Creu que la nova direcció d’Esquerra i l’acord amb Reagrupament poden aturar
la davallada electoral que ha experimentat ERC els últims anys?
Em remeto a les proves. En els darrers comicis municipals, en els municipis on s’han
presentat en coalició s’han millorat ostensiblement els resultats, en contraposició amb
aquells en els que no ho han fet. El nou rumb traçat per la nova direcció d’Esquerra, no
tinc cap mena de dubte, va en el sentit correcte; amb molta recança per part de molts
votants d’Esquerra, el partit havia mig oblidat el seu compromís implícit amb el país i
això s’ha corregit des de l’aparició de l’Oriol Junqueras al seu capdavant. Si entenem
que Esquerra ha d’ésser el pal de paller de l’independentisme i que amb ella hi ha de
concòrrer, encara que sigui amb lentitud, la resta de forces independentistes, no hi haurà
raó ni excusa per aquells que utilitzen la manca de unitat per negar-se a atorgar-nos el
seu vot.
A la demarcació de Girona, la pujada del PP pot fer perillar el diputat que ara hi
té ERC?
Històricament Girona ha estat una demarcació on el PP ho ha tingut magre. Avui per
avui, i no vull semblar sobrat, no em sembla que els vents arrabassadors que bufen arreu
de l’Estat espanyol impedeixin que la coalició ERC- RCat- Catalunya SÍ conservi, al
menys, el diputat que ara té Esquerra. Dic al menys perquè no és gens forassenyat
pensar que es poden millorar els resultats.
Quin ha de ser el discurs central de la coalició independentista?
S’ha parlat molt, i amb raó, de l’espoli que pateix el nostre país, però no és només això
el que actua com un llast per al desenvolupament de Catalunya. Tots els governs de
l’Estat, hagin estat del color que es vulgui, han maldat sempre per negar al nostre país
tant les infraestructures com les condicions que suposarien una real pujança. A Espanya
es té por de que Catalunya disposi de les eines necessàries per sortir endavant. En la
majoria d’aquestes maquinacions no hem de menystenir el paper de còmplice, ni que
sigui per omissió, que ha representat CiU. No els han mancat oportunitats per fer-nos
valdre de debó i no només pels miserables plats de llenties que al cap i a la fi ens han
donat i que des de CiU ens han volgut vendre com a caviar iranià. S’ha de posar de
manifest que qui realment té zel pel futur en llibertat no és ningú més si no la coalició
ERC-RCat-Catalunya SÍ i òbviament totes les formacions que vulguin aplegar-se amb la
mirada fixa a l’únic horitzó vàlid per al país. És arribat el moment de plantejar les
eleccions en la dicotomia “O Espanya, o Catalunya” i certament totes les formacions
que continuen volent jugar amb les regles imposades per l’Estat espanyol els hem de
considerar negatives per a la nostra terra.
Vostè és metge, considereu que les retallades en aquest sector i en d’altres poden
afectar el suport a CiU en aquests comicis i que aquest fet pot beneficiar ERC-
RCat-Catalunya Sí?
No s’ha d’infravalorar l’impacte que aquestes retallades tindran en el resultat final.
Aquella embranzida, que tot ho havia de tombar i que tanta bonança semblava que duria
amb l’enfonsament del tripartit abans del 28N de l’any passat, ha perdut pistonada i
aquell govern que havia de ser els dels “millors” ja veiem a la situació que ens ha
conduït. Se’ls ha o no se’ls ha de rendir comptes per haver, una vegada més, enganyat
els catalans i per haver utilitzat els vots aconseguits per actuar en contra dels nostres
interessos reals ?
Crec que ja va essent hora que els ciutadans deixin de votar per inèrcia allò que
s’acostumava a votar, aquell catalanisme només de faixa i barretina i que semblava ser
l’únic exponent del poble de Catalunya. No reneguem de la faixa i la barretina però
nosaltres no ens conformem només amb els signes externs. No més paraules, és l’hora
de treballar, és l’hora dels fets.
Vostè és membre de Reagrupament, quin futur considera que té aquesta formació?
Reagrupament tindrà l’esdevenidor que els seus associats decideixin. Després dels mals
resultats obtinguts en les darreres eleccions al Parlament hi havia molts cants de sirena
que preconitzaven la desaparició, la sublimació de Reagrupament. Nosaltres entenem i
sabem que potser no es van fer les coses tant bé com hagués calgut, però que les formes
no fossin les més adients no vol dir que l’ideari que impulsem hagi perdut la més
mínima vigència. A la gent els poden agradar més o menys les persones que són les
cares visibles, però les persones van i venen i les idees es mantenen. Si abans he
esmentat que ERC havia de ser el pal de paller de l’independentisme, Reagrupament
amb la seva transversalitat ha d’actuar com a catalitzador de les futures reaccions
d’adhesió. S’ha demostrat amb escreix que des de Reagrupament s’és capaç de
sacrificar-se i que la gent que en forma part, gent treballadora, són gent de pedra picada.
No se’ns erosionarà amb facilitat, som durs i flexibles, unes qualitats que molts
materials voldrien tenir.
Com valora el tàndem Junqueras-Carretero?
Aquesta col·laboració palesa que no hi ha dificultats insalvables si la fita que es
persegueix és comuna i extraordinàriament transcendent. Quan s’inicia una relació que
es vol perdurable no sempre es vibra en la mateixa longitud d’onda, és amb
l’apropament i el coneixement mutu que s’acaba sonant en harmonia. La joventut i
experiència de l’un i de l’altre i la seriositat que tots dos traspuen són la millor garantia
que aquest treball conjunt farà un llarg i profitós camí.
Què diria als independentistes que dubten entre quedar-se a casa o votar la
coalició independentista?
M’agradaria que aquells que mantenen que a Madrid no se’ns hi ha perdut res,
pensament que sense cap mena de dubte emana de les emocions, del cor, i que és molt
legítim, es plantegessin la qüestió de manera més pragmàtica.
A tots ens agradaria que, des de demà mateix, totes les qüestions que interessen a
Catalunya es poguessin decidir al nostre Parlament. Això no serà encara així. Les
qüestions que Espanya deixa que es tractin en el nostre Parlament ens poden semblar
importants però no tenen transcendència fora de Catalunya, no tenen ressó
internacional, juguem la lliga de primera regional. El partit, el de debó, el de la
champions, mal ens pesi, es juga a la Carrera de San Jerónimo i es juga en camp
contrari i amb tota l’afició pregonament en contra nostra. El que més ens interessa és
tenir un equip potent, que es faci sentir, que no sigui invisible. No serà gens agradable
per als nostres diputats sentir i aguantar els exabruptes que de ben segur s’hauran
d’escoltar, però els aguantaran. No com els màrtirs en el circ romà, que de ben segur
alguns voldrien, si no per posar de manifest davant l’opinió pública mundial, quan
calgui, la injustícia, el despit i el despotisme amb que tracten les legítimes demandes de
Catalunya
A la demarcació de Girona es reparteixen 6 diputats, faci una predicció de quin
pot ser el resultat. I a tot Catalunya, quants diputats creu que obtindrà la
candidatura d’ERC-RCat-Catalunya Sí?
Si els somnis es poguessin fer realitat…
No tinc una bola de vidre però gaire bé asseguraria que conservarem per a la coalició
ERC-RCat-Catalunya SÍ el diputat que ara té ERC i apostaria que podem obtenir-ne un
segon. En tot Catalunya, menys de tres seria una mal resultat, amb tres no n’hi hauria
per tocar les campanes, entre quatre i cinc estaria prou bé i més de cinc, un bon
començament. Ara bé, poden haver-hi sorpreses i tinc la sensació ( em puc equivocar )
que no del tot desagradables per a ERC-RCat- Catalunya SÍ i en conseqüència per a
Catalunya.

Els Comentaris estan tancats