Entrevista a Rosa Cruz, número 2 de la candidatura d’ERC-Reagrupament per Girona


“Ha arribat un punt en què és pràcticament una obligació ser independentista si volem que el nostre país se’n surti”

Reagrupament ha fet el correcte arribant a un acord amb Esquerra per les eleccions espanyoles del 20 de novembre?

Sí, al meu entendre no tan sols ha fet el correcte sinó que calia fer-ho: arribar a una entesa, sumar; entenc que els ciutadans, els que voten independentisme, desitjaven de valent aquesta unitat i Reagrupament ha estat capaç de fer-la, situant els interessos del país per damunt dels partidistes.

Veu que aquesta coalició pot tenir un llarg recorregut?

Espero i desitjo que sí, que sigui l’inici d’un llarg recorregut. Penso fermament que és l’inici d’un camí, el camí de la unitat de les forces independentistes d’aquest país.

Es pot ampliar amb més grups polítics?

De fet, no és que es pugui ampliar a més grups o formacions polítiques, sinó que és el que caldria; ja s’ha intentat per aquestes eleccions, però no ha estat possible; entenc que per assolir allò que tots desitgem, la plena sobirania, caldria que totes les forces independentistes d’aquest país anéssim juntes; de moment, per factors diversos, no ha estat possible, però cal unitat, que és el que ara ja escenifiquem Reagrupament i ERC. Una vegada assolida la independència ja decidirem com governem el país, si serem més de dretes, d’esquerres, socialdemòcrates… la gent ja votarà i decidirà, però per assolir la independència cal la unitat de tots els independentistes del país.

Creu que la coalició entre ERC, RCat i Catalunya Sí pot evitar que els independentistes es quedin sense representació al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Girona com vaticinaven totes les enquestes fa poques setmanes?

Doncs així ho desitjo i ho espero. Les enquestes només són això, enquestes, i a vegades s’equivoquen. Cal que tots els gironins votin massivament a favor de la independència el 20-N, per demostrar que continuem essent una demarcació clarament independentista, i alhora per impedir quelcom importantíssim, que el PP obtingui un diputat per Girona. Hem d’assolir aquesta fita, i penso que anem per bon camí. La feina que fem tots els membres de la llista, de la coalició, a la demarcació és important i penso que l’esforç i implicació amb els gironins es veurà recompensat traduint- se en vots a les urnes. De moment, l’enquesta del CIS ja donava representació a ERC-RCat-Catalunya Sí a Girona, contràriament al que indicaven enquestes anteriors. Això vol dir que anem bé.

Quins han de ser els eixos centrals del discurs independentista a la demarcació de Girona?

Per mi, els eixos centrals del discurs independentista; és a dir, del discurs dels que ens estimem el nostre país i que, en conseqüència, no ens agrada que el maltractin, i que alhora ens estimem profundament Girona i les seves comarques és ben clar: amb l’estat propi tots viuríem molt millor; els beneficis serien elevadíssims per als gironins: infraestructures (desdoblar l’N-II, nou Trueta, potenciar el port de Palamós, línies de ferrocarrils convencionals, el TAV, etc.); un nivell de vida més elevat, els gironins som molt treballadors, molt pencaires, però avui dia aquest esforç no es veu per enlloc; Girona ja és la demarcació amb més atur de Catalunya, i això no pot passar, no ens ho mereixem els gironins això. Una comarca amb tant potencial turístic, empresarial i econòmic com la nostra no pot liderar les xifres d’atur. I que Girona i alhora Catalunya se’n surtin només depèn de nosaltres, ho tenim a l’abast: votar l’única opció independentista el pròxim 20-N, la que defensarà a Madrid els interessos dels catalans i dels gironins, ERC-Reagrupament-Catalunya Sí.

Vostè és advocada, en què beneficiaria la independència de la nació catalana aquest sector professional?

M’agrada aquesta pregunta perquè realment és un àmbit que conec; com vostè diu, sóc jurista, i les mancances que avui dia patim tots els professionals de l’àmbit del dret que ens relacionem amb l’administració de justícia són devastadores. Amb la independència, automàticament hi hauria més recursos; en justícia això es traduiria en més jutges, i més de carrera i no tant jutge substitut, un greu inconvenient pel dia a dia dels jutjats, personal al servei de l’administració on realment calguin i siguin necessaris; més recursos per fer una administració de justícia més moderna i actual. El canvi de poder per gestionar els nostres propis recursos seria abismal en una administració com la de justícia, la més abandonada de l’administració espanyola, i val a dir que també de la catalana. Pensi que avui dia als advocats adscrits al servei de torn d’ofici se’ls deu part de la retribució pels serveis prestats durant el mes de juny, i els mesos de juliol a octubre, tots dos inclosos. Estic plenament convençuda que situacions tan summament injustes com aquesta no es produirien. Podríem fer moltes coses amb 22.000 milions d’euros més a l’any.

Si totes les enquestes indiquen que l’independentisme creix, per què electoralment la seva representació a les institucions disminueix?

Sí, és cert, totes les enquestes i estudis recents ens diuen que l’independentisme creix. Penso que hi ha dos tipus d’independentisme: el cívic i potser més passiu, i el polític; també amb les actuals circumstàncies i conjuntura econòmica apareix l’independentista “enfadat”. Hi ha una part de l’independentisme que també reflecteixen aquests estudis que ho és per la conjuntura actual, forçat, que està molt tip de patir i de passar-ho malament. Davant una enquesta es pot mostrar partidari de la independència del país, però arribat el moment de dipositar un vot en una urna, potser no seria així, no hi votaria a favor. La gent té por als canvis tot sovint, i aquest independentisme és passiu, però malgrat això és segur que creix arreu del territori, i ho continuarà fent perquè ha arribat un punt en què és pràcticament una obligació ser-ho si volem que el nostre país se’n surti.

Algunes persones, lendemà del 28 de novembre del 2010, ja veien Reagrupament mort i enterrat. Com veu ara aquest moviment i el seu líder, Joan Carretero?

Sí, te raó, la veritat és que es vaticinava la fi de Reagrupament, però miri, aquí estem i demostrem que estem més vius que mai, que el projecte continua viu i que seguim treballant per assolir la independència de Catalunya, per això va néixer Reagrupament. Jo, a Joan Carretero el veig molt bé, de fet sempre li he vist, de bé, però amb aquesta suma de l’independentisme i amb el parer favorable de tants i tants independentistes que agraeixen a Reagrupament haver fet aquest pas endavant i saber sumar, la veritat és que té motius per estar satisfet.

Què diria als independentistes que dubten entre votar CiU o votar la coalició independentista?

Els diria que si són sobiranistes, independentistes, només tenen una opció: votar l’única candidatura vertaderament independentista, la que formen ERC-RCat-Catalunya Sí. El senyor Duran, malgrat que sembla que aquests dies de campanya pretén capgirar les seves pròpies paraules, fins i tot ho fa tocant la bateria en un escenari, ha manifestat en no poques ocasions ser contrari a la independència de Catalunya. Això no m’ho invento jo, es pot consultar a les hemeroteques, les paraules les ha dites i sonen així: “No, a la independència.” Aleshores, tots els independentistes han d’optar entre una opció independentista o una que té un cap de files que no ho és, la qual cosa deixa clar que el paper que pugui jugar a Madrid no estarà precisament encaminat a assolir la independència ni a parlar al món del que Catalunya vol i necessita: l’Estat propi.

Faci la seva aposta sobre el resultat electoral a la circumscripció de Girona. I ja posats a fer prediccions, quants diputats creu que obtindrà la coalició independentista en el conjunt de Catalunya?

Bé, com que copso que les percepcions són molt positives pel que fa a la coalició i als seus integrants, a la plataforma Catalunya Sí, amb totes aquestes personalitats tan destacades que hi donen suport, penso que podem fer un bon resultat, perquè Catalunya s’ho mereix, jo diria que podem assolir els 4 diputats, i que veurem la Ramona Vergés, de RCat, gran metgessa i patriota, a Madrid.

Els Comentaris estan tancats