Presentació d’”Històries de Distracció Massiva” a la seu de Reagrupament del Gironès.


El passat dimecres set de març a la seu de Reagrupament del Gironès, Miquel Manubens ens va presentar el seu llibre “Històries de Distracció Massiva”, un llibre que recull totes les mentides que ens van explicar de la història d’Espanya i de Catalunya i que reclama, a tall de conclusions, la continuïtat de la nació catalana des dels temps dels ibers fins als nostres dies, tot i reivindicant la devolució de les Constitucions Catalanes.

Manubens, associat a Reagrupament des dels seus inicis, porta tota la vida relacionat amb el món editorial i és el president del Cercle d’Estudis Colombins. Tal i com ens va explicar ell mateix, fa vint anys va decidir escriure una història d’Espanya en castellà, i va començar un rigorós procés d’investigació. Fins que es va trobar amb la figura de Cristòfor Colom i en va quedar obsessionat. A partir d’aquí, cansat dels historiadors Vicensvivistes que s’estimaven més crear uns mites dèbils com ara Casanoves, i deixaven en l’ombra i oblit a mites forts i potents com Moragues, va decidir escriure un llibre que posés a la llum les misèries i mentides de la historiografia actual. Conscient que la història és poc vertadera i manipulable, sobretot si ens referim a fets anteriors a la Revolució Francesa, Manubens ens proposa un rigorós i documentat intent de desmuntar els mites sobre els que es basa el nacionalisme imperialista castellà i donar una fresca i crítica mirada als tòpics que ens han explicat de la història de Catalunya.

Durant poc més d’una hora, Manubens ens va mostrar i deixar tastar algunes de les moltes inconsistències i mentides que ha anat trobant durant aquests vint anys de feina. De manera didàctica i ràpida, ens va explicar que el mite del Cid sorgeix de la necessitat d’atreure una part dels peregrins del camí de Santiago cap a determinades zones de Castella i que al segle XIII, els castellans ja intentaven apropiar-se del terme Espanya per a referir-se a Castella. A més, la majoria de símbols espanyols són en realitat simbols catalans manllevats sense cap mena de vergonya i que el pacte dels Vigatans i l’entrada en guerra de Catalunya a la Guerra de Successió va ser basicament motivat per interessos econòmics d’una minoria, ja que Felip IV havia jurat les Contitucions Catalanes el 1701. De l’anomenada Guerra del Francès (o de la Independencia segons els autors castellans), la participació de les tropes espanyoles en va ser nul·la o insignificant. Com a exemple ens va explicar que a la Batalla de los Arapiles, on hi participaren 50.000 homes per cada bàndol, els aliats van tenir 5067 baixes, de les quals 3176 anglesos, 2038 portuguesos i 6 castellans (o eren immortals o eren una esquifida minoria). I Napoleó, descendent dels Bonpar occitans, va decretar una sèrie de mesures que van deixar sense efecte el Decret de Nova Planta i separà Catalunya del regne hispànic.

L’acte també ens va permetre comprovar de primera ma que el coneixement de Manubens sobre Colom és molt extens. Ens va explicar que Colom sabia perfectament que anava a la illa de Sant Salvador, que tenia uns coneixements humanístics i científics extraordinaris i que és totalment fals que fos un incult genovès i sense experiència, ja que el 1476 ja dirigia una flota de guerra a les ordres de Renat de Provença. També descarta la teoria que Colom sortís i arribés d’un hipotètic port de Pals, però està ben segur de la catalanitat de Colom i que eren els catalans amb el seu coneixement marítim qui van fer possible l’expedició cap a Amèrica. Una expedició que no va ser finançada amb les joies de la reina castellana, com sempre ens han volgut fer creure, sinó per l’escrivà de Ració de la Corona Catalana, Lluís de Santàngel, amb 16.000 ducats catalans.

  1. No hi ha Comentaris
(No serà publicat)

Powered by WP Hashcash


  1. No hi ha trackbacks