Arxiu abril, 2012

Reagrupament qualifica d’inútils les gestions dels polítics gironins del PP a l’hora de millorar les inversions a les comarques gironines del pressupost de l’Estat

El coordinador de RCat a la regió de Girona, Carles Bonaventura, considera que les paraules de Concepció Veray i Josep Enric Millo se les emporta el vent i que el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE, continua tractant Catalunya, i Girona, com una colònia

Rosa Cruz, coordinadora de les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany de Reagrupament i exnúmero dos de la candidatura independentista al Congrés d’ERC-RCat-CatSí, afirma que el pressupost del goven del PP margina més que mai les comarques gironines

Reagrupament Independentista de les comarques gironines subscriu íntegrament les paraules pronunciades ahir per la nostra diputada a Madrid Teresa Jordà, representant de la coalició independentista formada per ERC, Reagrupament i Catalunya Sí, en relació amb el pressupost general de l’Estat i les seves inversions a les comarques gironines.

En aquest sentit, RCat, després d’analitzar els comptes proposats pel PP, considera que la demarcació de Girona en resulta més malparada que mai. Si el govern espanyol retalla la inversió a Catalunya en un 45%, pel que fa a les comarques gironines aquesta retallada és del 56%.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, coordinador regional de Reagrupament a Girona, ha manifestat que “molts havíem sentit com alguns alts càrrecs de PP de les nostres comarques, concretament Josep Enric Millo i Concepció Veray, s’omplien la boca defensant que la seva pressió a Madrid seria determinant perquè Catalunya i sobretot Girona es beneficiessin de l’arribada d’un govern del PP i de la seva capacitat d’influència. Doncs bé, ja veiem el resultat de les seves gestions, el govern espanyol destina a Catalunya i sobretot a Girona menys diners que mai. La inversió és ben clar que no; l’única cosa que augmenta amb els populars és el tracte colonial d’Espanya envers Catalunya”. Bonaventura acaba afirmant que “ni amb el PP ni amb el PSOE no hi ha res a fer. L’única alternativa perquè els diners dels catalans i dels gironins repercuteixin en benefici del propi territori és la independència, l’Estat propi”.

Per la seva banda, la coordinadora de RCat a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany, Rosa Cruz, que va ser la número dos de la candidatura per la circumscripció de Girona de la coalició entre ERC, Reagrupament i Catalunya Sí sosté que “infraestructures bàsiques per al desenvolupament econòmic de les comarques gironines continuaran ara, amb el govern espanyol del PP, igual d’aturades com ho estaven abans amb el govern del PSOE. Ara, amb els populars, el desdoblament de l’N-II rebrà uns miserables 18 milions d’euros, la qual cosa representa un insult a tots els gironins, sobretot als familiars dels que han mort en aquesta carretera els últims anys. La inversió total a la demarcació de Girona no arriba als 270 milions d’euros i uns 194 ja els hem de descomptar perquè van destinats a les obres del TAV. Què queda per a infraestructures i obres bàsiques de les comarques gironines? Què passarà, per exemple, amb el tren convencional a Girona, continuarà passant pel viaducte els pròxims anys?”, es pregunta l’advocada gironina, que acaba afirmant que “el pressupost general del govern del PP margina més que mai la demarcació de Girona”.

Executiva Comarcal del Gironès i el Pla de l’Estany de Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

Parada de Sant Jordi de Reagrupament a la plaça Catalunya de Girona

El passat 23 d’abril Reagrupament no va faltar a la cita i un any mes va tornar a ser present a la plaça Catalunya de Girona per vendre roses, llibres, productes de marxandatge,  però sobretot per donar a conèixer als gironins i les gironines i a tots els catalans i catalanes de la resta del país que visitaven la ciutat en aquesta diada els seus projectes i campanyes.

Concretament, els associats de RCat de la comarca del Gironès que van ser presents a la parada en diferents torns durant tota la jornada van centrar les seves explicacions a donar a conèixer la Iniciativa Ciutadana Europea que impulsa la nostra formació i que es presentarà a la nostra ciutat el pròxim 10 de maig al Col·legi de Periodistes de Girona a les 7 de la tarda amb la presència del president de RCat, Joan Carretero.

L’objectiu d’aquesta ICE és que l’endemà de la independència Catalunya continuï formant part de la Unió Europea, si els catalans i les catalanes així ho volen, i que cap estat, per exemple Espanya, que ja ha avançat que ho intentarà per tots els mitjans possibles, no pugui vetar la nostra presència a la UE com a membres de ple dret.

Moltes persones també es van acostar a la parada de RCat per fer preguntes sobre els atacs que rep la llengua catalana i demanar-nos que siguem durs i contundents en la defensa del català.

Així mateix, alguns gironins també es van interessar per saber si en un futur immediat tindrem oberta la nostra seu del carrer del Carme per atendre les consultes i propostes de la ciutadania. En aquest sentit, podem avançar que ben aviat la nostra seu a Girona estarà oberta diversos dies a la setmana, de la qual cosa informarem pròximament.

No hi ha Comentaris

“El Català a judici. Sentències, interlocutòries,…? Independència” Conferència a càrrec de la Teresa Casals.

El passat dijous dinou d’abril es va celebrar a la seu de Reagrupament del Gironès una conferència amb el títol “El català a judici. Sentències, interlocutòries…? Independència!”. La conferència va anar a càrrec de la Teresa Casals, mestra, filóloga, membre de la Junta Nacional de Reagrupament, de la Plataforma per la Llengua, portaveu de Somescola, ex-coordinadora de Serveis Lingüístics Universitaris al Departament d’Universitats i sobre tot una catalana fervent defensora de la nostra llengua i dels drets del nostre país.

Casals va començar l’acte destacant que la llengua és un factor vital i cabdal pel que representa en cohesió social, nacional i de contribució a la cultura universal. Per això s’ha convertit en un dels principals objectius dels enemics de Catalunya i s’està atacant el sistema d’immersió lingüística que permet que els nois i noies d’aquí, si volen, puguin parlar en català.

Com a principals actius de la nostra llengua, es va esmentar que de les sis mil llengues que existeixen al món, el català es troba entre les cent primeres en quant a parlants. En una situació semblant hi trobaríem llengües com ara el finès, el suec o el grec, totes elles oficials a la Unió Europea. La nostra és la vint-i-dosena llengüa més traduïda o a la que es tradueixen més llengües i la vint-i-tresena en ser utilitzada en relacions socio-econòmiques internacionals.

El coneixement i l’estudi universitari del català es troba extès amb tota normalitat pel tot el món, excepte a l’estat espanyol, on només hi ha quatre universitats on es pugui estudiar (l’Autónoma de Madrid, Granada, Euskadi i Galícia). Això contrasta amb els números que es donen a Alemanya, on hi podem comptar fins vint-i-dues universitats! Pel que fa a la seva utilització a internet, el català disposa de 0,9 pàgines per parlant, mentres que el castellà només en disposa de 0,4.

La Teresa Casals també ens va parlar dels passius que sofreix la nostra llengua. Tot i ser la llengua del 22% dels habitants de l’estat, només hi trobem un 3% de pel·lícules en català, el 6% de les joguines disponibles en català, el 0% dels video-jocs o l’1′5% de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquest sentit, va denunciar la vulnerabilitat i indefensió d’un ciutadà que veurà com el seu procés judicial s’endarrerirà i es complicarà si en demana la catalanització, fet que porta a la majoria de gent a claudicar i a acceptar les sentències i els judicis en castellà.

L’Estatut de Catalunya, va ser un ingenu i inútil intent de canviar aquest clar dèficit democràtic i situació de colonització lingüística que patim els catalans. Alguns dels seus articles declaraven el català com a la llengua preferent en la comunicació entre ciutadans i administració, el seu ús com a llengua d’acollida per als nou-vinguts i establia la obligació de conèixer el català. Després d’immesurables retallades, el projecte d’estatut es va acabar aprovant per referèndum. Immediatament, s’hi van presentar tot d’esmenes (algunes pel llavors ministre d’Indústria i futur president de la Generalitat) i recursos d’inconstitucionalitat. Després de quatre anys, el tribunal constitucional va emetre la seva sentència. Casals, qui s’ha arribat a llegir les més de vuit-centes pàgines del texte, ens descriu una sentència brutal en quant als interessos del català i a la seva supervivència. Hi queda ben clar, que l’Estatut és paper mullat, ja que es una llei totalment sotmesa al que diu la constitució espanyola o a qualsevol altre llei jeràrquicament superior, i qualsevol infracció o discrepància sempre es resoldrà en contra de l’Estatut. Simplement és una llei que si volen no han de complir. El que és realment greu, és que fins ara, l’aplicació de l’Estatut, com a greuge major, podia crear inseguretat jurídica. Però a partir d’aquesta sentència, es creu una jurisprudència que sempre serà lesiva i discriminatòria envers els interessos catalans. Podem afirmar que la situació és molt pitjor ara mateix que amb l’anterior estatut i es preveu un degoteig constant de futures sentències molt negatives per a la supervivència de la llengua catalana.

Per exemple, ja ens podem oblidar del català com a llengua preferent, ja que mai, segons la seva constitució, l’ús del català pot causar una molèstia a un castellano-parlant. En tenim un clar exemple amb la recent sentència sobre el reglament d’usos de la llengua de l’Ajuntament de Barcelona. Casals també va denunciar les retirades progressives de fons als programes d’acollida per a immigrants en català i les sentències favorables a aquelles famílies demanant escolarització en castellà. De les tres famílies que ho van demanar, actualment ja s’ha passat a 840, unes dades que el Departament d’Ensenyament no ho difós. A partir d’aquí, segons va denunciar Casals, la persecució contra la nostra llengua serà implacable, tal i com han fet al País Valencià i a Ses Illes. Els seus objectius són l’ensenyament i les televisions públiques, els màxims instruments per difondre i ensenyar la nostra llengua, la llengua que és própia del nostre país.

Com a pedagoga, Casals també ens parlà de la caiguda de la qualitat de l’ensenyament a casa nostra. Hem passat de ser un dels paísos capdavanters a Europa en educació, a passar a la cua no ja d’Europa, sinó fins i tot també de l’estat espanyol. I les retallades pressupostàries en ensenyament no ens permeten albirar una millora de la situació. Ja sabem que patim un doble i terrible espoli fiscal i cultural.

Casals, va acabar l’acte denunciant que no es pot demanar a la gent del carrer què encapçali la lluita i la rebel·lió contra l’Estat Espanyol. El Govern de la Generalitat, és qui hauria de defensar els interessos econòmics, nacionals i culturals del país i és qui s’hauria d’enfrontar a l’estat espanyol. El nostre Parlament hauria de proclamar la independència unilateralment, derogar la constitució espanyola i crear un nou Estat Català que primés els interessos de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra economia.

No hi ha Comentaris