“El Català a judici. Sentències, interlocutòries,…? Independència” Conferència a càrrec de la Teresa Casals.


El passat dijous dinou d’abril es va celebrar a la seu de Reagrupament del Gironès una conferència amb el títol “El català a judici. Sentències, interlocutòries…? Independència!”. La conferència va anar a càrrec de la Teresa Casals, mestra, filóloga, membre de la Junta Nacional de Reagrupament, de la Plataforma per la Llengua, portaveu de Somescola, ex-coordinadora de Serveis Lingüístics Universitaris al Departament d’Universitats i sobre tot una catalana fervent defensora de la nostra llengua i dels drets del nostre país.

Casals va començar l’acte destacant que la llengua és un factor vital i cabdal pel que representa en cohesió social, nacional i de contribució a la cultura universal. Per això s’ha convertit en un dels principals objectius dels enemics de Catalunya i s’està atacant el sistema d’immersió lingüística que permet que els nois i noies d’aquí, si volen, puguin parlar en català.

Com a principals actius de la nostra llengua, es va esmentar que de les sis mil llengues que existeixen al món, el català es troba entre les cent primeres en quant a parlants. En una situació semblant hi trobaríem llengües com ara el finès, el suec o el grec, totes elles oficials a la Unió Europea. La nostra és la vint-i-dosena llengüa més traduïda o a la que es tradueixen més llengües i la vint-i-tresena en ser utilitzada en relacions socio-econòmiques internacionals.

El coneixement i l’estudi universitari del català es troba extès amb tota normalitat pel tot el món, excepte a l’estat espanyol, on només hi ha quatre universitats on es pugui estudiar (l’Autónoma de Madrid, Granada, Euskadi i Galícia). Això contrasta amb els números que es donen a Alemanya, on hi podem comptar fins vint-i-dues universitats! Pel que fa a la seva utilització a internet, el català disposa de 0,9 pàgines per parlant, mentres que el castellà només en disposa de 0,4.

La Teresa Casals també ens va parlar dels passius que sofreix la nostra llengua. Tot i ser la llengua del 22% dels habitants de l’estat, només hi trobem un 3% de pel·lícules en català, el 6% de les joguines disponibles en català, el 0% dels video-jocs o l’1′5% de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquest sentit, va denunciar la vulnerabilitat i indefensió d’un ciutadà que veurà com el seu procés judicial s’endarrerirà i es complicarà si en demana la catalanització, fet que porta a la majoria de gent a claudicar i a acceptar les sentències i els judicis en castellà.

L’Estatut de Catalunya, va ser un ingenu i inútil intent de canviar aquest clar dèficit democràtic i situació de colonització lingüística que patim els catalans. Alguns dels seus articles declaraven el català com a la llengua preferent en la comunicació entre ciutadans i administració, el seu ús com a llengua d’acollida per als nou-vinguts i establia la obligació de conèixer el català. Després d’immesurables retallades, el projecte d’estatut es va acabar aprovant per referèndum. Immediatament, s’hi van presentar tot d’esmenes (algunes pel llavors ministre d’Indústria i futur president de la Generalitat) i recursos d’inconstitucionalitat. Després de quatre anys, el tribunal constitucional va emetre la seva sentència. Casals, qui s’ha arribat a llegir les més de vuit-centes pàgines del texte, ens descriu una sentència brutal en quant als interessos del català i a la seva supervivència. Hi queda ben clar, que l’Estatut és paper mullat, ja que es una llei totalment sotmesa al que diu la constitució espanyola o a qualsevol altre llei jeràrquicament superior, i qualsevol infracció o discrepància sempre es resoldrà en contra de l’Estatut. Simplement és una llei que si volen no han de complir. El que és realment greu, és que fins ara, l’aplicació de l’Estatut, com a greuge major, podia crear inseguretat jurídica. Però a partir d’aquesta sentència, es creu una jurisprudència que sempre serà lesiva i discriminatòria envers els interessos catalans. Podem afirmar que la situació és molt pitjor ara mateix que amb l’anterior estatut i es preveu un degoteig constant de futures sentències molt negatives per a la supervivència de la llengua catalana.

Per exemple, ja ens podem oblidar del català com a llengua preferent, ja que mai, segons la seva constitució, l’ús del català pot causar una molèstia a un castellano-parlant. En tenim un clar exemple amb la recent sentència sobre el reglament d’usos de la llengua de l’Ajuntament de Barcelona. Casals també va denunciar les retirades progressives de fons als programes d’acollida per a immigrants en català i les sentències favorables a aquelles famílies demanant escolarització en castellà. De les tres famílies que ho van demanar, actualment ja s’ha passat a 840, unes dades que el Departament d’Ensenyament no ho difós. A partir d’aquí, segons va denunciar Casals, la persecució contra la nostra llengua serà implacable, tal i com han fet al País Valencià i a Ses Illes. Els seus objectius són l’ensenyament i les televisions públiques, els màxims instruments per difondre i ensenyar la nostra llengua, la llengua que és própia del nostre país.

Com a pedagoga, Casals també ens parlà de la caiguda de la qualitat de l’ensenyament a casa nostra. Hem passat de ser un dels paísos capdavanters a Europa en educació, a passar a la cua no ja d’Europa, sinó fins i tot també de l’estat espanyol. I les retallades pressupostàries en ensenyament no ens permeten albirar una millora de la situació. Ja sabem que patim un doble i terrible espoli fiscal i cultural.

Casals, va acabar l’acte denunciant que no es pot demanar a la gent del carrer què encapçali la lluita i la rebel·lió contra l’Estat Espanyol. El Govern de la Generalitat, és qui hauria de defensar els interessos econòmics, nacionals i culturals del país i és qui s’hauria d’enfrontar a l’estat espanyol. El nostre Parlament hauria de proclamar la independència unilateralment, derogar la constitució espanyola i crear un nou Estat Català que primés els interessos de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra economia.

  1. No hi ha Comentaris
(No serà publicat)

Powered by WP Hashcash


  1. No hi ha trackbacks