Arxiu gener, 2013

Acte de suport als ajuntaments denunciats per l’Estat espanyol per haver aprovat la moció de “territori català lliure”

Va tenir lloc a Celrà i hi van participar representants de diferents ajuntaments i plataformes sobiranistes
Entre els assistents hi havia els regidors del grup municipal de la CUP+RCat al consistori gironí Jordi Navarro i Carles Bonaventura

L’Ajuntament de Celrà va rebre, en l’acte que es va portar a terme el passat divendres 18 de gener a l’Ateneu, nombroses mostres de suport de representants d’entitats sobiranistes i de diversos ajuntaments catalans en un acte organitzat per plantar cara a l’ofensiva de l’Estat contra els consistoris que fan una aposta decidida per la independència. Celrà ha estat el primer municipi denunciat per l’advocacia de l’Estat per haver aprovat, el 18 de setembre del 2012, una moció en què es declarava “territori català lliure i sobirà”.Precisament, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, de la CUP, va ser el responsable de tancar l’acte en un Ateneu ple de gom a gom i amb molta gent dreta, Cornellà va afirmar amb contundència: “L’Estat espanyol, com sempre, utilitza la força, però no podrà fer res per reprimir les nostres conviccions.”Altres municipis contra els quals també han actuat els aparells de l’Estat han sigut Espinelves (Osona) i Arenys de Munt. Els dos consistoris han estat denunciats també per l’aprovació de la declaració de “territori català lliure”, i els seus alcaldes, Joan Manel Claveria (ERC) i Josep Manel Ximenis (CUP), també van ser presents en l’acte de Celrà.Més de 300 persones van omplir a l’Ateneu, en què també hi van voler ser l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va estar representada pel seu vicepresident, Carles Castellanos –un històric de l’independentisme–, i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), totes dues entitats també al costat de l’Ajuntament de Celrà.Pel que fa a les forces polítiques amb representació parlamentària, hi van intervenir els diputats al Parlament Quim Arrufat (CUP), Roger Torrent (ERC) i Marc Vidal (ICV), que també van manifestar el seu total suport al consistori celranenc.Els municipis de Gallifa i Alella, a través dels seus alcaldes, Jordi Fornas (SI) i Andreu Francisco (ERC), també van ser presents a l’acte, en què van anunciar que han decidit pagar els seus impostos a la Generalitat i no a l’Agència Tributària espanyola, i van encoratjar altres ajuntaments a fer el mateix, en la línia del que defensa la plataforma Catalunya Diu Prou, que també va prendre part en l’acte de Celrà, representada per Carme Teixidor.Entre el públic també van ser presents en l’esdeveniment els regidors del grup municipal de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona Jordi Navarro i Carles Bonaventura, que van voler expressar amb la seva assistència la seva solidaritat amb tots els ajuntaments represaliats per l’Estat i sobretot amb el consistori de Celrà. En aquest sentit, el regidor reagrupat va manifestar que “l’Ajuntament de Girona també va aprovar en el ple del mes de desembre la moció que declarà la ciutat “territori català lliure i sobirà”, que vaig defensar jo mateix en el ple. Fins ara a través de la premsa hem sabut que el sindicat espanyolista i ultradretà Manos Limpias ens ha denunciat i és previsible que també ho acabi fent l’advocacia de l’Estat, com en el cas de Celrà i Arenys de Munt. La histèria politicojurídica que està protagonitzant l’Estat contra els municipis que apostem per la independència demostra que estem guanyant. Plantarem cara i els derrotarem. Que ningú no en tingui cap dubte”.

No hi ha Comentaris

Reagrupament Gironès convida els seus associats i simpatitzants a concentrar-se davant dels ajuntaments en suport a la Declaració de Sobirania

Reagrupament Gironès considera que la Declaració de Sobirania que aprovarà el Parlament de Catalunya aquest dimecres 23 de gener del 2013 és un pas històric en el procés cap a l’estat propi, ja que definirà la nació catalana com a “subjecte polític i jurídic sobirà”, un punt molt important per al reconeixement internacional del futur Estat català.

En aquest sentit, considerem que aquesta declaració de la cambra catalana ha d’anar acompanyada d’una demostració de suport popular al carrer. En conseqüència, la nostra formació anima els nostres associats i simpatitzants a participar en les concentracions de suport que ha convocat l’Assemblea Nacional Catalana: al Parlament de Catalunya a les 12 del migdia i, especialment, a les que es faran als municipis, entre 7 i 8 de la tarda, al davant dels ajuntaments.

A la ciutat de Girona aquesta concentració es farà a 2/4 de 8 de la tarda i hi serà present el nostre regidor al consistori gironí al grup de la CUP+RCat, Carles Bonaventura.

Així mateix, Reagrupament Gironès encoratja la ciutadania a demostrar el seu suport a la Declaració de Sobirania i al procés independentista penjant senyeres i estelades als balcons de la ciutat. Avui ja n’hi ha milers, però pensem que ara és el moment apropiat perquè se’n pengin encara més per demostrar que el camí cap a l’estat propi és imparable i deixar clar als enemics de la llibertat del nostre poble que no ens podran aturar.

Executiva Comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

Unes 300 persones participen en la Marxa per la Dignitat entre Salt i Girona, protagonitzada per diversos col•lectius ciutadans

Organitzada per la Xarxa de Lluita pels Drets Socials, va fer diferents parades en el seu recorregut per denunciar les retallades i els atacs als serveis públics

Entre els participants hi havia els regidors del grup de la CUP+RCat Jordi Navarro i Carles Bonaventura

Prop de 300 persones van participar, el divendres 18 de gener, en una marxa entre Salt i Girona (d’uns 8 quilòmetres) en defensa dels drets socials de la ciutadania i per denunciar les retallades que tant el govern català com l’espanyol estan aplicant amb l’excusa de la crisi econòmica.

Els manifestants es van anar aturant en alguns llocs concrets del recorregut, com per exemple l’hospital de Santa Caterina de Salt, l’escola Montfalgars, la seu de la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, una oficina de Bankia, els jutjats i la Cambra de Comerç. Justament al davant d’aquesta seu patronal es va cremar de manera simbòlica una reproducció en cartró de la reforma laboral, que ha multiplicat el nombre d’ERO presentats i que ha portat milers de treballadors a l’atur. En els parlaments es van denunciar les retallades de què és víctima la societat catalana i gironina en sectors bàsics com ara la sanitat l’ensenyament, els serveis socials o el dret a l’habitatge.

La mobilització, tal com estava previst, es va iniciar a dos quarts de deu del matí al davant de l’Ajuntament de Salt i va acabar prop de les dues del migdia a l’hospital Josep Trueta de Girona, on es va fer un vermut popular i hi va haver diversos parlaments, l’últim dels quals va anar a càrrec del portaveu del grup municipal de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona, Jordi Navarro, que va ser convidat a intervenir pels organitzadors.

La Xarxa pels Drets Socials va ser l’organitzadora d’aquesta marxa entre les poblacions de Salt a Girona. Aquesta plataforma aplega al voltant de trenta entitats, partits polítics, sindicats i associacions gironines diverses.
 Durant tota la marxa, es van cridar eslògans en contra dels casos de corrupció que afecten els grans partits polítics i en contra del president de l’Estat, Mariano Rajoy, i de la monarquia espanyola. En algunes de les parades hi va haver diverses intervencions, com ara les de l’advocat Benet Salellas (contra la privatització de la justícia i la repressió), la dels membres de Cafè amb Llet (contra la corrupció en la sanitat), la de Marta Afuera (contra els desnonaments i a favor d’un habitatge digne) o la de Sebas Parra (en defensa d’una escola pública i de qualitat).

En una part del recorregut també va participar el regidor de Reagrupament al grup de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona, Carles Bonaventura, pel qual “el procés d’alliberament nacional que està protagonitzant el poble català no pot deixar de banda la crítica a les polítiques que atempten contra l’estat del benestar i que condemnen a la misèria i l’exclusió cada vegada sectors més amplis de la societat. Al cap i a la fi, la defensa de la independència vol dir, així mateix, la defensa d’una societat més justa i lliure. I és bo que de tant en tant les mobilitzacions socials ens recordin quin és el repte que tenim al davant en el procés cap a l’estat propi”.

No hi ha Comentaris

La desobediència civil.

Darrerament, tinc la sensació que molts dels que, abans de les eleccions, mostraven unes actituds i opinions desinhibides sobre la necessitat que Catalunya assolís la seva plena sobirania, encetant de forma ràpida el procés cap a la independència, ara dubten i s’han tornat prudents i temorosos. L’estratègia de la por i una influència massa gran dels mitjans d’informació contraris, poden estar fent forat en la opinió pública, sense que s’apreciïn accions de resposta contundents, per part dels partits que han pres el testimoni en aquest procés, com si de cop i volta s’haguessin tornat excessivament prudents o no tinguessin les coses clares.

Els dirigents i comunicadors espanyols, parlen insistentment del compliment de la llei i la legalitat vigent, com si això fos el sancta sanctorum de l’estat de dret i poques veus dels que hem escollit perquè ens representessin al Parlament , gosen contradir-los obertament i parlar d’incompliment de la llei o desobediència civil, expressions que sembla que només es puguin dir amb la boca petita i amb la veu baixa.

Això està començant a provocar desencís als ciutadans, que poden tornar a posicions d’aquelles de – Si, ja m’agradaria la independència, però és un impossible, no ens la donaran mai -, i au, tornem a començar.

Crec que ha arribat l’hora que tots els independentistes que tenen accés als mitjans de comunicació, proclamin als quatre vents i sense embuts que la desobediència civil, és un element tant important com la pròpia llei, en la configuració d’un estat de dret.

La desobediència civil no és de cap manera un tema menor, suposa el pas més transcendental  que hauran de fer els nostres dirigents per portar el país a la seva formació de veritat. Però no només ells, sinó tot el poble i per això cal que la seva majoria estigui convençuda i preparada.

Dies passats, l’il·lustre notari Juan José López Burniol,publicava l’article “L’incompliment de llei” al diari“PuntAvui”, utilitzant els raonaments de la pensadora alemanya Hannah Arendt, que arriba a la conclusió que la desobediència civil, en cap cas pot infringir la llei, cosa que considero un contrasentit total i el mateix LópezBurniol, també.  Al final, ell s’avança i deixa clar la incompatibilitat entre la desobediència civil i l’estat de dret, doncs o hi ets a dintre o el trenques, però les dues coses alhora no són possibles. Però ell mateix acaba posant la temor al cos del lector, quan diu que cal saber molt be el que es fa i amb quines forces es compten, per no acabar fent el major dels ridículs. López Burniol ens acaba, doncs, fent caure en un doble parany, primer citant a Hanna Arendt, una pensadora avui superada per altres filòsofs de raonaments més ajustats a la realitat de la nostra època i menys influenciats pels impactes vivencials que hagué de suportar Arendt sota els totalitarismes de l’època.

Personalment, per orientar-me en les qüestions que tracten del que és just o injust, prefereixo aixoplugar-me en les teories del filòsof i pensador nord-americà John Rawls, de generació posterior a Hannah Arendt,  molt més influent en el pensament jurídic internacional, ja que l’obra deRawls és la més utilitzada pels jutges nord-americans per fonamentar les seves sentències.

Per defensar la validesa d’una més que probable desobediència civil de la societat i les institucions catalanes, apart d’estar convençuts que el que farem és just i defensable, hem de ser coneixedors del que pensaran els que ens hauran de jutjar políticament i jurídicament, des de les institucions que al final ens hauran de reconèixer com a país. Actuant així, el que segur que no farem, serà el ridícul. En canvi, els que faran el ridícul seran els que no tolerin les nostres actituds de maduresa democràtica.

Si cerquem dintre la principal obra de Rawls - “Una teoria de la justícia” – hi trobem escrit el següent: “..si hom concep la llei bàsica com a reflex de l’ordre natural i si el sobirà creu que governa per dret diví, aleshores els seus subjectes només tenen el dret dels suplicants…. Una vegada que la societat s’interpreta com un esquema de cooperació entre iguals, les persones afectades per greus injustícies no cal que se sotmetin. De fet, la desobediència civil (i també la objecció de consciència) és uns dels mecanismes estabilitzadors dels sistema constitucional, encara que sigui per definició un mecanisme il·legal”. Fixeu-vos la diferència evolutiva del pensament sobre el que és just o no en el món internacional. Inclús m’atreviria a posar en dubte que algú de l’alt Tribunal Constitucional espanyol hagi llegit mai l’obra de Rawls o ni tant sols sàpiga qui és.

Evidentment, l’obra de Rawls teoritza en base a l’existència d’una societat ordenada que ell anomena “quasi justa”, que disposa d’una constitució justa i, en aquest marc, el seu pensament no difereix massa del queexplica López Burniol en el seu article, però segur queaquest columnista, l’hagués acabat amb un altre aire més esperançador si s’hagués expressat amb la contundènciade Rawls: “… Amb tot, si la desobediència civil justificada sembla amenaçar la concòrdia civil, la responsabilitat no recau pas en els que protesten sinó en els que, abusant de la seva autoritat i poder, justifiquen aquesta mena d’oposició. I és que el fet d’emprar l’aparell coactiu de l’estat per tal de mantenir institucions manifestament injustes és en si mateix una forma de força il·legítima a la qual els homes, quan cal, tenen dret a resistir.”.

Cal fer front als que pretenen confondre al ciutadanspresentant la llei com la justícia, cal que tothom sàpiga que el que realment no s’entendrà a nivell internacional,són els conceptes democràtics envellits i deformats de l’Espanya rància,. Cal omplir el poble d’autoestima i convèncer a tothom, que els principis democràtics en que es basa el nostre camí a la independència, són els que la resta del món comprèn i entén com a justos i que, si alguna cosa no farem, serà el ridícul.

Si el poble s’arronsa, els nostres líders s’arronsaran, però si el poble està convençut , els líders polítics no tindran més remei que tirar endavant. Per això no podem permetre, de cap manera, que es manipuli la opinió ciutadana amb missatges enganyosos, sobre la realitatdemocràtica de la comunitat mundial a la que pretenem integrar-nos. Hem de carregar de raons i esperonar al poble, perquè aquest faci el mateix amb els polítics que el representen.

A partir d¡aquí, només caldrà confiar que els que s’han posat al capdavant a liderar el nostre procés d’alliberament, tinguin capacitat d’instruir-se en els coneixements necessaris, per carregar-se de totes les raons jurídiques adequades, que han conduir el projecte de creació del nou Estat Català a l’èxit.

Jesús Bohigas, 6 de gener de 2013

No hi ha Comentaris