INDEPENDENTISME I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA. Carles Bonaventura.


Des del principi de la seva fundació, Reagrupament ha defensat la necessitat que la lluita independentista vagi lligada a la regeneració política i democràtica al nostre país. És a dir, de la mateixa manera que sempre hem dit que no es podrà superar la crisi que afecta cada vegada més sectors de la nostra societat sense l’assoliment d’un estat propi que posi fi al sagnant espoli fiscal que any rere any ofega la nostra economia i ens deixa sense instruments per afrontar les seves conseqüències devastadores: treballadors a l’atur, empreses tancades, baixada dramàtica del nombre d’autònoms, projectes empresarials sense finançament, desnonaments, desballestament dels serveis socials i de l’estat del benestar… hem afirmat també amb rotunditat que calia que hi hagués un canvi radical en la manera d’entendre la política i que aquesta no s’havia de considerar mai un modus vivendi en què uns quants neden en l’abundància sense aturador durant anys i anys, sinó com un servei al país amb data de caducitat. Com podem comprovar aquests dies, la vam encertat de ple.

Estem assistint a un intent desesperat del govern espanyol del PP i dels mitjans de comunicació que té al seu servei per associar independentisme amb corrupció. I això ho fan, per una banda, pressionant el poder judicial a través dels mecanismes que tenen al seu abast i, per un altre costat, a través de la intoxicació mediàtica. En aquest sentit, mentre duri el procés de transició cap a l’estat propi, l’aflorament de carpetes amb presumptes casos de corrupció que afectin membres, destacats o no, de les formacions polítiques que encapçalin aquesta transició –o que no hi estiguin obertament en contra– ompliran jutjats i tribunals –el CNI segur que ja hi està treballant–, i, el que és més greu: encara que fins i tot no hi hagi ni casos ni imputats, els noms d’alguns dirigents d’aquests partits polítics apareixeran en reportatges “periodístics” –de “fonts desconegudes”, majoritàriament d’origen policial–, en els quals seran acusats de formar part de trames corruptes i de cometre suposats delictes sense que ni tan sols hi hagi cap causa judicial oberta, la qual cosa deixarà aquestes persones en una situació d’absoluta indefensió, siguin presumptament culpables o no.

Sigui com sigui, és paradoxal que un estat com l’espanyol, que deu ser un dels països d’Europa amb més casos de corrupció oberts, i un partit com el PP –just quan escric aquest article esclata amb tota virulència el cas Bárcenas–, que gairebé a tot arreu on ha governat i governa ha estat notícia per corrupteles i martingales diverses, ara tingui la barra de vincular l’independentisme català a la corrupció. No obstant això, tampoc cal negar l’evidència, a Catalunya hi ha hagut i hi ha corrupció. Això vol dir que aquesta està lligada a la defensa de l’estat propi? No, en absolut. No té res a veure una cosa amb l’altra. Al contrari, a les xarxes de corrupció presents a Catalunya ja els va bé l’actual statu quo. Són els primers interessats que res no canviï. Ja els va bé la Catalunya espanyola actual, amb una legalitat totalment laxa pel que fa a la persecució d’aquesta mena de delictes.

A l’hora d’actuar contra la corrupció s’ha de partir de la base que tothom pot ser susceptible de convertir-se en corrupte. Aquí no hi ha ni polítics bons ni polítics dolents, ni partits bons ni partits dolents, ni països bons ni països dolents; l’única cosa que compta són les lleis, les normatives que cal elaborar per impedir que sigui tan fàcil com és ara traspassar aquesta línia.

I estem parlant de dues coses: de perseguir el delicte i d’evitar que s’arribi a produir. I també de posar les bases perquè la política sigui el màxim de transparent, austera i propera al ciutadà. Cal que aquells que s’hi dediquin des d’una responsabilitat pública hagin de plegar obligatòriament al cap de com a molt vuit anys i tornar a la seva professió anterior. És a dir, estem parlant de limitació de mandats i de sous, de la no acumulació de càrrecs públics, de la transparència en el finançament dels partits polítics i de posar límit a la màniga ampla que ha caracteritzat la política catalana tots aquests anys mentre el país s’empobria…

El futur Estat català ha de ser també un model en aquesta matèria. I, mentrestant, l’independentisme no pot callar quan al seu voltant sorgeixen casos de corrupció, cal denunciar-los i exigir que aquells que s’hi han vist implicats siguin inhabilitats per a l’exercici d’un càrrec públic. Només així aquells que volem l’Estat propi i una Catalunya lliure i sobirana recuperarem la confiança de la gent, d’una ciutadania que té la temptació, en molts casos totalment fonamentada, de posar tots els polítics en el mateix sac. Raons no els en falten, malauradament…

Carles Bonaventura.

Publicat originalment a http://diarigran.cat/2013/02/independentisme-i-regeneracio-democratica/

  1. No hi ha Comentaris
(No serà publicat)

Powered by WP Hashcash


  1. No hi ha trackbacks