Presentació d’”El Quixote va esborrar el Quixot” de Lluís Maria Mandado a Girona.


La història l’escriuen els vencedors. Però als catalans, encara no ens han vençut. Lluís Maria Mandado és una bona mostra de què encara quedem molts catalans als quals no només no ens han vençut, sinó que encara estem disposats a plantar cara i a denunciar les falsedats i la manipulació històrica amb la que ens han minat la consciència i orgull nacionals. Si, venim d’un silenci que no és resignat, i estem disposats a cridar en veu alta que ens han amagat la nostra història i que la nostra no és la d’ells. No ens podem permetre acabar com els pobres occitans a França.

Si les teories desenvolupades i presentades per en Mandado a la Casa de Cultura de Girona el passat tretze de febre s’arriben a confirmar, el Quixot es podria convertir en el paradigma de la infàmia i el genocidi cultural comès contra la nació catalana i l’estocada definitiva al decadent imperi en que es va convertir Espanya en el moment en que Castella va passar a formar-ne part i el rei en va decidir traslladar el centre polític en detriment de Catalunya. Segons Mandado, en el moment en que es va produir aquest fet (amb Felip I de Barcelona i Espanya i II de Castella), es va començar a fer servir la censura com a instrument per a fer desaparèixer tota petja de la importància econòmica i cultural que tenia Catalunya i es va començar a inventar un fals gloriós segle d’or de Castella, aleshores un dels regnes més pobres d’Europa. Recordem que la descoberta d’Amèrica va ser una empresa totalment catalana, i no castellana com se’ns ha fet creure.

Les edicions originals dels llibres en català es van fer desaparèixer. Es va obligar a fer tota la nova producció editorial en castellà i a traduir els llibres vells a la llengua de Castella sota el control implacable del Rei i de la Inquisició. En una època en que la immensa majoria de la població era analfabeta i la producció de llibres era escassa, els censors van poder exercir fàcilment la seva tasca. Mandado ens va destacar que ja es va intentar fer passar el “Tirant lo blanc” com a llibre editat originalment en castellà i d’autor anònim en l’edició que es va imprimir a Valladolid el 1511. Afortunadament s’han conservat exemplars de l’edició en català que se’n va fer a València el 1490. Al principat de Catalunya i a la resta de territoris de la confederació catalano-aragonesa, va sorgir un moviment literari de burla i escarni d’aquesta decisió reial on es feia mofa de la pretensió del rei de traslladar-se a Castella i on es feia mofa de la tasca dels censors. I el Quixot seria un d’aquests llibres: es fa escarni d’un cavaller castellà i es fa apologia dels catalans i dels seus llibres.

Una de les teories més importants que Mandado ens presenta en el seu llibre és la de l’acadèmia d’Argamasilla o Amagasilla, nom amb el que l’autor del Quixot (probablement un noble de Xixona anomenat Sirvent) vol ridiculitzar i desemmascarar tota la colla de censors i falsos historiadors al servei del rei Felip I de Barcelona anomenat “Lo Castellà”. El nom d’Amagasilla vindria donat per la teoria d’en Mandado que s’ha falsejat i amagat el fet que la cort reial s’hagués traslladat a València i que la malanomenada Joana la Boja de Castella no estigués tancada a Tordesillas, sinó ben a prop de València, a Silla, a la Horta. A Silla, encara s’hi troba la Torre, una fortificació del segle XII on s’hi guardaven joies i objectes de valor. I al segle setze, per a Carles I, la seva mare Joana I de Castella en tenia molt de valor, ja que ella era la vertadera reina de Castella i ell només n’era el regent, tal com havia passat amb el seu pare Ferran II de Barcelona (dit el Catòlic). Si Joana hagués tingut més fills, aquests podrien haver heredat el regne de Castella i Carles I n’hagués perdut la regència. Declarant-la boja, incapacitada i tancada en una torre, el problema es resolia. Fins que Joana I no va morir el 1555 (no a Tordesillas, sinó a Silla!), Carles I no va ser rei de Castella. És molt fort que l’anomenat rei d’Espanya no fos rei de Castella, un detall que els historiadors castellans eviten esmentar. Abans de morir al monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona (i no al de Yuste, com diu la història “oficial” http://www.inh.cat/blog/Carles-V-va-morir-a-Yuste-o-a-Sant-Jeroni-de-la-Murtra-), primer va cedir els seus drets al tron de Castella al seu fill, convertint-se així en Felip II de Castella. No va ser fins més tard que li va cedir els seus drets sobre Espanya, és a dir sobre la Corona d’Aragó, sota el nom de Felip I. Es fa ben palès que Carles I va voler mantenir més temps els títols als quals donava més valor, cedint primer el menys valuós de Castella.

En la primera part del llibre, Mandado ens explica perfectament tot aquest falsejament de la història i el que feia l’”Acadèmia d’Argamasilla”. És paradigmàtic el que ens va comentar a la Casa de Cultura de que els censors, s’atribuïen a ells mateixos moltes de les obres que censuraven i traduïen. Vet a aquí que un d’ells, Lope de Vega, fos “capaç” d’escriure més de dues mil obres.

A la segona part del llibre, Mandado es dedica a examinar minuciosament i a analitzar els noms dels personatges del Quixot, el seu més que probable origen català i el significat ocult amb que Sirvent mirava d’esquivar subversivament l’efecte de la censura per a mantenir el to àcid i crític del llibre contra el rei i contra Castella. Tal i com ens va avançar a Girona, Mandado està actualment treballant en un nou llibre sobre l’”Orland furiós” d’Ariost. Un nou treball que també promet estar ple de troballes sorprenents.

  1. No hi ha Comentaris
(No serà publicat)

Powered by WP Hashcash


  1. No hi ha trackbacks