Arxiu març, 2013

Reagrupament denuncia que les obres a l’N-II entre Caldes de Malavella i Sils tornen a estar aturades

Foto: www.concepcioveraycama.com

RCat afirma que aquesta nova aturada demostra que la represa de les obres a finals d’octubre del 2012 tan sols obeïa a interessos electoralistes del PP

La formació independentista demanarà a la diputada d’ERC i RCat al Congrés dels Diputats per Girona, Teresa Jordà, que pregunti al ministeri quin és el motiu pel qual els treballs a l’N-II tornen a estar paralitzats

A finals d’octubre del 2012, pocs dies abans que comencés la campanya de les eleccions al Parlament del 25 de novembre, el govern espanyol sorprenia tothom amb una sobtada represa de les obres a l’N-II en el tram comprès entre Sils i Caldes de Malavella, que estaven empantanegades des del 2009. La previsió era que aquests treballs duressin uns 15 mesos.

Des de Reagrupament volem denunciar que, al cap de tan sols cinc mesos, fa pocs dies diverses persones ens van informar que aquestes obres tornen a estar aturades sense que se’n sàpiguen els motius, tot i que sospitem que la raó ha de ser econòmica, ja que estem acostumats als reiterats incompliments del govern espanyol en matèria d’infraestructures en tot allò que fa referència a Catalunya i molt especialment, a les comarques gironines, a les eternes obres de l’N-II.

En aquest sentit, des de Reagrupament Gironès demanarem a la diputada per Girona d’ERC-RCat al Congrés dels Diputats, Teresa Jordà, que pregunti al ministeri la raó per la qual aquestes obres a l’N-II tornen a estar aturades i que exigeixi explicacions al ministre sobre aquest nou incompliment del govern del PP envers els ciutadans i ciutadanes de les comarques gironines.

En aquest sentit, el coordinador de Reagrupament a la regió de Girona i també regidor a l’Ajuntament gironí, Carles Bonaventura, ha manifestat que “si es confirma aquesta nova aturada de les obres en aquest tram de l’N-II, si es confirma aquest nou incompliment del govern espanyol, ara del PP i abans del PSOE, envers els ciutadans catalans i gironins, es confirmarà també el que els independentistes ja vam denunciar en el seu moment: que la represa de les obres el novembre del 2012 tan sols obeïa a interessos electoralistes del govern popular”.

Bonaventura també hi ha afegit que “el PP, amb la represa dels treballs fa uns cinc mesos, va intentar desautoritzar les formacions sobiranistes quan denunciàvem l’escassa inversió del govern espanyol en infraestructures a Catalunya, i molt especialment en el cas de l’N-II a les comarques gironines, en unes eleccions altament polaritzades entorn al dret a decidir. Doncs bé, aquesta nova aturada de les obres torna a posar de manifest que mentre Catalunya no disposi d’estat propi no podrem tenir unes infraestructures dignes d’un país del Primer Món”.

Executiva Comarcal del Gironès i Pla de l’Estany de Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

L’ANC celebra a Girona la seva primera assemblea general amb la participació de prop de 2.500 persones

Es decideix fer una cadena humana per la diada de l’Onze de Setembre agafant com a model la que es va fer a les repúbliques bàltiques poc abans de la seva independència

També es marca com a objectiu portar el debat independentista a zones del país amb una forta presència castellanoparlant per deixar-hi clar que l’estat propi beneficiarà tota la població, independentment del seu origen

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar el 16 de març a Girona el seu full de ruta pels pròxims mesos. Els prop de 2.500 assistents al pavelló de Fontajau van establir les bases per poder aconseguir la independència l’any 2014. Aquest és l’eix central del projecte de l’ANC per aquest 2013, en què es preveu com a grans objectius organitzar tres actes de gran nivell, dels quals tan sols se’n va avançar un: realitzar una gran cadena humana al llarg de tot el territori català per la diada de l’Onze de Setembre. Aquesta activitat es portarà a terme al costat d’Òmnium Cultural però està oberta a altres organitzacions que vulguin afegir-s’hi.

El full de ruta aprovat per l’ANC a Girona preveu també apostar per preparar la desobediència civil i la resistència, i per reforçar-se i treballar en zones on el sentiment independentista és més baix, sobretot en àrees amb una majoria de gent castellanoparlant, a la qual s’ha de convèncer que la independència i l’estat propi seran beneficiosos per al conjunt de la societat catalana, independentment de la seva procedència.

Presència de Muriel Casals

La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, va expressar als assistents que aquesta cadena humana ha de servir per “demostrar al món que el que passa a Catalunya no és una simple anècdota, sinó la voluntat del poble català de ser lliure”. Casals va animar els participants en l’assemblea a “buscar la unitat de la societat civil”. L’acció unitària “ha d’impulsar el procés cap a la independència d’una manera definitiva i imparable”, va afirmar.

Parlament de Carme Forcadell

En la seva intervenció, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, va afirmar amb contundència: “Si la legalitat ens va en contra, cal trencar-la.” També va advertir que ara no es pot defallir, perquè: “El nostre adversari és molt fort i juga d’una manera molt bruta, i farà servir totes les armes que tingui al seu abast contra Catalunya i les nostres estructures d’estat.” Justament per això, va insistir Forcadell, cal exigir al govern de la Generalitat i als partits polítics que es constitueixi d’una vegada el Consell de la Transició Nacional. La presidenta de l’ANC va recordar que cal explicar a tothom que “l’única manera de sobreviure com a poble és que puguem disposar d’un estat propi”, i hi va afegir, fent referència a la lluita contra la corrupció i a favor de la regeneració política: “Amb la independència farem un estat més just i democràtic.”

En relació amb l’acte central del pròxim Onze de Setembre, Forcadell va deixar clar que la iniciativa de fer una cadena humana neix a partir de la gran manifestació de la Diada del 2012, la qual ens obliga a treballar per mantenir l’esperit d’aquella mobilització sense precedents i apostar per noves expressions populars, després d’aquella manifestació  històrica: “Les coses perfectes no es poden repetir”, va sentenciar.

La presidenta de l’ANC va cloure la seva intervenció dient que una cosa sí que havia quedat clara arreu del món després de l’11 de setembre del 2012: que els catalans no volem ser espanyols, i que el que volem és ser un nou estat d’Europa, i va acabar dient: “Tot i els intents de genocidi, cal saber defensar els nostres principis i llibertats.”

Intervenció de l’alcalde de Girona

En l’inici de l’assemblea general, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va adreçar als assistents destacant: “Estem decidits a decidir el futur de Catalunya com estat propi.” I hi va afegir: “Som a la recta final d’un camí que ve de molt lluny”, va remarcar Puigdemont. L’alcalde gironí, en referència a Girona i els contenciosos que manté darrerament contra la delegada del govern espanyol a Catalunya, va dir que “la ciutat està decidida, igual que el món local en general, a comprometre’s en accions fermes” que no faran trontollar les “estratègies de la por”.

Convidats

Entre els assistents a l’assemblea general de l’ANC hi havia un ventall molt divers de la societat civil catalana i, pel que fa a formacions polítiques, hi eren presents Convergència, ERC, la CUP, Reagrupament…

En representació de RCat hi van assistir Xavier Serrahïma i Carles Bonaventura, membres de la seva junta directiva nacional. Bonaventura, que és també regidor a l’Ajuntament de Girona, es va mostrar molt satisfet que una assemblea tan important com aquesta s’hagués fet a la ciutat, i sobre la idea de fer una cadena humana el pròxim Onze de Setembre va dir que li semblava “una bona idea; no és una proposta nova, ja que aquesta iniciativa ja es va portar a la pràctica a les repúbliques bàltiques l’agost del 1989. Prop de dos milions de persones van unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània en un acte sense precedents que va fer la volta al món i que va donar un gran impuls a la lluita per la seva independència, que finalment va arribar el setembre del 1991. Tan sols em resta animar tothom a participar-hi”.

El regidor reagrupat també hi va voler afegir que la mobilització al carrer és bàsica en tot procés independentista, però que no es pot oblidar que el pas definitiu l’han de fer les institucions. En aquest sentit, va animar l’ANC i la resta de la societat civil a no permetre que els nostres representants polítics facin cap pas enrere en el procés independentista.

No hi ha Comentaris