Arxiu categoria General

Reagrupament fa una aposta per portar als ajuntaments la independència i la regeneració democràtica

Els càrrecs electes locals i coordinadors comarcals s’apleguen a Fornells de la Selva en la II Conferència Municipal d’aquesta formació

S’aprova per unanimitat el document de base, que fixa els eixos de bàsics de RCat en el treball municipalista

El passat dissabte 11 de maig es va fer a Fornells de la Selva (Gironès) la II Conferència Municipal de Reagrupament. La primera s’havia celebrat al Vendrell el 5 de novembre del 2011. En aquesta segona jornada de treball l’objectiu era fixar els eixos bàsics que han de regir l’acció municipalista dels càrrecs electes locals de RCat i marcar les línies que hauran de seguir en un futur immediat tots els reagrupats que vulguin afrontar el repte treballar en aquest àmbit i presentar-se a les pròximes eleccions municipals.

Ja al matí, també a Fornells, la Junta Directiva Nacional de RCat va celebrar la seva reunió mensual ordinària en què els responsables de la coordinació d’aquesta conferència municipalista van informar els membres de l’executiva i el seu president, Joan Carretero, de la necessitat de situar el treball municipal com un objectiu bàsic de l’acció política de Reagrupament, la qual cosa va ser compartida per la junta. Un cop acabada la reunió del màxim òrgan de RCat entre assemblees, es va fer un dinar que va aplegar més d’una trentena de persones.

Ja a la tarda es va iniciar la II Conferència Municipal, a la qual van assistir, entre càrrecs electes locals i coordinadors comarcals, mes d’una seixantena de reagrupats. La jornada va començar amb un parlament de benvinguda, que va anar a càrrec de Rosa Cruz, coordinadora de les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany, que va agrair que s’hagués triat un municipi de la regió de Girona per celebrar la trobada municipalista, la qual cosa, va dir, “entenem que en certa manera és un reconeixement a la bona feina que s’està fent a la regió en aquest àmbit”.

A continuació va parlar el secretari de la Junta Directiva Nacional de RCat, Ignasi Planas, excandidat de la llista d’Unitat per Barcelona, que va ser l’encarregat de fer la intervenció d’obertura de la conferència i que va destacar la conveniència que RCat se centri en el treball municipal com una manera de fer avançar el procés sobiranista des d’aquestes institucions, que són les que mantenen un contacte més proper a la ciutadania. Planas va acabar el seu parlament fent una crida als associats a Reagrupament a treballar al territori perquè aquesta organització sigui present en un bon nombre de consistoris després de les pròximes eleccions locals.

Tot seguit, Carles Bonaventura, regidor de Reagrupament al grup de la CUP+RCat de l’Ajuntament de Girona, va fer un resum de la feina que s’ha fet en aquest àmbit de treball des de les últimes eleccions municipals del 2011. Va destacar que, malgrat que aquests comicis es van fer en un moment dolent per a RCat, després d’unes eleccions al Parlament en què els resultats no van acompanyar, el nombre de regidors assolits, una cinquantena, permetia ser optimistes. Bonaventura va dir que des de llavors s’ha intentat treballar en l’àmbit de la comunicació i la coordinació dels càrrecs electes de RCat.

Tot seguit, en un punt de l’ordre del dia anomenat “experiències locals”, alguns dels regidors presents van exposar als assistents els trets més destacats de la feina que han portat a terme als seus municipis. Hi van intervenir Josep Ferrés (regidor d’Olot en el grup de CiU), Francisco García (conseller del districte de Sant Martí per la coalició Unitat per Barcelona), Jaume Ponsarnau (tinent d’alcalde a Tàrrega per la coalició entre RCat i SI) i finalment Carles Bonaventura va llegir una carta de Rosa Fonoll, que no va poder assistir a la conferència (regidora d’Unitat Cubellenca-RCat a Cubelles), i també va explicar la seva experiència a l’Ajuntament de Girona.

A continuació es va passar a la presentació del document “Bases d’actuació municipal de Reagrupament Independentista”, que va anar a càrrec també de Carles Bonaventura, el qual va agrair la col·laboració de tots els càrrecs de RCat que han fet aportacions al text i la feina que en la coordinació del document han realitzat Francesc Banchs i Esther Ponsa. Bonaventura va exposar els punts d’aquesta ponència, que s’ha dividit en quatre grans eixos: 1. L’eix de la radicalitat democràtica, radicalitat en la transparència i en l’honestedat personal i política. 2. L’eix de construcció nacional. 3. L’eix de defensa del territori. 4. L’eix de l’excel·lència en la gestió. Després es va donar pas a un torn obert de paraules que es va allargar durant una bona estona i finalment es va passar a la votació, en què la ponència va ser aprovada per unanimitat.

Tot seguit, es va passar a un altre punt en què els reagrupats del Baix Penedès van fer una crida a la Junta Directiva Nacional perquè, per ajudar a tirar endavant la tasca municipal, Reagrupament porti a terme una campanya que faci possible que aquesta formació sigui present al territori. En aquest sentit, i recollint la proposta, Narcís Ribes, membre de la JDN i exalcalde de Montagut i Oix, va presentar tot seguit la campanya “Contra la crisi, independència”, que pròximament RCat posarà en marxa i que, a través de cartells, fulls volants i altre material de propaganda, vol fer arribar aquest missatge a la ciutadania catalana: no hi haurà sortida a la crisi a Catalunya si abans no disposem d’un estat propi i aturem l’espoli fiscal de què som víctimes com a país per part de l’Estat espanyol.

Finalment es va procedir a la cloenda de la II Conferència Municipal, que va anar a càrrec del president de RCat, Joan Carretero, que va remarcar que “Reagrupament Independentista serà present en les pròximes eleccions municipals per estendre les seves propostes i presentar una alternativa seriosa per al nostre país”.

Més informació a

http://www.reagrupament.cat/noticies/reagrupament_fa_una_aposta_municipalista_per_portar_la_lluita_per_la_independencia_i_la_regeneracio_democratica_als_ajuntaments

No hi ha Comentaris

Reagrupament, present a Girona per la diada de Sant Jordi

Aquest any, RCat va decidir fer la parada just al davant de la seva seu

Reagrupament Independentista de la comarca del Gironès va ser present als carrers de Girona en aquesta diada de Sant Jordi. Aquest any, però, la parada es va fer just al davant de la seu d’aquesta formació, al carrer del Carme de Girona, molt a prop de la plaça Catalunya, on es concentren habitualment els estands de les formacions polítiques i culturals de la ciutat.

RCat va optar per aquesta fórmula amb l’objectiu de donar encara més difusió a la seva seu a Girona. Així, les persones que s’adreçaven a la parada per comprar-hi un llibre o una rosa podien aprofitar per visitar el local i parlar una estona amb els associats que hi havia presents o amb el regidor de la ciutat Carles Bonaventura.

La constatació general és que aquesta diada en defensa de la llengua i de la cultura catalanes és cada vegada més independentista. Un fet que es feia clarament visible tan sols observant l’enorme quantitat de banderes estelades que hi havia arreu, tant a les parades com als balcons dels edificis de la ciutat.

1 Comentari

Reagrupament denuncia que les obres a l’N-II entre Caldes de Malavella i Sils tornen a estar aturades

Foto: www.concepcioveraycama.com

RCat afirma que aquesta nova aturada demostra que la represa de les obres a finals d’octubre del 2012 tan sols obeïa a interessos electoralistes del PP

La formació independentista demanarà a la diputada d’ERC i RCat al Congrés dels Diputats per Girona, Teresa Jordà, que pregunti al ministeri quin és el motiu pel qual els treballs a l’N-II tornen a estar paralitzats

A finals d’octubre del 2012, pocs dies abans que comencés la campanya de les eleccions al Parlament del 25 de novembre, el govern espanyol sorprenia tothom amb una sobtada represa de les obres a l’N-II en el tram comprès entre Sils i Caldes de Malavella, que estaven empantanegades des del 2009. La previsió era que aquests treballs duressin uns 15 mesos.

Des de Reagrupament volem denunciar que, al cap de tan sols cinc mesos, fa pocs dies diverses persones ens van informar que aquestes obres tornen a estar aturades sense que se’n sàpiguen els motius, tot i que sospitem que la raó ha de ser econòmica, ja que estem acostumats als reiterats incompliments del govern espanyol en matèria d’infraestructures en tot allò que fa referència a Catalunya i molt especialment, a les comarques gironines, a les eternes obres de l’N-II.

En aquest sentit, des de Reagrupament Gironès demanarem a la diputada per Girona d’ERC-RCat al Congrés dels Diputats, Teresa Jordà, que pregunti al ministeri la raó per la qual aquestes obres a l’N-II tornen a estar aturades i que exigeixi explicacions al ministre sobre aquest nou incompliment del govern del PP envers els ciutadans i ciutadanes de les comarques gironines.

En aquest sentit, el coordinador de Reagrupament a la regió de Girona i també regidor a l’Ajuntament gironí, Carles Bonaventura, ha manifestat que “si es confirma aquesta nova aturada de les obres en aquest tram de l’N-II, si es confirma aquest nou incompliment del govern espanyol, ara del PP i abans del PSOE, envers els ciutadans catalans i gironins, es confirmarà també el que els independentistes ja vam denunciar en el seu moment: que la represa de les obres el novembre del 2012 tan sols obeïa a interessos electoralistes del govern popular”.

Bonaventura també hi ha afegit que “el PP, amb la represa dels treballs fa uns cinc mesos, va intentar desautoritzar les formacions sobiranistes quan denunciàvem l’escassa inversió del govern espanyol en infraestructures a Catalunya, i molt especialment en el cas de l’N-II a les comarques gironines, en unes eleccions altament polaritzades entorn al dret a decidir. Doncs bé, aquesta nova aturada de les obres torna a posar de manifest que mentre Catalunya no disposi d’estat propi no podrem tenir unes infraestructures dignes d’un país del Primer Món”.

Executiva Comarcal del Gironès i Pla de l’Estany de Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

L’ANC celebra a Girona la seva primera assemblea general amb la participació de prop de 2.500 persones

Es decideix fer una cadena humana per la diada de l’Onze de Setembre agafant com a model la que es va fer a les repúbliques bàltiques poc abans de la seva independència

També es marca com a objectiu portar el debat independentista a zones del país amb una forta presència castellanoparlant per deixar-hi clar que l’estat propi beneficiarà tota la població, independentment del seu origen

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar el 16 de març a Girona el seu full de ruta pels pròxims mesos. Els prop de 2.500 assistents al pavelló de Fontajau van establir les bases per poder aconseguir la independència l’any 2014. Aquest és l’eix central del projecte de l’ANC per aquest 2013, en què es preveu com a grans objectius organitzar tres actes de gran nivell, dels quals tan sols se’n va avançar un: realitzar una gran cadena humana al llarg de tot el territori català per la diada de l’Onze de Setembre. Aquesta activitat es portarà a terme al costat d’Òmnium Cultural però està oberta a altres organitzacions que vulguin afegir-s’hi.

El full de ruta aprovat per l’ANC a Girona preveu també apostar per preparar la desobediència civil i la resistència, i per reforçar-se i treballar en zones on el sentiment independentista és més baix, sobretot en àrees amb una majoria de gent castellanoparlant, a la qual s’ha de convèncer que la independència i l’estat propi seran beneficiosos per al conjunt de la societat catalana, independentment de la seva procedència.

Presència de Muriel Casals

La presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, va expressar als assistents que aquesta cadena humana ha de servir per “demostrar al món que el que passa a Catalunya no és una simple anècdota, sinó la voluntat del poble català de ser lliure”. Casals va animar els participants en l’assemblea a “buscar la unitat de la societat civil”. L’acció unitària “ha d’impulsar el procés cap a la independència d’una manera definitiva i imparable”, va afirmar.

Parlament de Carme Forcadell

En la seva intervenció, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, va afirmar amb contundència: “Si la legalitat ens va en contra, cal trencar-la.” També va advertir que ara no es pot defallir, perquè: “El nostre adversari és molt fort i juga d’una manera molt bruta, i farà servir totes les armes que tingui al seu abast contra Catalunya i les nostres estructures d’estat.” Justament per això, va insistir Forcadell, cal exigir al govern de la Generalitat i als partits polítics que es constitueixi d’una vegada el Consell de la Transició Nacional. La presidenta de l’ANC va recordar que cal explicar a tothom que “l’única manera de sobreviure com a poble és que puguem disposar d’un estat propi”, i hi va afegir, fent referència a la lluita contra la corrupció i a favor de la regeneració política: “Amb la independència farem un estat més just i democràtic.”

En relació amb l’acte central del pròxim Onze de Setembre, Forcadell va deixar clar que la iniciativa de fer una cadena humana neix a partir de la gran manifestació de la Diada del 2012, la qual ens obliga a treballar per mantenir l’esperit d’aquella mobilització sense precedents i apostar per noves expressions populars, després d’aquella manifestació  històrica: “Les coses perfectes no es poden repetir”, va sentenciar.

La presidenta de l’ANC va cloure la seva intervenció dient que una cosa sí que havia quedat clara arreu del món després de l’11 de setembre del 2012: que els catalans no volem ser espanyols, i que el que volem és ser un nou estat d’Europa, i va acabar dient: “Tot i els intents de genocidi, cal saber defensar els nostres principis i llibertats.”

Intervenció de l’alcalde de Girona

En l’inici de l’assemblea general, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va adreçar als assistents destacant: “Estem decidits a decidir el futur de Catalunya com estat propi.” I hi va afegir: “Som a la recta final d’un camí que ve de molt lluny”, va remarcar Puigdemont. L’alcalde gironí, en referència a Girona i els contenciosos que manté darrerament contra la delegada del govern espanyol a Catalunya, va dir que “la ciutat està decidida, igual que el món local en general, a comprometre’s en accions fermes” que no faran trontollar les “estratègies de la por”.

Convidats

Entre els assistents a l’assemblea general de l’ANC hi havia un ventall molt divers de la societat civil catalana i, pel que fa a formacions polítiques, hi eren presents Convergència, ERC, la CUP, Reagrupament…

En representació de RCat hi van assistir Xavier Serrahïma i Carles Bonaventura, membres de la seva junta directiva nacional. Bonaventura, que és també regidor a l’Ajuntament de Girona, es va mostrar molt satisfet que una assemblea tan important com aquesta s’hagués fet a la ciutat, i sobre la idea de fer una cadena humana el pròxim Onze de Setembre va dir que li semblava “una bona idea; no és una proposta nova, ja que aquesta iniciativa ja es va portar a la pràctica a les repúbliques bàltiques l’agost del 1989. Prop de dos milions de persones van unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània en un acte sense precedents que va fer la volta al món i que va donar un gran impuls a la lluita per la seva independència, que finalment va arribar el setembre del 1991. Tan sols em resta animar tothom a participar-hi”.

El regidor reagrupat també hi va voler afegir que la mobilització al carrer és bàsica en tot procés independentista, però que no es pot oblidar que el pas definitiu l’han de fer les institucions. En aquest sentit, va animar l’ANC i la resta de la societat civil a no permetre que els nostres representants polítics facin cap pas enrere en el procés independentista.

No hi ha Comentaris

Presentació d’”El Quixote va esborrar el Quixot” de Lluís Maria Mandado a Girona.

La història l’escriuen els vencedors. Però als catalans, encara no ens han vençut. Lluís Maria Mandado és una bona mostra de què encara quedem molts catalans als quals no només no ens han vençut, sinó que encara estem disposats a plantar cara i a denunciar les falsedats i la manipulació històrica amb la que ens han minat la consciència i orgull nacionals. Si, venim d’un silenci que no és resignat, i estem disposats a cridar en veu alta que ens han amagat la nostra història i que la nostra no és la d’ells. No ens podem permetre acabar com els pobres occitans a França.

Si les teories desenvolupades i presentades per en Mandado a la Casa de Cultura de Girona el passat tretze de febre s’arriben a confirmar, el Quixot es podria convertir en el paradigma de la infàmia i el genocidi cultural comès contra la nació catalana i l’estocada definitiva al decadent imperi en que es va convertir Espanya en el moment en que Castella va passar a formar-ne part i el rei en va decidir traslladar el centre polític en detriment de Catalunya. Segons Mandado, en el moment en que es va produir aquest fet (amb Felip I de Barcelona i Espanya i II de Castella), es va començar a fer servir la censura com a instrument per a fer desaparèixer tota petja de la importància econòmica i cultural que tenia Catalunya i es va començar a inventar un fals gloriós segle d’or de Castella, aleshores un dels regnes més pobres d’Europa. Recordem que la descoberta d’Amèrica va ser una empresa totalment catalana, i no castellana com se’ns ha fet creure.

Les edicions originals dels llibres en català es van fer desaparèixer. Es va obligar a fer tota la nova producció editorial en castellà i a traduir els llibres vells a la llengua de Castella sota el control implacable del Rei i de la Inquisició. En una època en que la immensa majoria de la població era analfabeta i la producció de llibres era escassa, els censors van poder exercir fàcilment la seva tasca. Mandado ens va destacar que ja es va intentar fer passar el “Tirant lo blanc” com a llibre editat originalment en castellà i d’autor anònim en l’edició que es va imprimir a Valladolid el 1511. Afortunadament s’han conservat exemplars de l’edició en català que se’n va fer a València el 1490. Al principat de Catalunya i a la resta de territoris de la confederació catalano-aragonesa, va sorgir un moviment literari de burla i escarni d’aquesta decisió reial on es feia mofa de la pretensió del rei de traslladar-se a Castella i on es feia mofa de la tasca dels censors. I el Quixot seria un d’aquests llibres: es fa escarni d’un cavaller castellà i es fa apologia dels catalans i dels seus llibres.

Una de les teories més importants que Mandado ens presenta en el seu llibre és la de l’acadèmia d’Argamasilla o Amagasilla, nom amb el que l’autor del Quixot (probablement un noble de Xixona anomenat Sirvent) vol ridiculitzar i desemmascarar tota la colla de censors i falsos historiadors al servei del rei Felip I de Barcelona anomenat “Lo Castellà”. El nom d’Amagasilla vindria donat per la teoria d’en Mandado que s’ha falsejat i amagat el fet que la cort reial s’hagués traslladat a València i que la malanomenada Joana la Boja de Castella no estigués tancada a Tordesillas, sinó ben a prop de València, a Silla, a la Horta. A Silla, encara s’hi troba la Torre, una fortificació del segle XII on s’hi guardaven joies i objectes de valor. I al segle setze, per a Carles I, la seva mare Joana I de Castella en tenia molt de valor, ja que ella era la vertadera reina de Castella i ell només n’era el regent, tal com havia passat amb el seu pare Ferran II de Barcelona (dit el Catòlic). Si Joana hagués tingut més fills, aquests podrien haver heredat el regne de Castella i Carles I n’hagués perdut la regència. Declarant-la boja, incapacitada i tancada en una torre, el problema es resolia. Fins que Joana I no va morir el 1555 (no a Tordesillas, sinó a Silla!), Carles I no va ser rei de Castella. És molt fort que l’anomenat rei d’Espanya no fos rei de Castella, un detall que els historiadors castellans eviten esmentar. Abans de morir al monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona (i no al de Yuste, com diu la història “oficial” http://www.inh.cat/blog/Carles-V-va-morir-a-Yuste-o-a-Sant-Jeroni-de-la-Murtra-), primer va cedir els seus drets al tron de Castella al seu fill, convertint-se així en Felip II de Castella. No va ser fins més tard que li va cedir els seus drets sobre Espanya, és a dir sobre la Corona d’Aragó, sota el nom de Felip I. Es fa ben palès que Carles I va voler mantenir més temps els títols als quals donava més valor, cedint primer el menys valuós de Castella.

En la primera part del llibre, Mandado ens explica perfectament tot aquest falsejament de la història i el que feia l’”Acadèmia d’Argamasilla”. És paradigmàtic el que ens va comentar a la Casa de Cultura de que els censors, s’atribuïen a ells mateixos moltes de les obres que censuraven i traduïen. Vet a aquí que un d’ells, Lope de Vega, fos “capaç” d’escriure més de dues mil obres.

A la segona part del llibre, Mandado es dedica a examinar minuciosament i a analitzar els noms dels personatges del Quixot, el seu més que probable origen català i el significat ocult amb que Sirvent mirava d’esquivar subversivament l’efecte de la censura per a mantenir el to àcid i crític del llibre contra el rei i contra Castella. Tal i com ens va avançar a Girona, Mandado està actualment treballant en un nou llibre sobre l’”Orland furiós” d’Ariost. Un nou treball que també promet estar ple de troballes sorprenents.

No hi ha Comentaris

INDEPENDENTISME I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA. Carles Bonaventura.

Des del principi de la seva fundació, Reagrupament ha defensat la necessitat que la lluita independentista vagi lligada a la regeneració política i democràtica al nostre país. És a dir, de la mateixa manera que sempre hem dit que no es podrà superar la crisi que afecta cada vegada més sectors de la nostra societat sense l’assoliment d’un estat propi que posi fi al sagnant espoli fiscal que any rere any ofega la nostra economia i ens deixa sense instruments per afrontar les seves conseqüències devastadores: treballadors a l’atur, empreses tancades, baixada dramàtica del nombre d’autònoms, projectes empresarials sense finançament, desnonaments, desballestament dels serveis socials i de l’estat del benestar… hem afirmat també amb rotunditat que calia que hi hagués un canvi radical en la manera d’entendre la política i que aquesta no s’havia de considerar mai un modus vivendi en què uns quants neden en l’abundància sense aturador durant anys i anys, sinó com un servei al país amb data de caducitat. Com podem comprovar aquests dies, la vam encertat de ple.

Estem assistint a un intent desesperat del govern espanyol del PP i dels mitjans de comunicació que té al seu servei per associar independentisme amb corrupció. I això ho fan, per una banda, pressionant el poder judicial a través dels mecanismes que tenen al seu abast i, per un altre costat, a través de la intoxicació mediàtica. En aquest sentit, mentre duri el procés de transició cap a l’estat propi, l’aflorament de carpetes amb presumptes casos de corrupció que afectin membres, destacats o no, de les formacions polítiques que encapçalin aquesta transició –o que no hi estiguin obertament en contra– ompliran jutjats i tribunals –el CNI segur que ja hi està treballant–, i, el que és més greu: encara que fins i tot no hi hagi ni casos ni imputats, els noms d’alguns dirigents d’aquests partits polítics apareixeran en reportatges “periodístics” –de “fonts desconegudes”, majoritàriament d’origen policial–, en els quals seran acusats de formar part de trames corruptes i de cometre suposats delictes sense que ni tan sols hi hagi cap causa judicial oberta, la qual cosa deixarà aquestes persones en una situació d’absoluta indefensió, siguin presumptament culpables o no.

Sigui com sigui, és paradoxal que un estat com l’espanyol, que deu ser un dels països d’Europa amb més casos de corrupció oberts, i un partit com el PP –just quan escric aquest article esclata amb tota virulència el cas Bárcenas–, que gairebé a tot arreu on ha governat i governa ha estat notícia per corrupteles i martingales diverses, ara tingui la barra de vincular l’independentisme català a la corrupció. No obstant això, tampoc cal negar l’evidència, a Catalunya hi ha hagut i hi ha corrupció. Això vol dir que aquesta està lligada a la defensa de l’estat propi? No, en absolut. No té res a veure una cosa amb l’altra. Al contrari, a les xarxes de corrupció presents a Catalunya ja els va bé l’actual statu quo. Són els primers interessats que res no canviï. Ja els va bé la Catalunya espanyola actual, amb una legalitat totalment laxa pel que fa a la persecució d’aquesta mena de delictes.

A l’hora d’actuar contra la corrupció s’ha de partir de la base que tothom pot ser susceptible de convertir-se en corrupte. Aquí no hi ha ni polítics bons ni polítics dolents, ni partits bons ni partits dolents, ni països bons ni països dolents; l’única cosa que compta són les lleis, les normatives que cal elaborar per impedir que sigui tan fàcil com és ara traspassar aquesta línia.

I estem parlant de dues coses: de perseguir el delicte i d’evitar que s’arribi a produir. I també de posar les bases perquè la política sigui el màxim de transparent, austera i propera al ciutadà. Cal que aquells que s’hi dediquin des d’una responsabilitat pública hagin de plegar obligatòriament al cap de com a molt vuit anys i tornar a la seva professió anterior. És a dir, estem parlant de limitació de mandats i de sous, de la no acumulació de càrrecs públics, de la transparència en el finançament dels partits polítics i de posar límit a la màniga ampla que ha caracteritzat la política catalana tots aquests anys mentre el país s’empobria…

El futur Estat català ha de ser també un model en aquesta matèria. I, mentrestant, l’independentisme no pot callar quan al seu voltant sorgeixen casos de corrupció, cal denunciar-los i exigir que aquells que s’hi han vist implicats siguin inhabilitats per a l’exercici d’un càrrec públic. Només així aquells que volem l’Estat propi i una Catalunya lliure i sobirana recuperarem la confiança de la gent, d’una ciutadania que té la temptació, en molts casos totalment fonamentada, de posar tots els polítics en el mateix sac. Raons no els en falten, malauradament…

Carles Bonaventura.

Publicat originalment a http://diarigran.cat/2013/02/independentisme-i-regeneracio-democratica/

No hi ha Comentaris

Acte de suport als ajuntaments denunciats per l’Estat espanyol per haver aprovat la moció de “territori català lliure”

Va tenir lloc a Celrà i hi van participar representants de diferents ajuntaments i plataformes sobiranistes
Entre els assistents hi havia els regidors del grup municipal de la CUP+RCat al consistori gironí Jordi Navarro i Carles Bonaventura

L’Ajuntament de Celrà va rebre, en l’acte que es va portar a terme el passat divendres 18 de gener a l’Ateneu, nombroses mostres de suport de representants d’entitats sobiranistes i de diversos ajuntaments catalans en un acte organitzat per plantar cara a l’ofensiva de l’Estat contra els consistoris que fan una aposta decidida per la independència. Celrà ha estat el primer municipi denunciat per l’advocacia de l’Estat per haver aprovat, el 18 de setembre del 2012, una moció en què es declarava “territori català lliure i sobirà”.Precisament, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, de la CUP, va ser el responsable de tancar l’acte en un Ateneu ple de gom a gom i amb molta gent dreta, Cornellà va afirmar amb contundència: “L’Estat espanyol, com sempre, utilitza la força, però no podrà fer res per reprimir les nostres conviccions.”Altres municipis contra els quals també han actuat els aparells de l’Estat han sigut Espinelves (Osona) i Arenys de Munt. Els dos consistoris han estat denunciats també per l’aprovació de la declaració de “territori català lliure”, i els seus alcaldes, Joan Manel Claveria (ERC) i Josep Manel Ximenis (CUP), també van ser presents en l’acte de Celrà.Més de 300 persones van omplir a l’Ateneu, en què també hi van voler ser l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que va estar representada pel seu vicepresident, Carles Castellanos –un històric de l’independentisme–, i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), totes dues entitats també al costat de l’Ajuntament de Celrà.Pel que fa a les forces polítiques amb representació parlamentària, hi van intervenir els diputats al Parlament Quim Arrufat (CUP), Roger Torrent (ERC) i Marc Vidal (ICV), que també van manifestar el seu total suport al consistori celranenc.Els municipis de Gallifa i Alella, a través dels seus alcaldes, Jordi Fornas (SI) i Andreu Francisco (ERC), també van ser presents a l’acte, en què van anunciar que han decidit pagar els seus impostos a la Generalitat i no a l’Agència Tributària espanyola, i van encoratjar altres ajuntaments a fer el mateix, en la línia del que defensa la plataforma Catalunya Diu Prou, que també va prendre part en l’acte de Celrà, representada per Carme Teixidor.Entre el públic també van ser presents en l’esdeveniment els regidors del grup municipal de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona Jordi Navarro i Carles Bonaventura, que van voler expressar amb la seva assistència la seva solidaritat amb tots els ajuntaments represaliats per l’Estat i sobretot amb el consistori de Celrà. En aquest sentit, el regidor reagrupat va manifestar que “l’Ajuntament de Girona també va aprovar en el ple del mes de desembre la moció que declarà la ciutat “territori català lliure i sobirà”, que vaig defensar jo mateix en el ple. Fins ara a través de la premsa hem sabut que el sindicat espanyolista i ultradretà Manos Limpias ens ha denunciat i és previsible que també ho acabi fent l’advocacia de l’Estat, com en el cas de Celrà i Arenys de Munt. La histèria politicojurídica que està protagonitzant l’Estat contra els municipis que apostem per la independència demostra que estem guanyant. Plantarem cara i els derrotarem. Que ningú no en tingui cap dubte”.

No hi ha Comentaris

Reagrupament Gironès convida els seus associats i simpatitzants a concentrar-se davant dels ajuntaments en suport a la Declaració de Sobirania

Reagrupament Gironès considera que la Declaració de Sobirania que aprovarà el Parlament de Catalunya aquest dimecres 23 de gener del 2013 és un pas històric en el procés cap a l’estat propi, ja que definirà la nació catalana com a “subjecte polític i jurídic sobirà”, un punt molt important per al reconeixement internacional del futur Estat català.

En aquest sentit, considerem que aquesta declaració de la cambra catalana ha d’anar acompanyada d’una demostració de suport popular al carrer. En conseqüència, la nostra formació anima els nostres associats i simpatitzants a participar en les concentracions de suport que ha convocat l’Assemblea Nacional Catalana: al Parlament de Catalunya a les 12 del migdia i, especialment, a les que es faran als municipis, entre 7 i 8 de la tarda, al davant dels ajuntaments.

A la ciutat de Girona aquesta concentració es farà a 2/4 de 8 de la tarda i hi serà present el nostre regidor al consistori gironí al grup de la CUP+RCat, Carles Bonaventura.

Així mateix, Reagrupament Gironès encoratja la ciutadania a demostrar el seu suport a la Declaració de Sobirania i al procés independentista penjant senyeres i estelades als balcons de la ciutat. Avui ja n’hi ha milers, però pensem que ara és el moment apropiat perquè se’n pengin encara més per demostrar que el camí cap a l’estat propi és imparable i deixar clar als enemics de la llibertat del nostre poble que no ens podran aturar.

Executiva Comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista.

No hi ha Comentaris

Unes 300 persones participen en la Marxa per la Dignitat entre Salt i Girona, protagonitzada per diversos col•lectius ciutadans

Organitzada per la Xarxa de Lluita pels Drets Socials, va fer diferents parades en el seu recorregut per denunciar les retallades i els atacs als serveis públics

Entre els participants hi havia els regidors del grup de la CUP+RCat Jordi Navarro i Carles Bonaventura

Prop de 300 persones van participar, el divendres 18 de gener, en una marxa entre Salt i Girona (d’uns 8 quilòmetres) en defensa dels drets socials de la ciutadania i per denunciar les retallades que tant el govern català com l’espanyol estan aplicant amb l’excusa de la crisi econòmica.

Els manifestants es van anar aturant en alguns llocs concrets del recorregut, com per exemple l’hospital de Santa Caterina de Salt, l’escola Montfalgars, la seu de la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, una oficina de Bankia, els jutjats i la Cambra de Comerç. Justament al davant d’aquesta seu patronal es va cremar de manera simbòlica una reproducció en cartró de la reforma laboral, que ha multiplicat el nombre d’ERO presentats i que ha portat milers de treballadors a l’atur. En els parlaments es van denunciar les retallades de què és víctima la societat catalana i gironina en sectors bàsics com ara la sanitat l’ensenyament, els serveis socials o el dret a l’habitatge.

La mobilització, tal com estava previst, es va iniciar a dos quarts de deu del matí al davant de l’Ajuntament de Salt i va acabar prop de les dues del migdia a l’hospital Josep Trueta de Girona, on es va fer un vermut popular i hi va haver diversos parlaments, l’últim dels quals va anar a càrrec del portaveu del grup municipal de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona, Jordi Navarro, que va ser convidat a intervenir pels organitzadors.

La Xarxa pels Drets Socials va ser l’organitzadora d’aquesta marxa entre les poblacions de Salt a Girona. Aquesta plataforma aplega al voltant de trenta entitats, partits polítics, sindicats i associacions gironines diverses.
 Durant tota la marxa, es van cridar eslògans en contra dels casos de corrupció que afecten els grans partits polítics i en contra del president de l’Estat, Mariano Rajoy, i de la monarquia espanyola. En algunes de les parades hi va haver diverses intervencions, com ara les de l’advocat Benet Salellas (contra la privatització de la justícia i la repressió), la dels membres de Cafè amb Llet (contra la corrupció en la sanitat), la de Marta Afuera (contra els desnonaments i a favor d’un habitatge digne) o la de Sebas Parra (en defensa d’una escola pública i de qualitat).

En una part del recorregut també va participar el regidor de Reagrupament al grup de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona, Carles Bonaventura, pel qual “el procés d’alliberament nacional que està protagonitzant el poble català no pot deixar de banda la crítica a les polítiques que atempten contra l’estat del benestar i que condemnen a la misèria i l’exclusió cada vegada sectors més amplis de la societat. Al cap i a la fi, la defensa de la independència vol dir, així mateix, la defensa d’una societat més justa i lliure. I és bo que de tant en tant les mobilitzacions socials ens recordin quin és el repte que tenim al davant en el procés cap a l’estat propi”.

No hi ha Comentaris

La desobediència civil.

Darrerament, tinc la sensació que molts dels que, abans de les eleccions, mostraven unes actituds i opinions desinhibides sobre la necessitat que Catalunya assolís la seva plena sobirania, encetant de forma ràpida el procés cap a la independència, ara dubten i s’han tornat prudents i temorosos. L’estratègia de la por i una influència massa gran dels mitjans d’informació contraris, poden estar fent forat en la opinió pública, sense que s’apreciïn accions de resposta contundents, per part dels partits que han pres el testimoni en aquest procés, com si de cop i volta s’haguessin tornat excessivament prudents o no tinguessin les coses clares.

Els dirigents i comunicadors espanyols, parlen insistentment del compliment de la llei i la legalitat vigent, com si això fos el sancta sanctorum de l’estat de dret i poques veus dels que hem escollit perquè ens representessin al Parlament , gosen contradir-los obertament i parlar d’incompliment de la llei o desobediència civil, expressions que sembla que només es puguin dir amb la boca petita i amb la veu baixa.

Això està començant a provocar desencís als ciutadans, que poden tornar a posicions d’aquelles de – Si, ja m’agradaria la independència, però és un impossible, no ens la donaran mai -, i au, tornem a començar.

Crec que ha arribat l’hora que tots els independentistes que tenen accés als mitjans de comunicació, proclamin als quatre vents i sense embuts que la desobediència civil, és un element tant important com la pròpia llei, en la configuració d’un estat de dret.

La desobediència civil no és de cap manera un tema menor, suposa el pas més transcendental  que hauran de fer els nostres dirigents per portar el país a la seva formació de veritat. Però no només ells, sinó tot el poble i per això cal que la seva majoria estigui convençuda i preparada.

Dies passats, l’il·lustre notari Juan José López Burniol,publicava l’article “L’incompliment de llei” al diari“PuntAvui”, utilitzant els raonaments de la pensadora alemanya Hannah Arendt, que arriba a la conclusió que la desobediència civil, en cap cas pot infringir la llei, cosa que considero un contrasentit total i el mateix LópezBurniol, també.  Al final, ell s’avança i deixa clar la incompatibilitat entre la desobediència civil i l’estat de dret, doncs o hi ets a dintre o el trenques, però les dues coses alhora no són possibles. Però ell mateix acaba posant la temor al cos del lector, quan diu que cal saber molt be el que es fa i amb quines forces es compten, per no acabar fent el major dels ridículs. López Burniol ens acaba, doncs, fent caure en un doble parany, primer citant a Hanna Arendt, una pensadora avui superada per altres filòsofs de raonaments més ajustats a la realitat de la nostra època i menys influenciats pels impactes vivencials que hagué de suportar Arendt sota els totalitarismes de l’època.

Personalment, per orientar-me en les qüestions que tracten del que és just o injust, prefereixo aixoplugar-me en les teories del filòsof i pensador nord-americà John Rawls, de generació posterior a Hannah Arendt,  molt més influent en el pensament jurídic internacional, ja que l’obra deRawls és la més utilitzada pels jutges nord-americans per fonamentar les seves sentències.

Per defensar la validesa d’una més que probable desobediència civil de la societat i les institucions catalanes, apart d’estar convençuts que el que farem és just i defensable, hem de ser coneixedors del que pensaran els que ens hauran de jutjar políticament i jurídicament, des de les institucions que al final ens hauran de reconèixer com a país. Actuant així, el que segur que no farem, serà el ridícul. En canvi, els que faran el ridícul seran els que no tolerin les nostres actituds de maduresa democràtica.

Si cerquem dintre la principal obra de Rawls - “Una teoria de la justícia” – hi trobem escrit el següent: “..si hom concep la llei bàsica com a reflex de l’ordre natural i si el sobirà creu que governa per dret diví, aleshores els seus subjectes només tenen el dret dels suplicants…. Una vegada que la societat s’interpreta com un esquema de cooperació entre iguals, les persones afectades per greus injustícies no cal que se sotmetin. De fet, la desobediència civil (i també la objecció de consciència) és uns dels mecanismes estabilitzadors dels sistema constitucional, encara que sigui per definició un mecanisme il·legal”. Fixeu-vos la diferència evolutiva del pensament sobre el que és just o no en el món internacional. Inclús m’atreviria a posar en dubte que algú de l’alt Tribunal Constitucional espanyol hagi llegit mai l’obra de Rawls o ni tant sols sàpiga qui és.

Evidentment, l’obra de Rawls teoritza en base a l’existència d’una societat ordenada que ell anomena “quasi justa”, que disposa d’una constitució justa i, en aquest marc, el seu pensament no difereix massa del queexplica López Burniol en el seu article, però segur queaquest columnista, l’hagués acabat amb un altre aire més esperançador si s’hagués expressat amb la contundènciade Rawls: “… Amb tot, si la desobediència civil justificada sembla amenaçar la concòrdia civil, la responsabilitat no recau pas en els que protesten sinó en els que, abusant de la seva autoritat i poder, justifiquen aquesta mena d’oposició. I és que el fet d’emprar l’aparell coactiu de l’estat per tal de mantenir institucions manifestament injustes és en si mateix una forma de força il·legítima a la qual els homes, quan cal, tenen dret a resistir.”.

Cal fer front als que pretenen confondre al ciutadanspresentant la llei com la justícia, cal que tothom sàpiga que el que realment no s’entendrà a nivell internacional,són els conceptes democràtics envellits i deformats de l’Espanya rància,. Cal omplir el poble d’autoestima i convèncer a tothom, que els principis democràtics en que es basa el nostre camí a la independència, són els que la resta del món comprèn i entén com a justos i que, si alguna cosa no farem, serà el ridícul.

Si el poble s’arronsa, els nostres líders s’arronsaran, però si el poble està convençut , els líders polítics no tindran més remei que tirar endavant. Per això no podem permetre, de cap manera, que es manipuli la opinió ciutadana amb missatges enganyosos, sobre la realitatdemocràtica de la comunitat mundial a la que pretenem integrar-nos. Hem de carregar de raons i esperonar al poble, perquè aquest faci el mateix amb els polítics que el representen.

A partir d¡aquí, només caldrà confiar que els que s’han posat al capdavant a liderar el nostre procés d’alliberament, tinguin capacitat d’instruir-se en els coneixements necessaris, per carregar-se de totes les raons jurídiques adequades, que han conduir el projecte de creació del nou Estat Català a l’èxit.

Jesús Bohigas, 6 de gener de 2013

No hi ha Comentaris