Arxiu etiqueta Advocats Girona

Reagrupament al Col·legi d’Advocats de Girona. 26 d’octubre del 2010.

Reagrupament al Col·legi d’Advocats de Girona

Ahir al vespre va tenir lloc al Col·legi d’Advocats de Girona una conferència de Reagrupament davant d’una cinquantena d’assistents. L’acte va ser presentat per Rosa Cruz, candidata a la llista al parlament, i va comptar amb la presència del líder de l’associació Joan Carretero, de Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (CNN), i del jutge i jurista Ignasi Planas, membre de la Junta Nacional de l’associació que properament esdevindrà partit, i un dels redactors de la Constitució Catalana promoguda per l’associació independentista.

Va iniciar el torn de paraula Carner, que davant el cop d’estat perpetrat recentment per Solidaritat Catalana al sector reagrupat de l’entitat, va insistir a recordar que l’objectiu del CCN no és altre que fer de lobby empresarial per donar suport a l’independentisme català, i que per tant res no pot apartar l’entitat d’aquest objectiu, conscient Carner dels pals a les rodes externs, però també interns que han aparegut i que encara són a dins per tal d’anul·lar la raó per la qual va néixer el CCN. Conflictes interns a banda, el seu president va argumentar sobre l’absurditat de témer el boicot econòmic espanyol un cop proclamada la independència catalana, recordant d’una banda que, en un món globalitzat, Espanya no és el món i, doncs, ha deixat de ser el mercat principal dels empresaris catalans, i de l’altra que convé no oblidar que Catalunya també compra a Espanya.

Seguidament va ser el torn d’Ignasi Planas, que va oferir una classe magistral sobre la lliçó no menys magistral del Tribunal Constitucional espanyol als catalans. Planas va instar la nació a despertar del son dels infants davant una sentència del Tribunal que evidencia que entre Catalunya i Espanya no hi ha pacte ni ha existit mai i que, atès que la bilateralitat no ha existit mai, la relació entre les dues nacions ha estat per tant de vencedor i de vençut. En la línia del seu discurs i to pedagògics, entre altres exemples va parlar del retrocés en drets de la llengua catalana que ha suposat una reforma de l’estatut que, lluny de fer avançar en drets els catalans, ha estat aprofitada per l’Estat espanyol per retallar-los i reafirmar així que només hi ha una nació: la seva.

Finalment, Joan Carretero va fer una anàlisi general sobre la situació colonial catalana per concloure que, atesa la seva imparable decadència social, econòmica, lingüística i cultural, aquest poble només té dues opcions: desaparèixer com a tal continuant en l’actual Comunidad Autónoma espanyola, o sobreviure amb la independència. En aquesta línia, el líder de Reagrupament va parlar de “saltar el mur” espanyol per ser catalans de veritat, o bé quedar-nos on som fins a esdevenir espanyols de veritat. A banda de la necessitat d’independència, Carretero va insistir en la regeneració democràtica, instant una urgent llei electoral, la transparència dels comptes públics o la restricció de mandats i de càrrecs, a més de referir-se a la recuperació de valors perduts com el treball, l’austeritat i l’excel·lència per sortir del pou de la immaduresa i mediocritat a què ha abocat aquest poble la seva subordinació al veí, per tal ser competitius en un món global. La intervenció va ser seguida amb un silenci tallant pels assistents, un silenci que a l’últim no avaluava l’honestedat del conferenciant, sinó la gravetat de la seva anàlisi.

Ricard Biel

1 Comentari