Arxiu etiqueta independentisme

L’independentisme, als ajuntaments. Per Carles Bonaventura.

Jordi Pujol acaba de dir que avui, tal com ha deixat l’ Estat espanyol el Tribunal Constitucional, l’ única sortida que té Catalunya és la independència, ja que els catalans no podem esperar res de bo d’ una Espanya cada cop més uniformitzada i intolerant. Pujol s’ afegeix, així, a la corrua de polítics catalans jubilats que, després de treballar mitja vida dins el marc constitucional i autonòmic al qual l’ Estat ha condemnat a viure els catalans, veuen la llum i donen la raó a aquells que des de fa temps ja havíem vaticinat que Catalunya dins Espanya no té solució, però que quan estaven en actiu menyspreaven i fins i tot ridiculitzaven. Val més tard que mai, què hi farem. Benvinguts al club!

L’ independentisme creix, almenys sociològicament, cada cop són més les catalanes i els catalans que, tard o d’ hora, arriben a la conclusió que Catalunya necessita un estat propi, un estat que vetlli pels seus interessos, que defensi els seus drets, que els faci costat en els moments difícils com l’ actual i no pas un estat en contra, un estat que
els negui tot allò que necessiten per ser un poble normal, que no els ofereixi sortides contra la crisi, que els negui drets fonamentals, que els imposi lleis i reglaments que els perjudiquen, que els espoliï econòmicament, etc.

Cada vegada, doncs, som més els ciutadans d’ aquest país que volem la independència, ja siguin personatges il·lustres, jubilats venerables o gent anònima, però això, com es va veure malauradament el passat 28 de novembre, no es tradueix a les urnes. Avui, almenys sobre el paper i sumant totes les forces polítiques que defensen la independència del nostre país, l’independentisme té menys representació al Parlament de Catalunya que abans dels 28-N. Alguna cosa deu passar quan els partidaris de la independència creixen al nostre voltant i, en canvi, l’ independentisme retrocedeix a la cambra catalana. Alguna cosa devem haver fet malament tots els que ens vam presentar en els passats comicis fent bandera de la Independència com a solució al carreró sense sortida en què estem avui els catalans perquè els resultats fossin els que van ser.

Per una banda, ERC va retrocedir de 21 a 10 diputats, tot i haver tingut una quota mediàtica que ja hauríem volgut mols altres; Reagrupament no va superar el mínim per entrar al Parlament, i, pel que fa a Solidaritat, tot i presentar com a cap de llista la persona més coneguda de Catalunya, es va quedar amb uns testimonials 4 diputats i encarà pels pèls. A veure, no és que mensypreï que, tal com informa el setmanari “ El Temps” , 43 dels 62 diputats de CiU es considerin independentistes, però això servirà d’ alguna cosa a l’ hora de tirar endavant un projecte independentista de veritat en aquest país o el seu independentisme serà tan imperceptible com el català d’ Aznar que un dia va dir que parlava en la intimitat? És a dir, els teòrics diputats independentistes de CiU tindran alguna utilitat per fer que Catalunya disposi d’ un estat propi o seran tan inútils com els diputats del PSC presents al Congrés dels Diputats a l’ hora defensar els drets nacionals del poble català? Malgrat tot, com ja he dit més amunt, benvinguts al club! I que es noti. Des de Reagrupament tenim l’ esperança que unes bases convergents cada vegada més sobiranistes pressionin la seva cúpula perquè aquesta federació avanci en la bona direcció, i no cal dir que nosaltres farem tot el possible perquè això sigui així, començant, per exemple, des del territori, allà on hi hagi possibilitats de col·laborar.

Sigui com sigui, crec que CiU no avançarà decididament cap a posicions obertament sobiranistes fins que no vegi que, més aviat que tard, un independentisme organitzat i creixent amenaci de queixalar el seu espai electoral. Si això no passa, CiU
continuarà fent el mateix que ha fet sempre: intentar copar tots els sectors possibles per mirar de no perdre vots per cap banda. Tindran dirigents independentistes, autonomistes, possibilistes, europeistes, partidaris del dret a decidir i del “ dret” a no decidir, i tants com faci falta… la lletra de la cançó ja la coneixem.

Per tant, els que sí que estem convençuts que l’ única via, que l’ única solució als problemes de Catalunya és la independència hem d’ intentar corregir els errors passats que ens han fet retrocedir electoralment, i la principal errada, la principal equivocació que hem comès davant aquells que ens haurien volgut votar i que finalment van triar una altra papereta per culpa de les nostres picabaralles, és la manca d’ unitat, la falta d’ entesa entre nosaltres, una mancança que els ciutadans de Catalunya no van entendre, que ens han retret i que va fer que ens castiguessin electoralment. Doncs bé, ara tenim una oportunitat immillorable per rectificar, per demostrar que som capaços d’ arribar a acords entre nosaltres: les eleccions municipals.

Hem de partir de la base que el primer que demanen els ciutadans a les forces polítiques que es presenten a uns comicis locals és que siguin capacós de gestionar de manera eficient i útil el consistori. Per tant, aquesta serà la primera obligació de les candidatures independentistes que es presentin a aquestes eleccions. Ara bé, a un ajuntament no s’ hi va només a fer gestió i aquest principi es pot trobar a les beceroles de l’ independentisme. Dir el contrari, i obviar que, en un país en procés d’ alliberament nacional com és el nostre, els ajuntaments són una peça bàsica d’ aquest procés, seria caure en el mateix discurs del PP o del PSC, per als quals el país ja en té prou amb l’ actual autogovern i, per tant, els ajuntaments només s’ han de limitar a preocupar-se de les clavegueres, dels aparcaments i de recollir les deixalles del carrer.

Doncs no, en campanyes per la defensa de la llibertat i dels drets del nostre poble que s’ han organitzat al nostre país darrerament (Un país, una bandera, el centenari de l’ estelada, els ajuntaments moralment exclosos de la Constitució
Espanyola…), les mateixes consultes locals, per exemple, ha estat determinant el suport dels ajuntaments, i això ha de continuar sent així i, per tant, és molt important que hi hagi independentistes als ajuntaments, com també n’ hi ha d’ haver al Parlament i a totes les institucions existents a Catalunya perquè només amb el creixement de l’ independentisme sociològic, només amb la mobilització al carrer no n’ hi ha prou.

És per això que les forces independentistes han de fer un esforç per entendre’ s amb vista als comicis del 22 de maig i ser una alternativa als partits del sistema en molts municipis. En aquest sentit, Reagrupament està fent una aposta clara per arribar a acords amb grups independentistes i sobiranistes en aquestes eleccions. Els associats de Reagrupament tenen total llibertat a cada municipi per pactar amb qui creguin més convenient sempre des de la defensa dels nostres tres eixos bàsics: independència, regeneració democràtica i treball. La mateixa recepta que proposàvem per al Parlament de Catalunya volem portar-la ara als municipis, als ajuntaments, però sempre treballant colze a colze amb tots aquells que pensen el mateix que nosaltres. I ho volem fer perquè creiem que la millor manera de fer que elements clau del nostre programa, com ara la transparència en la gestió, la limitació de mandats, la no acumulació de càrrecs, l’ austeritat en la despesa, el compromís amb els electors, etc. arribin a la política local és a través de candidatures on Reagrupament sigui present.

En conseqüència, vull encoratjar des d’ aquí els nostres associats i les persones que ens van votar el 28 de novembre a treballar al seu municipi perquè l’ independentisme sigui present al seu ajuntament i a fer-ho amb voluntat d’ entesa, amb
voluntat d’ acord amb tothom qui comparteixi els nostres ideals. Que ningú no es quedi a casa, hi ha molta feina a fer i tot és possible.

Carles Bonaventura i Cabanes.
Reagrupament Independentista.

,

No hi ha Comentaris