RIUEN QUAN CAUS A TERRA, PERÒ TREMOLEN SI ET TORNES A AIXECAR


Sembla que la crisi desfermada a Reagrupament està ja tancada en aquests moments.

El pronunciament majoritari dels representants de les comarcals, els únics legitimats mentre es va produir el buit a la Direcció, ha estat molt clar; posicionant-se i recolzant en Joan Carretero i els membres de la Junta.

Sembla que la crisi desfermada a Reagrupament està ja tancada en aquests moments.

El pronunciament majoritari dels representants de les comarcals, els únics legitimats mentre es va produir el buit a la Direcció, ha estat molt clar; posicionant-se i recolzant en Joan Carretero i els membres de la Junta.

Que la crisi estigui ja tancada, no vol dir que estigui oblidada. Que les possibles conseqüències negatives de la crisi se superin dependrà de molts factors: La celeritat amb que el President i la gent que li faci costat es pronunciï, donant explicacions, i continuant la feina. També caldria que en la primera ocasió, la propera Assemblea seria un bon moment, les bases donessin per bona la resolució de la crisi.

Dèiem abans d’ahir que Regrupament no pot continuar sense el seu líder natural, però que les coses s’hauran de fer d’una altra manera. També explicàvem que els processos assemblearis tenien les seves pegues i que calia, si és possible, minimitzar-les.

Per aconseguir-ho, cal augmentar, encara més, la transparència. El debat no ha d’espantar a ningú; el debat, això sí, en positiu. No pas la traveta i les males arts, a les quals la política ens té acostumats i en què els oportunistes es mouen com peix a l’aigua.

La crisi no està oblidada, ni segurament ha estat innòcua, algú s’haurà desencantat. En aquesta bugada haurem perdut algun llençol. De la celeritat de la resposta de la Junta Directiva i del conjunt de l’associació, dependrà que recuperem l’aixovar, amb més peces de les que ja teníem, naturalment.

S’ha parlat que, en Joan Carretero ho ha dit en les darreres hores, que no es podia perdre el temps amb tics i vicis polítics del passat, tics i vicis reiterats i repetitius en altres organitzacions, i que es podien, ara, reproduir en la nostra associació.

A la premsa d’ahir, de forma MÉS o menys interessada, es fa èmfasi en el lideratge d’en Carretero, algú, fins i tot, s’atreveix a dir que és el Messies dels seus seguidors. S’equivoquen! Els seguidors d’en Carretero el que seguim és el seu missatge polític, el missatge és clar i amb ell, o sense ell perdurarà, perquè el nostre poble no és encara lliure.

A Reagrupament no som pas una colla d’eixelebrats, ans al contrari, el missatge de Reagrupament ha fet que per primer cop, des de la transició, molta gent que no s’havia dedicat ni interessat mai per la política i d’altres, que feia decennis, que estaven desencantats, s’hagin tornat a animar a participar en un projecte, sí PROJECTE, polític, amb majúscules, i això amoïna unes gestories de poder, mal anomenades partits polítics, que tenen el “mercat polític” captiu i que no volen que un nouvingut els desmunti el “tinglado” i els canviï les regles del negoci.

Tot això, doncs, espanta a alguns; és per això, que diumenge reien quan “ens vàrem entrebancar” i ara estan espantats perquè ens tornem a aixecar.

Així doncs, tot val per infamar la nostra organització i el nostre actual líder, alguns ho fan subtilment, però bo i així se’ls veu el plomall. Altres van més directes a la jugular i finalment hi ha qui fot canonades, amb molta mala llet, però que no endevinaran mai a ningú. Això sí, evidentment la majoria, actuen per interès o per encàrrec. Malauradament, algun argument els hem donat aquests darrers dies, i ells s’hi agafen desesperats, encara que sigui a un ferro roent.

No s’adonen, però, que després de la menyspreable “apagada informativa” a què ens tenien sotmesos, ara som portada de diari i imatge del telenotícies, moltes gràcies amics!

Cal analitzar profundament les causes de la crisi. Cal tenir en compte que l’actitud d’en Carretero i els membres de la Junta, per incompresa per a molts i perquè no ha estat fins ara ben explicada, ha donat munició als nostres rivals. Ho hem de reconèixer, saber on hem fallat i evitar-ho perquè no es produeixi de nou. Potser serem els primers a fer-ho, a fer autocrítica, nosaltres hem fet bugada a la plaça del poble, altres la fan a casa seva i no ens assabentem ni de quan embruten la roba.

Cal passar pàgina, ja! Cal continuar treballant i dedicar els esforços perquè el nostre país esdevingui un Estat, en què, de ben segur, tots els nostres conciutadans viuran millor i amb més dignitat, i això serà gràcies al fet que des de Reagrupament puguem fer per aconseguir-ho. No serà pas gràcies als programes d’uns partits polítics caducs, programes que no són capaços d’executar perquè no en saben més i perquè no disposen dels diners dels nostres impostos per poder-los portar a terme, i perquè, finalment, els fa por afrontar de debò els reptes necessaris per aconseguir la Llibertat de Catalunya, els fa por la llibertat!

Passem pàgina, ja! Continuem treballant pel país i per l’autèntica llibertat del nostre poble, autèntica llibertat que té un nom: Estat propi. Deixem els nostres rivals tremolant, altrament, si no ens esforcem, si no ens en sortim, tornaran a riure.

Executiva de Reagrupament-Maresme.

Mataró, 3 de febrer de 2010

Els Comentaris estan tancats