Sant Pol, una vetllada excepciona.


“Els catalans només hem de despertar, l’ambigüitat al segle XXI no suma, resta!”

Ahir va haver una nova tertúlia a Sant Pol, tan animada i concorreguda com totes les que hem celebrat. Amb ’Ignasi Planes, en Manel Bargalló, …

Però, permeteu-me, per a qui escriu aquesta crònica, des del Maresme, ahir va ser un dia extraordinari. A vegades hi ha una conjunció especial i els planetes queden alineats. Doncs això!

Ahir comptàvem amb la presència de l’Àngel Font i d’en Ramon Carner del Cercle Català de Negocis. Va ser un vesprada excepcional. Una vesprada que més enllà de la tertúlia va acabar, pels que vàrem continuar, amb un sopar i una “retertulia” que es va allarga fins la una de la matinada.

A la seriositat , rigor, calma i tranquilitat, “savoir fair” de l’Àngel es va contraposar l’ànim, l’empenta i la resolució d’en Ramon. Una combinació de resultat equilibrat, però potent, que ens va fer gaudir a tots els presents.

L’Àngel Font ens va explicar com es mouen els partits i amb quins recursos compten per afrontar la cursa electoral. Ens va comentar la impossibilitat de ser presents a certs espais de propaganda. Per això, Reagrupament havia impugnat, davant la Junta Electoral la marginació a que ens veiem sotmesos. “TV3 no seguirà la campanya de Reagrupament, patirem el silenci dels mitjans oficials” “Rcat té un pressupost zero, això vol dir que en cap cas ens endeutarem per afrontar la campanya, farem la campanya amb els mitjans que disposem sense demanar cap crèdit”. A continuació, l’Àngel, ens va explicar molts dels subterfugis que utilitzen els partits per finançar la campanya electoral per això és tant important, va afegir, “Que entrem al Parlament i que comencem a proposar les Lleis que regulin aquesta situació”

En Ramon Carner ens va dir:

“La butxaca ens uneix a tots”

“Actualment l’empresari no confia, no inverteix, la situació porta al convenciment de l’empresariat que no es poden dedicar diners al país”

“L’empresari ha de ser conscient que li cal treure benefici per a ell, però també que una part l’ha de reinvertir en el país”

“Fa temps que ens tenen enganyats, qui no domina l’economia no domina la realitat i els catalans fa temps que no dominem l’economia”

“Abans els catalans sabíem allò de que qui paga mana, semblem haver-ho oblidat”

“Els catalans fa 30/35 anys vàrem confiar en un model que ha fracassat, només la pertinença al nostre propi estat ens pot tornar a il•lusionar”

“Catalunya, com a totes les colònies, pateix els mateixos símptomes, espoli total, manca de infraestructures i retrocés econòmic”

“Els catalans només hem de despertar, l’ambigüitat al segle XXI no suma, resta!”

“El conflicte permanent cansa, hem de fer un pas , hem d’ensenyar als joves que no ens podem deixar enganyar per més temps”

Sant Pol 12 de novembre de 2010

Els Comentaris estan tancats