Plora com a dona el que no has sabut defensar com un home


‘Plora com a dona el que no has sabut defensar com un home’, li deia la seva mare a Boabdil quan perdia el seu regne a mans dels castellans.

Doncs ara, què farem? Plorarem o acceptarem la realitat diàfana que la política espanyola ens han declarat una guerra ‘legal’ fa temps, descarada amb la sentència de l’Estatut, continuada amb les del Tribunal Suprem i el TSJC en contra del nucli de la nostra nació: la nostra llengua. Anant de proa a valencialitzar-nos i convertir-nos amb la regió a la qual seguir robant impunement per pagar-se els seus AVES a cap lloc i la seva festa permanent des de la conquesta (que paguen otros!) i nosaltres parlant amb catanyol, venent toreros de peluix als turistes de la Rambla, una ‘peculiaridad regional’…

Què podem esperar d’una nació espanyola que babaia per terra a les ordres del directori europeu franco-germànic,? On tenen l’orgull? Només és per nosaltres? Ja que són uns pàries a Europa, només els queda la xuleria per nosaltres? I els catalans ‘autonomistes’, que es varen creure aquesta història de l’Espanya moderna i que els han salvat de caure a l’abisme mil cops, es mereixien això? Doncs sí, ens ho mereixem per no decidir-nos d’una vegada a fer el pas i buscar el nostre propi camí. I demostrar les nostres capacitats de viure millor i pròsperament dins una societat oberta, global i competitiva.

Catalans, ara només toca lluitar pel nostre estat propi, per la independència, la regeneració democràtica i el treball ben fet. Volem que el nostre govern ens defensi, que l’Artur Mas doni el pas endavant i tanqui la carpeta espanyola i obri la carpeta de l’estat català. Si ho fa, passarà a la història com l’alliberador de la nació. Si no ho fa, com Boadbil, les seves llàgrimes seran la marca de la seva ignomínia.

Albert Macià

Els Comentaris estan tancats