Fins quan …


Escric aquestes paraules com a reagrupat, però sobretot com a català orgullós de ser-ho.
I és per dir-vos el que sento ben endins. Ens volen prendre la llengua, en això no hi ha ha res de nou. Potser ens pensàvem que en aquests governs, sorgits d’una nova restauració borbònica imposada per un dictador difunt, hi trobaríem una possibilitat de que la nostra nació hi capigués ,en el seu estat.

Ingenus.

Ens hem despertat d’un somni, com un infant que s’ha fet gran i descobreix que el seu pare no l’estima, i no l’estima perquè n’és un fill bastard. I no l’estima perquè és fill d’una mare que es diu Llibertat.
Tres famílies han fet que l’estat engegués els motors del seu aparell judicial per garantir els drets d’aquests infants a ser escolaritzats en la seua llengua materna. I més de cent vint-i-cinc mil famílies valencianes veuen com cent vint-i-cinc mil nou-cents cinquanta tres infants no poden ser escolaritzats en la seva llengua materna, després d’haver-ho sol·licitat.

I tot això cóm pot ser que passi en un “estat de dret”

Passa perquè ens governa un estat d’una nació que no és la nostra.
Passa perquè aquest estat només vol de nosaltres el nostre treball i la nostra submissió.
Passa perquè aquest estat sobirà d’una nació estrangera només vol súbdits mesells, vassalls que no cridin gaire i que es conformin amb el que ells volen donar-los
Passa perquè som una nació ocupada però no sotmesa , per això encara han d’acabar la feina i esborrar tot record d’un poble orgullós i defensor a ultrança de les seves llibertats.
Passa perquè ja quasi no ens queda memòria del nostre gloriós passat, per que el nostre passat ens l’explica l’estat d’una nació estrangera.
Passa perquè ja quasi no queda memòria d’un avançat estat de dret únic en el seu temps i al nivell del qual és possible que els actuals “estats de dret” encara no hagin arribat.

I que es va perdre l’onze de setembre de 1714

Fins quan estarem, catalans, passejant per aquesta cruïlla sense agafar el camí que ens durà fins a la nostra llibertat.
Fins quan estarem, catalans, escoltant cants de sirena que ens allunyen de la nostra llibertat.
Fins quan estarem, catalans , enfadats però a casa sense treballar per la llibertat de la nostra nació.

Cito en Pep “Si ens aixequem d’hora i treballem som imparables”

Visca la Terra !

Salvador Bonada Font
Associat a Reagrupament, rcatAlella@gmail.com

Els Comentaris estan tancats