Arxiu categoria General

Avui, com el passat #11s2012, també pot ser un dia per a la història

9 dies després, avui també pot ser un dia per a la història, en funció de la reacció del President Mas. Reagrupament Calella publiquem el parlament íntegre del passat 11s, a l’ofrena floral,  atès que, si el President Mas vol encetar definitivament el procés constituent per assolir Catalunya Estat, s’estarà complint talment el guió d’aquest parlament. Si aquest és el cas, ens tindrà al seu costat, treballant dur  per conquerir la llibertat del poble català.

Parlament

Lectura de Lluís Miracle - Reagrupament Calella

Avui és un dia per a la història. Això que viurem avui és el clam d’un poble per la seva llibertat.

Avui, aquest país li diu al seu govern, a l’estat espanyol, a Europa, al món, que després de 298 anys d’estar sotmès al domini espanyol, vol fer el seu propi camí.

El mandat que avui es dona al nostre govern és d’iniciar la separació d’un estat que sempre ens ha estat a la contra.

El missatge que es dona a Espanya és que plantem cara, -ja n’hi ha prou-, com deia l’eminent gramàtic Joan Solà, que estem cansat del maltractament i menyspreu, i que la millor solució per a la convivència d’uns i altres és una separació amistosa, perquè serem veïns per sempre i amb el temps podem ser bons veïns, però cadascú a casa seva, ens hem cansat de ser hostatges. Els espanyols demòcrates ho entenen.

El missatge que es dona a Europa, és que volem ser-hi amb veu pròpia.

El missatge que es dona al món és que hi tornem a ser, per continuar el camí que tan bé els va explicar amb el seu discurs Pau Casals a les Nacions Unides l’any 1971.

Seguint com ara, ens farem mal, tant ells com nosaltres. Això no hi ha qui ho aguanti.

Una sagnia d’un 10% del PIB és insuportable per a qualsevol economia. Baviera, estat federal d’Alemanya amb capital a Munic, troba insuportable el dèficit fiscal que li apliquen tot i que té un topall màxim del 4%.
El 40% dels nostres impostos, més de 40 milions d’euros al dia, són per mantenir Espanya i les seves grandeses, AVE’s que no porten enlloc, aeroports deserts…. i a sobre hem de demanar que ens deixin diners amb el seu corresponent interès per pagar els nostres serveis!
Pura esquizofrènia.

Hem arribat al límit. No és ja tan sols per patriotisme, llibertat o dignitat, és per supervivència.

Com diu el principi de teoria política, quan els polítics falten al seu deure, l’exercici directe de la sobirania retorna al poble que n’és el dipositari essencial. Avui la ciutadania recobra la seva veu amb un missatge clar i net.
És l’hora de l’acció. No paraules, fets; com deia aquell.
És l’hora de ser valents.
És l’hora de tenir les mateixes obligacions i drets que qualsevol altra nació lliure d’Europa i del món.
Com deia Lluís M. Xirinacs: “la independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra”.

Avui el lema: Catalunya, nou estat d’Europa, és molt clar i va molt més enllà d’una via autonòmica morta, més enllà d’un pacte fiscal no nascut o més enllà d’un estat federal en què ningú creu. Només la independència és la solució.

A qui correspongui: no facin servir la manifestació d’avui per reforçar el seu pacte fiscal, senzillament demanin la liquidació de l’actual estat i el tancament de caixes per solucionar els problemes de liquidesa immediata, que no serà la primera vegada.

Els greuges són el passat, avui estem construint el futur de la nació, de la nostra nació.
Volem la independència perquè volem un futur pel nostre país.
Un camí d’esperança i il•lusió per fer entre tots, un país millor.
El nostre país.

Via fora, catalans!

No hi ha Comentaris

Catalunya i Espanya, història d’un conflicte – Amb Alfred Bosch

El proper dilluns 12 de març tindrà lloc a Mataró, a partir de les 19h30 a la Nau Gaudí, la conferència “Catalunya i Espanya, història de un conflicte”

Els ponents seran en Lluís Salvador, na Margarida Colomer i el diputat al congrés Alfred Bosch.

Us hi esperem!

No hi ha Comentaris

Raons econòmiques per l’estat propi

Des de Reagrupament Alella donem suport a l’acte organitzat per L’Ateneu Alellenc i el CCN i us convidem a assistir-hi.

Us hi esperem,

Salut i Independència.

No hi ha Comentaris

INFORME DIAGONAL, el proper dijous 13, a la llibreria Robafabes

El proper dijous 13, a les 19h, Reagrupament de Mataró organitzen la presentació a la llibreria Robafaves de Mataró, Carrer Nou número 9, el llibre INFORME DIAGONAL.


L’increment de l’independentisme a Catalunya ha encès les alarmes a Madrid. Les enquestes i estudis —públics i no— registren un augment substancial i regular dels partidaris d’una ruptura amb Espanya i de convertir Catalunya en un nou estat europeu.

En aquest context, un grup de persones rellevants de la societat catalana rep, des de Madrid, l’encàrrec d’escriure un informe per aturar i ensorrar l’independentisme.

Des de l’anonimat que els atorga una habitació a l’avinguda Diagonal de Barcelona, els redactors hauran d’avaluar els punts febles de l’independentisme i les estratègies per desactivar-lo. La consigna és clara: “Espanya no es pot permetre una Catalunya independent”. També es mantindran en l’anonimat els sol·licitants del treball, que, des de les seves posicions d’influència, es comprometen a seguir fil per randa totes les recomanacions del grup que elabora el document.

Basat en dades reals i públiques, Informe Diagonal és un exercici de política ficció que vol analitzar l’evolució i l’actual situació de l’independentisme i, sobretot, descriure els reptes que aquest moviment haurà d’afrontar en els propers anys i les dificultats que els partidaris de la unitat d’Espanya posaran a qualsevol procés d’autodeterminació. Inspirat en l’Informe Lugano de Susan George, aquest llibre també vol ser un punt de debat sobre els mecanismes de què disposa l’statu quo per dificultar qualsevol procés democràtic contrari als seus interessos.

Us hi esperem.

No hi ha Comentaris

Fins quan …

Escric aquestes paraules com a reagrupat, però sobretot com a català orgullós de ser-ho.
I és per dir-vos el que sento ben endins. Ens volen prendre la llengua, en això no hi ha ha res de nou. Potser ens pensàvem que en aquests governs, sorgits d’una nova restauració borbònica imposada per un dictador difunt, hi trobaríem una possibilitat de que la nostra nació hi capigués ,en el seu estat.

Ingenus.

Ens hem despertat d’un somni, com un infant que s’ha fet gran i descobreix que el seu pare no l’estima, i no l’estima perquè n’és un fill bastard. I no l’estima perquè és fill d’una mare que es diu Llibertat.
Tres famílies han fet que l’estat engegués els motors del seu aparell judicial per garantir els drets d’aquests infants a ser escolaritzats en la seua llengua materna. I més de cent vint-i-cinc mil famílies valencianes veuen com cent vint-i-cinc mil nou-cents cinquanta tres infants no poden ser escolaritzats en la seva llengua materna, després d’haver-ho sol·licitat.

I tot això cóm pot ser que passi en un “estat de dret”

Passa perquè ens governa un estat d’una nació que no és la nostra.
Passa perquè aquest estat només vol de nosaltres el nostre treball i la nostra submissió.
Passa perquè aquest estat sobirà d’una nació estrangera només vol súbdits mesells, vassalls que no cridin gaire i que es conformin amb el que ells volen donar-los
Passa perquè som una nació ocupada però no sotmesa , per això encara han d’acabar la feina i esborrar tot record d’un poble orgullós i defensor a ultrança de les seves llibertats.
Passa perquè ja quasi no ens queda memòria del nostre gloriós passat, per que el nostre passat ens l’explica l’estat d’una nació estrangera.
Passa perquè ja quasi no queda memòria d’un avançat estat de dret únic en el seu temps i al nivell del qual és possible que els actuals “estats de dret” encara no hagin arribat.

I que es va perdre l’onze de setembre de 1714

Fins quan estarem, catalans, passejant per aquesta cruïlla sense agafar el camí que ens durà fins a la nostra llibertat.
Fins quan estarem, catalans, escoltant cants de sirena que ens allunyen de la nostra llibertat.
Fins quan estarem, catalans , enfadats però a casa sense treballar per la llibertat de la nostra nació.

Cito en Pep “Si ens aixequem d’hora i treballem som imparables”

Visca la Terra !

Salvador Bonada Font
Associat a Reagrupament, rcatAlella@gmail.com

No hi ha Comentaris

Plora com a dona el que no has sabut defensar com un home

‘Plora com a dona el que no has sabut defensar com un home’, li deia la seva mare a Boabdil quan perdia el seu regne a mans dels castellans.

Doncs ara, què farem? Plorarem o acceptarem la realitat diàfana que la política espanyola ens han declarat una guerra ‘legal’ fa temps, descarada amb la sentència de l’Estatut, continuada amb les del Tribunal Suprem i el TSJC en contra del nucli de la nostra nació: la nostra llengua. Anant de proa a valencialitzar-nos i convertir-nos amb la regió a la qual seguir robant impunement per pagar-se els seus AVES a cap lloc i la seva festa permanent des de la conquesta (que paguen otros!) i nosaltres parlant amb catanyol, venent toreros de peluix als turistes de la Rambla, una ‘peculiaridad regional’…

Què podem esperar d’una nació espanyola que babaia per terra a les ordres del directori europeu franco-germànic,? On tenen l’orgull? Només és per nosaltres? Ja que són uns pàries a Europa, només els queda la xuleria per nosaltres? I els catalans ‘autonomistes’, que es varen creure aquesta història de l’Espanya moderna i que els han salvat de caure a l’abisme mil cops, es mereixien això? Doncs sí, ens ho mereixem per no decidir-nos d’una vegada a fer el pas i buscar el nostre propi camí. I demostrar les nostres capacitats de viure millor i pròsperament dins una societat oberta, global i competitiva.

Catalans, ara només toca lluitar pel nostre estat propi, per la independència, la regeneració democràtica i el treball ben fet. Volem que el nostre govern ens defensi, que l’Artur Mas doni el pas endavant i tanqui la carpeta espanyola i obri la carpeta de l’estat català. Si ho fa, passarà a la història com l’alliberador de la nació. Si no ho fa, com Boadbil, les seves llàgrimes seran la marca de la seva ignomínia.

Albert Macià

No hi ha Comentaris

El president Barrera, baluard de la nostra llibertat

Plora, Pàtria, els qui t’han imaginat i somiat lliure

Ha mort el president Barrera. Desolat, només puc consolar-me pensant que pocs com ell representen el millor del que s’ha vingut a dir la generació republicana: esforç, compromís, cosmopolitisme, valors ètic, unit a un patriotisme cívic i a una radical defensa per les llibertats individuals i col•lectives.

En els temps de la pàtria errant, quan l’exili i la resistència interior ens van salvar alguna cosa més important que la vida, la dignitat com a poble, Barrera va destacar sempre per una tenacitat de ferro, per una fidelitat insubornable a la democràcia i a la llibertat.

Per la meva generació, que ratlla els 50 anys, Barrera ha estat sempre present, com un vell baluard que resistia el temps i et protegia de tota malastrugança, una roca de conviccions inamovibles on recuperar la confiança, un refugi on trobar consol a l’hora de les decepcions i les renúncies. Què serà de nosaltres, sense la seva determinació, sense el seu convenciment, sense la seva esperança?

Estimats lectors, em disculparan que recordi una conferència que vaig tenir el gran honor de fer plegat amb ell, el passat 14 d’abril, a la seu d’Òmnium.

En acabar la meva intervenció, el president Barrera va agafar el micròfon. Em va sorprendre la seva lucidesa, intel•ligència i elegància política de sempre. Sense papers i de manera impertorbable, va traçar en poc menys de vint minuts una tesi formidable del que hauria de ser una lectura contemporània dels fets ocorreguts fa 80 anys.

Per Heribert Barrera calia audàcia i lideratge. La mateixa que va demostrar Macià en aquella hora clau. Però audàcia cap a on? Doncs, naturalment, cap a la transgressió de la legalitat espanyola. Aquest va ser, per mi, el punt clau de la seva intervenció. Sota unes formes envellutades i afables, el president demanava feréstega intransigència a cedir un mil•límetre en la conquesta de les nostres llibertats, coratge de no acovardir-se davant de totes les dificultats,la decisió de no capitular davant res ni ningú, ferma oposició i denúncia a qualsevol degradació del poder, voluntat de plantar cara, valentia per a la insubmissió i la transgressió.

No sé què sentirem a dir aquests dies que venen, no sé si caldrà recordar que el president Barrera no va votar la Constitució que ens té tancats a la gàbia, ni va dubtar en donar el seu suport al president Pujol l’any 80 per garantir un govern nacionalista, ni ha deixat de proclamar en tot moment que si “Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d’aspirar a esdevenir un estat”.

Si mai algú us pregunta per què a Catalunya el tractament protocol•lari usa l’expressió “Honorable”, parleu-li del President Barrera. Ell i els homes com ell són els que donen sentit a la idea de pàtria, que ens interpel•len, que ens obliguen a continuar. Els estem perdent: Josep Benet, Joan Solà, Víctor Torres. La generació que va salvar la nostra dignitat va desapareixent. La responsabilitat del futur de Catalunya és nostra, no queden excuses.

Plora, Pàtria, els qui t’han imaginat i somiat lliure. Per tu han viscut. No els oblidis mai, perquè ells són el baluard de la nostra llibertat.

Quim Torra.

No hi ha Comentaris

Aturada indefinida dels laterals de l’autopista

Respecte de l’aturada indefinida dels laterals de l’autopista i de l’ampliació de la Ronda de Mataró, anunciada ara fa pocs dies per la Generalitat, des de Reagrupament Independentista del Maresme creiem que:

La polèmica desfermada al llarg dels darrers temps respecte d’aquest tema no hagués existit de ser Catalunya un país lliure, senyor i amo del seu destí i, com no, de la clau de la caixa. Haguéssim estat parlant en tot cas dels accessos a una autopista lliure de peatges i/o de la seva possible ampliació. No ha estat aquest el cas, ja que no hi havia intenció d’aprofitar les infraestructures existents, sinó simplement de continuar rendibilitzant-les al servei de determinats interessos. Essent, per tant, el govern català incapaç, per falta de recursos, de poder fer un pla just i racional.

Al nostre entendre, ha arribat el moment de fer un plantejament integral de la situació de la comarca. No es pot de cap manera deslligar les comunicacions de la comarca de l’estat de saturació de la mateixa. Al Maresme, si es vol fer possible un mínim de qualitat de vida per als seus habitants, també per a les generacions futures, cal ordenar de forma molt precisa tota l’activitat constructora.

Vivim en una comarca amb més de 425.000 habitants, en un territori que tot just no arriba als 400 qm2, amb una densitat de 1.096 habitants per qm2. Fa 50 anys la comarca tenia 125.000 habitants. Poblacions com Pineda de Mar han multiplicat per 7 el seu nombre d’habitants en aquest període, dels 3700 als 26.000 actuals.

La nostra comarca s’ha de replantejar el seu futur tenint en compte de preservar els escassos espais naturals i agrícoles existents, optimitzant al mateix temps els seus polígons industrials i de serveis. S’han de millorar les comunicacions totalment insuficients i decimonòniques pel que fa al ferrocarril. Cal fer arribar el metro des de Barcelona i deslliurar al ferrocarril de rodalies d’aquesta funció. Ens cal una autopista lliure totalment de peatges, perfectament connectada amb totes les poblacions i amb les principals vies de comunicació del país. Cal finalment preservar l’activitat industrial que encara resta a la comarca i potenciar els serveis.

Cal aprofitar, doncs, l’aturada del projecte per reprendre’l dins d’un pla conjunt per a la Comarca i al servei de la Comarca.

Responsable de Comunicació del Maresme

Nota de premsa Rcat MARESME

No hi ha Comentaris

La relació que hi ha entre no votar i perdre 3000€

Sí, és cert. Encara que t’ho hagin amagat els partits polítics i els mitjans de comunicació, enguany has perdut 3000 euros, igual que els anys passats. I és que Catalunya regala a Espanya 22.000 milions d’euros cada any a canvi de no res.

Això s’anomena espoliació fiscal. L’espoliació que patim és de les majors i més descarades del món, ja que Espanya ens pren anualment el 10% del nostre PIB, mentre que als països normals les regions en donen com a molt un 3%. Com pots veure, Espanya viu, bàsicament, d’espoliar els catalans.

Tot això ha estat estudiat per economistes experts, els quals afirmen que, entre altres molts avantatges, si Catalunya fos declarada independent ara mateix, passaríem automàticament a ser el quart estat d’Europa en major renda per càpita. Pots llegir els seus estudis aquí.

Què faries amb aquests 3.000€ cada any si no te’ls prenguessin? T’imagines que es podria fer per Catalunya amb aquests diners? Diríem adéu a la crisi que ens ha portat Espanya.

Ara mateix et deus estar demanant que com és possible que no sabessis res d’això fins ara. La resposta és senzilla, els polítics viuen molt bé a les cadires del Parlament autonòmic, no volen moure un dit. I si els polítics no en tenen la iniciativa, els mitjans de comunicació tampoc.

Deus haver sentit molts vegades els espanyolistes dir que Catalunya no podria sobreviure econòmicament sense Espanya. Però, no res més lluny de la realitat: Catalunya exporta cada vegada més a Europa i menys a Espanya. Està demostrat que econòmicament no depenem en absolut d’Espanya, sinó més aviat el contrari, ells depenen dels nostres diners. De fet, la pregunta hauria de ser: Podria sobreviure econòmicament Espanya sense Catalunya? Segurament podran, no us amoïneu, però no ho tindran tan còmode sense els 22.000 milions que ens roben cada any. S’hauran d’espavilar, i això serà molt positiu, tant per nosaltres com per ells.

Potser penses que això de la independència és “massa radical”, que podem trobar-hi alternatives. Federalisme, per exemple? Espanya ha demostrat que no ho vol ni ho voldrà. Estatut? L’han destruït, com sempre han fet amb els estatuts de Catalunya. Ens demostren dia rere dia que no ens accepten tal com som,no ens accepten com a catalans.

I les solucions de CiU i ERC?
• Concert econòmic: Va en contra de la constitució espanyola, per tant el projecte de CiU és inviable.
• Referèndum d’independència? Va en contra de la constitució espanyola, per tant el projecte d’ERC és inviable.
La constitució espanyola no es pot reformar sense els vots favorables del PSOE i del PP. I per si no n’hi hagués prou amb això, després d’aquesta votació, tot l’estat espanyol hauria de decidir en un referèndum si accepta la reforma constitucional. T’imagines el PP votant que sí, que els catalans siguin més rics? T’imagines els ciutadans espanyols votant que sí, que els catalans tinguin més diners? Exacte, jo tampoc m’ho imagino.

Aleshores, quina és l’única solució legal? La declaració unilateral d’independència al Parlament. Amb la declaració unilateral d’independència, emparada per l’ONU, Catalunya passaria automàticament a la legalitat internacional. Ja no dependríem de les lleis espanyoles. A més, com que actualment Catalunya és dins la Unió Europea, un cop ens declarem independents Catalunya serà automàticament membre de ple dret de la Unió Europea.

Deixem clar d’una vegada per totes que no tenen dret a robar-nos els nostres diners, deixem clar que parlarem la llengua que vulguem parlar i no pas la que ens vulguin imposar, deixem clar quines són les nostres tradicions, deixem clar que volem mirar menys cap a Madrid i més cap a Europa. Fem com va fer Noruega, Txèquia i Eslovàquia, com farà Escòcia o Flandes, declarem la independència.

Endavant, defensem el que és nostre, votem independència!, vota REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

No hi ha Comentaris

Programació d’actes al Maresme

Activitat frenètica a la comarca. Amb aquest conjunt d’actes, Reagrupament Independentista vol fer arribar el seu missatge tant aprop com sigui possible als maresmencs. Que tothom tingui l’oportunitat d’apropar-se i conèixer de primera mà el projecte de país que podeu trobar també en el següent link:

VOTA INDEPENDÈNCIA, VOTA REAGRUPAMENT.

No hi ha Comentaris