Ja tenim local a Osona
Per Reagrupament Osona - General, Notícies - 10/ago/2010
L’associació Reagrupament Independentista a Osona, hem estat beneficiats en haver aconseguit, per aquests mesos i fins que hi hagi les eleccions autonòmiques, un local a la Rambla de l’Hospital núm. 3 de Vic.
Per aquesta raó, us fem una crida per a demanar-vos la vostra contribució econòmica excepcional per les despeses del local. Podeu col·laborar fent un ingrés o una transferència al compte d’UNNIM núm. 2040 0020 13 3300011325. Com a concepte podeu posar: LOCAL. El titular del compte és: REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA. Us ho agraïm ja per endavant.
Col·labora amb les campanyes de Reagrupament
Per Reagrupament Osona - General, Notícies - 27/jul/2010
Col·labora amb les campanyes de Reagrupament Independentista i fes la teva aportació.
Amb una Transferència a la CAIXA DE CATALUNYA, al número de compte:
2013 0739 14 0200656931
O bé amb els següents serveis on-line
——
Campanya de ràdio “Hi som i t’hi esperem”: escolta-la i descarrega-la des d’aquí
Presentació de Reagrupament a Espinelves
Per Reagrupament Osona - General, Notícies - 1/set/2010
Independència, regeneració política i treball
Aquest serà el títol de l’acte que es farà el proper divendres, 3 de setembre a Espinelves, on els membres de Reagrupament Sandra Lomas i Carles Costa faran una presentació de l’associació.
L’acte es farà a partir de dos quarts de nou del vespre al Poliesportiu Municipal de la població.
Dia: Divendres, 3 de setembre
Hora: 20h.30
Lloc: Poliesportiu Municipal. Carrer de les Escoles, s/n. Espinelves
Joan Carretero: “En aquesta campanya cal passar-ho bé”
Per Reagrupament Osona - General, Notícies - 1/set/2010
Inauguració de la seu electoral de Reagrupament a Vic
Carretero: “Al nostre país encara queden persones que fan coses per patriotisme”
Carretero: “Els nostres adversaris no són altres independentistes, són els federalistes del PSC i els energúmens del PP”
Carandell: “El que ens distingeix és viure la política com un servei i no viure de la política”
Mora: “Ara sí que no hi ha dubte, hem de fer confiança a Joan Carretero i a Reagrupament”
Bellfont: “Per arribar a la independència el vital és la regeneració democràtica”
El president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, ha declarat que “en la campanya electoral d’aquesta tardor cal passar-ho bé” i ha negat que les persones que hi participin activament hagin de patir. Carretero ha demanat als associats de Reagrupament presents en la inauguració de la nova seu de Reagrupament a Vic que tinguin i encomanin il·lusió emulant la famosa frase de Johan Cruyff, “sortiu al camp i disfruteu”. La sala del nou local -situada en una cèntrica localització a la Rambla de l’Hospital- ha quedat petita per a acollir les més de 250 persones que s’hi han aplegat i moltes han hagut de quedar-se fora durant els parlaments inaugurals.
“Al nostre país encara queden persones que fan coses per patriotisme”
Per al president de Reagrupament, les diverses seus que l’associació està obrint són autèntiques seus comercials que han de servir per a comunicar i transmetre als ciutadans el missatge d’il·lusió per la llibertat i regeneració democràtica de la nostra nació. Carretero ha destacat que l’obertura de locals per part de Reagrupament és possible gràcies a la cessió desinteressada per part de persones perquè “al nostre país encara queden persones que fan coses per patriotisme”.
“Els nostres adversaris no són altres independentistes, són els federalistes del PSC i els energúmens del PP”
Joan Carretero també va declarar que “els nostres adversaris no són altres independentistes, són els federalistes del PSC i els energúmens del PP”.
Abans que Carretero han pres la paraula el coordinador d’Osona; la candidata per la comarca d’Osona, Imma Bellafont; l’alcalde d’Arenys de Munt i número 2 per Barcelona, Carles Móra; i la cap de llista per Barcelona, Rut Carandell.
Carandell: “El que ens distingeix és viure la política com un servei i no viure de la política”
La vicepresidenta de Reagrupament i número 1 per Barcelona, Rut Carandell, ha destacat la feina de voluntariat de les persones de Reagrupament. Per Carandell aquest punt és el que “ens diferencia de les altres opcions polítiques, el fet de viure la política com un servei i no viure de la política”. Per Carandell això és la garantia que des de Reagrupament es volen canviar les coses i “ho fem amb moltes ganes i il·lusió”. La gent està cansada dels polítics i volen una alternativa.
Mora: “Ara sí que no hi ha dubte, hem de fer confiança a Joan Carretero i a Reagrupament”
L’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra ha afirmat que “ara sí que no hi ha dubte, hem de fer confiança a Joan Carretero i a Reagrupament”. El número 2 de la llista per Barcelona també s’ha mostrat convençut que la independència arribarà ja els avantatges són tants que ningú la podrà rebutjar.
Bellafont: “Per arribar a la independència el vital és la regeneració democràtica”
La membre de la Junta Nacional de Reagrupament i número 7 a la candidatura de Barcelona, la vigatana Imma Bellafont, ha destacat que “per arribar a la independència el vital és la regeneració democràtica” i per això des de l’associació s’incideix tant en aquest punt. Per Bellafont una cosa no és possible sense l’altra.
Carretero inaugura avui el local de Reagrupament a Vic
Per Reagrupament Osona - Articles premsa, Notícies - 30/ago/2010
Serà la seu comarcal de la formació durant la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Aquest dilluns, 30 d’agost, Reagrupament Osona inaugurarà el seu nou local a Vic (Rambla Hospital, 3), que serà la seu de la formació durant la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya.
La inauguració es farà a dos quarts de nou del vespre i comptarà amb la presència del president de Reagrupament, Joan Carretero, la vicepresidenta Rut Carandell i l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra. També hi assistiran altres membres de la Junta Nacional, candidats i personalitats.
Dia: 30 d’agost de 2010
Hora: 20h.30
Lloc: Seu de Reagrupament Osona. Rambla Hospital, 3. Vic
Comunicat de la Comissió Executiva de Reagrupament Osona
Per Reagrupament Osona - Articles opinió, General, Notícies - 14/ago/2010
Davant la conjuntura política que estem vivint darrerament al País i al si de la nostra associació, la Comissió Executiva de Reagrupament Osona, volem expressar i expressem el següent:
- Els valors i pilars que van fer-nos adherir a Reagrupament segueixen intactes i més vigents que mai. Recordem que eren, són i seran: 1) La defensa, el foment, la difusió i l’estudi de l’independentisme i el republicanisme en l’àmbit de Catalunya, 2) L’enfortiment de la base social de l’independentisme als Països Catalans, i 3) El debat a l’entorn de la regeneració de la vida política. Els tres queden perfectament palesos amb el lema: “Independència, democràcia i treball” i estan recollits als nostres estatuts fundacionals votats en assemblea.
- Reagrupament no és un objectiu en si mateix, sinó que aquests no són altres que principalment la independència i la regeneració política. En aquesta direcció es va néixer i s’ha anat creixent des del primer dia gràcies a milers de persones que han treballat i segueixen treballant desinteressadament tot deixant de banda improvisacions i/o canvis en el full de ruta establert. En aquest sentit, Reagrupament no té l’exclusivitat de cap ideologia, però continuem pensant que és l’eina per assolir els objectius marcats; més de 3500 associats pagant quota, infraestructura arreu del País, centenars d’actes realitzats, un full de ruta establert, i més d’un any i mig de feina, creiem que ho avalen.
- Reiterem el nostre suport i ens reafirmem en la confiança feta a la Junta Directiva Nacional en la darrera assemblea, perquè contactin, apleguin i negociïn, si és el cas, amb tothom que creguin convenient per l’assoliment de la independència de Catalunya i de la regeneració democràtica de la política del nostre país.
- Animem a tothom, i especialment als nostres associats, que no caiguin en el desànim ni defalliment vers la campanya d’intoxicació que impulsen determinats grups i mitjans per intentar desacreditar, eclipsar, desprestigiar i menystenir a Reagrupament. Igual que en la majoria de coordinadores, el balanç d’altes i baixes en el nostre cas també ha esta positiu. Encoratgem a tothom a continuar treballant pels veritables protagonistes: Catalunya i tots els seus ciutadans. Cal que tots els independentistes romanguem units, optimistes, il•lusionats, que no ens enemistem entre compatriotes i ens preparem per fer front comú al nostre veritable enemic.
Vic, a 12 d’agost de 2010
Comissió Executiva de Reagrupament Osona
Trenquem els tòpics (2)
Per Reagrupament Osona - Articles premsa, General - 19/jul/2010
Fa dies intentava trencar amb el tòpics que junts cal que fem desaparèixer de la ment de tothom per tal de fer créixer, encara més, l’independentisme, continuar fent pedagogia sobre el tema, i anar obrint camí cap a l’imparable marxa cap a la independència. Recordem que, d’entre els més freqüents hi havia: 1) Hi haurà boicot, 2) Trauran els tancs, 3) No ens la donaran, 4) La independència ha de venir de l’esquerra, 5) Només ho volem els catalans, 6) És de quatre que no tenen ni dos dits de front, i 7) No és possible. Avui intentem trencar amb els tres darrers.
Només ho volem els catalans. Quan dic catalans, em refereixo a la gent que se sent catalana, que la seva pàtria és Catalunya i no cap altra. Ja vaig citar la font en Trenquem els tòpics (1), i ara hi torno, perquè les xifres que ens ofereix el Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES) ens diuen que segons la pertinença nacional dels ciutadans de Catalunya, tenim que un 10,7% dels que se senten únicament espanyols, el 13.5% que se senten més espanyols de catalans, el 20.7% que se senten igual, el 54.0% que se senten més catalans, i el 77.1% que se senten únicament catalans i que estan a favor de la independència. En aquesta estadística no hi ha inclosos els que no se senten ni catalans, ni espanyols, que no són pocs avui a casa nostra. La independència, a diferència de fa molts anys, ha deixat de ser una qüestió purament de pertinença nacional, i és també, per no dir la més important, una qüestió econòmica; i és així com cada vegada més ho percep la gent. Ningú ha de deixar de sentir-se com se sent per voler la independència de Catalunya, i qui en vulgui una prova audiovisual, pot cercar un vídeo a Vilaweb sobre la consulta sobre la independència que es va fer a Sabadell, i veurà que la independència també és castellanoparlant. Però no només és castellanoparlant, sinó multilingüe. Si parlem amb un argentí, per posar un exemple, no li demanem que renegui de la seva pàtria i se senti català, però entendrà perfectament que els euros no tenen nacionalitat i que el roben igual que qualsevol patriota català pel sol fet de viure i treballar al país.
És de quatre que no tenen ni dos dits de front. Seguint amb el mateix estudi del CES, veiem que quan més nivell d’estudis, més persones estan a favor de la independència. El suport passa del 21,7% de la gent sense estudis, fins al 39,2% amb nivell universitari de grau superior. Val la pena també destacar el suport que rep la independència per part d’intel•lectuals i persones amb gran vàlua com Miquel Calçada, Salvador Cardús, Heribert Barrera, Toni Strubell, el, crec, exfederalista, Ferran Requejo, i un llarg etcètera per posar-ne alguns exemples.
No és possible. Doncs també sembla que és fals. I a les proves em remeto. Segons un estudi fet per la UOC, el 50,4% hi votaria a favor i, segons El Periódico de Catalunya, el 48,1%. És a dir, suport i maduresa, n’hi ha, i si hi hagués un suport explícit institucional, encara n’hi hauria més. Si veiem la proliferació de nous estats a Europa, també sembla una pràctica habitual. Des del segle XX, n’hi ha 22 de nous. És curiós, en aquest cas, veure com se n’han construït més els darrers 20 anys que no pas els primers 80; 14 i 8 respectivament. En aquest sentit, val la pena destacar un parell de coses que les tenim propícies: la moneda única, i el fet que l’escissió d’un estat membre de la UE, converteix als dos estats en membres de ple dret. Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovàquia i Eslovènia en són exemples. Ah!, que aquests estats no pertanyien al tot poderós Reino de España? Us invito a que cerqueu al Google què era el Imperio Español al segle XVI, i en què s’ha convertit; un cop vist, cerqueu també una imatge anomenada “imperium fail” per veure en què acabarà.
Així, doncs, optimisme, confiança i molt treball. La independència és per a tots, amb tots, amb l’ajuda de tothom, necessària, viable i urgent. I depèn únicament i exclusiva de la nostra voluntat. Com deia el poeta “tot està per fer, i tot és possible”.
Carles Costa
Article publica a osona.com el 19/07/10
Deu osonencs a la candidatura de Reagrupament
Per Reagrupament Osona - General, Notícies - 17/jul/2010
La tercera Assemblea de Reagrupament celebrada el passat dissabte va aprovar la candidatura que es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Per Barcelona la llista està encapçalada per la vicepresidenta de l’associació, Rut Carandell i, de les 85 persones que la formen, deu són osonencs: Imma Bellafont (7), Marc Vinyolas (15), Eva Solé (24), Ferran Latorre (30), Mariona De Planell (42), Ramon Sirera (49), Roser Noguer (54), Mireia Calm (58), Carles Costa (59) i Gerard Isern (79).
La candidatura va ser aprovada amb un 86% dels vots i cal destacar que és l’única candidatura presentada a cap procés electoral que té una paritat de gènere del 50%. L’assemblea també va acceptar per majoria habilitar la junta directiva per arribar a acords electorals.
Per Barcelona, la llista serà encapçalada per Rut Carandell, Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, i Montserrat Tudela. Joan Carretero encapçalarà la candidatura per Girona, seguit de Carles Bonaventura i Verònica Brettau. Per Lleida, Jaume Fernàndez, Emma Amazar i Francesc Alcazar. I per Tarragona, Ferran Pujol, Gemma Pifarré i Lluís Estrada.
Vies per a la independència
Per Reagrupament Osona - Articles opinió, General - 15/jul/2010
Sense ser polític ni jurista, i donant per entès que no sóc un professional del tema, em permeto analitzar possibles vies per aconseguir la llibertat del nostre país i invitar a la resta a reflexionar-hi. Com sabem se’ns en plantegen diverses vies: referèndum d’autodeterminació a través de la reforma de la Constitución i proclamació unilateral des del nostre Parlament. La via que el Regne d’Espanya ens expulsi no la contemplo i, per tant, no cal analitzar-la.
La del referèndum. Què cal fer? Fent ús de la Llei de consultes per via de referèndum, en vigor des de l’abril, un referèndum el pot convocar el Govern, la iniciativa municipal o bé la iniciativa popular (IP); com ha estat el cas i que fa més patxoca. Des del moment que s’admeti a tràmit, la mesa del Parlament ha d’entregar a la Comissió Promotora els plecs amb els fulls de signatures. Encara que el Parlament es dissolgui per la convocatòria de les eleccions, la recollida de signatures continuarà. S’han de recollir unes 220.000 signatures (3% de la població) en el termini de sis mesos (ampliables a vuit). S’aprofitarà la Consulta de Barcelona per fer una gran recollida de signatures. Una vegada es presenten les signatures al Parlament i s’autentifiquen, el Parlament de Catalunya ha de convocar un Ple per tal de votar la convocatòria del referèndum (es necessita majoria absoluta). Aquest Ple se celebraria en la propera legislatura. Finalment, el Regne d’Espanya ha de decidir si autoritza o no el referèndum.
Petits contratemps. Això és de cara la propera legislatura i, tot i desconèixer quin serà el mapa de l’hemicicle, semblen clares un parell de coses: el tripartit baixa i CiU puja. Això significa que els que més suport donen a la IP E(RC), és possible que perdin diputats i que els que en tindran més (CiU), a través dels seus dirigents ja s’han esmerçat en deixar clar que ells no estan per aquestes coses. Quant i quin suport tindria a la IP? Recordo que es necessita majoria absoluta.
Posem pel cas que això tira endavant, que hem reunit les signatures, els convergents canvien d’opinió i E(RC) no baixa; endavant amb l’article-ficció. No descobreixo la sopa d’all en dir que hi hauria menys d’un 89% de suport, i dic 89%, perquè és el suport que va tenir un tal estatut(et). Amb la IP, amb un suport menor que un tal estatut(et), ens n’anem cap a Madrid a demanar-los permís. Deixant de banda el Pla Ibarretxe que hom sap com va acabar, si per la reforma d’una llei orgànica espanyola amb el suport del 89% del Parlament no se n’han sortit, qui creu que amb menys suport el Regne d’Espanya li semblarà bé?
Suposem que el Govern, perquè el poble li ho ha demanat, demana la reforma de la constitució espanyola. El Parlament hauria d’aprovar, per majoria altra vegada, que vol demanar-ho al Congreso de los Diputados. Arriba la demanda del Parlament a Madrid i, en aquest moment, comença un procés de reforma que necessita que hi estiguin d’acord dues terceres parts de les Cortes espanyoles (234 diputats de 350) i dues terceres parts més del Senat. En cas que s’avinguin a la reforma constitucional –em permetreu que digui que és inimaginable- aleshores es dissolen les Cortes, es fan eleccions, els nous diputats i senadors han d’aprovar la reforma per, sorpresa!, dues terceres parts més i llavors cal un referèndum d’àmbit espanyol per ratificar-ho.
En cas que tot això passés –gràcies per tot senyor Spielberg- i entrés en vigor la reforma constitucional, el Parlament de Catalunya, o els ciutadans si és una IP, podrien demanar de fer un referèndum d’autodeterminació i sant tornem-hi!, recollir firmes, aprovació per majoria del Parlament, autorització del govern veí i celebració del referèndum.
Uf! si que hem arribat lluny! Un cop s’ha fet tot això, podem fer el referèndum i -sorpresa- guanyar-lo o perdre’l, com és obvi. Sembla una broma, però no ho és! Per cert, em deixava la darrera notícia sobre el tema i que la llegia posteriorment a la redacció d’aquestes línies: “la interpretació dels magistrats del TC sobre l’estatut impedeix la convocatòria de referèndums”.
Però hi ha una altra via infinitament més senzilla. Declaració unilateral a través del Parlament. S’agafen unes eleccions, es presenta una candidatura transversal d’ampli aspecte que prioritzi la independència, regeneració democràtica i treball (us sona?) i, quan es té la majoria absoluta dels diputats (68) del Parlament, es declara unilateralment la independència de Catalunya. Es cerquen suports a EUA i Brussel·les i empara. Un cop s’ha pres la decisió i es té l’estat propi, es convoca un referèndum de ratificació que, amb el suport institucional i internacional, segurament es guanyaria per àmplia majoria.
No hi ha vies sinó la via; i és amb la que cal que treballem tots per aconseguir-la: declaració unilateral, i no permetre que ens prenguin el pèl, que ja som prou madurs. Contra l’estatut(et) i sentència, Constitució Catalana i independència.
Carles Costa
Article publica a osonacomarca el 15/07/10
Xerrada: l’economia catalana en un estat independent
Per Reagrupament Osona - General, Notícies - 13/jul/2010
A Vic, organitzada per Reagrupament i amb Salvador Garcia.
L’economista de la Universitat Pompeu Fabra, Salvador Garcia, farà una xerrada el proper dimecres, 14 de juliol, titulada “L’economia catalana l’endemà de la independència”, on parlarà de com serà Catalunya a nivell econòmic el dia que esdevingui un Estat independent.
Salvador Garcia-Ruiz (Santa Perpètua de Mogoda) és economista per la Universitat Pompeu Fabra i MBA per New York University.
Ha viscut a Madrid, Nova York i Londres i actualment resideix a Sabadell. Ha treballat en consultoria estratègica i banca d’inversió, i actualment és directiu d’una entitat financera. Soci de l’Associació Catalana de Professionals, de l’Espai Hayek, d’Amnistia Internacional i del Barça. Membre de Reagrupament.Cat i del col•lectiu Emma.
La xerrada es farà a dos quarts de 9 del vespre a la seu de la Unió Excursionista de Vic (Casa Galadies) al número 22 del carrer de la Riera.
Aquesta és la cinquena conferència del cicle organitzat per Reagrupament Osona i que té com a objectiu mostrar les raons i els arguments a favor de la independència de Catalunya.
