La independència és possible; només falta creure-s’ho. I sembla ser que en el conjunt dels catalans, tots plegat (uns fa més temps que ens ho creiem que d’altres) ens ho comencem a creure de veritat i ho manifestem sense prejudicis.
L’acte del passat dijous a Vic de presentació de Reagrupament Osona així ho va constatar. Com en tots els altres acte,s Joan Carretero va omplir la sala i, conjuntament amb les dades facilitades per Emili Valdero sobre el nou “finançament”, la gent va sortir convençuda que era l’hora de fer un gir.
La independència és cada dia més aprop, i, dins d’aquest gir, cal destacar uns fets prou importants:
- Arenys de Munt. El fet de voler fer un referèndum no vinculant i la prohibició per part de l’Estat espanyol, més la intenció de manifestar-se per part de la Falange, no ha fet més que crear més independentisme, fer veure a molta gent què entén per democràcia i llibertat l’Estat espanyol, i que un munt d’Ajuntaments més tinguin ganes de fer el mateix.
- Joan Laporta. El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, és una de les personalitats que s’han adherit a la manifestació convocada per les plataformes sobiranistes amb motiu de la Diada Nacional. La marxa tindrà lloc a la tarda pel centre de la capital catalana sota el lema Som una nació, volem un Estat propi. Laporta no només dóna suport a la manifestació, sinó que hi serà present a la mateixa capçalera, segons els organitzadors.
- El cap de la oposició votaria ’sí’ a la consulta de Arenys sobre la independència. Conjuntament, amb d’altres personatges mediàtics que arrosseguen molta gent, per fi es mullen clar i català.
- Els mitjans de comunicació. Cada dia se’n parla més, i més a favor. Diuen alguns que a Madrid ja no pateixen per si podem aconseguir un Estat Propi, sinó que ja es pregunten quan serà. Del últims articles més destacats tenim el de Salvador Sostres (reproduït a baix) del passat dissabte a l’avui. Però és que avui diumenge tampoc tenia pels a la llengua.
“Comença la llibertat
Espanya sempre diu que a Euskadi no es pot ni plantejar un referèndum mentre hi hagi violència. Però a Catalunya que no hi ha cap ETA sembla que tampoc no es pot exercir la democràcia bàsica de preguntar-li a un poble què vol ser. Si haguéssim de resumir l’occident civilitzat amb un objecte simbòlic, aquest seria sens dubte una urna. L’urna que Espanya li nega a una nació en general i concretament a un poblet de la costa. Igualment farem aquest referèndum. I el guanyarem. I després d’Arenys vindran centenars de pobles més. Comença la llibertat. El dia 13 de setembre, a Arenys, el primer referèndum sobre la independència. I si els espanyols volen impedir-ho, que ens enviïn els tancs. Que la resta del món s’adoni per fi de què és Espanya: la negació de la democràcia i el cementiri de la llibertat. En aquest sentit, hem d’agrair als espanyols i a la Falange que hagin convertit una simple consulta popular en tot un esdeveniment nacional. Sense la seva col·laboració no ho hauríem pogut aconseguir. Espanya té aquesta habilitat especial per fer el ridícul i per semblar tan casposa, prebèl·lica i bàrbara com realment és. D’altres Estats, com França, dissimulen molt millor les seves aberracions. Catalunya ha trigat un temps a adonar-se que la llibertat era l’única solució. Però la maquinària s’ha posat a funcionar i ja ningú no la podrà deturar. Artur Mas deia ahir que votaria que sí. Cada país té la seva alba. I el sol comença a alçar-se a Catalunya després de tants anys d’humiliació i esclavatge. Algunes vegades havíem dubtat de si coneixeríem aquest moment, de si el podríem veure. Alguns homes molt valerosos deixaren la vida en l’intent, vivint dempeus, morint dempeus i deixant-nos en herència l’esperança i la flama encesa. Que aquests primers raigs de sol il·luminin la seva memòria i que d’allà on siguin puguin gaudir de la bellesa d’aquest nostre dia que està punt de néixer. El dia 13, a Arenys, comença la llibertat. Si Espanya vol impedir-ho, que ens enviï els tancs, o la Falange. Hi ha diverses televisions europees convidades a la jornada.“
“Socialistes, falangistes
La vicepresidenta espanyola Fernández ens ha fet l’honor d’explicar-nos la seva idea de llibertat i democràcia. “L’autoderterminació no hi cap, a la Constitució”. És molt d’agrair que els socialistes espanyols es vagin posicionant sobre la llibertat de Catalunya i que quedin ben retratats allà on els pertoca: al costat de la Falange, al costat dels negadors de la democràcia i dels botxins de la llibertat. És molt d’agrair que Espanya vagi explicitant la seva essència terrorífica. Aportacions com les de María Teresa, situant el govern d’Espanya en la mateixa línia argumental que els falangistes, ens són d’una gran utilitat. No hi ha millor propaganda per a la independència de Catalunya que aquest govern que, amb la llei de partits, persegueix qualsevol partit basc que es declari independentista i que en canvi avala l’agrupació lliure i feliç dels hereus i apologetes del franquisme, que és el pitjor terrorisme que ha conegut Espanya els últims temps. Hi ha una urna al mig d’aquest debat. No hi ha una Constitució. Hi ha una urna. I d’una banda hi ha els que volen omplir-la de vots i de l’altra hi ha els que volen prohibir-la. Les lleis són importants però són molt més importants els valors que les inspiren. El progrés de la humanitat es basa a fer evolucionar les lleis per aproximar-les a aquests valors, i no de negar aquests valors per justificar lleis bàrbares. Qualsevol llei que prohibeixi el dret essencial d’una consulta democràtica és una llei absurda, criminal i cal canviar-la. Els nazis també feren lleis, i vam haver d’esmerçar molt de sacrifici i moltes vides per canviar-les. I aquells exèrcits que van derrotar Hitler són els que avui impedirien que Espanya enviés els tancs per esclafar una nació que vota per ser lliure. Al centre d’aquest debat no hi ha una Constitució, hi ha una urna. La mateixa amb què vam derrotar Hitler i la mateixa que féu caure el mur del Berlín. Farem aquest referèndum. La llibertat arribarà sense tardança. I si borden que bordin, socialistes i falangistes ben units, embolicats amb la bandera d’Espanya.“
Tot això fa que la bola de neu vagi creixent i tothom s’ho vagi creient. I tant bon punt ha començat a rodolar amb força, això ja no hi ha qui ho aturi
