El poeta i escriptor Lluís Solà Sala va ser l’encarregat d’inaugurar el cicle de conferències que organitza Reagrupament Osona. La xerrada portava per títol “1940-2011. Perspectiva de la independència” i l’escriptor va començar fent una dissertació sobre la llibertat individual i col•lectiva, constatant que la lluita per la llibertat, d’una manera o d’una altra, ha estat constant en la història de la humanitat. El cas de Catalunya no és diferent, i Solà ho sap molt bé quan extrapola un cas individual al del nostre país: “ens podem imaginar un home que no decideixi sobre els seus afers quotidians? Si permetem que decideixin per nosaltres, sempre s’imposaran els seus valors”. Hem d’entendre que no podem deixar que ens facin creure que els valors catalans siguin de segona categoria. El poble català no és inferior a cap altre poble, sinó que cadascun té una manera de fer diferent i això és el que el caracteritza.
Lluís Solà va fer també una reflexió entorn de la dominació de Catalunya, la qual considera que ha estat molt similar des de fa segles, malgrat s’hagi accentuat en períodes com el franquisme. Segons l’escriptor, el nostre país està en “un estat d’excepció continu”, i cada dia l’Espanya dominant s’imposa dient-nos que no a alguna cosa. No obstant això, Solà no va dubtar en afirmar que durant els anys 50 i 60 ningú s’imaginava que aquest país pogués aguantar mantenint els seus trets característics, i no només això, sinó que “fa quaranta anys ningú es podia imaginar que avui hi hauria tants independentistes”.
En relació a què cal fer a partir d’ara, en l’última part de la conferència, el poeta vigatà va afirmar que necessitem un projecte clar, concret i creïble, ja que de moment cap partit polític, segons ell, n’ha ofert un d’aquestes característiques als ciutadans. En aquest projecte, Solà va considerar que s’ha de treballar amb immigrants, amb Europa, etc. així com vigilar les persones que estan al costat dels que ens dominen, que ens inoculen “malalties” com la por o la indecisió. Lligat a la necessitat d’un bon projecte, Solà va evidenciar també que “necessitem més homes amb la força de Francesc Macià”.
Lluís Solà considera que l’autoritarisme d’Espanya ha existit i segueix existint, no cessa en cap instant malgrat ens pugui semblar que de vegades afluixa. Segons ell, la seva força, la seva opressió, també consisteix en fer-nos sentir inferiors, temorosos i indecisos per tal que siguem nosaltres mateixos els que ens anem mantenint sota el seu domini. Per últim, segons Solà, per sortir d’aquest domini i aquesta inferioritat que tenim tan endins, necessitem un bon projecte i persones amb força, amb empenta i iniciativa.
