Avui, jo només volia parlar de racisme, del racisme que palpem a la nostra comarca i del que respirem sense ser-ne conscients. Però no puc. Avui, aprofitant la convocatòria de la manifestació contra el racisme, era el millor dia de tots per rebatre qualsevol apologia fatxenda que ens emmanilla, però no serà possible. Avui, no em resta més remei que escriure unes paraules sobre la confusió que he viscut i de la que, perdoneu, a hores d’ara encara no he entès.

A Vic, aquest dissabte 26 de maig, s’ha convocat una manifestació en contra del racisme. Fins aquí cap problema: hi ha algú a favor del racisme a la nostra comarca?. Sembla ser evident que no, però… a Vic a vegades les coses no són el que semblen.

Vic és una ciutat feta a mida: no és ni massa gran ni massa petita. Disposa  de molts serveis i d’una xarxa comercial envejable. Té una història reconeguda que li ha proporcionat un centre històric impecable. Gastronomia, cultura, art i… ara, a més, és també cosmopolita. I això també forma part de la seva manera de ser actual.

És evident que fa temps (a l’època de la ciutat de la Laura a la ciutat dels Sants) ningú s’imaginava que a Comarquinal hi conviurien altres nouvinguts que provinguessin de localitats no gaire més lluny de Barcelona o fins i tot de Tortosa. Però tot va canviar després de la guerra civil. No hi estàvem acostumats aquí que aquestes coses ens passessin precisament a nosaltres.  I tots aquests problemes que vivim dia a dia, els de convivència, això de que si ells no ens entenen, de que si fan molt soroll o que si a ells els ajuden més… aquests precisament són els problemes de veritat.

Aquests problemes, per senzills que semblin, no tenen fàcil solució. I segurament cap manifestació aconseguirà gaire res. Em pregunto si tenen raó els que diuen que després del #26Maig tot seguirà igual?  I també, ens ajudarà gaire que “oficialment” hom aconselli a la ciutadania que no es doni suport a la manifestació? L’Esperanza Aguirre també ha recomenat recentment que aquests dies no se celebri un partit de futbol a Madrid ja que hi pot passar que més de cinquanta mil espectadors expressin lliure i pacíficament el què opinen sobre la monarquia i l’Estat Espanyol. Però, ja ho veieu que el que s’ha aconseguit és que, precisament, se n’hagi fet més propaganda de la que ells desitgen. I, per tant, es poden trobar que, al final, els hi surti el tret per la culata.

A Reagrupament Osona no hem recolzat explícitament aquesta manifestació. La junta, reunida la setmana passada per debatre, d’entre altres, aquest punt en concret, no s’ha posat d’acord a l’hora d’emetre un comunicat oficial, ni de aconsellar o desaconsellar res: no hi ha hagut consens. Crec que la nostra transversalitat, aquesta vegada, ens ha jugat una mala passada. Segurament, però, aquesta transversalitat és un reflex fidel de la societat on vivim.

Desitjo, i en això crec que els meus companys estaran d’acord amb mi, que aquest dissabte la manifestació sigui un èxit: que vingui molta gent de tots els Països Catalans, que transcorri en pau i que esdevingui un exemple de reivindicació democràtica davant dels ulls de tot el món. Jo estic segur de que sí, de que serem notícia precisament perquè tots hem fet un crit ben fort i contundent de que n’estem farts, ben farts del racisme i, sobretot, dels racistes.

Josep Ramon Soldevila, Coordinador de Reagrupament Osona