Entrevista a Jaume Fernández, candidat de Reagrupament Independentista per Lleida

“Hem resistit el cop, tot i que ens volien enfonsar”

31 agost 2010
Autor: per Maria Coll / Eduard Fusté | Font: El Singular Digital.cat

“A Catalunya tenim una capacitat de dispersió de grup molt gran. Nosaltres, però, tenim molt clars els nostres principis: la proclamació de la independència de forma unilateral i la regeneració política.”

“Solidaritat surt quan surt, surt el mes passat i surten dient el mateix que hem dit nosaltres durant els últims anys.”

“Molestem molt perquè volem fer un programa de regeneració … Volem canviar el sistema perquè tenim una democràcia de baixa qualitat i això molesta a moltes formacions.”

“Nosaltres seguim en la nostra professió perquè estem en la política com a servei al ciutadà i per voluntat pròpia.”

Podeu llegir tota l’entrevista clicant a la nostra web nacional: http://www.reagrupament.cat/entrevistes/entrevista_a_jaume_fernandez_candidat_de_reagrupament_independentista_per_lleida

Reagrupament Pallars

pallars@reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

Reagrupament a l’Alta Ribagorça i la Vall Fosca (resum)

“Tenim una democràcia feudal on la classe política són els nobles dominadors d’un territori i controladors de la democràcia, mentre que els ciutadans tot el que podem triar és el color de la papereta a posar en la urna”.

Els dies 21 i 22 d’agost, Reagrupament Independentista va ser a l’Alta Ribagorça i a la Vall Fosca per presentar el projecte d’independència, regeneració democràtica i treball que fonamenta la proposta política d’aquesta candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Davant de 35 persones a Pont de Suert i de 15 persones a la Pobleta de Bellvei, en Joan Carretero, cap de llista per la circumscripció de Girona, i Jaume Fernàndez, candidat al capdavant de Reagrupament Independentista per Lleida i aquest últim i l’Emma Azamar (número dos per Lleida) respectivament varen ser els encarregats d’explicar als assistents els tres eixos de Reagrupament: Independència, democràcia i treball, entès aquel últim com el component bàsic per esdevenir un país més pròsper i capaç en un context de crisi econòmica i espoli fiscal per part de l’estat espanyol.

La voluntat del poble català d’esdevenir lliure i configurar-se com un nou estat al món, Joan Carretero, com ell mateix va exposar l’any 2009 a la premsa, insistí en que només esdevé possible per la via de la declaració unilateral d’independència en el Parlament de Catalunya.

Tesi fonamental de Reagrupament Independentista que des de fa unes setmanes és avalada en la seva totalitat pel Tribunal Internacional de Justícia a l’Haia, i per tant, reconeguda jurídicament per aquest principal òrgan judicial de les Nacions Unides.

Per Joan Carretero, Catalunya necessariament ha d’esdevenir un estat a Europa per constituir-se en el mitjà de representació oficial del nostre país al món. Avui és Espanya qui s’encarrega de defensar els interessos de Catalunya a Europa, i és obvi que aquesta ho fa des de la perspectiva d’entendre la nostra nació com una comunitat autònoma de la seva propietat.

Que Catalunya es gestioni a Europa per intermediaris comporta que la xarxa de regadiu del canal Segarra – Garrigues estigui afectada per la normativa europea, d’obligat compliment, d’establir-hi zones d’especial protecció de les aus (ZEPA), que en el conjunt de la Plana de Lleida s’han establert en 48.000 hectàrees.

A nivell econòmic, que sigui Espanya l’encarregada de defensar a Europa els interessos de Catalunya, comporta que el model empresarial de petita i mitjana empresa catalana es trobi completament desfavorida davant l’empresa de majors dimensions no orientada tant al comerç típicament espanyola.

Carretero, doncs, plantejà la necessitat del nostre país d’esdevenir normals, a canvi d’acabar amb la ficció de construir allò que només tindrà Catalunya de debò si és un estat.

El reconeixement i el respecte internacional a la nostra llengua hi serà amb l’estat català, sense independència només podem esperar l’entrada d’Andorra a la Unió Europea; la selecció catalana en qualsevol disciplina esportiva només esdevindrà amb un estat català, mentrestant continuarem veient els nostres jugadors com fan de “la roja” el millor equip del món”.

Precisament l’esforç, la recerca de la millora i el treball, des dels seus orígens, són de Catalunya característiques fonamentals. Avui però, amb recança i preocupació, cal ser conscients de la seva progressiva decadència en l’esdevenir del nostre país. Per Joan Carretero en els darrers temps s’ha pervertit el concepte d’igualtat fins a convertir-lo en la raó de l’estímul negatiu.

Sorprenentment, tothom ha de ser igual, no en drets i garanties, sinó en el sentit més mediocre del terme. S’impedeix l’excel·lència castigant amb la dificultat a aquelles persones que volen avançar més i fer més competitiu el nostre país”.

En aquesta línia argumentativa, Jaume Fernàndez, inicià la seva intervenció tot definint el sistema educatiu com “l’empresa més important d’un país, encarregada de crear ciutadans humans”. És absolutament nefast contribuir a castigar als millors, tal i com està passant en els darrers temps en el nostre país.

Aquesta afirmació aparentment tant òbvia esdevé preocupant per Catalunya quan s’observa que la forma d’educar als ciutadans d’un país és reflex d’una societat. Una educació que no prima i potencia l’excel·lència, sinó que concentra tots els seus esforços assolir només conceptes mínims, sorgeix emmirallada en el sistema polític que pateix Catalunya.

“El nostre país malgrat haver estat dels primers al món en comptar amb sistema parlamentari ja en el segle XI, i model arreu com a font de redacció de les més primigènies constitucions, avui té un ínfim nivell democràtic
”.

Jaume Fernàndez va aclarir que el concepte de democràcia no acaba en votar una vegada cada quatre anys, sinó ben just al contrari. En una democràcia real és el ciutadà qui posseeix el país, principalment perquè n’és contribuent i aquest fet genera el dret a exigir que el sistema polític funcioni i a més esdevingui de qualitat.

Aquesta exigència dels ciutadans de Catalunya cap als nostres polítics, des de Reagrupament Independentista s’entén que només pot ser possible mitjançant la regeneració democràtica.

El concepte implica entendre i fer real la limitació de mandats, l’absoluta transparència amb els fons públics, la incompatibilitat efectiva en l’exercici de càrrecs públics, i sobretot assumir la figura d’aquell que es dedica uns anys de la seva vida a fer política com la d’administrador de la cosa pública, i no com passa actualment, que consisteix en aquella persona que ascendeix uns nivells per sobre dels seus conciutadans.

Que un polític és qui està al servei és una afirmació que, a priori, pot ser acceptada per tothom, però són els fets que demostren si realment es dóna aquesta voluntat”.

Jaume Fernàndez, com a historiador, enfilà la part central de la seva intervenció assimilant el sistema polític actual a Catalunya al sistema feudal de l’Edat Mitjana, on els partits polítics d’avui són en si mateixos un òrgan que busca el poder, com si es tractessin de famílies nobles del segle XV.

Tenim una democràcia feudal on la classe política són els nobles dominadors d’un territori i controladors de la democràcia, mentre que els ciutadans tot el que podem triar és el color de la papereta a posar en la urna”.Al llarg d’aquests darrers 30 anys, malgrat no haver-hi inconvenients normatius per fer-ho, Catalunya ha estat incapaç d’elaborar una llei electoral pròpia mitjançant els seus representants al Parlament de Catalunya. Els partits polítics, pensant en tot moment en els seus beneficis en comptes de pensar en allò més convenient per la qualitat democràtica del país, han estat incapaços de posar-se d’acord per fer una llei electoral.

Reagrupament Independentista es compromet amb la ciutadania a presentar, entre les seves primeres propostes de llei al Parlament de Catalunya, una Llei Electoral per al nostre país”.La proposta de llei electoral es fonamentarà en la divisió de Catalunya en tantes circumscripcions electorals com diputats hi hagi, de manera que cada diputat sigui escollit directament pel seus veïns. Aquest principi és el que garanteix que el diputat sigui el màxim representant dels interessos del territori en el Parlament perquè deu la seva elecció als seus conciutadans, i no pas al partit polític com passa actualment.

Jaume Fernàndez, continuà la seva exposició dels plantejaments irrenunciables de Reagrupament Independentista en matèria de Democràcia, anotant la necessitat urgent de legislar sobre el temps de dedicació a la política de qualsevol representant.

Avui hi ha persones que als 18 anys van entrar en política i pretenen aconseguir, i fins i tot, previsiblement, alguns ho assoliran, jubilar-se fent política”.La limitació de mandats esdevé una forma de regeneració absolutament necessària per evitar la dificultat que concentra al sistema polític català d’haver de governar sobre problemes reals quan qui fa política, en la seva vida, només s’ha mogut en ambients polítics.

La persona que dedica un temps de la seva vida al servei públic, per Jaume Fernàndez, ha de tenir un salari digne, el suficientment d’acord la societat com perquè estigui exempt de repetir les perversions que es donen actualment sobretot en allò que fa referència a l’acumulació de càrrecs.

És fonamental una llei d’incompatibilitats i de transparència en els salaris, tan estretament relacionada amb els casos vergonyosos de corrupció que pateix Catalunya. El nostre país fa un any que és la riota nacional per les flagrants relacions entre el cas Millet i el sistema polític actual.

Quan una societat no s’escandalitza, i fins i tot tolera certs nivells de corrupció, aquest és símptoma inevitable que s’està corrompent”.Reagrupament Independentista considera necessària i urgent per la supervivència de Catalunya la seva independència, però vol que l’estat català no sigui l’acudit del món sinó que la seva classe política sigui eficaç, eficient i model per als seus representats.

Només en un país de ciutadans s’assoleix un país lliure”.

Com es habituals als nostres actes, aquest  van finalitzar amb preguntes obertes per part dels assistents el que afavoreix l’esprit de comunicació i de diàleg dels nostres actes amb la ciutadania.

Reagrupament Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça

pallars@reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

REAGRUPAMENT A L’ALTA RIBAGORÇA I LA VALL FOSCA

INDEPENDÈNCIA,

DEMOCRÀCIA

TREBALL

Xerrada a càrrec d’en Joan Carretero, Jaume Fernàndez i Emma Azamar

(candidats de Reagrupament per Girona i Lleida)

Alta Ribagorça (Joan Carretero i Jaume Fernàndez)

Dissabte 21 d’Agost a les 20:30 a Pont de Suert (Alta Ribagorça) a la confraria de Sant Sebastià

La Vall de Fosca (Jaume Fernànde i Emma Azamar)

Diumenge 22 d’Agost a les 13:00 hores a La Pobleta de Bellvei (Pallars Jussà). Al finalitzar l’acte hi haurà un dinar al Camping Gasset (a partir de les 14:00 hores aproximadament) Ctra. C-13 – Km 91 25630 TALARN. (dinar entre 12 a 15€)

Es prega confirmació: pallars@reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

Inaugurada la nova seu de Reagrupament a Lleida

Ahir a les 9 del vespre es va inaugurar oficialment el local electoral de Reagrupament a Lleida. Aproximadament un centenar d’associats varen omplir el local ubicat als baixos del número 106 del Gran Passeig de Ronda de Lleida. L’acte va començar amb la presentació de Francesc Morreres donant les gràcies als assistents per la seva presència i deixant constància que la seu electoral ha pogut esdevenir una realitat gràcies al temps i als esforços de molts reagrupats del Segrià. El presentador va destacar que aquest és el local que ha de ser el centre neuràlgic de la campanya de Reagrupament a la demarcació de Lleida i des d’on han de sortir les propostes i les accions encaminades a que Reagrupament obtingui el millor resultat possible en aquesta demarcació. A continuació us reproduïm un estracte dels parlaments d’en Jaume Fernàndez (cap de llista de Reagrupament per la demarcació territorial de Lleida) i d’en Joan Carretero (President de Reagrupament i cap de llista per la demarcació territorial de Girona) i que podeu consultar al següent link:

Pots consultar la noticia a la web de Reagrupament clicant aquí

No hi ha Comentaris

Inauguració de la nova seu de Reagrupament a Lleida

Amics, el proper dia 11 d’agost a les 21:00 hores tindrà lloc la inauguració de la nova seu de Reagrupament a Lleida que també servirà com a seu electoral.

A l’acte assistiran el president de Reagrupament Joan Carretero i el cap de llista per Lleida, Jaume Fernàndez entre d’altres.

La seu està al Gran Passeig de Ronda 106 baixos de Lleida.

T’esperem!!!!!!!!!!!!!

No hi ha Comentaris

05 d’Agost de 2010

Els efectes del 10-J

Manifestació del 10-JHi ha dues reaccions molt divertides després d’una gran manifestació. La primera és la d’alguns polítics, que, com de costum, intenten fer-se-la seva i tergiversar-ne el missatge. N’hi ha, fins i tot, com el Partit Socialista, que exigeixen als convocants que els posin en el lloc d’honor i que els coaccionen perquè en canviïn el lema. Increïble, però cert. De fet, és el mateix partit que, apropiant-se del pensament d’un milió i mig de manifestants la immensa majoria dels quals cridaven “independència”, diu que va ser una manifestació contra el PP. S’ha de reconèixer que com a acudit és bo. L’altra reacció divertida és la dels espanyolistes disfressats d’universalistes que qualifiquen d’”explosió d’alegria” la celebració del triomf de “la roja” i de “catarsi col·lectiva” la manifestació del 10-J. Ja he escrit força sobre la immensa contradicció que suposa aplaudir els èxits de qui no sols et diu qui ets i qui no ets, sinó que et considera part de si mateix i et nega el dret d’equiparar-t’hi en drets. Però és que, a més, cal ser molt innocent per no adonar-se que la quota catalana de “la roja” respon a una estratègia política molt sibil·lina. Mentre es prohibeix que Catalunya tingui selecció pròpia, s’imposa la presència de jugadors catalans per neutralitzar-ne la reivindicació i generar identificació amb l’espanyola. ¿Cal recordar que Espanya és l’únic país que inhabilita tot jugador que es nega a representar-la? Quant a la famosa cantarella de la doble identitat de molts catalans, poques coses hi ha tan rebatibles. La prova és que tots els qui diuen sentir-te tan catalans com espanyols, mai no permetrien una inversió de la situació política. És a dir, un Congrés espanyol subordinat al Parlament català i una Espanya regida per un Estatut davant d’una Catalunya regida per una Constitució.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

No hi ha Comentaris

CIU i ERC contra REAGRUPAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, consellers nacionals de CDC i Esquerra respectivament, han dimitit dels seus càrrecs. Aquesta estratègia conjunta podria ser el primer moviment dels dos partits parlamentaris per aturar Reagrupament.

Després de la sentència i del clam independentista de la manifestació de dissabte, els partits sobiranistes han quedat descol·locats, ja que la protesta massiva era, en part, contra l’actual classe política. Convergència, a tocar de la majoria absoluta, no volia veure la sentència ni en pintura, i Esquerra, que espera una bona patacada electoral, sap que no capitalitzarà el vot independentista.

Els dos partits, que porten anys barallats i mai no s’han atrevit a fer el Pacte Nacional, sembla que, finalment, s’han posat d’acord. Això sí, per anar contra Reagrupament. En aquesta guerra bruta hi participarien tota l’ amalgama de partits que veuen la irrupció de Reagrupament com un perill. Des de Convergència, de la mà d’Alfons López Tena, a Esquerra, per mitjà de la mà dreta de Puigcercós, Uriel Beltran. Passant per Suma Independència i les CUP.

La idea és fer un partit independentista i transversal, exactament com Reagrupament, però amb el vistiplau dels poders fàctics catalans. És la solució que els partits tradicionals optarien per no perdre poder i evitar la regeneració democràtica que vol impulsar el partit de Joan Carretero.

Laporta pot ser el desllorigador de tot plegat. Laporta ha reconegut que està “moralment reagrupat” i té sintonia absoluta amb el partit grana, però, finalment, podria optar per l’opció sense perill, i unir Democràcia Catalana amb els impulsors de les consultes. A la manifestació, Laporta va desfilar amb la portaveu de les consultes, l’Anna Arque. Laporta pot unir els dos moviments o, en canvi, podria fragmentar l’independentisme desacomplexat en dos – i crispar encara més tot l’univers independentista-. En una situació, de conflicte obert amb Espanya, que exigeix la màxima unitat possible.

Ningú no discuteix la vàlua de l’Alfons o de l’Uriel, però vénen dels dos partits que han portat a Catalunya a l’actual atzucac. Si el seu compromís és sincer, i volen una candidatura independentista i unitària al parlament, s’han d’unir amb la gent de Reagrupament, que porta mesos preparant i treballant en aquesta direcció. Si són valents, i es reagrupen, segur que tindran un lloc destacat a les llistes, i qui sap, potser també a la història.

Marc Cros

3 Comentaris

29 de Juliol de 2010

Les llistes negres

Les llistes negresExisteixen les llistes negres? És cert que hi ha noms incòmodes, políticament incorrectes, que tenen tancades les portes dels principals mitjans de comunicació? És cert que hi ha persones que, independentment de la bona acollida d’allò que fan, o fins i tot malgrat aquesta bona acollida, el seu rostre o la seva veu no apareixen mai en els diaris o programes importants? Doncs, atesa la reiteració de noms, gairebé sempre els mateixos, talment com si no n’hi haguessin d’altres, es diria que sí, que hi ha llistes negres.

Deia en Pere Calders que el nostre és un país amb prestatges petits, tan petits que en el terreny simbòlic només hi ha lloc per a un representant de cadascun dels diferents àmbits de la vida: escriptor, cantant, psiquiatre, comunicador, futbolista… I no tan sols passa amb les persones, tampoc no hi ha lloc per a més d’un equip de futbol, d’un diari, d’un setmanari, d’una emissora de ràdio, d’una televisió… Tan petits són els prestatges de Catalunya, insistia Calders, que per posar-hi un nom nou cal fer fora l’anterior. No li faltava raó. Ben mirat, es diria que els catalans patim la síndrome de Noè: amb un representant masculí i un de femení de cada espècie ja ens fa l’efecte que ho tenim tot cobert. Però no és cert. Per això Catalunya transmet la sensació de ser un país força avorrit, un país meravellosament harmonitzat on mai no se sent una nota més alta que l’altra, on tothom és políticament correcte perquè el que es diu no té res a veure amb el que realment es pensa. Les seqüeles d’una dictadura de 40 anys podrien ser-ne una explicació -diuen que gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou-, però el pitjor enemic és la inèrcia.

No és gratuïta, per tant, la metàfora del formidable Calders sobre els prestatges. No ho és perquè uns prestatges petits comporten moltes limitacions, ja sigui en un comerç o en qualsevol armari de casa. Les limitacions són el germen de la monotonia i la monotonia és el germen de l’avorriment. Tots voldríem sentir coses noves, idees noves, escoltar veus desacomplexades i fortes que, amb més o menys fortuna, ens treguessin d’aquesta somnolència. Però no és possible. No ho és perquè no es poden sentir idees noves allà on, per anys que passin, tant els qui manen com els qui obeeixen, tant els qui pregunten com els qui responen, són sempre els mateixos.

Víctor Alexandre

No hi ha Comentaris

Pere Josep Ridao
mostra els detalls 23 / jul.
Apaga Tele 5  
La cadena de televisió Telecinco es va adherir  al “Manifiesto por la  lengua común”, que el 23 de juny passat va presentar un grup d’intel·lectualsa Madrid.
La cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre
els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que
demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el
castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única “que pugui
ser utilitzada pels seus ciutadans”. Telecinco és la primera televisió que
s’ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l’informatiu del
migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa,
el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO,

No hi ha Comentaris

EL 10 DE JULIOL: UN CLAM PER LA INDEPENDÈNCIA

 

Mentres els mitjans de comunicació espanyols com la TV 1 o Antena 3,  entre d’altres, han passat mes de 20 minuts parlant de “la Roja” i els desplegats i desplegaments per a poder veure la final que enfronta  España contra Holanda,  només han dedicat un minut a esmentar que Catalunya “ salió a la calle para manifestarse en contra de la sentencia del Constitucional” No han deixat sentir el cant unitari a favor de la Independència.

 A Catalunya les banderes, les pancartes i els catalans descansem a casa d’una mena de ressaca  donada per moltes hores de peu dret sota el sol , la intensa calor que feia ahir i les hores de viatge que molts vam fer,  cansament patriota, sense cap dubte. El que els politics, que volien posar-se a davant de la manifestació, que Òmnium feia temps que preparava, senten avui es un misteri a veus. Reconeixeran que es van equivocar?  Se n’adonaran que la manifestació era totalment de la gent del poble i no perquè ells hi anaven? Reconeixeran que van fer el ridícul volent’se apropiar de quelcom que no els hi pertanyia i embolicant-t’ho tot amb les seves dialèctiques? Se n’adonaran que Catalunya ahir demanava la Independència per sobre de tot? Llàstima que estem tan a prop de les eleccions, no podrem gaudir dels seus tripijocs ,estira i arronses, paraules, promeses i demagògies en que durant 4 anys, per legislatura, perden el seu temps, a Catalunya diuen una cosa, però quan van a España en diuen una altre, no se n’adonen que si estem com estem es en part culpa seva, cap i a la fi Espanya fa el que ha de fer, posar els súbdits a on ells els interessa, cap i a la fi Catalunya tot ho entoma: cridem, critiquem, ens emprenyem i paguem, a part d’això, fins ara no els hi comportem cap perill ni greuja.

 

Ahir els catalans vam demostrar que encara ens queda dignitat nacional i forces per dir prou, el mes difícil ho vam fer ahir units, a poc a poc i bona lletra, el més fàcil serà posar la butlleta independentista (la de debò) i dipositar-la a les urnes. Desempalleguem-nos de la por, un sentiment que paralitza, i no deixa evolucionar, que no porta enlloc. Hem d’entendre que com estem ara anem a pitjor, que ara estem paralitzats per un estat que no ens deixa créixer, evolucionar ni ser el que som, i a sobre decideix per nosaltres. Recordem el dia d’ahir fins el dia de les eleccions, no ens deixem entabanar per més paraules i promeses de polítics acabats i de partits que han perdut el rumb, que saben convèncer i mantenir el tipus fins el dia desprès que han estat votats suficientment per conservar uns quants culs a les poltrones.

Catalunya es una nació i nosaltres decidim…

INDEPENDÈNCIA  a la tardor del 2010. I punt!

 

 

1 Comentari