Arxiu juliol, 2010

CIU i ERC contra REAGRUPAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, consellers nacionals de CDC i Esquerra respectivament, han dimitit dels seus càrrecs. Aquesta estratègia conjunta podria ser el primer moviment dels dos partits parlamentaris per aturar Reagrupament.

Després de la sentència i del clam independentista de la manifestació de dissabte, els partits sobiranistes han quedat descol·locats, ja que la protesta massiva era, en part, contra l’actual classe política. Convergència, a tocar de la majoria absoluta, no volia veure la sentència ni en pintura, i Esquerra, que espera una bona patacada electoral, sap que no capitalitzarà el vot independentista.

Els dos partits, que porten anys barallats i mai no s’han atrevit a fer el Pacte Nacional, sembla que, finalment, s’han posat d’acord. Això sí, per anar contra Reagrupament. En aquesta guerra bruta hi participarien tota l’ amalgama de partits que veuen la irrupció de Reagrupament com un perill. Des de Convergència, de la mà d’Alfons López Tena, a Esquerra, per mitjà de la mà dreta de Puigcercós, Uriel Beltran. Passant per Suma Independència i les CUP.

La idea és fer un partit independentista i transversal, exactament com Reagrupament, però amb el vistiplau dels poders fàctics catalans. És la solució que els partits tradicionals optarien per no perdre poder i evitar la regeneració democràtica que vol impulsar el partit de Joan Carretero.

Laporta pot ser el desllorigador de tot plegat. Laporta ha reconegut que està “moralment reagrupat” i té sintonia absoluta amb el partit grana, però, finalment, podria optar per l’opció sense perill, i unir Democràcia Catalana amb els impulsors de les consultes. A la manifestació, Laporta va desfilar amb la portaveu de les consultes, l’Anna Arque. Laporta pot unir els dos moviments o, en canvi, podria fragmentar l’independentisme desacomplexat en dos – i crispar encara més tot l’univers independentista-. En una situació, de conflicte obert amb Espanya, que exigeix la màxima unitat possible.

Ningú no discuteix la vàlua de l’Alfons o de l’Uriel, però vénen dels dos partits que han portat a Catalunya a l’actual atzucac. Si el seu compromís és sincer, i volen una candidatura independentista i unitària al parlament, s’han d’unir amb la gent de Reagrupament, que porta mesos preparant i treballant en aquesta direcció. Si són valents, i es reagrupen, segur que tindran un lloc destacat a les llistes, i qui sap, potser també a la història.

Marc Cros

3 Comentaris

29 de Juliol de 2010

Les llistes negres

Les llistes negresExisteixen les llistes negres? És cert que hi ha noms incòmodes, políticament incorrectes, que tenen tancades les portes dels principals mitjans de comunicació? És cert que hi ha persones que, independentment de la bona acollida d’allò que fan, o fins i tot malgrat aquesta bona acollida, el seu rostre o la seva veu no apareixen mai en els diaris o programes importants? Doncs, atesa la reiteració de noms, gairebé sempre els mateixos, talment com si no n’hi haguessin d’altres, es diria que sí, que hi ha llistes negres.

Deia en Pere Calders que el nostre és un país amb prestatges petits, tan petits que en el terreny simbòlic només hi ha lloc per a un representant de cadascun dels diferents àmbits de la vida: escriptor, cantant, psiquiatre, comunicador, futbolista… I no tan sols passa amb les persones, tampoc no hi ha lloc per a més d’un equip de futbol, d’un diari, d’un setmanari, d’una emissora de ràdio, d’una televisió… Tan petits són els prestatges de Catalunya, insistia Calders, que per posar-hi un nom nou cal fer fora l’anterior. No li faltava raó. Ben mirat, es diria que els catalans patim la síndrome de Noè: amb un representant masculí i un de femení de cada espècie ja ens fa l’efecte que ho tenim tot cobert. Però no és cert. Per això Catalunya transmet la sensació de ser un país força avorrit, un país meravellosament harmonitzat on mai no se sent una nota més alta que l’altra, on tothom és políticament correcte perquè el que es diu no té res a veure amb el que realment es pensa. Les seqüeles d’una dictadura de 40 anys podrien ser-ne una explicació -diuen que gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou-, però el pitjor enemic és la inèrcia.

No és gratuïta, per tant, la metàfora del formidable Calders sobre els prestatges. No ho és perquè uns prestatges petits comporten moltes limitacions, ja sigui en un comerç o en qualsevol armari de casa. Les limitacions són el germen de la monotonia i la monotonia és el germen de l’avorriment. Tots voldríem sentir coses noves, idees noves, escoltar veus desacomplexades i fortes que, amb més o menys fortuna, ens treguessin d’aquesta somnolència. Però no és possible. No ho és perquè no es poden sentir idees noves allà on, per anys que passin, tant els qui manen com els qui obeeixen, tant els qui pregunten com els qui responen, són sempre els mateixos.

Víctor Alexandre

No hi ha Comentaris

Pere Josep Ridao
mostra els detalls 23 / jul.
Apaga Tele 5  
La cadena de televisió Telecinco es va adherir  al “Manifiesto por la  lengua común”, que el 23 de juny passat va presentar un grup d’intel·lectualsa Madrid.
La cadena comparteix les exigències d’aquest grup d’intel·lectuals, entre
els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que
demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el
castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única “que pugui
ser utilitzada pels seus ciutadans”. Telecinco és la primera televisió que
s’ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l’informatiu del
migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa,
el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s’adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO,

No hi ha Comentaris

EL 10 DE JULIOL: UN CLAM PER LA INDEPENDÈNCIA

 

Mentres els mitjans de comunicació espanyols com la TV 1 o Antena 3,  entre d’altres, han passat mes de 20 minuts parlant de “la Roja” i els desplegats i desplegaments per a poder veure la final que enfronta  España contra Holanda,  només han dedicat un minut a esmentar que Catalunya “ salió a la calle para manifestarse en contra de la sentencia del Constitucional” No han deixat sentir el cant unitari a favor de la Independència.

 A Catalunya les banderes, les pancartes i els catalans descansem a casa d’una mena de ressaca  donada per moltes hores de peu dret sota el sol , la intensa calor que feia ahir i les hores de viatge que molts vam fer,  cansament patriota, sense cap dubte. El que els politics, que volien posar-se a davant de la manifestació, que Òmnium feia temps que preparava, senten avui es un misteri a veus. Reconeixeran que es van equivocar?  Se n’adonaran que la manifestació era totalment de la gent del poble i no perquè ells hi anaven? Reconeixeran que van fer el ridícul volent’se apropiar de quelcom que no els hi pertanyia i embolicant-t’ho tot amb les seves dialèctiques? Se n’adonaran que Catalunya ahir demanava la Independència per sobre de tot? Llàstima que estem tan a prop de les eleccions, no podrem gaudir dels seus tripijocs ,estira i arronses, paraules, promeses i demagògies en que durant 4 anys, per legislatura, perden el seu temps, a Catalunya diuen una cosa, però quan van a España en diuen una altre, no se n’adonen que si estem com estem es en part culpa seva, cap i a la fi Espanya fa el que ha de fer, posar els súbdits a on ells els interessa, cap i a la fi Catalunya tot ho entoma: cridem, critiquem, ens emprenyem i paguem, a part d’això, fins ara no els hi comportem cap perill ni greuja.

 

Ahir els catalans vam demostrar que encara ens queda dignitat nacional i forces per dir prou, el mes difícil ho vam fer ahir units, a poc a poc i bona lletra, el més fàcil serà posar la butlleta independentista (la de debò) i dipositar-la a les urnes. Desempalleguem-nos de la por, un sentiment que paralitza, i no deixa evolucionar, que no porta enlloc. Hem d’entendre que com estem ara anem a pitjor, que ara estem paralitzats per un estat que no ens deixa créixer, evolucionar ni ser el que som, i a sobre decideix per nosaltres. Recordem el dia d’ahir fins el dia de les eleccions, no ens deixem entabanar per més paraules i promeses de polítics acabats i de partits que han perdut el rumb, que saben convèncer i mantenir el tipus fins el dia desprès que han estat votats suficientment per conservar uns quants culs a les poltrones.

Catalunya es una nació i nosaltres decidim…

INDEPENDÈNCIA  a la tardor del 2010. I punt!

 

 

1 Comentari

La III Assemblea de Reagrupament vota les llistes de candidats al Parlament

Ahir 10 de Juliol, uns 1300 associats, van votar les llistes dels candidats per les properes eleccions de la tardor. Per Barcelona: Ruth Carandell, per Girona: Joan Carretero, per Tarragona: Ferràn Pujol i per Lleida: Jaume Fernàndez, actual alcalde del Roselló. Les llistes tenen una totalitat de 135 persones, alguns venen del món municipal, però la gran majoria son professionals disposats a treballar per la Independència i la regeneració política del nostre país. Cal destacar que la llista de J. Fernàndez te dos candidats del Pallars.

Tambè es va votar a favor que el president de la associació tinguès carta lliure per negociar la unitat amb altres representacions independentistes per poder formar una candidatura unitària.

No hi ha Comentaris

JOAN CARRETERO A ISONA

 JAUME  FERNÀNDEZ  CANDIDAT PER LLEIDA

I

JOAN CARRETERO I GRAU

 

17 DE JULIOL  DEL  2010, A LES 20:15

PARLAMENT A LA SALA DE PING-PONG D’ISONA

 

No hi ha Comentaris