EL 10 DE JULIOL: UN CLAM PER LA INDEPENDÈNCIA


 

Mentres els mitjans de comunicació espanyols com la TV 1 o Antena 3,  entre d’altres, han passat mes de 20 minuts parlant de “la Roja” i els desplegats i desplegaments per a poder veure la final que enfronta  España contra Holanda,  només han dedicat un minut a esmentar que Catalunya “ salió a la calle para manifestarse en contra de la sentencia del Constitucional” No han deixat sentir el cant unitari a favor de la Independència.

 A Catalunya les banderes, les pancartes i els catalans descansem a casa d’una mena de ressaca  donada per moltes hores de peu dret sota el sol , la intensa calor que feia ahir i les hores de viatge que molts vam fer,  cansament patriota, sense cap dubte. El que els politics, que volien posar-se a davant de la manifestació, que Òmnium feia temps que preparava, senten avui es un misteri a veus. Reconeixeran que es van equivocar?  Se n’adonaran que la manifestació era totalment de la gent del poble i no perquè ells hi anaven? Reconeixeran que van fer el ridícul volent’se apropiar de quelcom que no els hi pertanyia i embolicant-t’ho tot amb les seves dialèctiques? Se n’adonaran que Catalunya ahir demanava la Independència per sobre de tot? Llàstima que estem tan a prop de les eleccions, no podrem gaudir dels seus tripijocs ,estira i arronses, paraules, promeses i demagògies en que durant 4 anys, per legislatura, perden el seu temps, a Catalunya diuen una cosa, però quan van a España en diuen una altre, no se n’adonen que si estem com estem es en part culpa seva, cap i a la fi Espanya fa el que ha de fer, posar els súbdits a on ells els interessa, cap i a la fi Catalunya tot ho entoma: cridem, critiquem, ens emprenyem i paguem, a part d’això, fins ara no els hi comportem cap perill ni greuja.

 

Ahir els catalans vam demostrar que encara ens queda dignitat nacional i forces per dir prou, el mes difícil ho vam fer ahir units, a poc a poc i bona lletra, el més fàcil serà posar la butlleta independentista (la de debò) i dipositar-la a les urnes. Desempalleguem-nos de la por, un sentiment que paralitza, i no deixa evolucionar, que no porta enlloc. Hem d’entendre que com estem ara anem a pitjor, que ara estem paralitzats per un estat que no ens deixa créixer, evolucionar ni ser el que som, i a sobre decideix per nosaltres. Recordem el dia d’ahir fins el dia de les eleccions, no ens deixem entabanar per més paraules i promeses de polítics acabats i de partits que han perdut el rumb, que saben convèncer i mantenir el tipus fins el dia desprès que han estat votats suficientment per conservar uns quants culs a les poltrones.

Catalunya es una nació i nosaltres decidim…

INDEPENDÈNCIA  a la tardor del 2010. I punt!

 

 

Els Comentaris estan tancats