Reagrupament a l’Alta Ribagorça i la Vall Fosca (resum)


“Tenim una democràcia feudal on la classe política són els nobles dominadors d’un territori i controladors de la democràcia, mentre que els ciutadans tot el que podem triar és el color de la papereta a posar en la urna”.

Els dies 21 i 22 d’agost, Reagrupament Independentista va ser a l’Alta Ribagorça i a la Vall Fosca per presentar el projecte d’independència, regeneració democràtica i treball que fonamenta la proposta política d’aquesta candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Davant de 35 persones a Pont de Suert i de 15 persones a la Pobleta de Bellvei, en Joan Carretero, cap de llista per la circumscripció de Girona, i Jaume Fernàndez, candidat al capdavant de Reagrupament Independentista per Lleida i aquest últim i l’Emma Azamar (número dos per Lleida) respectivament varen ser els encarregats d’explicar als assistents els tres eixos de Reagrupament: Independència, democràcia i treball, entès aquel últim com el component bàsic per esdevenir un país més pròsper i capaç en un context de crisi econòmica i espoli fiscal per part de l’estat espanyol.

La voluntat del poble català d’esdevenir lliure i configurar-se com un nou estat al món, Joan Carretero, com ell mateix va exposar l’any 2009 a la premsa, insistí en que només esdevé possible per la via de la declaració unilateral d’independència en el Parlament de Catalunya.

Tesi fonamental de Reagrupament Independentista que des de fa unes setmanes és avalada en la seva totalitat pel Tribunal Internacional de Justícia a l’Haia, i per tant, reconeguda jurídicament per aquest principal òrgan judicial de les Nacions Unides.

Per Joan Carretero, Catalunya necessariament ha d’esdevenir un estat a Europa per constituir-se en el mitjà de representació oficial del nostre país al món. Avui és Espanya qui s’encarrega de defensar els interessos de Catalunya a Europa, i és obvi que aquesta ho fa des de la perspectiva d’entendre la nostra nació com una comunitat autònoma de la seva propietat.

Que Catalunya es gestioni a Europa per intermediaris comporta que la xarxa de regadiu del canal Segarra – Garrigues estigui afectada per la normativa europea, d’obligat compliment, d’establir-hi zones d’especial protecció de les aus (ZEPA), que en el conjunt de la Plana de Lleida s’han establert en 48.000 hectàrees.

A nivell econòmic, que sigui Espanya l’encarregada de defensar a Europa els interessos de Catalunya, comporta que el model empresarial de petita i mitjana empresa catalana es trobi completament desfavorida davant l’empresa de majors dimensions no orientada tant al comerç típicament espanyola.

Carretero, doncs, plantejà la necessitat del nostre país d’esdevenir normals, a canvi d’acabar amb la ficció de construir allò que només tindrà Catalunya de debò si és un estat.

El reconeixement i el respecte internacional a la nostra llengua hi serà amb l’estat català, sense independència només podem esperar l’entrada d’Andorra a la Unió Europea; la selecció catalana en qualsevol disciplina esportiva només esdevindrà amb un estat català, mentrestant continuarem veient els nostres jugadors com fan de “la roja” el millor equip del món”.

Precisament l’esforç, la recerca de la millora i el treball, des dels seus orígens, són de Catalunya característiques fonamentals. Avui però, amb recança i preocupació, cal ser conscients de la seva progressiva decadència en l’esdevenir del nostre país. Per Joan Carretero en els darrers temps s’ha pervertit el concepte d’igualtat fins a convertir-lo en la raó de l’estímul negatiu.

Sorprenentment, tothom ha de ser igual, no en drets i garanties, sinó en el sentit més mediocre del terme. S’impedeix l’excel·lència castigant amb la dificultat a aquelles persones que volen avançar més i fer més competitiu el nostre país”.

En aquesta línia argumentativa, Jaume Fernàndez, inicià la seva intervenció tot definint el sistema educatiu com “l’empresa més important d’un país, encarregada de crear ciutadans humans”. És absolutament nefast contribuir a castigar als millors, tal i com està passant en els darrers temps en el nostre país.

Aquesta afirmació aparentment tant òbvia esdevé preocupant per Catalunya quan s’observa que la forma d’educar als ciutadans d’un país és reflex d’una societat. Una educació que no prima i potencia l’excel·lència, sinó que concentra tots els seus esforços assolir només conceptes mínims, sorgeix emmirallada en el sistema polític que pateix Catalunya.

“El nostre país malgrat haver estat dels primers al món en comptar amb sistema parlamentari ja en el segle XI, i model arreu com a font de redacció de les més primigènies constitucions, avui té un ínfim nivell democràtic
”.

Jaume Fernàndez va aclarir que el concepte de democràcia no acaba en votar una vegada cada quatre anys, sinó ben just al contrari. En una democràcia real és el ciutadà qui posseeix el país, principalment perquè n’és contribuent i aquest fet genera el dret a exigir que el sistema polític funcioni i a més esdevingui de qualitat.

Aquesta exigència dels ciutadans de Catalunya cap als nostres polítics, des de Reagrupament Independentista s’entén que només pot ser possible mitjançant la regeneració democràtica.

El concepte implica entendre i fer real la limitació de mandats, l’absoluta transparència amb els fons públics, la incompatibilitat efectiva en l’exercici de càrrecs públics, i sobretot assumir la figura d’aquell que es dedica uns anys de la seva vida a fer política com la d’administrador de la cosa pública, i no com passa actualment, que consisteix en aquella persona que ascendeix uns nivells per sobre dels seus conciutadans.

Que un polític és qui està al servei és una afirmació que, a priori, pot ser acceptada per tothom, però són els fets que demostren si realment es dóna aquesta voluntat”.

Jaume Fernàndez, com a historiador, enfilà la part central de la seva intervenció assimilant el sistema polític actual a Catalunya al sistema feudal de l’Edat Mitjana, on els partits polítics d’avui són en si mateixos un òrgan que busca el poder, com si es tractessin de famílies nobles del segle XV.

Tenim una democràcia feudal on la classe política són els nobles dominadors d’un territori i controladors de la democràcia, mentre que els ciutadans tot el que podem triar és el color de la papereta a posar en la urna”.Al llarg d’aquests darrers 30 anys, malgrat no haver-hi inconvenients normatius per fer-ho, Catalunya ha estat incapaç d’elaborar una llei electoral pròpia mitjançant els seus representants al Parlament de Catalunya. Els partits polítics, pensant en tot moment en els seus beneficis en comptes de pensar en allò més convenient per la qualitat democràtica del país, han estat incapaços de posar-se d’acord per fer una llei electoral.

Reagrupament Independentista es compromet amb la ciutadania a presentar, entre les seves primeres propostes de llei al Parlament de Catalunya, una Llei Electoral per al nostre país”.La proposta de llei electoral es fonamentarà en la divisió de Catalunya en tantes circumscripcions electorals com diputats hi hagi, de manera que cada diputat sigui escollit directament pel seus veïns. Aquest principi és el que garanteix que el diputat sigui el màxim representant dels interessos del territori en el Parlament perquè deu la seva elecció als seus conciutadans, i no pas al partit polític com passa actualment.

Jaume Fernàndez, continuà la seva exposició dels plantejaments irrenunciables de Reagrupament Independentista en matèria de Democràcia, anotant la necessitat urgent de legislar sobre el temps de dedicació a la política de qualsevol representant.

Avui hi ha persones que als 18 anys van entrar en política i pretenen aconseguir, i fins i tot, previsiblement, alguns ho assoliran, jubilar-se fent política”.La limitació de mandats esdevé una forma de regeneració absolutament necessària per evitar la dificultat que concentra al sistema polític català d’haver de governar sobre problemes reals quan qui fa política, en la seva vida, només s’ha mogut en ambients polítics.

La persona que dedica un temps de la seva vida al servei públic, per Jaume Fernàndez, ha de tenir un salari digne, el suficientment d’acord la societat com perquè estigui exempt de repetir les perversions que es donen actualment sobretot en allò que fa referència a l’acumulació de càrrecs.

És fonamental una llei d’incompatibilitats i de transparència en els salaris, tan estretament relacionada amb els casos vergonyosos de corrupció que pateix Catalunya. El nostre país fa un any que és la riota nacional per les flagrants relacions entre el cas Millet i el sistema polític actual.

Quan una societat no s’escandalitza, i fins i tot tolera certs nivells de corrupció, aquest és símptoma inevitable que s’està corrompent”.Reagrupament Independentista considera necessària i urgent per la supervivència de Catalunya la seva independència, però vol que l’estat català no sigui l’acudit del món sinó que la seva classe política sigui eficaç, eficient i model per als seus representats.

Només en un país de ciutadans s’assoleix un país lliure”.

Com es habituals als nostres actes, aquest  van finalitzar amb preguntes obertes per part dels assistents el que afavoreix l’esprit de comunicació i de diàleg dels nostres actes amb la ciutadania.

Reagrupament Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça

pallars@reagrupament.cat

Els Comentaris estan tancats