Acte a Mollerussa el 3-11-2010

Resum en vídeo de l’acte celebrat a Mollerussa el 3 de novembre d’enguany.

Reagrupament a Mollerussa

No hi ha Comentaris

LA PENETRACIÓ

Acció de penetrar

Facultat d’anar fins al fons de les coses

Freqüència amb que un gen dominant o un genotip homozigot recessiu es manifesta en el fenotip dels seus portadors.

Aquestes son les definicions que en fa el diccionari de la llengua catalana de la paraula penetració, i es que no me n’he pogut estar de posar-les totes, amb la intenció que se’n pot extreure amb aquesta cosa del gen dominant.

El cas es que l’acció de penetrar ja fa centúries que la van activar, los nostres veïns, tant los xovinistes del nord com los prepotents de ponent, i ho fan d’una forma constat, obsessiva, com si per ells fos la cosa mes important. De fet sembla que fossin en aquest planeta només per assolir aquesta missió: vaja, que no poden passar sense nosaltres.

I poden estar satisfets, perquè amb mes o menys traça se’n van sortint, i nosaltres mos hi anem acomodant.

En la part de la nació que habitem, la castellanització de la idiosincràsia pròpia es va accentuant (dic castellanització perquè la totalitat de l’estat espanyol no castellà és l’ultima expansió peninsular de Castella).

La visió castellana del món, del seu món, va des de l’arcaic “Hidalgo” a l’actual “chollo”, paraules que no tenen traducció, però defineixen un concepte molt propi de la seua forma de ser. Cada vegada mes entre nosaltres el nombre d’adeptes d’aquesta mena de religió d’origen castellà va creixent, l’ultim impuls ha vingut amb l’especulació urbanística.

Enfront hi tenim la nostra secular manera de veure les coses: sabem que l’economia no pot anar bé sense l’esforç, el treball, l’estalvi, i la inversió, paraules i conceptes indestriables del creixement i el benestar. Tot i això a molta de la nostra gent los hi han fet pampallugues los ulls mirant al país de les meravelles.

Això i més coses mos ha portat a una situació amb tocs de surrealisme i esquizofrènia i sobretot d’auto-odi.

Des de desconèixer el procés històric més elemental -com es va formar la nostra nació-, a conèixer-lo només parcialment i la major part de les vegades des de l’òptica forastera, amb una visió interessada i tergiversadora, base per una baixa autoestima.

Desconèixer que formem part d’una nació que va ser una potencia, també en dimensions territorial de l’ordre d’un imperi creat al mediterrani i de dotar-nos d’unes estructures polítiques proto-democràtiques en èpoques molt primerenques (usatges, corts…) i econòmic-comercials (taula de canvi) que comportava un avenç tecnològic en el tràfic marítim, com tenir la millor escola cartogràfica a Mallorca amb la creació del primer àtlas, el d’Abraham Cresques i un seguit d’aquestes que mos ocuparien massa espai.

Tot plegat va conforma la nostra nació amb una identitat pròpia i diligenciada/diferenciada de les altres del seu entorn.

Conscients que aquesta vitalitat i cohesió s’està esquerdant és necessari reafirmar-nos en les nostres virtuts i contraatacar.

En la proposta de regeneració política que s’ha ofert des de Reagrupament és on podem trobar un material excel·lent per reconstruir l’edifici de la nostra societat.

I al contrari del que sol ésser usual, les persones que s’han de dedicar al que ha d’ésser la noble tasca de l’activitat política, apart de poder-ne viure dignament, han de ser conscients que serveixen a un poble en situació difícil i això si cal exigeix algun sacrifici, ja que han de ser exemple i estimul per liderar la necessària regeneració social, sense la qual tampoc avançaríem cap a la recuperació de les essències pròpies mes efectives per afrontar l’esdevenidor amb la mateixa tenacitat que demostràrem posseir en èpoques passades. Cal crear l’energia per interrompre l’obscena penetració.

Ara es hora de crear un altre imperi, un imperi interior que ens faci lliures, crear una societat d’alta qualitat democràtica, que es pugui exposar entre els millor aparadors del món, per prestigiar-nos a nosaltres mateixos, als nostres productes i per tant la nostra economia. Per aconseguir-ho només cal una cosa: creure-hi!!

Miquel Sabaté

Associat a Reagrupament

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

No hi ha Comentaris

REAGRUPAMENT O LA GRAN COMPANYIA

El dia 24 d’octubre vaig anar a Arbeca a escoltar en Hèctor López Bofill; he llegit un parell dels seus llibres i el tinc en molta consideració. Per cert, què hi fan gent com ell, com l’Uriel o na Elisenda dins E.R.C.? No podrien aportar més coses a l’independentisme en un altre lloc? Suposo que, de bona fe, esperen fer-se algun dia amb la direcció del partit i donar-li un canvi de rumb. Crec que veuen amb simpatia a les C.U.P. i també a Reagrupament però no acaben de donar el pas. Bé, això ho han de decidir ells.

Arribo a casa i llegeixo la resposta del Sr. Castany (comentari 83), Director General de Catalunya Acció, a la pregunta que li formulava sobre com pensava fer les llistes de la Candidatura transversal i unitària. M’agrada com escriu. Sempre respectuós amb tothom.

Par-lo amb el meu cunyat. No és independentista però li agrada la política. Vol arribar a una societat més justa i igualitària mitjançant el socialisme. Procuro fer-li veure que amb un Estat Propi tindríem la Sobirania econòmica i política que ho farien possible. Li explico l’estratègia de Reagrupament i la de la Gran Companyia Catalana ( Carretero – Espot – Canela ). El primer que em pregunta és: qui són els Srs. Espot i Canela ? i continua : si es fa la Gran Companyia canvia el sentit de Reagrupament i es converteix en un referent només pels ex-votants d’Esquerra. Què fan la majoria de reagrupats que no ho són ? Al fer les llistes és fàcil que us baralleu per les quotes. I la regeneració democràtica ? Si els Srs. Espot i Canela es reagrupessin, els votants veurien més clarament que aneu tots a una i segurament entraríeu al Parlament amb un bon nombre de diputats.

Reflexiono una bona estona i em marco unes prioritats : Primer l’estratègia de Reagrupament. Si els esdeveniments que aniran succeint em fan canviar d’opinió, llavors la Gran Companyia.

Josep Maria Sala

Associat a Reagrupament

, , , , , , , , , ,

2 Comentaris

TRENCAR EL CERCLE

Hi ha una constant en la història política de l’independentisme que es repeteix d’una forma inexorable:  l’última novetat és la marca REAGRUPAMENT , l’embrió del qual sorgeix del cor d’ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), formació dirigida per gent procedent del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), després de fer-li una OPA ideològica i que a la vegada provenia d’una escissió sorgida del FNC (Front Nacional de Catalunya), partit matriu de l’independentisme català desprès de la guerra.

Aquí és on es tanca el cercle més recent -les CUP no són més que una extensió del PSAN de caràcter ortodox.

La diferència essencial entre les dues formacions, FNC i el PSAN, era que el FNC prioritzava la qüestió nacional, encara que socialment parlés fins i tot d’autogestió, mentre que el PSAN, de clara inspiració marxista, posava per davant la transformació de la societat prioritzant l’eix esquerra-dreta, ja que, una vegada superat aquest conflicte i havent aconseguit la igualtat social, la independència vindria d’una forma natural.

Doncs bé, ara tornem a ser al punt de partida. Amb la formació de Reagrupament, es recupera la part més essencial de l’ideari del FNC: les diferències són de matís, la substància, la mateixa, n’és la reedició.

Tot aquest procés, que anomeno cercle, ja es va produir abans de la guerra entre Estat Català i ERC i altres partits menors, amb un final fatídic.

Sempre es fa difícil de comparar èpoques i situacions, però actualment hi veig un esperit de complicitat que no l’havia observat mai tan fort, i no parlo només de la minoria conscient, sinó d’àmbits del seu entorn i així successivament, els quals fan creure en la possibilitat de que el somni pugui ser real, i que Reagrupament i l’ideari que defensa s’acabi imposant.

Els que pensem que l’aspecte més revolucionari, de canvi radical, trencador i per a qualsevol català, és la mateixa independència nacional, perquè és evident que d’això depèn la millora del benestar del conjunt dels i les habitants d’aquesta nació i encara més dels sectors més desafavorits econòmicament i social, la gent que pensàvem que la identitat ens dóna forces i dignifica, aquesta gent tenim un nom, som les i els patriotes, i som aquestes i aquests patriotes que des de Reagrupament ens hem de conjurar per trencar el cercle, definitivament.

Miquel Sabaté

Associat a Reagrupament

, , , , , , , ,

2 Comentaris

Èxit en la presentació de Reagrupament al Pla d’Urgell.

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, va declarar el dijous, 16 de juliol de 2009, al Centre Cultural de Mollerussa, mentre es feia la presentació pública de Reagrupament a la comarca del Pla d’Urgell, que, en cas que fos necessari, ell és partidari de pactar al Parlament de Catalunya amb les forces polítiques que estiguin disposades a declarar la independència de Catalunya en la mateixa legislatura.

16-07-2009_mollerussa.jpg














Carretero va fer aquestes manifestacions en resposta a una de les més de 200 persones del públic assistent, durant l’acte que va tenir lloc al Centre Cultural de Mollerussa per a presentar Reagrupament al Pla d’Urgell.

Independència i regeneració de la política

L’acte començà puntualment, amb la presentació d’en Josep Maria Sala, mestre de primària i membre de l’assemblea local de Reagrupament. Immediatament després féu la seva intervenció Jaume Fernàndez, amb molta passió i alhora concisió. A continuació, el presentador introduí l’Emili Valdero, que féu una explicació detallada i concreta de per què el nou sistema de finançament era una enganyifa i com l’espoli fiscal anual que sofreix Catalunya continua sent immensament superior i com continua erosionant les nostres capacitats econòmiques i per fer polítiques socials, i en definitiva, el benestar futur dels nostres fills. Finalment, en Josep Maria Sala donà pas a Joan Carretero, que féu un parlament centrat en els dos grans eixos programàtics de Reagrupament, la independència de Catalunya i la regeneració política, amb gran claredat d’idees i d’exposició.16-07-2009_mollerussa_1.jpg

La necessitat d’una acció política efectiva

Després es donà pas al torn de preguntes. Un membre del públic, Enric Fontanals, expressà que, malgrat que en Joan Carretero i Reagrupament podien comptar amb el seu vot i suport en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, s’havia sentit dolgut per l’afirmació que havia fet el Dr. Carretero durant la seva intervenció referida a la inutilitat de certs actes, concretament referint-se a la manifestació d’acte de sobirania del proppassat dia 27 de juny. El sr. Fontanals recordà que durant molts anys foren la gent que organitzen aquest tipus d’accions la que manteniren viva la flama de l’independentisme al carrer, cosa que el Dr. Carretero reconegué que era certa, però que després aquests actes calia transformar-los en acció política concreta, sinó eren esforços perduts.

I si Reagrupament no té majoria absoluta?

Un altre moment àlgid del torn de preguntes fou quan un altre membre del públic preguntà quina seria la línia d’actuació dels diputats de Reagrupament en cas que obtinguessin representació parlamentària però no aconseguissin la majoria absoluta necessària per fer una proclamació d’independència des del parlament de Catalunya, i la resposta d’en Joan Carretero fou que en les actuacions concretes, convindria que els diputats ho consultessin amb els membres de les assembles de Reagrupament que els haguessin votat per anar a les llistes i amb els habitants dels territoris que representessin, i preguntat més concretament sobre la política de pactes, si és que n’hi hagués, la resposta fou que es pactaria amb qui estigués a favor de declarar la independència en aquella mateixa legislatura. I més concretament, afirmà que estaria disposat a pactar amb el diable si era per aconseguir la independència de Catalunya, i que no pactaria ni amb els àngels si era per continuar mantenint Catalunya sotmesa a Espanya.
16-07-2009_mollerussa_2.jpg

Un estat amb exèrcit

El Dr. Carretero també fou interrogat sobre si la futura república catalana tindria exèrcit, cosa a la qual va respondre que dependria de la voluntat del parlament de la república, però que si volia saber la seva opinió al respecte, era que sí que n’hauria de tenir, com qualsevol altre estat europeu, i que a més hauria de ser un exèrcit preparat i modern, resposta que es va guanyar una eixordadora ovació per part del públic assistent.

Hi hagué més intervencions i preguntes del públic, que foren respostes, i finalment, pocs minuts després de les onze del vespre, es conclogué l’acte amb el cant dels Segadors, amb el públic i els ponents dempeus.

Els comptes clars

Pel que fa a la recaptació fou de 729,42.- € entre els assistents, i les despeses d’organització i publicitat, de 558,64.- €, més una reserva de 40 euros més per despeses fetes per membres de l’assemblea que encara no han presentat els comptes.

1 Comentari

Hola, Pla d’Urgell, hola, Catalunya!

Hola a tots!

Aquest bloc que acabeu d’entrar és el bloc de l’assemblea de Reagrupament del Pla d’Urgell. Aquí anirem explicant les activitats que organitzem, les campanyes en les que participem i exposant els pensaments d’aquells de nosaltres que ho vulguin fer.

Fins  ben aviat!

3 Comentaris