Arxiu etiqueta Reagrupament

REAGRUPAMENT O LA GRAN COMPANYIA

El dia 24 d’octubre vaig anar a Arbeca a escoltar en Hèctor López Bofill; he llegit un parell dels seus llibres i el tinc en molta consideració. Per cert, què hi fan gent com ell, com l’Uriel o na Elisenda dins E.R.C.? No podrien aportar més coses a l’independentisme en un altre lloc? Suposo que, de bona fe, esperen fer-se algun dia amb la direcció del partit i donar-li un canvi de rumb. Crec que veuen amb simpatia a les C.U.P. i també a Reagrupament però no acaben de donar el pas. Bé, això ho han de decidir ells.

Arribo a casa i llegeixo la resposta del Sr. Castany (comentari 83), Director General de Catalunya Acció, a la pregunta que li formulava sobre com pensava fer les llistes de la Candidatura transversal i unitària. M’agrada com escriu. Sempre respectuós amb tothom.

Par-lo amb el meu cunyat. No és independentista però li agrada la política. Vol arribar a una societat més justa i igualitària mitjançant el socialisme. Procuro fer-li veure que amb un Estat Propi tindríem la Sobirania econòmica i política que ho farien possible. Li explico l’estratègia de Reagrupament i la de la Gran Companyia Catalana ( Carretero – Espot – Canela ). El primer que em pregunta és: qui són els Srs. Espot i Canela ? i continua : si es fa la Gran Companyia canvia el sentit de Reagrupament i es converteix en un referent només pels ex-votants d’Esquerra. Què fan la majoria de reagrupats que no ho són ? Al fer les llistes és fàcil que us baralleu per les quotes. I la regeneració democràtica ? Si els Srs. Espot i Canela es reagrupessin, els votants veurien més clarament que aneu tots a una i segurament entraríeu al Parlament amb un bon nombre de diputats.

Reflexiono una bona estona i em marco unes prioritats : Primer l’estratègia de Reagrupament. Si els esdeveniments que aniran succeint em fan canviar d’opinió, llavors la Gran Companyia.

Josep Maria Sala

Associat a Reagrupament

, , , , , , , , , ,

2 Comentaris

TRENCAR EL CERCLE

Hi ha una constant en la història política de l’independentisme que es repeteix d’una forma inexorable:  l’última novetat és la marca REAGRUPAMENT , l’embrió del qual sorgeix del cor d’ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), formació dirigida per gent procedent del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), després de fer-li una OPA ideològica i que a la vegada provenia d’una escissió sorgida del FNC (Front Nacional de Catalunya), partit matriu de l’independentisme català desprès de la guerra.

Aquí és on es tanca el cercle més recent -les CUP no són més que una extensió del PSAN de caràcter ortodox.

La diferència essencial entre les dues formacions, FNC i el PSAN, era que el FNC prioritzava la qüestió nacional, encara que socialment parlés fins i tot d’autogestió, mentre que el PSAN, de clara inspiració marxista, posava per davant la transformació de la societat prioritzant l’eix esquerra-dreta, ja que, una vegada superat aquest conflicte i havent aconseguit la igualtat social, la independència vindria d’una forma natural.

Doncs bé, ara tornem a ser al punt de partida. Amb la formació de Reagrupament, es recupera la part més essencial de l’ideari del FNC: les diferències són de matís, la substància, la mateixa, n’és la reedició.

Tot aquest procés, que anomeno cercle, ja es va produir abans de la guerra entre Estat Català i ERC i altres partits menors, amb un final fatídic.

Sempre es fa difícil de comparar èpoques i situacions, però actualment hi veig un esperit de complicitat que no l’havia observat mai tan fort, i no parlo només de la minoria conscient, sinó d’àmbits del seu entorn i així successivament, els quals fan creure en la possibilitat de que el somni pugui ser real, i que Reagrupament i l’ideari que defensa s’acabi imposant.

Els que pensem que l’aspecte més revolucionari, de canvi radical, trencador i per a qualsevol català, és la mateixa independència nacional, perquè és evident que d’això depèn la millora del benestar del conjunt dels i les habitants d’aquesta nació i encara més dels sectors més desafavorits econòmicament i social, la gent que pensàvem que la identitat ens dóna forces i dignifica, aquesta gent tenim un nom, som les i els patriotes, i som aquestes i aquests patriotes que des de Reagrupament ens hem de conjurar per trencar el cercle, definitivament.

Miquel Sabaté

Associat a Reagrupament

, , , , , , , ,

2 Comentaris