Arxiu etiqueta Sabaté

LA PENETRACIÓ

Acció de penetrar

Facultat d’anar fins al fons de les coses

Freqüència amb que un gen dominant o un genotip homozigot recessiu es manifesta en el fenotip dels seus portadors.

Aquestes son les definicions que en fa el diccionari de la llengua catalana de la paraula penetració, i es que no me n’he pogut estar de posar-les totes, amb la intenció que se’n pot extreure amb aquesta cosa del gen dominant.

El cas es que l’acció de penetrar ja fa centúries que la van activar, los nostres veïns, tant los xovinistes del nord com los prepotents de ponent, i ho fan d’una forma constat, obsessiva, com si per ells fos la cosa mes important. De fet sembla que fossin en aquest planeta només per assolir aquesta missió: vaja, que no poden passar sense nosaltres.

I poden estar satisfets, perquè amb mes o menys traça se’n van sortint, i nosaltres mos hi anem acomodant.

En la part de la nació que habitem, la castellanització de la idiosincràsia pròpia es va accentuant (dic castellanització perquè la totalitat de l’estat espanyol no castellà és l’ultima expansió peninsular de Castella).

La visió castellana del món, del seu món, va des de l’arcaic “Hidalgo” a l’actual “chollo”, paraules que no tenen traducció, però defineixen un concepte molt propi de la seua forma de ser. Cada vegada mes entre nosaltres el nombre d’adeptes d’aquesta mena de religió d’origen castellà va creixent, l’ultim impuls ha vingut amb l’especulació urbanística.

Enfront hi tenim la nostra secular manera de veure les coses: sabem que l’economia no pot anar bé sense l’esforç, el treball, l’estalvi, i la inversió, paraules i conceptes indestriables del creixement i el benestar. Tot i això a molta de la nostra gent los hi han fet pampallugues los ulls mirant al país de les meravelles.

Això i més coses mos ha portat a una situació amb tocs de surrealisme i esquizofrènia i sobretot d’auto-odi.

Des de desconèixer el procés històric més elemental -com es va formar la nostra nació-, a conèixer-lo només parcialment i la major part de les vegades des de l’òptica forastera, amb una visió interessada i tergiversadora, base per una baixa autoestima.

Desconèixer que formem part d’una nació que va ser una potencia, també en dimensions territorial de l’ordre d’un imperi creat al mediterrani i de dotar-nos d’unes estructures polítiques proto-democràtiques en èpoques molt primerenques (usatges, corts…) i econòmic-comercials (taula de canvi) que comportava un avenç tecnològic en el tràfic marítim, com tenir la millor escola cartogràfica a Mallorca amb la creació del primer àtlas, el d’Abraham Cresques i un seguit d’aquestes que mos ocuparien massa espai.

Tot plegat va conforma la nostra nació amb una identitat pròpia i diligenciada/diferenciada de les altres del seu entorn.

Conscients que aquesta vitalitat i cohesió s’està esquerdant és necessari reafirmar-nos en les nostres virtuts i contraatacar.

En la proposta de regeneració política que s’ha ofert des de Reagrupament és on podem trobar un material excel·lent per reconstruir l’edifici de la nostra societat.

I al contrari del que sol ésser usual, les persones que s’han de dedicar al que ha d’ésser la noble tasca de l’activitat política, apart de poder-ne viure dignament, han de ser conscients que serveixen a un poble en situació difícil i això si cal exigeix algun sacrifici, ja que han de ser exemple i estimul per liderar la necessària regeneració social, sense la qual tampoc avançaríem cap a la recuperació de les essències pròpies mes efectives per afrontar l’esdevenidor amb la mateixa tenacitat que demostràrem posseir en èpoques passades. Cal crear l’energia per interrompre l’obscena penetració.

Ara es hora de crear un altre imperi, un imperi interior que ens faci lliures, crear una societat d’alta qualitat democràtica, que es pugui exposar entre els millor aparadors del món, per prestigiar-nos a nosaltres mateixos, als nostres productes i per tant la nostra economia. Per aconseguir-ho només cal una cosa: creure-hi!!

Miquel Sabaté

Associat a Reagrupament

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

No hi ha Comentaris

TRENCAR EL CERCLE

Hi ha una constant en la història política de l’independentisme que es repeteix d’una forma inexorable:  l’última novetat és la marca REAGRUPAMENT , l’embrió del qual sorgeix del cor d’ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), formació dirigida per gent procedent del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), després de fer-li una OPA ideològica i que a la vegada provenia d’una escissió sorgida del FNC (Front Nacional de Catalunya), partit matriu de l’independentisme català desprès de la guerra.

Aquí és on es tanca el cercle més recent -les CUP no són més que una extensió del PSAN de caràcter ortodox.

La diferència essencial entre les dues formacions, FNC i el PSAN, era que el FNC prioritzava la qüestió nacional, encara que socialment parlés fins i tot d’autogestió, mentre que el PSAN, de clara inspiració marxista, posava per davant la transformació de la societat prioritzant l’eix esquerra-dreta, ja que, una vegada superat aquest conflicte i havent aconseguit la igualtat social, la independència vindria d’una forma natural.

Doncs bé, ara tornem a ser al punt de partida. Amb la formació de Reagrupament, es recupera la part més essencial de l’ideari del FNC: les diferències són de matís, la substància, la mateixa, n’és la reedició.

Tot aquest procés, que anomeno cercle, ja es va produir abans de la guerra entre Estat Català i ERC i altres partits menors, amb un final fatídic.

Sempre es fa difícil de comparar èpoques i situacions, però actualment hi veig un esperit de complicitat que no l’havia observat mai tan fort, i no parlo només de la minoria conscient, sinó d’àmbits del seu entorn i així successivament, els quals fan creure en la possibilitat de que el somni pugui ser real, i que Reagrupament i l’ideari que defensa s’acabi imposant.

Els que pensem que l’aspecte més revolucionari, de canvi radical, trencador i per a qualsevol català, és la mateixa independència nacional, perquè és evident que d’això depèn la millora del benestar del conjunt dels i les habitants d’aquesta nació i encara més dels sectors més desafavorits econòmicament i social, la gent que pensàvem que la identitat ens dóna forces i dignifica, aquesta gent tenim un nom, som les i els patriotes, i som aquestes i aquests patriotes que des de Reagrupament ens hem de conjurar per trencar el cercle, definitivament.

Miquel Sabaté

Associat a Reagrupament

, , , , , , , ,

2 Comentaris